dissabte, 31 de maig del 2008

DINAR D'ANIVERSARI DELS MEUS SOGRES



























Hui hem celebrat que els meus sogres feien trenta-tres anys de casats. Com era d'esperar, hem fet un dinarot d'aquells que fan època. Total, que no parem de menjar coses bones... per a engreixar-se. Hem anat a un restaurant de Carlet, "Ca Ferrer":
Per tal que aneu fent boca, ací va el menú:
Aperitiu:
- Moixama i sardines sobre llit de llescat d'albergínia i pebrot amb oli d'oliva.

- Calamarets a la planxa amb allioli i sal Maldon.
- Foie caramelitzat amb confitures i fruits secs.
Dinar:

- Arròs melós de llamàntol. (Un ha demanat llenguado). Hi teniu la foto de la cassola i la d'una ració individual.
Postres:
- Safata de pastissos variats.
Begudes:

- Aigua mineral, cervesa, vi blanc (Viña Esmeralda) i un xampany "Moët Chandon" brut especial.

Els meus sogres se n'han passat tres pobles. A la fi, no em cabran els pantalons.

divendres, 30 de maig del 2008

LA GESTIÓ ECONÒMICA O LA POLÍTICA D'ESCAPARATA


La veritat és que no els entenc jo, els polítics. Cert és que el Zapatero va prometre en campanya que, si guanyava, tornaria 400€ per cap a tots els contribuents (de grat o per força) "espanyols". Ara diuen que, amb eixa torna, el govern queda amb les mans buides per a despeses socials. El govern de Montilla contracta un servei de transport d'aigua a Barcelona en vaixell per 23 milions d'euros mensuals que, ara que no caldrà, potser haurà de seguir pagant per no haver-hi previst clàusules al contracte per evitar-ho. El govern de Camps balafia milers de milions d'euros en "events" diversos: Copa Amèrica, Circuit Urbà de Fòrmula 1, Volta de Vela d'Alacant... mentre l'educació, la sanitat i la justícia valencianes estan sota mínims i fregant la suspensió de pagaments.
Mentrestant, hi ha un munt de gent que no arriba a final de mes, que es veu obligada a fer filigranes econòmiques per poder sobreviure. Als malalts depenents assistencials no els arriben els diners. La mendicitat a cada volta és més evident. La gent viu malcontenta i el desarrelament social s'agreuja.
De vegades tinc la sensació que els impostos que paguem no són gens ben utilitzats. Damunt que som de les colònies espanyoles més explotades, ens trobem amb uns polítics que hem votat que gestionen els nostres diners de manera displicent, quasi a l'estil d'una gran pantalla de grans gestos buits de cara a la galeria. Com una manera de fer obres faraòniques que perpetuen la seua memòria ad eternum. Amb convenis amb grans empreses elèctriques o constructores que obtenen privilegis i drets sobre la resta de ciutadans, indefensos damunt d'arbitrarietats difícilment justificables.
Ara, els politics sembla que visquen d'esquena a aquesta realitat: sous desmesurats, privilegis escandalosos (quant a jubilacions, dietes, etc.), festes i alegries poc justificables i, tot plegat, la sensació que viuen en una disbauxa sense límits aparents.
No sé si es deuen haver pensat la mala imatge que generen del sistema democràtic i les justificacions que els donen als involucionistes, sempre a l'aguait. Moltes vegades s'està trencant la cohesió social, creant grans desigualtats entre rics i pobres. I la cosa no sembla que millorarà ni a curt ni a mitjà termini. Quina ràbia!

dijous, 29 de maig del 2008

QUAN LA LLIBERTAT TRONTOLLA I NINGÚ NO EN DIU RES


A la Xina no s'estan d'anar en contra dels drets humans una vegada si i una altra també. Ara han tancat el bloc de l'escriptora tibetana Tsering Woeser. Només per denunciar el genocidi cultural i lingüístic que pateix el seu país. Aquesta escriptora té prohibits tots els seus llibres a la Xina, li tanquen el seu bloc i, potser, aviat la detindran a ella i a tots els qui pensen com ella. Sembla que el govern de la Xina considera "incorrectes" els seus escrits perquè no s'adiuen amb la "visió oficial" de la política xinesa.
Els països que disposen de democràcies, si més no, de nom, no diuen res del que està passant a la Xina. Només perquè potser hi veuen un mercat potencial de milions de persones i un bon negoci. Tant els fa que els tibetans siguen assimilats per la força a la llengua i cultura xineses. No els importa gens o miren cap a un altre costat quan saben del que passa pel Tibet.
Es diu que fins i tot es pot empresonar algú i tancar-lo uns quants anys a la presó per tindre a casa una bandera tibetana. Hem de fer alguna cosa. Com a mínim denunciar-ho als blocs que puguem i córrer la veu del que hi està passant

