UN DINAR A NOVELDA I MOLT MÉS

Ahir vaig anar amb part del Departament de Valencià de l’institut on treballa Oreto. Darrerament han pres el costum que el dia que tenen reunió de departament, van a un poble a dinar. Però no a qualsevol poble. Van al poble d’on és un membre del departament. Aquesta vegada tocava Novelda. L’amfitrió va ser Joan Anna. Ell, tot i que és del Verger, fa una pila d’anys que viu a Novelda, i cap a Novelda falta gent!
Abans de dinar vam fer una mini ruta turística sense aturar massa el cotxe: el castell de la Mola i el santuari de la Magdalena, obra d’un deixeble de Gaudí i que fa molt bonic de veure.

Visitat això, vam anar al restaurant: Restaurant la Villa Asador. Molt bé i molt correcte. Vam seure en una taula redona, vora un finestral. Vam demanar una “picadeta” perquè estàvem afamats. Ens van dur dues cassoletes amb allioli i tomata ratllada i una cistelleta amb pa torrat que va servir per aplacar una mica cinc famolencs ansiosos. Al moment ens van dur formatge fregit sobre un llit de confitura de tomata que estava boníssim. Poc després, calamarets fregits i una amanida boníssima.

Quan ja ens havíem fet la picada, va vindre un arròs a banda que tenia un sabor i una textura que només cal veure les fotos per poder entendre que era “tocar el cel”. Jo vaig repetir-ne dues vegades. Què hi farem! L’arròs em pot. Deu ser genètic.

Finalment, va vindre l’hora de les postres. Ací cadascú va demanar la seua: hi va haver pa de Calatrava, pastís de xocolate i pinya natural. Vaig triar-hi xocolate i m’hi vaig equivocar. No era massa bo. Xocolate, al cap i a la fi, però industrial...Quan ja ens havíem fet el cafè, vam eixir del restaurant per tal d’encetar una excursió.
Joan ens va conduir a un paratge de Novelda que és un riu sec on hi ha brolladors naturals que la gent ha anat eixamplant i convertint en llocs de bany i d’esplai.

N’hi ha dos llocs molt i molt interessants. El primer, “el Clot Roig”. Es diu així perquè les seues aigües són roges per l’alt contingut de ferro que tenen. A més, porten moltes sals en suspensió (o dissoltes o com es diga), amb la qual cosa hi ha tot un paratge ple de cristallets de sal al voltant del clot. Jo, d’eixos clots n’hauria dit “ullals”. A més, la gent s’empastifa d’un fang negre que té propietats curatives per a diverses malalties de la pell.

A una certa distància d’aquest hi trobem “el Clot Negre”. Es diu així perquè hi ha molt de fang negre. Les seues aigües són transparents, però fan pudor d’ou pudent. Duen una gran quantitat de sofre i també tenen propietats medicinals per a la pell. En fi, que l’un clot i l’altre són com unes “banyeres d’hidromassatge” naturals.Ací ens vam separar de Joan i ja vam anar amb el cotxe de Pep. Canviàvem de lloc i visitaríem uns paisatges molt i molt curiosos.

Ja ens ho havia explicat Joan, però veure-ho de més a prop impactava. A Novelda el treball d’extracció del marbre i la seua transformació materials de construcció és la principal ocupació industrial de la localitat. Això fa que s’arriben a acumular deixalles de marbre que van formant muntanyes i que rebleixen parts del terme de Novelda. Com aquestes de les fotos. Eixa taca blanca sobre el paisatge és grandíssima.

Però encara hi havia més sorpreses. Ara tocava veure la pedrera de marbre: una gran queixalada al terreny i un munt de pedres de forma rectangular disseminades per una bona part del lloc per tal de ser aprofitades quan calga. Llépol com sóc, se’m van aparèixer com a trossos gegants de torró de Xixona deixats ordenadament els uns vora els altres.

