SOPA DE POLLASTRE

Avui i demà se celebra "EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS", una iniciativa solidària destinada a recaptar aliments per a aquelles persones que ho necessiten, per situacions personals ben diverses. No es tracta d'ajudar persones d'altres països (que també), sinó que aquesta vegada la iniciativa va destinada a aquelles persones que tenim més a prop, veïnes i veïns nostres que necessiten que els ajudem una mica (o molt). De seguida que em vaig assabentar de la convocatòria, vaig pensar que m'hi sumaria. He recuperat una recepta d'aquelles "de supervivència" ,quan, amb el poc que es tenia, s'havia d'anar fent...

SOPA DE POLLASTRE

INGREDIENTS:

Fideus (o no)

1 espinal de pollastre (= l'espinàs o carcanada)

1 cuixa de pollastre per persona

1 ou per persona

1 1/2 got d'aigua mineral (o filtrada) per persona

1 pastilleta de brou de verdures

PREPARACIÓ:

En una olla de pressió, posem l'aigua i la pastilla de brou de verdures. Col·loquem l'espinal i les cuixes de pollastre. Tanquem l'olla, la posem a bullir i, en assolir la pressió adient, ho coem tot durant aproximadament 20 minuts. Deixem reposar a dins fins que la pressió de l'olla ens permeta obrir-la. Si coem el brou en una olla normal, haurem de bullir-lo durant almenys 45 minuts o una hora.

Mentre es cou el caldo, posarem a fer-se els ous durs, els pelarem i els reservarem, ja pelats, en un recipient coberts d'aigua freda perquè no s'assequen. Convé no bullir els ous massa, de manera que estiguen encara una mica "tendres" en el centre del rovell.

Traiem l'espinal i les cuixetes de l'olla. Amb l'ajut d'un colador de malla fina i una tovallola de paper (mullada prèviament), colem el brou i el deixem refredar.

Quan el brou s'ha refredat completament, comprovarem que a la part superior hi ha un tel de greixet i impureses que podrem retirar tranquil·lament amb l'ajut d'una cullera o d'un tovalló de paper. Així, el caldo ens quedarà clarificat.

Mentre la carn és calenta, llevarem els ossos i les pells de la carn i la reservarem. Quan estiga freda, la tallarem petita amb l'ajut d'unes tisores de cuina o bé la podem esmicolar amb les mans. L'interessant és que quede la carn molt petita.

Posem a bullir el brou clarificat.Quan bulla, hi afegirem la carn de pollastre esmicolada i, també,  ara és el moment per posar els fideus que vulguem (o no). De fideus en posarem tants com considerem, tot tenint en compte que es tracta d'una sopa i que, per tant, no s'ha de quedar sense brou. En estar cuits els fideus, escudellem a cadascú la seua ració. 

Amb l'ajut d'un ganivet, tallem grollerament l'ou d'ur i l'afegim a cada plat i ja està. També es pot ratllar amb l'ajuda d'un rall.

Resulta un plat molt econòmic i gustós, ben adient per a aquests dies de tardor o d'hivern que el fred es nota. El fet d'usar aigua mineral o filtrada és per evitar-nos un regust desagradable del clor usat en la potabilització.

Si no hi posem fideus, ens quedarà, també, una sopa ben gustosa. Si ho preferim, podem fregir rosquetes ben primes de pa dur (o torrar-les) i posar-les al plat abans d'abocar-hi el brou. Hem de tindre en compte que aquest pa, en rebre el caldo, s'estovarà molt i augmentarà de volum considerablement.

MAGDALENES DE CARABASSA

L'altre dia ens van regalar mitja carabassa torrada que no s'havia torrat bé (estava cremada per damunt i no ben bé cuita per sota). A casa som fans de la carabassa torrada i ens sabia greu llançar-la així com estava. Solució: en farem alguna cosa mengívola!!! Oreto va trobar una recepta de magdalenes de carabassa que ens va agradar molt i vam decidir que la faríem. Això sí, provant de llevar-li alguna caloria sobrera. Començàrem per llevar-li tota la part cremada i en vam reservar la que estava mig cuita. Ens va eixir carabassa per a fer-ne el doble de la quantitat marcada a la recepta original i, a més, vam canviar el sucre per edulcorant dietètic.