巴塞罗那市政厅西藏问题决议
I. 三月十日在西藏的首府拉萨,藏人以和平的方式举行了抗议中国侵略西藏近 50 年的示威游行,遭到了当局系统、残酷地镇压,最终导致了西藏自治区以 及包括甘肃、青海、四川和云南等其他藏区的藏人的大抗议,并且至今抗议还 在继续发生。
II. 自从首批中国军队1951 年进入拉萨以来,国际社会一直在忧虑中关注着西藏 的命运。前几周西藏所发生的当局残酷镇压抗议藏人这一事实,说明我们仍未 找到一个正确解决冲突、满足藏人期望的办法。

鉴于这些原因
声明
由于事件的重大性涉及到尊重人权、民主价值,以及西藏人民自己建设他们的未来的权 利,巴塞罗那市的市政厅对中国政府作如下要求:
1.停止镇压参加抗议示威的藏人。
2.尊重被拘捕的藏人,不对他们进行肉体和精神的折磨伤害。停止从3 月10 日以来对西藏女作家唯色在北京的居处所进行的监视。
3.允许国际调查人员或团体以及外媒自由进入藏区,以便能调查并澄清中国政府在西藏进 “文化种族灭绝”的指控。
4.重新开放包括哲蚌寺、甘丹寺和色拉寺在内的所有被关闭的寺院。允许寺院的僧侣们获 食品和饮水,并让他们自由地进行宗教活动。
5.保证藏人的示威权、言论自由权、意见自由权,以及宗教信仰自由权不受侵害。
6.保护藏语,允许藏人能够在所有的受教育的阶段中都使用藏语来作为教学和学习语言。
7.按照欧洲议会于2008 年4 月10 日通过的西藏局势决议,为了找到一个正确解决冲突
的办法,立即与广大藏人人民的代表——达赖喇嘛进行谈判。
巴塞罗那 2008 年5 月16 号

I. El dia 10 de març a la capital del Tibet, Lhasa, van iniciar-se manifestacions pacífiques de ciutadans tibetans que protestaven contra més de cinquanta anys d'ocupació xinesa. La repressió brutal i sistemàtica d'aquestes protestes va conduir a un aixecament general de la població tibetana a la Regió Autònoma del Tibet i a les àrees tibetanes de les províncies de Gansu, Qinghai, Sichuan i Yunnan, i que a dia d'avui encara continua.
II. Des de l'entrada dels primers soldats xinesos a la ciutat de Lhasa l'any 1951, el món ha viscut amb preocupació el destí del poble tibetà i els luctuosos fets de les darreres setmanes demostren que som lluny d'arribar a una solució justa per a les aspiracions de la població tibetana.
Per tot això,
PROPOSICIÓ /DECLARACIÓ DE GRUP
Davant la magnitud d’aquests fets, des del respecte als drets humans, el valors democràtics i el dret dels habitants del Tibet a construir el seu futur, l'Ajuntament de Barcelona demana al Govern Xinès que:
1. Aturi la repressió sobre els ciutadans tibetans que han participat en aquestes protestes;
2. Que respecti la integritat física i moral dels detinguts i que s'aixequi l'arrest domiciliari al que està sotmesa l'escriptora tibetana Woeser des del dia 10 de març a la seva residència forçada de Pequín.
3. Que permeti l'accés lliure al Tibet d'observadors internacionals i dels mitjans de comunicació de tot el món i aclareixi les acusacions de "genocidi cultural" que se li imputen;
4. Que reobri els monestirs de la ciutat de Lhasa (Drepung, Sera, Ganden i tots els que resten tancats) i es permeti als seus monjos tornar a rebre aliments i aigua i poder practicar lliurement les seves obligacions religioses;
5. garanteixi el dret dels tibetans a manifestar-se lliurement i que garanteixi la llibertat d'opinió i de pràctica religiosa;
6. Que protegeixi la llengua tibetana, permetent-ne el seu ensenyament en tots els nivells de l'educació tibetana;
7. Que, d’acord amb la Resolució del Parlament Europeu de data 10 d’abril de 2008, iniciï negociacions de forma immediata amb el Dalailama, com a representant del poble tibetà, per trobar una solució justa al conflicte.”

Barcelona, 16 de maig de 2008

Per a ella i per a tots els habitants del Tibet, aquesta cançó:

CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTAT

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom,
Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

Ací teniu l'enllaç a la notícia:

dimecres, 28 de maig del 2008

EL CATALÀ AL SENAT ESPANYOL

Ahir em vaig assabentar per la premsa que el Senat Espanyol ha aprovat una moció de l'Entesa perquè s'hi puga parlar sempre en català i que el Diari de Sessions reculla les intervencions fetes en aquesta llengua en la seua versió original. Res a objectar-hi per part meua. El PP, com era d'esperar, hi ha votat en contra. No paga la pena ni comentar-ne les raons.
Realment, el que s'hi ha votat és que s'hi puga intervindre en qualsevol de les llengües de l'Estat. Esperem que això no siga una nova oportunitat per traslladar a eixa cambra l'eterna discussió fictícia "valencià versus català" (o a l'inrevés) per part dels de sempre.
Si l'Estat Espanyol vol que la gent que no ens hi sentim còmodes ni hi tenim cap lligam afectiu puguem arribar a pensar que les coses poden canviar, aquesta pot ser una primera passa. Tot i que hi mantinc les meues reserves.
No tinc res en contra dels espanyols a nivell persones. No els hi vull cap mal. Em semblen perfectament respectables, però difents en moltes coses. No m'hi trobe a gust amb el seu vestit, vull el meu.
El que passa és que sent que la meua llengua, la meua cultura i el meu País no són els seus. Que els seus llocs comuns i de referència no són els meus. Que si vull que tot allò que m'identifica com a catalanoparlant (la meua història, la meua llengua, el meu País, etc.) sobrevisca, necessitem trobar aires nous per a respirar. Vull ser, simplement, valencià, i no espanyol obligatori.
Tant senzill (i sempre, tant difícil) com això.