Pep ens va explicar que, com a conseqüència de la crisi de la construcció, ara la pedrera només treballava de dia, però que hi havia hagut moments que hi havia treballat de nit i tot, ininterrompudament.

I les sorpreses encara no s’havien acabat. Pep ens va dur a Petrer, a “l’Arenal de l’Almorxó”. Una duna fòssil enorme, preciosa, impressionant. Com una platja de muntanya Ningú no sap del cert per quina raó hi ha una duna així enmig d’un paratge sense aigua. Però allà està. També ens va explicar que hi havia hagut una altra duna en una altra banda del terme i que va desaparèixer als anys setantes, quan el boom de la construcció, com a material per a obrar. Llavors, els criteris de protecció mediambiental, simplement, eren inexistents. Francesca ens va dir que ella, de petita, li agradava molt baixar redolant costera avall i que hi anaven a Pasqua a berenar. Ara és un lloc protegit i segons quines "proeses" no s'hi poden fer.

La visita a la duna va ser l’acabament perfecte per a un dinar en boníssima companyia.

SACHER TORTE

La setmana passada vaig fer el pastís de xocolate de la Maite i tota la setmana que estic pensant-me que, amb la textura que té, es podia fer una espècie de “Sachertorte” a la meua. Segur que els "puristes" d'aquest pastís es tiraran les mans al cap en veure la meua proposta. Però bé, un pensament és un pensament. Així doncs, avui de matí m’he alçat amb la idea que havia de fer aquest “invent”. Com que he variat una mica els ingredients del pastís original de la Maite, els hi escric novament:

FALKE SACHERTORTE

INGREDIENTS:

Per al bescuit:
3 ous
2 iogurts grecs "Consum"
1 mesura de iogurt de sucre
1 mesura de iogurt de farina
250 g de xocolate "Valor"
125 g de mantega
1 mica més de mantega per a untar el motlle
1 sobre de rent "Royal"
1 polsim de sal

Per al farciment:
200 g de melmelada d'albercoc
4 cullerades soperes d'aigua

Per a la cobertura de xocolate:
200 g de xocolate de cobertura "Nestlé Postres"
200 ml de nata per a muntar
200 g de mantega
Cireres confitades per a decorar

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar-se el forn a 140º C.

Aboquem els dos iogurts grecs en un bol. Hi afegim la mesura de sucre i mesclem amb el batedor de varetes fins que quede homogeni. Tamisem la mesura de farina i el rent sobre la mescla anterior i ho barregem amb el batedor tot fins que no hi quede cap grumoll. Posem la mantega al microones a màxima potència durant aproximadament 50 segons. Ha de quedar líquida. Llavors, l'aboquem sobre la barreja anterior i ho mesclem amb cura. Ara tamissem el xocolate en pols i, en estar, s'ha de mesclar tot molt i molt perquè queda una mescla molt enganxosa. Trenquem els ous i en separem les clares dels rovells. Aquests darrers els mesclem amb la barreja de farina, xocolate, etc., fins que tot tinga un aspecte ben homogeni.

Muntem les clares a punt de neu fort amb el polsimet de sal. En estar, les barregem amb cura amb la resta de la mescla del bescuit sense que se n'abaixen massa. Ha d'estar ben homogeni.

Agafem un motlle de bescuit desmuntable i en traiem el cul redó. Farem un redolí de paper de forn de la mateixa mida. Tornem a muntar el motlle i l'untem amb la mantega que hi havíem reservat. Col·loquem el redolí de paper sobre el fons emmantegat i el tornem a untar amb mantega.

Ara aboquem dins del motlle la barreja del bescuit i l'enfornem amb el forn encés amb funció aire i a 140º durant 1 hora.

Passat aquest temps, en traiem el bescuit i el col·loquem sobre una reixeta i posem, a sota, un plat. Amb cura, tallem el bescuit de xocolate per la meitat.