MAGDALENES DE CARABASSA

INGREDIENTS:

• 6 ous
• 25 cullerades soperes d'edulcorant (ciclamat i sacarina) del que venen al DIA
• 1 culleradeta d'essència de vainilla
• 120 g oli d'oliva de Beneixama
• 500 g de carabassa torrada (només la polpa)
• 400 g farina de força
• 2 sobres de llevat químic

PREPARACIÓ: 
Posem a  escalfar el forn a 180 graus a dalt i a sota, sense connectar l'aire.
En un llibrell, mesclem els ous i l'edulcorant amb el batedor elèctric fins que comencen a esblanquir-se (quatre o cinc minuts). Ara agafem l'oli de Beneixama i l'anem afegint amb raig de filet fins que vaja incorporant-se a la mescla anterior sense deixar mai de batre. Fa com una mena d'emulsió. Li aboquem la culleradeta d'essència de vainilla (sucre vainillat a la recepta original) i tornem a mesclar. Convé que tastem la carabassa abans per tal de veure si li caldrà més o menys edulcorant. Ho reservem.
En un altre llibrell, posem la carabassa torrada (a l'original és bullida!) i l'anem aixafant amb una forqueta fins que quede reduïda a un puré. No hem de triturar amb la batedora elèctrica perquè si no quedaria líquida, i no ens interessa, això.
Ara mesclem la carabassa amb la preparació anterior amb l'ajuda d'un batedor de varetes fins que els ingredients queden homogenis.
Mesclem la farina amb el rent químic (Royal) i la tamisem dues vegades. Així agafa més aire la farina i puja més. En haver-la tamisada, l'anem afegint a cullerades a la mescla anterior amb l'ajut d'un batedor manual de varetes.
Quan estiga tota la massa ben mesclada, l'anem repartint en els motlles deixant cada motlle ple fins a les 2/3 parts del mateix. Nosaltres vam usar motlles de silicona que no necessiten greixar-se prèviament i es poden reutilitzar tantes vegades com calga.
Amb la quantitat de massa de magdalenes que vam preparar ens en van eixir dotze de normals i sis de molt grosses.
En tots dos casos les vam tindre coent al forn durant vint-i-cinc minuts. Vint minuts a dalt i a sota a la part mitjana del forn, i els altres cinc minuts, una mica més a prop del grill perquè tingueren un aspecte més daurat.

En refredar-se, dins dels motlles, les vam traure i les vam reservar en un recipient hermètic a la nevera. Van eixir boníssimes, amb el gust de la carabassa i l'oli d'oliva que combinaven molt bé.

SÉPIA AMB ROVELLONS

Els rovellons són un ingredient que m'agrada molt. Ara que n'és època, si puc, els utilitze molt sovint. De més a més, em ve beníssim per tal de poder participar en "La recepta del 15" que va dedicada als bolets.

SÉPIA AMB ROVELLONS

INGREDIENTS:

150 g de rovellons

2 sépies mitjanes netes

½ litre d’aigua mineral

2 culleradetes d’oli d’oliva de Beneixama

1 culleradeta de farina

1 gra d’all

Julivert

1 gotet de vi blanc “De la Vall”, de Beneixama

Sal

PREPARACIÓ:

Trossegem les sépies i les posem a bullir amb l’aigua i la sal fins que comencen a fer-se tendres. En estar tendres, escorreguem els trossets. Reservem el líquid de cocció.

En una paella, aboquem una culleradeta d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi enrossim la culleradeta de farina sense que sens creme. En estar, hi aboquem un gotet (dels de vi) del líquid de cocció i la dissolem a foc viu.
En una cassola, posem l’altra culleradeta d’oli de Beneixama i hi sofregim l’all pelat, però sencer. En estar ros i sense cremar-se, l’en traiem i el reservem. Hi afegim els rovellons, nets i a trossos i els sofregim. 

