Estimades i estimats que em llegiu, ateses les meues circumstàncies personals de feina a l'institut (avaluacions, caporalia, reunions...) que ja dura prop d'un més, em veig obligat a deixar descansar el meu bloc durant un temps indeterminat. Gràcies per la vostra paciència.
dimarts, 24 de febrer del 2009
dissabte, 14 de febrer del 2009
BOMBONS CASOLANS
L'altre dia tenia ganes de fer alguna cosa amb xocolate i em recordava d'una recepta dels amics de "La cuina vermella" que hi havia vist temps enrere. Uns temptadors bombons que no eren massa difícils de fer i m'hi vaig decidir. Ací en teniu el resultat.
INGREDIENTS:
Fruites confitades (en aquest cas, taronja i cireres)
150 g de xocolate pur (amb el 70% de cacau)
1/2 gotet d'aigua
ESTRIS:
1 ganivet esmolat
1 taula de tallar
1 plat
1 planxa de motllets de silicona
1 lllibrellet de plàstic o vidre (apte per a microones)
1 cullerot de fusta
1 cullereta
Plàstic film de cuina
PREPARACIÓ: BOMBONS CASOLANS
INGREDIENTS:
Fruites confitades (en aquest cas, taronja i cireres)
150 g de xocolate pur (amb el 70% de cacau)
1/2 gotet d'aigua
ESTRIS:
1 ganivet esmolat
1 taula de tallar
1 plat
1 planxa de motllets de silicona
1 lllibrellet de plàstic o vidre (apte per a microones)
1 cullerot de fusta
1 cullereta
Plàstic film de cuina
Agafem els trossos de fruita confitada i els tallem a bocinets el més xicotets possibles amb l'ajuda del ganivet esmolat sobre la taula de tallar. Els reservem en un plat.
Trenquem la rajola de xocolate a trossos i els posem en un bol apte per al microones i el mig got d'aigua. Posem ara en marxa el microones i, a cada poc temps, anem remenant amb el cullerot per tal que vaja barrejant-se tot. Hem d'anar amb compte amb el microones i el xocolate perquè se'ns pot cremar amb molta facilitat. En estar ben barrejat tot, le'n traiem.
Col·loquem la planxa de motllets de silicona sobre una taula o una safata per tal que siga més fàcil la seua manipulació. Amb l'ajuda d'una cullereta, anem omplint els motllets. Amb un parell de culleradetes ja n'hi haurà prou.
Sobre cada motllet col·loquem un pessiguet de trossets de fruita confitada (taronja i cirera). Pressionem una mica sobre la fruita per tal que s'adherisca més al xocolate.
Quan ja estan tots preparats, agafem un tros film de plàstic de cuina i el tapem (perquè no agafen olors de la nevera). Ara col·loquem la planxa de motllets de silicona a la nevera i la deixem allà dins durant unes hores.
Per cert, que els bombons dels amics vermells duien "pebre de Sichuan" i jo no en tenia. També que, com que a mi no m'agrada el xocolate blanc, només els vaig fer de xocolate pur.
dilluns, 2 de febrer del 2009
LA "DICTADA OCCITANA"
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a tot Occitània i a diversos llocs dels Països Catalans la "Dictada Occitana". Es tracta d'un dictat d'occità i a veure que n'ix. Enguany també s'ha celebrat a l'Alcúdia gràcies a l'interés de "Toni de l'hostal" un personatge increïble d'aquest poble: canta, escriu poesia, actua... en fi, polifacètic com pocs i divertidíssim. Vos recomane que busqueu al youtube "Toni de l'hostal" i ja me'n direu.
Bé, el cas és que el dissabte dia 31, a les 12:00 érem convocats a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia per a veure no se sabia què. Al final n'érem una mica més de quatre gats (com podreu comprovar a les fotos). Un poc més tard va començar a la sala petita del primer pis la "Dictada". Toni va col·locar una bandera occitana i l'inefable Lluís Fornés va explicar el sentit de l'acte i la història comuna i tot això.
Al final ens van dictar un fragment de l'agermanament entre l'Alcúdia i Bolena de l'any 1995. Lluís Fornés va dictar fent "l'occità" el text i vam anar copiant la dictada així com volíem. Ens el van recollir i van dir que ho enviarien no sé on.
El millor va vindre després: el recital de Toni de l'hostal. Ens va cantar algunes cançons occitanes molt i molt boniques. Fins i tot una versió de "l'estaca" que va ser tota una sorpresa. El Toni canta molt bé. Té bona veu. Esperem que prompte traga el seu primer disc.
Quan van acabar, ens van repartir uns llibres d'obsequi de l'Alcúdia per part de l'ajuntament. Després hi havia un dinar al qual no vaig poder assistir-hi i, per tant, no sé com va quedar la cosa.
Quan van acabar, ens van repartir uns llibres d'obsequi de l'Alcúdia per part de l'ajuntament. Després hi havia un dinar al qual no vaig poder assistir-hi i, per tant, no sé com va quedar la cosa.
diumenge, 1 de febrer del 2009
COCA "BOVA" D'OLI DE L'ARACELI
L'altre dia vaig aconseguir una altra de les receptes que tenia "promeses de publicar" d'un dolç. Tot, des del dia que vam celebrar l'acabament del trimestre. Aquesta recepta és de l'Araceli, una altra companya del departament, però que fa anglès. Es tractava d'una recepta de coca "bova" (una més) de les que solen fer-se a bona part del País Valencià. En altres parts se li diu "coca de llanda", "coca morena", etc.
Bé, ací va la recepta original de l'Araceli (era en castellà, però us en faig la traducció):
INGREDIENTS:COCA "BOVA" D'OLI
3 ous
3 gasoses (en pols)
1 got de llet
1 got de sucre
1/2 got d'oli d'oliva verge (de Beneixama)
2 gots i 1/2 de farina
Ratlladura de llimó (no massa)
PREPARACIÓ:
Es baten els ous i se li afegeixen els tres sobrets BLANCS de les gasoses. S'hi van incorporant la resta dels ingredients, sense deixar de remoure la mescla, fins que quede homogènia.
A punt de posar-la al forn, se li afegeixen els tres sobrets BLAUS de les gasoses. Deixem coure durant 25 minuts al forn a 170º C.
Jo ho vaig fer lleugerament diferent. Hi vaig posar molta ratlladura de llimona. La de dues llimes ben grosses. Perquè m'agrada molt el gust de la llima. També, vaig untar el motlle amb mantega i vaig empolsimar la coca, una vegada treta, amb sucre fi.
Vaig cometre l'errada de posar el forn en funció aire, la qual cosa fa que puge molt de pressa, massa, i sort de la meua sogra que va fer que estiguera, després dels 25 minuts que posava la recepta, altres 35 minuts més a 160 i en la funció de forn de sota només. Tot i això, no va quedar ni amb la mateixa textura ni amb el mateix sabor que l'original. En el de l'Araceli tenia un saboret a oli d'oliva molt agradable i en el meu, el sabor del llimó, boníssim, però, emmascarava els altres sabors. La textura del seu bescuit o coca era més bona que la de la meua. Potser perquè no estava prou cuita o s'havia cuit massa de pressa. Tanmateix, ens la vam menjar ben a gust.
Si la torne a fer, canviaré el motlle de silicona per un redó d'alumini, la couré a menys temperatura durant més temps i li tiraré per damunt sucre normal i canella.
Si la torne a fer, canviaré el motlle de silicona per un redó d'alumini, la couré a menys temperatura durant més temps i li tiraré per damunt sucre normal i canella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)