Ací teniu un enllaç a la notícia:


dimarts, 27 de maig del 2008

LA "SEUA" FESTA NACIONAL


Els darrers dies la carcúndia espanyola i espanyolista està que talla claus per la "fiesta nacional" (la seua, és clar). Resulta que no poden entendre que la resta d'Europa (nosaltres inclosos) considerem que això de les corregudes de bous és una mostra de tortura animal intolerable. Personalment, no he vist mai cap correguda en una plaça de bous. No trobe res d'artístic fer patir una pobra bèstia clavant-li espasades i banderilles. El trobe un espectacle sangonós i sàdic que hauria d'estar prohibit. Sobretot per als menuts perquè, tot i que la mateix llei els ho prohibeix, de vegades els empressaris els deixen entrar a les corregudes. Deplorable.
Aquesta mostra cultural estrangera l'hem de patir a València promocionada per les diputacions respectives, amatents (com no podia ser d'una altra manera) a tot el que vinga d'Espanya. Ja sabeu allò del "Per a ofrenar...".
Ara s'han muntat una xarlotada a Brussel·les on faran un simulacre de correguda per defensar-hi que els bous i les corregudes són part essencial de les arrels culturals espanyoles. Molt bé. Per mi, com si se les volen confitar, les corregudes de bous. No m'agraden, no m'han agradat mai i no crec (com no siga que perda la xaveta) que m'arriben a agradar mai ni que hi trobe res d'artístic. Ecs!!!
Per cert, algú va dir que "La grandesa d'un poble es pot jutjar per la forma com tracta els animals".

Ací us deixe un enllaç a la notícia:



dilluns, 26 de maig del 2008

LA GUERRA DELS CUINERS


Sembla que els brous i les cassoles estan en peu de guerra. Tot açò ve a tall de les declaracions del cuiner Santi Santamaria que explica en un llibre seu que hi ha determinats cuiners "mediàtics" (directament, el Ferran Adrià, de "El Bulli") que no es menjarien, de vegades, el que ells mateixos fan. Fins i tot, que la ingestió d'alguns productes químics que utilitzen podria posar en perill la salut d'algun client... No sé què pensar sobre tot plegat. A aquest cuiner se li han tirat la resta de grans xefs damunt. Diuen que no hi ha per a tant, que l'únic que busca és publicitat per al seu llibre... A mi, la veritat, és que no se m'havia acudit que podien passar aquestes coses. No tinc l'oportunitat d'anar a aquestos restaurants que fan cuina d'última tecnologia, ni per temps ni, sobretot, per diners. No m'hi arriba la qüerna. Personalment, admire moltíssim totes les filigranes que saben fer creant plats nous o "deconstruint" (si es pot dir així), els plats de la nostra cuina tradicional. Per a mi són obres d'art culinàries. Ara bé, no sé com les trobaria en tastar-les. M'agrada molt tafanejar per blocs de cuina a internet, i trobe tot de receptes més o menys tradicionals, o de més innovadores. Fins a aquest nivell encara m'atrevisc a opinar. Dels altres, dels de molt de disseny, els trobe d'una altra galàxia.

diumenge, 25 de maig del 2008

DINAROT DE DIUMENGE A CA LA MEUA SOGRA
















La meua sogra és una artista. Diu que no li agrada cuinar, que cuina per obligació i que, ja que ho ha de fer, doncs, prova de fer-ho bé. El cas és que no sols ho fa bé, sinó que ho fa beníssim. Amb ella és molt difícil poder dur un "règim" mitjanament bé. Sempre hi ha un plat dels que sap fer de fa anys i que diu "menja'm".
Hui diumenge, a Alberic, ens ha preparat dues de les seues especialitats: cassola d'arròs al forn i ous nevats. La cassola estava per a llepar-se'n els dits. No n'hem deixat ni un granet. Li ha eixit molt i molt bona. Però encara ens quedava el millor del dinar: ous nevats. Es tracta d'unes postres familiars que vénen a través d'una cunyada de l'àvia de la meua dona. És una recepta facilíssima, d'aquelles que es fan amb pocs ingredients, barata i que sorprén amb el resultat. El sabor és exquisit i la presentació espectacular. Tanmateix, és d'aquelles coses que no pots explicar. Formen part d'aquells plaers "secrets" de la cuina que, potser, algun dia revelaré. I és que la meua sogra sempre té cartes culinàries amagades...

dissabte, 24 de maig del 2008

NIT AMB INDIANA JONES...


