VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

Al mes de maig, la Núria, del fantàstic blog "CocinArte", ens contava que s'havia comprat la famosa cassola de ferro d'una coneguda marca "nòrdika". Havia preparat una deliciosa recepta en eixa cassola i era boníssima!! A mi ja feia temps que la cassola esmentada em feia ganes i, gràcies a una companya de feina, me la vaig poder comprar. Però no la gran, la petita. Per tal d'estrenar-la, vaig decidir copiar-li la recepta, tot variant-ne alguns ingredients i els temps de cocció. Va eixir molt i molt bona.

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

INGREDIENTS:

(Per a 4 persones)
675 g de vedella per a guisar (a trossos més o menys iguals)
30 g de bolets secs (en aquest cas, esclata-sangs)
1/2 got d'aigua
8 cullerades d'oli de Beneixama
5 pastanagues mitjanes
3 cebes mitjanes
1/2 l de brou de pollastre de compra
1 puntada de pebre
1 pessic de pinyons
2 alls sense pelar
1 gotet de vi blanc

PREPARACIÓ:
El dia abans (o unes hores) agafem els bolets secs i els posem en un llibrellet amb el mig got d'aigua perquè s'hi vagen hidratant.
Posem en una paella 6 cullerades d'oli de Beneixama, un dels alls aixafats (d'un colp de ganivet) i, en estar ben calent, hi sofregim la vedella fins que quede ben daurada per totes bandes. En estar, la reservem en una safata o un plat fondo.
Pelem i tallem la ceba a rodanxes primetes. Fem el mateix amb les pastanagues. En l'oli d'abans, les anem sofregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se.
Mentrestant, haurem posat en un cassó el brou de pollastre a escalfar (amb el líquid d'hidratar els bolets) fins que comence a bullir.
Aboquem les cebes i les pastanagues fregides a la cassola de ferro. Damunt col·loquem la carn. Hi afegim els pinyons, el pebre, el vi blanc i el brou bullint.
Encenem el foc davall de la cassola de ferro i l'anem apujant, paulatinament fins que assolisca una temperatura de bull sense que isca el foc pels costats de la mateixa. Quan bulla el contingut, la tapem, n'abaixem el foc i continuem coent en un foguer petit, al mínim.
Ha d'estar coent-s'hi durant almenys tres hores.


Quan faça dues hores que cou, posem en una paella dues cullerades d'oli de Beneixama. Agafem l'altre all, l'aixafem amb pell i tot. L'anem sofregint fins que estiga daurat i sense cremar-se. Si s'hi arriba a cremar, ni que siga una mica, l'haurem de tirar. En aquest oli, anirem sofregint els bolets hidratats, tallats prèviament a bocins petits.
Quan estiguen els bolets ben sofregits, els aboquem (junt amb l'all) a la cassola de ferro i continuem coent fins que quede la carn ben tendra.

Passat aquest temps, ja la podem servir.
Va quedar una carn en salsa boníssima, amb un brou per a sucar-hi dues barques de pa!!

QÜESTIÓ D'AMOR PROPI

QÜESTIÓ D'AMOR PROPI. Carme Riera. Ed. Columna. Barcelona. 1998.

Una escriptora d'èxit relatiu escriu una carta a una amiga seua del nord d'Europa. Li explica una història d'amor plena d'amargor i despit en una llarga carta amb un final sorprenent. Aquest seria, si fa no fa, l'argument d'aquesta novel·la curta (només fa 78 pàgines).
L'autora, Carme Riera, ens hi ofereix una mostra més de la seua mestria a l'hora de descriure les situacions i el tarannà de la protagonista. Si no fóra ficció, podríem arribar a pensar que la Riera s'ha inspirat en algunes situacions que expliquen que s'esdevenen en la rebotiga de les "capelletes literàries" que diuen que hi ha dins el món dels escriptors en llengua catalana. Els esdeveniments que explica i la manera de relacionar-se la protagonista dins del món literari en català recorden eixos rumors que parlen de baralles i "ganivetades morals" (i literàries) allà mateix. Com que "parle d'oïdes", no tinc un criteri vàlid per a afirmar ni negar res. El que és cert és que, si això que explica la Carme Riera que li passa a la protagonista, és una còpia estrafeta de la realitat literària nostra, podríem escriure'n una novel·la de lladres i serenos ben distreta.

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE

No tenia previst fer cap cosa especial de cuina per allò que estic de vacances. El cas és, però, que li havia promés a una cosina meua que algun dia li prepararia un pastís de xocolate i vaig pensar que era una bona excusa per posar-m'hi. Tot buscant per la xarxa, m'hi vaig trobar amb aquesta recepta que he variat una mica quant a la preparació i els ingredients.

PASTÍS D'ANOUS I XOCOLATE

INGREDIENTS:

350 g de farina
300 g de sucre
200 g de mantega (desfeta amb el microones)
200 g de xocolate de cobertura ratllat
100 g d'anous pelades
6 ous
1 sobre de rent
1 copeta de conyac
1 got de llet
1 polsim de sal
Sucre fi per a damunt
Canella mòlta per a la lletra

PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar a 200º C a sota i amb l'aire

Separem les clares dels rovells i els reservem. Batem les clares amb un polsim de sal fins que estiguen ben dures. Llavors, li anem afegint el sucre a poc a poc.
En un llibrell, aboquem la farina tamisada amb el rent en pols. Ratllem el xocolate de cobertura amb un pelacreïlles (és laboriós, però queda molt bé). Piquem les anous en un morter i les afegim a la farina junt amb els rovells, la mantega desfeta i la copeta de conyac. Mesclem amb l'ajuda d'una cullera de fusta. Ara hi afegim la llet i continuem remenant fins que quede una mescla ben homogènia.
Aboquem damunt d'aquesta mescla les clares muntades a punt de neu fort i, amb l'ajuda d'un batedor manual, les anem incorporant tot tenint en compte que no se'ns abaixen.

En estar ben homogeneïtzat, prepararem un motlle redó i fondo. L'untarem de mantega. Tallarem un redolí de paper de forn de la mida del cul del motle i també l'untarem. Tirarem per damunt del motlle una mica de farina perquè el cobrisca per tot (podem pegar-li uns colpets al motlle perquè n'amolle el sobrant).
Ara aboquem la mescla al motlle tot procurant que quede ben plana. L'enfornem i abaixem la temperatura a 180º C. Courem el pastís durant mitja hora. Passat aquest temps, li llevem la temperatura al forn però no l'aire i l'hi deixem durant deu minuts més i ja està.
En estar fred, es desemmotlla sobre una safata i s'empolsima amb sucre glaç.
La inicial del nom l'he feta amb canella en pols. La silueta l'he retallada en una cartolina amb un tallant i l'he posada sobre el pastís i ja està.
Resulta un pastís molt bo, però molt i molt calòric i pesant. La pròxima vegada que el prepare el faré la meitat de gran que no ara i potser hi posaré més xocolate i menys farina. Era d'una grandària considerable. Com ha eixit bo, supose que no li haurà importat.