Preparem ara el farciment: en una cassola, posem a calfar l'aigua i la melmelada. En començar a bullir, remenejarem amb les varetes fins que quede com una crema suau. Aquesta, la col·locarem sobre el bescuit de xocolate per tota la seua superfície. En estar ben repartida, tornarem a col·locar damunt la meitat del bescuit que havíem reservat.

Ara prepararem la cobertura de xocolate: posarem en un cassó la nata. Quan bulla, l'apartem del foc i afegim el xocolate de cobertura fet a trossos. Barregem amb el batedor de varetes fins que quede lluent. Ara és el moment d'afegir-hi la mantega i tornar a barrejar per tal que quede encara més lluent.

Quan tingam la cobertura preparada, l'abocarem per damunt del bescuit i el cobrirem per damunt i pels costats amb el xocolate. Com que tenim col·locat un plat sota la reixeta, podem reaprofitar la cobertura que ens hi caiga per a tornar a repartir-la per on calga.

Amb l'ajuda de dues espàtules, col·locarem la "Sachertorte" en el plat que la servirem.

Quan s'haja refredat una mica, hi posarem per damunt unes cireretes confitades. I, ja està.

No convé deixar el pastís a la nevera fins que es refrede completament perquè el xocolate perdria una bona part de la seua lluentor.

Cal dir que ens ha quedat tan bona la "Sachertorte" que, quan l'hem tallada, encara ha regallat pel centre del pastís una mica de la cobertura que encara no s'havia quallat.

PÉSOLS GUISATS

L'altre dia, la meua tieta Leonor em va donar a tastar un plat que feia més de cinquanta anys que no havia preparat. La raó era que al meu oncle Honorio no li agradava gens i, fins que ell va faltar, ara fa un temps, no se li havia ocorregut tornar a preparar-lo. Aquest plat era de l'època de la meua àvia Àngela. Com que la meua tieta té més de huitanta anys, doncs, ja us podeu imaginar els anys que fa que es preparava a Beneixama. Ara, en aquell moment, segons conta la tieta, es feia amb pésols tendres, acabats de collir. Per això, era una mica més laboriós de preparar, perquè, abans, calia traure els pésols de la tavella. Hui l'ha preparat Oreto per a dinar.

Pésols guisats

Ingredients:
400 g de pésols congelats.
2 creïlles mitjanes.
1 ceba mitjana
2 ous durs
Avellanes i cacau torrat
1 fulleta de llorer
Julivert
Oli de Beneixama
Sal
1/4 de got d'aigua
Preparació:

En una olleta, es posen a bullir les dues creïlles i la ceba tallades a trossos, menuts, els pésols, la fulleta de llorer, l'aigua, un raget d'oli i un polsim de sal. Es posa a bullir i, quan arrenca el bull, ho deixem al mínim. Ha de coure fent xup-xup suau durant aproximadament tres quarts d'hora. Hem de vigilar a cada cert temps per tal que no es quede sense brou. La ceba i els pésols ja solen amollar aigua, però, no ens n'hem de despistar.
En el morter, aboquem un pessiguet de sal (perquè no bote la picada). Hi afegim l'all a trossets, el julivert trinxat i les avellanes i els cacaus. Ho piquem tot fins que quede com una pasteta, a la qual afegirem un parell o tres de cullerades d'aigua i quedarà més homogeni. Si a l'olleta s'hi haguera fet molt de brou, també podem canviar les cullerades d'aigua per dues del brou de l'olla.
Posem a bullir els ous i, en estar, els pelem i els tallem a trossets.
Quan l'olleta ha bullit el temps que hem dit, hi aboquem la picada i ho tornem a bullir dos o tres minuts, tot remenant amb cura.
En estar, hi aboquem els ous trinxats i els mesclem amb la resta dels ingredients i ja ho podem servir.