Aquesta nit hem anat a Alzira, als cinemes "El Punt" Oreto i jo a sopar i a veure-hi l'última de la saga: "Indiana Jones i la calavera de Cristall".
Prèviament, hem sopat a "La mia Mamma", un restaurant d'aquells de "franquícia" (quin mot més lleig!) però que ho fan bo: amanida de marisc, una bruschetta, una pizza vegetal (per als dos) i de postres una crema catalana industrial i gelat de iogurt amb gerds. Per a beure: aigua, que fa la vista clara! La veritat és que, dins de tot, hi hem fet bondat amb el menjar.
Ja sopats, com que al País Valencià no tenim cap altra possibilitat de veure pel·lícules al cinema que no siga en llengua estrangera, doncs, hem hagut de veure-la en espanyol. Sort que en sabem, d'idiomes.
La pel·lícula ens ha agradat molt a tots dos. És molt entretinguda, amb alguns "tocs Espielberg" que no puc desvetllar. La Kate Blanchet hi fa un paperàs. No és una pel·lícula d'aquelles "de culte", però t'hi entreté tota l'estona. Val la pena l'entrada que hi pagues.

divendres, 23 de maig del 2008

FRANÇA, FRAÑS, FRANTZIA, FRANCIA, FRANCE,


Finalment, alguna cosa canvia a l'Estat Francès. Amb l'esmena a la seua constitució que fa un reconeixement (una mica tebi, al meu parer) de les altres llengües que sobreviuen al seu territori, potser aquestes llengües podran sobreviure uns anys més.
Era i és encara vergonyós que un estat que feia bandera de principis com "llibertat, igualtat i fraternitat" mantinguera en estat destrucció permanent les llengües i les cultures no-franceses del seu propi territori polític. No cal esmentar ara tot el que sabem sobre com ha anat la persecució lingüística a l'Estat Francès fins ahir (i hui mateix) com qui diu. S'ha fet molt de mal: moral, cultural, lingüístic i social a multitud de llengües que continuaven parlant-se als seus territoris històrics. Ací, també sabem com ho tenim. L'Estat Espanyol, per sort nostra, encara no ha reeixit del tot a fer-nos desaparèixer.
No puc parlar del que desconec profundament. Em centraré, però, en dos casos: el català de Catalunya Nord i el bretó a la Bretanya. Tots sabem la delicadíssima situació de la nostra llengua en aquest territori nostrat. Malgrat els esforços lloabilíssims d'entitats i col·lectius locals, com ara "La Bressola" i d'altres". Calen fortíssimes campanyes de conscienciació i potenciació de l'ús del català per tal que revife i recupere els espais públics que li pertoca. És una tasca en la qual tots ens hi hem d'implicar, independentment del lloc on vivim. Per exemple, explicant, quan siga el cas, que al "Département de Languedoc-Roussilion" hi ha "Catalunya Nord", sota la denominació de "Pirineus Orientals", que és part de la nostra cultura i del nostre País sota domini francès.
Quant a la Bretanya (Breizh, en bretó), la conec una mica perquè hi he estat un parell de vegades de viatge. A banda de ser un país preciós, amb monuments històrics i culturals impressionants, la mala sort de tindre el seu territori històric dividit entre dos "departaments": Brétagne i Pays-de-la-Loire. Cosa de la mala llet jacobina francesa. Allà la llengua bretona està fotuda, ben fotuda. Com més cap a l'oest, millor, però cap a l'est... malament. Allà tenen les "diwan", les escoles bretones, però amb uns nivells d'ensenyament en bretó força millorables per totes les traves que els posa l'administració francesa. Hi trobes toponímia bilíngüe francès-bretó, molt de folklore bretó, però el que més escoltes parlar pels carrers i les botigues és el francès.
Amb tot plegat, el que volia explicar és que estic content, relativament, perquè potser ara la llengua catalana prendrà una embranzida a Catalunya Nord. Tant de bo.

dijous, 22 de maig del 2008

JA ÉS OFICIAL: L'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA EN ANGLÈS


Bé, sempre es pot superar la ruqueria dels polítics. Ara ja és oficial del tot: l'educació per a la ciutadania s'impartirà a les aules valencianes en anglès. La llàstima és que no hi ha professorat suficient per a atendre la demanda dels alumnes. Com és sabut de tothom, després d'anys i anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament de l'Anglès (Already it is a Spring in the Cut English Law), el Poble Valencià encara necessita més incentius per tal d'assimilar la llengua pròpia sense tindre accent de Kentucky fried chicken.
El nostre flamant conseller de cultura (Counselor of culture) s'ha compromés que tots els xiquets i xiquetes valencians incrementaran la seua competència en anglès (For my eggs!), en declaracions del senyor Font de Mora (Mister Mora's Fountain).
De més a més, atès que el futur és el japonès, la futura Llei d'Ús i Ensenyament del Japonès que el nostre govern prepara, ha començat a publicitar-se en les principals ciutats del País Valencià amb unes tanques publicitàries que diuen així:
"Perquè és la nostra llengua. Parla japonès!".
Surrealista? Vist el que hem vist, a mi no m'estranyaria gens. Penós.