En estar a mitjan sofregir, trossegem l’all pelat que havíem reservat abans i l’afegim als rovellons.  Quan estiguen quasi fets, hi aboquem els trossos de sépia i els hi peguem unes voltetes.

Ara toca abocar-hi la farina dissolta amb el líquid de cocció, el gotet de vi blanc i 400 cc del líquid de cocció reservat (ja haurem vist que la sépia, en coure-la, ha amollat molt de líquid).

 

Ho fem coure tot plegat a foc lent fins que vejam que la sépia es fa tendra. Quasi al final de la cocció, hi abocarem una bona quantitat de julivert i continuem coent durant cinc minuts més, i ja està. En total jo l’he posat a foc baix fent xup-xup durant cinquanta-cinc minuts. 
Ha resultat un plat molt bo i poc calòric. Ara, hi pots sucar una barca de pa sencera, si vols, perquè el suquet està boníssim!!!

QUIX DE ROVELLONS RECICLATS

Fa unes setmanes vaig comprar al mercat uns rovellons boníssims de veritat. Els peus dels rovellons ("esclata-sangs" en diuen a Tavernes de la Valldigna i "pebrassos" a l'Alcúdia) eren molt gruixuts i no es podien torrar com la resta del bolet. Així doncs, vaig pensar a tallar-los-els i a veure què en podia fer. A la poca estona em va vindre una idea: en faria una quix de rovellons de reciclatge!!! I va eixir molt bona.

QUIX DE ROVELLONS RECICLATS

INGREDIENTS:

150 g de peus de rovellons, nets i a trossets

2 cebes mitjanes

1 làmina de pasta fullosa congelada

1 paquet de llom curat a rodanxes fines (60g)

3 cullerades de formatge light per a untar

1 cullerada de formatge batut 0% greix

2 ous batuts 

3 cullerades de formatge Grana-Padano ratllat

1 cullerada sopera d'oli d'oliva de Beneixama 

Farina, per empolsinar la taula

Pebre blanc

Sal

Mantega, per a greixar el motlle

1 branqueta de romaní fresc 

PREPARACIÓ:

Deixem que la placa de pasta fullosa es descongele.

Tallem les cebes a rodanxes molt primes. Posem en una paella antiadherent la cullerada d'oli de Beneixama i el posem a escalfar. Quan estiga calent però no cremant, hi aboquem les rodanxes de ceba i les salem. A foc lent, les anem sofregint fins que estiguen rosses i tendres. En estar, les en traiem i les reservem.

A la mateixa paella, sofregirem els peus de rovelló, tallats a bocinets fins que estiguen fets, però "al dente".

Apaguem el foc. Tallem ara les rodanxes de llom curat a trossets molt petits. Els aboquem a la paella junt amb la ceba, i els bolets i els peguem unes voltetes perquè s'amalgamen els sabors.  

Empolsinem la taula amb farina. Agafem la pasta fullosa i l'aprimem amb el corró fins que estiga quasi transparent.

Encenem el forn a 200 graus a dalt, a sota i amb l'aire.

Untem el motlle de cuita amb mantega. Retallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que el cul del motlle, el retallem, el col·loquem a dins i el tornem a greixar amb més mantega. 

Aboquem dins del motlle la barreja de rovellons, ceba i llom que havíem reservat.

En un bol posem el formatge d'untar light, el formatge 0% i els ous batuts i ho mesclem tot bé. Ara hi afegim un polsim de pebre blanc i un altre de sal. Agafem la branqueta de romaní i en tallem les fulletes a trossos petits. És important no passar-nos-en en la quantitat perquè el romaní aromatitza molt. 

En estar ben barrejat, l'aboquem per damunt del motlle fins que estiga tot repartit. Empolvorem per damunt la quix amb el formatge Grana-padano de manera que quede repartit per tota la superfície. 

Enfornem el motlle a la meitat de l'altura del forn. Apaguem la funció de dalt i el coem durant uns trenta minuts només amb la funció de sota i l'aire. Passat aquest temps, tornem a connectar la funció de dalt i l'anem enrossint durant uns altres deu minuts més. Hem d'anar vius per tal que se'ns daure la superfície però no que se'ns creme.