PASTÍS DE XOCOLATE DE LA MAITE

Aquesta setmana ha estat l’aniversari de la meua sogra. Per això, per a celebrar-ho, he aprofitat per a fer la recepta del pastís de xocolate de la Maite que m’havia compromés a preparar i publicar ara fa un temps. La Maite és una companya del departament que ha estat substituint un altre company d’anglès durant el primer trimestre del curs. Ací teniu la foto del seu pastís i tot seguit la recepta tal i com me la va donar ella mateixa:A la foto de dalt: la meua sogra. A la de sota, Oreto amb els seus pares.

PASTÍS DE XOCOLATE DE LA MAITE

3 ous

1 Danone natural

1 mesura de iogurt d’oli

1 mesura de iogurt de sucre

1 mesura de iogurt de farina

250 g de xocolate “Valor” en pols

1 sobre de rent Royal

Es mescla tot i es posa al forn preescalfat +/- a 180 graus durant 25 minuts.

Aquesta és la seua versió. Tot i que els ingredients són els mateixos, jo l’he preparada d’una altra manera, a més d’afegir aquests altres tres ingredients nous:

Mantega per a untar

1 potet de sucre fi

1 puntadeta de sal

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 180 graus amb la funció aire.

Aboquem el iogurt en un llibrell de vidre. Omplim una mesura de sucre i l’afegim al iogurt. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes ho barregem tot ben mesclat.

Ara mesurem la farina i l’aboquem en un colador fi junt amb el rent i ho tamisem damunt de la mescla anterior. Novament ho mesclarem amb el batedor fins que estiga ben homogeni. Mesurem l’oli i ho mesclem fins que quede una mescla lluent d’un color groc verdós.

Pesem el cacau en pols i l'aboquem al colador i el tamisem també.

Amb el baterdor de varetes, com hem fet fins ara, ho mesclem tot de manera ben homogènia.

Trenquem els ous i en separem els rovells de les clares. Els rovells els afegirem, tal qual, a la mescla anterior i els hi barrejarem completament. En un altre llibrell, alçarem les clares a punt de neu amb la puntadeta de sal, fins que estiguen ben dures.

Amb una espàtula les aboquem a la mescla d’abans i, amb l’ajut del batedor de varetes, les hi anirem incorporant tenint cura que no s’abaixen massa i la mescla quede ben esponjosa.

Untem de mantega el motle i hi aboquem la mescla del pastís.

Col·loquem el motle sobre una safata plana de forn i l’enfornem.

Vaig mantindre’n la temperatura durant els 25 minuts que deia la recepta de la Maite però, en obrir el forn, vaig punxar el pastís amb un ganivet i encara no estava cuit. Per això, vaig abaixar la temperatura del forn a 120 graus, el vaig encendre només per davall, i el vaig continuar coent durant 35 minuts més i, llavors, ja estava ben cuit.

En estar fred el pastís, el desemmotllem sobre la safata on l'hem de servir. Agafem el sucre fi i l'empolsimem per damunt, i ja està.

Ha quedat un pastís molt tou, gens sec i abellidor.

OUS FARCITS

Aquesta recepta, com no podia ser d'una altra manera, és de l'artista de la meua sogra:

OUS FARCITS

INGREDIENTS:
8 Ous
maonesa casolana
Tonyina de pot
Tomaca fregida en conserva
1 trosset de ceba
PREPARACIÓ:

Bullim els ous i, en estar durs, els pelem. Els partim per la meitat a la llarga i els en traiem els rovells. En reservem tres dels rovells. La resta dels rovells els posem en un llibrell. Hi afegim la tonyina de pot, unes cullerades de tomaca fregida, la ceba tallada a trossos molt petits i ho mesclem tot amb l'ajut d'una forqueta fins que quede una mescla homogènia.

Col·loquem els ous en un plat en forma de flor. Repartim per damunt dels mateixos la mescla anterior dins de les concavitats dels ous. Ara repartim pel damunt de tots els ous, fins que els cobrisca del tot, una bona capa de la maonesa casolana. Agafem els rovells que havíem reservat i els ratllem amb un rall per damunt de l'allioli. En estar, els posem a la nevera fins que estiguen fresquets.