dimecres, 21 de maig del 2008

NOVES PROVES DE VELLS DESFICACIS

Hui llegia al diari "Avui" que una lectora havia posat el crit al cel perquè als sobres de correus hi apareixen separades les versions "valenciana" i "catalana" (junt amb la castellana, gallega i basca). Jo és que ja no em sorprenc de res. De tota manera, tal i com es pot veure en el redactat d'ambdós textos queda demostradíssim que són dues llengües tan diferents com el wòlof i el xinès. Segur que els parlants d'ambdues llengües és impossible que entenguen ni un borrall si se n'ixen de la versió respectiva. Coses de l'idioma. És tan òbvia la ruqueria d'alguns "legalistes" que ja veureu com algun dia ens trobarem versions de castellà, andalús, lleones... Ai, no m'havia adonat que el castellà és únic, pur i indivisible! Perdó! Pecat mortal! Ara bé, si la llei diu que "català" i "valencià" són dues llengües diferents, han d'aparèixer-hi com a diferents. Encara que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua diga que el valencià és català, per cert...
Prepareu-vos, perquè el dia que se'ls ocórrega legislar que la Terra és plana i que el sol gira al seu voltant, ja m'imagine cremant heretges a les places públiques... ´
Ací teniu l'enllaç a la notícia sencera:

dimarts, 20 de maig del 2008

TAVERNES: NOSTÀLGIA I NEGUIT


Avui he tornat a Tavernes. Havia de fer-hi gestions diverses i m'hi he entretingut durant ben bé dues hores. Com que tenia temps entre aturada i aturada, he visitat la família. Això m'ha permés tornar a passejar per alguns carrers que feia temps que no trepitjava. Tinc una sensació estranya quan camine i veig els canvis que en poc més de dos anys que no hi visc s'hi han anat produint. La ciutat canvia de pell a poc a poc. El temps i l'especulació immobiliària van acabant amb alguns racons que guardaven records d'infantesa i vida diària que ara queden desdibuixats, com en una nebulosa d'imatges que es barregen en una voràgine tumultuosa. Algun dia em reconciliaré amb alguns moments poc agradables de la meua vida ocorreguts en aquest poble. Potser, llavors, me'l miraré amb altres ulls.

dilluns, 19 de maig del 2008

QUINES COSES CRIA EL MÓN


Avui m'he dedicat a contestar, educadament això sí, diversos comentaris de gent contrària a les nostres idees lingüístiques i del concepte i l'abast de la nostra nació en un bloc d'un amic.
Realment, pense que he fet bé (tot i que, de vegades, és avorrit haver de rebatre obvietats i simples detalls d'ignorància). Crec que, si no convèncer-los (ningú que no accepte la crítica és capç de moure's), almenys he aconseguit que la mala llet que alguns destil·laven (o destil·len quan estan enrabiats) se'ls haja fet aigua.
Al final s'han quedat sense arguments "defensables i discutibles" i s'han aferrat a la "creença", a la "fe" en allò que hom creu, de vegades, sense que hi entre el raciocini. Fet i fet, no es pot anar contra els sentiments arrelats i les creences. No hi pot entrar la raó de cap manera. Llàstima, perquè, de vegades la raó ens pot fer veure que allò que creiem no és del tot correcte. Però, llavors, la nostra "fe cega" en quelcom que pensem que és així pot esquerdar-se i, què en queda?

diumenge, 18 de maig del 2008

DIA DE DISBAUXA MENGÍVOLA...

Hui hem anat a una comunió a Tavernes de la Valldigna. Hi combregava Lluís, el fill menut dels amics Luís i Ana. El convit l'han fet al mateix lloc que la de Carla, la seua filla major: al restaurant "Palau Miramar", a Miramar (La Safor).
Ens hi han rebut amb un còctel i un pica-pica d'entrada.
El dinar, a la sala "Corall", ha estat fabulós! No cal dir que avui m'he passat el règim que duia per l'arc de Berà, que ningú no l'ha vist ni el veurà...
Com a aperitiu ens han tret: safata d'ibèrics del país, llagostins bullits, fritada diversa (croquetes, calamar a la romana, mini panada), conquilla de sant Jaume gratinada, encenalls de formatge amb romaní i plugim d'oli.
De primer plat ens han tret rellom de lluç amb allioli d'all cremat i tomata que estava per a tocar el cel!
De segon, ossobuco amb guarnició. La carn, de tan tendra, es desfeia a la boca.
Per a les primeres postres, mousse de taronja amb salsa i un cumquat (crec que es diu així aquesta fruiteta).
Després, el pastís del combregant: un semifred de trufa i crosta de xocolate que m'ha arribat a l'ànima, després de tants dies sense tastar-lo!
Tot ha anat acompanyat de vins, aigua i cafès, cava i licors als moments adequats.
Ens ho hem passat pipa amb els amics i amb l'acompanyament musical. Ara bé, açò destrossa qualsevol règim. I és que en aquest lloc s'hi menja tant bé!!!
Per tal que feu salivera, ací teniu una foto de les primeres postres...