Mentrestant, se'ns anirà omplint la cuina d'una deliciosa olor de formatge gratinat i de tot plegat.

En estar fet, traiem el motlle del forn i deixem que es refrede a dins la quix. En estar tèbia, la'n traiem amb cura i la col·loquem sobre una plata i ja la podem servir.

Estava boníssima!!! No en vam deixar ni un bocí.

POLLASTRE A L'ALL AMB CEPS I ROVELLONS A L'AROMA DE ROMANÍ

L'altre dia, badant per la xarxa, em vaig trobar, dins del blog "La cuina de sempre", una deliciosa recepta de "Conill a l'all". I ací hi havia el problema!!! No m'agrada el conill, em fa escrúpol. Manies meues. En fi, que vaig pensar: "Si això es pot fer amb conill, també deu ser bo amb pollastre". I, pensat i fet, el vaig fer igualet que a la recepta original, però amb pollastre. I va quedar boníssim!!! Tant i tant bo que no serà l'última vegada que el prepararé.

POLLASTRE A L'ALL AMB CEPS I ROVELLONS

A L'AROMA DE ROMANÍ

INGREDIENTS:

6 cuixetes grossetes de pollastre
1 pessiguet de ceps secs
1 pot de rovellons
1 cabeça d'alls
1 branqueta de romaní
1 pessiguet (bo) de julivert fresc
1 got d'aigua mineral
1 got de vi blanc "De la Vall", de Beneixama
1 cullerada sopera d'oli de Beneixama
1 pessiguet d'ametlles torrades (o crues)
Sal
Pebre blanc

PREPARACIÓ:

Unes hores abans, posem a remull els ceps secs tallats a trossets. Tants com voldrem, tot tenint en compte que són molt saborosos.

A la cassola i hi aboquem la cullerada d'oli de Beneixama i el posem a escalfar a foc suau. Agafem la cabeça d'alls, els en traiem. En reservem tres pelats i la resta els aixafem amb l'ajuda d'una maceta o de la fulla d'un ganivet.

En l'oli ben calent els anem enrossint remenant-los sense parar perquè no se'ns cremen. En estar ben daurats, els en traiem i els reservem. En el mateix oli, sofregim el pollastre, salpebrat, per totes bandes fins que quede ben daurat. No s'ha de cremar, per això haurem d'estar-ne molt pendents.

Colem els trossos de ceps i en reservem el líquid (que ara tindrà un aspecte marronós). Llevem els trossos de pollastre i en l'oli que queda, hi sofregim els ceps i els rovellons fets a trossos fins que estiguen dauradets.

Si no tenim ametlles torrades (com em va passar a mi) podem fer servir el truc que vaig veure a la recepta de conill: passar-les per la paella una estona fins que esdevinguen cuites i una mica enrossides. Com sempre, haurem de fer perquè no se'ns cremen gens.

En un morter, posem les ametlles torrades i un bon pessic de julivert fresc. Amb el picamà fem la picada. En estar, hi afegim els tres alls pelats que havíem fregit prèviament i reservat, i continuem picant fins que quede una pasta homogènia.

A la cassola on teníem els bolets, hi afegim la resta d'alls fregits amb pell, posem per damunt la branqueta de romaní i el pollastre. Li aboquem el líquid de posar en remull els ceps i un got de vi blanc.

Posem a bullir a foc fort i, en bullir, l'abaixem al mínim perquè vaja fent xup-xup durant quaranta-cinc minuts. 

Passat aquest temps, traiem una mica del brou de cocció i l'aboquem al morter on teníem la picada per a deixatar-la. En estar deixatada, l'aboquem per damunt i continuem coent el pollastre durant deu minuts més.

Posem dues o tres cuixetes de pollastre per cap i una bona cullerada de bolets. Està per a llepar-se'n els dits i sucar-hi una barca de pa!!

PANELLETS

Fa molts i molts anys (i ara sembla una rondalla, però és així) que no menjava panellets fets de casa. La meua àvia de Tavernes en va fer una volta i jo només recordava que duia mig quilo de moniato, ametlla i sucre. I no estava ben segur de les proporcions. No sabia del cert si el resultat era un quilo o més. Total que, pensant i pensant, he decidit tirar pel dret i la cosa no ha anat gens malament.