dissabte, 17 de maig del 2008

DIADA DE LA LLENGUA A MALLORCA


Hui celebren la diada de la llengua a Mallorca. El nostre català omplirà places i carrers de Palma per reivindicar-hi la seua presència i la seua importància com a element cohesionador de la societat de les Illes Balears.
Actes com aquests, tot i que puguen semblar simbòlics, esdevenen importantíssims de cara a mostrar a tothom el que som i el que no volem deixar de ser. La nostra llengua i la nostra cultura no són cap "caprici molest d'una colla de desenfeinats". Ans al contrari, són la mostra fefaent que el nostre poble encara és viu i ha de poder viure en català com una llengua normal, no com una llengua "tolerada" per la metròpoli forastera.
El cor del català bategarà avui amb força a Ciutat. Ni que siga mentalment, molts hi serem presents!

dijous, 15 de maig del 2008

INAUGURAT L'ESPAI "CAN ALCOVER" A MALLORCA

Hui s'inaugura a Mallorca l'Espai "Can Alcover" (c. Sant Alconso, 24). Es tracta de la nova seu de l'Obra Cultural Balear. Es recupera així la casa on va viure i hi va morir el poeta Joan Alcover. És l'autor del poema "La Balanguera" que, en ser musicat, ha esdevingut l'himne oficial de les Illes Balears.
Sempre és un goig quan la gent que es preocupa de la nostra llengua i el nostre País va guanyant espais nostrats. L'OCB és una entitat que sempre s'ha distingit per la defensa aferrissada de tot el que ens identifica. Ara ja tenen una seu ben digna d'aital associació.
Estem d'enhorabona. Per molts anys! Visca Mallorca! Visca el nostre País insular!

Ací en teniu alguns enllaços:
http://www.ocb.cat/index.php?acte=453

I, per si voleu escoltar la Balanguera:
I és que és tan difícil escoltar Maria del Mar Bonet quan la canta sense emocionar-se! Ai, no puc evitar-ho! Ara mateix, m'enyore molt i molt de Mallorca i els amics i amigues d'allà!

dimecres, 14 de maig del 2008

PLUJA I NIT



Fa una estona s'ha posat a ploure a Beneixama. Molt. L'aigua colpejava els vidres de les finestres mentres provava de fer alguna cosa. De tot d'una m'ha vingut aquesta cançò, ara que estem enmig d'aquesta guerra absurda de l'aigua:

Aigo

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s´hort sa terra és eixuta,
s´ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s´han ´secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s´amor s´ha assecat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...

És tan mesquí l'ús que en fan els polítics de la falta d'aigua! Ara, també és veritat que no ens hi expliquen tota la veritat. Ni els uns ni els altres. Mentrestant, la demagògia fa camí i ens rosega els cervells.

dimarts, 13 de maig del 2008

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (IV)

"Donar-li a un home la nostra opinió perquè es corregesca d'alguna cosa és quelcom molt important; és compassiu i és un deure de primer ordre. Fer-ho, però, és extremadament difícil. Descobrir coses bones i dolentes d'algú és fàcil, i opinar-hi ho és també. La majoria de les persones es creuen que estan sent amables quan diuen les coses que a altres els resultaria desagradable o difícil dir. I si l'altre s'ho prén bé, llavors consideren que ja han fet el que calia. Això no serveix de res absolutament. És com avergonyir una persona parlant malament d'ella. No és més que queixar-se d'alguna cosa.
Per a donar-li una opinió a algú, cal conèixer primer si està en condicions d'acceptar-la o no. Cal tenir un cert tracte de proximitat amb ell i estar segur que confia en la nostra paraula.
Cal començar tractant-hi temes amb els quals ell tinga afinitaa i buscar la millor via per entrar-hi en matèria per a ser ben comprés. Sospesa l'ocasió i decideix si és millor fer-ho per carta o bé en el moment del comiat d'alguna reunió. Posa de relleu les seues qualitats i esmerça-hi tots els recursos per estimular-lo a corregir-se, potser parlant de les teues pròpies errades i defectes sense tocar els seus, de manera que siga ell qui pugaveure-hi si eixos defectes els comparteix amb tu. Una opinió, si es prén de la mateixa manera que prendria aigua un assedegat, pot corregir-hi defectes.
És quelcom extremadament difícil. Si el defecte o punt feble d'una persona és un hàbit arrelat de fa anys, és molt difícil corregir-lo. Això ho he experimentat personalment. Ser amic personal de tots els companys de manera que es duga a terme la correcció mútua, i no tenir una altra idea que resultar útil al senyor feudal, eixa és la gran compassió que ha d'exercitar un bon samurai.
Com pot pensar ningú que avergonyint algú altre el convertirà en un home millor?"

dilluns, 12 de maig del 2008

UNINT VALENCIANS I VALENCIANES DE LLENGÜES DIFERENTS


Avui hem anat d'excursió a Torís (la Ribera Alta) des d'Elda (Vinalopó Mitjà). El motiu era el següent: els alumnes de tots dos instituts s'escriuen cartes en català (tant de les de sobres i segells com de les del "messenger") i han anat a conèixer-se en persona.
La cosa no tindria més gràcia si no fóra perquè els alumnes d'Elda són castellanoparlants i fan l'esforç d'aprendre a parlar i escriure en la nostra llengua amb gent catalanoparlant de mena.
Des d'Elda hem anat a Torís amb autobús i, durant el viatge, la cosa ha anat més o menys bé. Joves i adolescents: rebombori segur...
A Torís ens hi ha rebut la Consol. Han preparat una visita a la bodega de la localitat que fa un vi blanc i un de negre, i una mistela d'allò més bons.
D'ací els i les alumnes han hagut de fer una gimcana per la localitat per tal de localitzar-hi indrets diversos sense cap mapa indicador i amb l'obligació de fer-hi fotos. Es tractava que preguntaren als veïns i veïnes de Torís en valencià... Bé, una gran majoria ho ha intentat i li ha anat bé.
Després de la gimcana, a dinar al pavelló cobert i conèixer el company/a de carta.
Ben cansats i contents, cap a casa.
Tota una experiència. Una manera com una altra de veure que el nostre català és una llengua que aprofita, que no només s'estudia a l'institut i mor en eixir de classe (Elda és a la zona castellanoparlant del País Valencià). Segur que més d'un i més d'una en guardarà un bon record.

diumenge, 11 de maig del 2008

LA JUSTÍCIA A CASTELLÓ


Realment fa vergonya el que passa a Castelló. Fa una pila de temps que la justícia investiga les pressumptes iregularitats comeses per l'actual titular de la Diputació de Castelló, el senyor Carlos Fabra. S'ha comentat a la premsa que hi ha presumptes indicis d'activitats no del tot legals. Ja en són un munt els jutges que han passat per Castelló per encarregar-se del cas i cap d'ells n'ha acabat la instrucció. I l'assumpte s'endarrereix any rere any. A poc que un siga malpensat, hi veu coses que no quadren: per què tant d'espai de temps per a revisar tot el que cal? Per què no es comença amb una acció judicial ràpida que ho aclaresca tot d'una vegada? I si el senyor Fabra realment és innocent? No se li estarà causant un greuge dolorós i innecessari? I, si pel contrari, el senyor Fabra és culpable de tot el que se li pressuposa? Quina imatge li queda al ciutadà normal i corrent de l'actuació de la justícia en aquest cas? Francament, no massa bona. Emprenya una mica l'aparença que, potser, la llei no és igual per a tothom. Que hi ha lladres (o corruptes) que per poder, favors o influències (o tot plegat) poden fer i desfer a la seua sense que ningú els castigue. La democràcia, el concepte de llibertat que se li suposa, queda en un paper ben galdós.
Ací teniu l'enllaç a la notícia:
Ací hi ha coses de fa més temps sobre aquest personatge:
I encara un altre de més antic, però ben aclaridor:

dissabte, 10 de maig del 2008

PER A TU, QUE EM CREMES AMB ELS ULLS...


Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

divendres, 9 de maig del 2008

L'ESPAI COMUNICATIU EN CATALÀ


Avui, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha demanat a RTVE la creació d'una cadena en català per als Països Catalans, atés que és l'espai comunicatiu més gran d'Europa sense un canal de televisió propi per a tots els territoris. La veritat és que em fa gràcia la ingenuïtat de la petició: Espanya escoltarà la crida? Segur que sí. Demà mateix la tindrem la televisió dels Països Catalans... Es dirà "NTCNT-TV" (Not'hocreusnitu-Televisió).
Encara no se l'han aprés, la lliçó? Quan ens ha vingut res de bo des d'Espanya que ens ajude a consolidar-nos com a poble i cultura diferenciats? A veure que pense... Doncs, diria que mai... Això mateix: MAI!!!
L'única opció que es defensarà des d'Espanya és la que tenim ara: tres televisions per a tres regnes de taifes com més diferents millor. Els espanyols (i els francesos) només afavoriran tot allò que amague la nostra nació i ajude a destruir-la a cada dia una mica més.
Televisió dels Països Catalans, amb continguts nacionals i lingüísticament normals? Miracle de sant Vicent Ferrer!
Per què no es demana, de moment, la reciprocitat REAL de totes les televisions en català (Canal 9, TV3, IB3...) al nostre territori lingüístic?
Ací teniu l'enllaç a la notícia original:

dijous, 8 de maig del 2008

LA VERGONYA DE LA MORT A L'ESTACIÓ DE METRO DE VALÈNCIA


Hi ha notícies d'aquelles que et fan ràbia i et quedes bocabadat. Ara resulta que s'ha arxivat el recurs interposat pels familiars per l'accident de metro de València. Hi van morir un munt de persones, sembla que per no haver canviat un aparell de frenada o alguna cosa que hauria aturat el tren i que valia poca cosa més de tres mil euros. Misèria institucional que causa morts. Fa ois veure com s'ha volgut llançar un mur de silenci i d'oblit sobre aquest accident i aquestes morts terribles. Des del Govern Valencià, ni ha tingut la decència el president Camps de reunir-se amb els familiars de les víctimes. Quina falta de sensibilitat i respecte cap al dolor humà! Això no dóna vots, és clar. Menys encara assumir la responsabilitat, si més no moral, de l'errada que ha costat tantes vides i patiments. Des d'ací, tot el meu suport als familiars i amics de les víctimes.