PANELLETS

INGREDIENTS:

1/2 quilo de moniato bullit (ha de ser el resultat final)

125 g d'ametlla mòlta

125 g de sucre llustre

Pinyons

Ametlles

Panses

3 ous

PREPARACIÓ:

Posem a bullir els moniatos a l'olla de pressió durant 40 minuts. En estar bullits, els en traiem i els pelem. Posem la polpa sobre un drap de cotó net i l'estrenyem per a extraure'n la major quantitat de líquid possible. En estar, pesem la polpa i n'hem de tindre cinc-cents grams.

Posem la polpa de moniato, encara tèbia, en un bol, li afegim l'ametlla mòlta i mesclem bé tots dos ingredients. Ara li afegim el sucre glacé i tornem a pastar fins que els tres ingredients estiguen ben barrejats.

Empolvorem la superfície de treball amb sucre glacé i fem una mena de rotlle llarg. Així podrem fer les boles de la mateixa mida aproximadament. El truc del sucre glacé i de fer un rotlle llarg l'he copiat de la Mireia Carbó, gràcies que la Maragda, de "La quinta de Lúculus" l'esmentava al seu blog.

Bé, doncs, una vegada fet el rotlle, n'anem tallant porcions d'aproximadament la mateixa mida i en fem boletes que anirem deixant en un plat o en una safata. 

En tindre-les totes, farem els panellets. Com que jo només coneixia els de pinyons, doncs, els he fets, sobretot, d'aquestos.

Batem els ous en un bol fins que estiguen molt pujats. Posem un bon grapat de pinyons en un plat. Agafem cada boleta de panellet i l'anem submergint un moment en l'ou. De seguida la passem pel plat dels pinyons. És ben curiós veure que, entre les dues mans, els pinyons s'aferren al panellet com una segona pell i no en sobren.

Folrem una safata de forn amb paper de cuina i anem dipositant a sobre els panellets ben escampats, perquè no es toquen gens. 

En estar, posem a escalfar el forn a 200 graus amb l'aire i el grill. A la part més alta, hi col·locarem la safata dels panellets i els hi courem durant aproximadament quatre minuts. Hem d'anar molt alerta perquè se'ns poden cremar en un tres i no-rés. Per això, quan faça tres minutets, guaitem el forn no fóra el cas.

Només els vegem dauradets i bons, els traiem ràpidament del forn i deixem que es refreden a la mateixa safata.

Ara és el moment de fer els panellets d'animalets. Agafem cada boleta de panellet i li donem una forma allargassada. Col·loquem dues ametlles cap a la meitat del panellet (seran les orelles del ratolí). Tallem dos trossets de pansa i els col·loquem com si foren els ulls. Amb una cullereta de cafè en fem la boca.

Per a fer els eriçons, procedim igual amb la pasta. Clavem pinyons de la meitat cap enrere per a simular les punxes. Els dos ulls i la boca es fan igual que els dels ratolins.

Pintem cada panellet d'animalet amb ou batut i els col·loquem en una altra safata de forn i procedim de la mateixa manera que hem fet els de pinyons. A mi se m'han cremat un poc, i això que n'estava pendent. Potser l'any que ve els posaré una mica més avall, al forn.

En estar freds, els emplatem i ja en podem gaudir tant com voldrem!!

 No sé si la recepta que he fet és molt ortodoxa, però és la que recordava de quan era molt petit. El fet que duga moniato pot ser siga per tal d'allargassar una mica la massa, atès que la farina d'ametlla és molt més cara. Ara, els pinyons no són barats, tampoc. Hi ha una cosa, però, que em fa pensar sobre la tradició o no dels panellets a Tavernes. És clar que ara n'hi pots trobar a totes les pastisseries, però d'aquella època no sé si en feien a totes les cases. Els meus avis tenien molta amistat amb un matrimoni de Barcelona que feia algunes estades a sa casa. Vindria d'allà la recepta? No ho sé. El cas és que a mi m'ha recordat moments de la meua infantesa.