Ací teniu l'enllaç a la notícia:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2848694

dimecres, 7 de maig del 2008

EL CATALÀ A L'ESTAT FRANCÈS, UNA PASSA?


Per primera vegada a la història, un diputat nordcatalà parla en català a l'Assemblea Francesa defensant la nostra llengua. La veritat és que potser fins ara no s'havien adonat que allò de la "llibertat, igualtat i fraternitat" no era més que una mentida. Bé, una mentida? No del tot. La llibertat i tota la resta era només per als francesos de mena i per als qui no ho eren i no tenien més remei que renunciar a la seua llengua i a la seua cultura. Més o menys com aquesta còpia estrafeta del jacobinisme francès que és l'Estat Espanyol. Al Daniel Mach també li han impedit continuar en català, igual que fan a Madrid. I això que allà hi ha els socialistes, que diuen que són d'esquerres. Si són com els socialistes valencians que durant els anys que van tindre tot el poder al País Valencià per resoldre els problemes lingüístics no en van fer res, ja ens podem asseure ben asseguts i còmodes que podrem parlar en català amb llibertat quan el sol refresque l'aigua i el gel la faça bullir...
Ja fóra hora que les llengües europees (o d'on siguen) tinguen els mateixos drets. Enhorabona a Daniel Mach!!!!
Ací teniu l'enllaç de la notícia completa:

dimarts, 6 de maig del 2008

EN EL MOMENT D'HAVER DE MARCAR LA CASELLA... DIGUEM NO!!!


La veritat és que cada any, quan ve el moment de la declaració de la renda, no tinc cap dubte a l'hora de NO marcar la casella de l'església catòlica. Crec en els rectors de poble, que fan treball de peu als barris obrers. No crec gens amb la jerarquia i, menys encara, amb la valenciana. Em negue, de totes totes, a subvencionar una església colonitzadora que menyprea la meua llengua, la meua cultura i el meu País.

Si més no, al País Valencià, i mentre hi haja "personatges" dins la jerarquia de l'alçada de Garcia Gasco i d'altres com ell, ni un cèntim!

Malauradament, ací, l'església catòlica, en comptes d'"inculturitzar-se" (en el sentit eclesial, que vol dir "immergir-se en la cultura del lloc on arriba"), des d'Almansa ençà, ha maldat per destruir tot rastre de la cultura cristiano-catòlica d'arrel catalana (o valenciana, tant se val) al nostre País.

No els vaig a subvencionar! I, de més a més, si puc, en faré proselitisme!

Això sí, com cada any, marcaré la casella de "finalitats socials" i li demanaré al gestor l'import en euros corresponent que aniria a l'església si en marcara la casella. Aquest import equivalent, li'l donaré íntegrament al rector de Tavernes de la Valldigna, que ell sí que fa les misses en català, promociona tota la cultura valenciana i fa catequesi i el que calga en la nostra llengua.

Als colonitzadors? Ni un clau! Nosaltres no som d'eixe món!

dilluns, 5 de maig del 2008

UN ALTRE QUE SE'N VA...


Avui m'he enterat que l'ínclit home de bé i defensor a ultrança de la veritat, Ángel Acebes, se n'anava del seu càrrec de secretari general del PP. De seguida m'ha vingut al cap la lletra d'una cançó popular d'Amèrica Llatina que fa així:

SE VA EL CAIMÁN

Señores ahí va el caimán paseando por la orilla
señores ahí va el caimán paseando por la orilla
si le pisas la cabeza te muerde la pantorrilla
si le pisas la cabeza te muerde la pantorrilla.
Se va el caimán, se va el caimán
se va para Barranquilla
se va el caimán, se va el caimán
se va para Barranquilla.

Sembla que algú ha obert el tap de la pica i alguns bacteris nocius comencen a descendir per les canonades.

Heus ací l'enllaç a la notícia.

diumenge, 4 de maig del 2008

LA NOSTRA TERRA


Hui venia cap a Beneixama llegint al cotxe i no deixava de pensar en la multitud de paisatges que té el nostre País de nord a sud i mar enllà. De tot d'una he recordat un poema d'Espriu que m'agrada molt i que Raimon va musicar ja fa una pila d'anys:

HE MIRAT AQUESTA TERRA

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Ací us en deixe un enllaç al youtube que...

dijous, 1 de maig del 2008

UNA MÉS DEL "CARDENAL"

El Garcia Gasco continua amb les seues declaracions per oposar-se a l'educació que no segueix les "seues" directrius. Ara resulta que tot allò que no s'adiu amb el que ell pensa (es creurà "infal·lible, com el Papa?) és legítim d'oposar-s'hi. Possiblement li agradaria més aquella escola que explicava el sexe amb allò de la papallona i la flor i on les dones no tenien sexe i l'home era el dimoni... i el qui manava. En fi, haurem d'acostumar-nos a aquestes declaracions que ens retornen, com a prop, al segle XIX.