25 DE LA MORT DE J.V. FOIX

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar el nostre poeta Josep Vicenç Foix, un dels més reeixits de la nostra literatura. Hi ha una commemoració blogaire a la qual m'hi vull adherir.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata. 


És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.


És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina. 

El logo és de Josep Porcar. La imatge ha estat extreta de: xtec.es

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLA I XOCOLATE

El Nadal sempre és propici per a la rebosteria. Enguany, a més, tenia la possibilitat de provar un dolç nou que havia vist a la web francesa "Marmiton". Ací vaig trobar la recepta de la "Galette des rois poires, amandes, chocolat", l'equivalent al nostre "tortell de reis" o a la més tradicional encara "casca". La recepta original em va cridar de seguida l'atenció, no de bades duu xocolate, i vaig pensar que podria quedar bé per a un sopar d'amics. La veritat és que va quedar molt bona, però és un dolç que no en pots menjar a cada dia, perquè és molt i molt "contundent". Ara, és molt senzill de fer i queda molt bonic una vegada cuit.Vaig seguir les explicacions de la recepta original però vaig variar una mica les proporcions dels ingredients del farciment, sobretot del xocolate...

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLLA I XOCOLATE

INGREDIENTS:

2 peces redones de pasta fullosa "La cocinera"

3 peres conferència grosses

100 g de xocolate negre "Nestlé"

250 g d'ametla mòlta

150 g de mantega + 1 nou de mantega

3 ous + 1 ou

225 g de sucre + 1 cullerada

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar-se el forn amb la funció grill, a sota i l'aire a 200 ºC.

Pelem les peres, els llevem el cor, les partim en quatre a la llarga i cada tros, a la vegada, en quatre parts (o en tres, si són més petites). Posem en una paella la nou de mantega i, en començar a fondre's, hi aboquem els trossos de pera. Els anem remenant amb un cullerot de fusta a foc baix fins que comencen a fer-se blanets i a amollar suc. Ara hi afegim la cullerada de sucre perquè acaben de daurar-se una miqueta més.

En un bol posem la mantega (que ja haurem deixat que es pose a temperatura ambient i en textura de pomada) i li afegim el sucre. Batem tots dos ingredients fins que s'integren bé. A la recepta original diu que ho fem amb les varetes elèctriques però es pot fer amb un batedor de varetes manual si la mantega està prou fosa. Ara anem afegint un a un els tres ous. No n'afegirem cap altre fins que el darrer no s'haja integrat bé. Finalment, la farina d'ametlla mòlta. Han de quedar tots els ingredients ben mesclats, fins que quede una massa uniforme. Com que les peres amollen molt de suc, el vaig afegir a la barreja també. No s'ha de llançar a perdre res que siga bo.

Posem un paper de forn sobre la safata. Escampem la primera de les masses (de forma arredonida) sobre el full.

Posem el xocolate a trossos dins d'una bossa de plàstic hermètica i el colpegem amb el boix o amb una maça de fusta fins a fer-lo miques no massa petites. 

Aboquem la mescla d'ous, ametla, mantega i sucre sobre la pasta de full tenint cura de deixar una vora de dos centímetres lliure. Sobre aquesta mescla, col·loquem els trossos de pera i els colpegem suaument amb el cullerot perquè s'hi integren més. Per damunt escampem el xocolate, tenint cura de repartir-lo per tota la superfície menys per la vora de la massa.

Batem l'ou que havíem reservat i pintem la vora de dos centímetres amb l'ou batut.

Col·loquem la segona de les masses sobre la primera i dobleguem les vores cap a dins. Amb l'ajuda d'una forqueta premem per tota la vora per a segellar-les bé. En estar ben segellada, pintem tota la superfície amb la resta d'ou batut que ens ha quedat.

Si volem, amb una miqueta més de massa de pasta fullosa, podem tallar unes corones i unes estreles per a decorar i les apegarem damunt amb l'ou batut.

Agafem un furgadents redó i punxem per tota la superfície de la galeta per tal de fer "respiradors". Això permetrà que els bafs de la cuita isquen des de dins i impedirà que la galeta s'infle massa i se'ns trenque.

En el moment d'enfornar, a la meitat de l'altura del forn, abaixem el foc a 170º C i li llevem la funció d'aire i el foc de dalt perquè s'hi coga només amb el de sota.

La cuita durarà entre vint-i-cinc i trenta-cinc minuts. Tot depèn del forn de cada casa. L'hem d'anar vigilant perquè no se'ns creme.

En estar cuit, es deixa fora reposant durant una mitja hora i ja es pot passar a una safata per a servir. Hem d'anar amb molta cura en aquest darrer procés perquè el dolç és molt fràgil i pesa bastant.

Les racions no cal que siguen molt complides perquè ompli molt. Val la pena que, si cal, repetesquen (quasi segur que sí que repetiran, perquè és tan bo). He de confessar que me'n vaig menjar tres racions... Sóc un golafre, ja ho sé.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

El temps de Nadal dóna per a molt, sobretot per a retrobar els amics que no pots veure tant com voldries. Un dia d'aquells que ja no pots més de torrons i menges diverses, teníem previst anar a ca uns amics (el Rafa i l'Àngels). Val a dir que feia no-sé-quant-de-temps que havíem d'anar-hi i no hi havia manera!!! Total que, finalment, va poder ser. Ens van fer un dinar boníssim amb una picadeta d'aquelles d'antologia. Com és natural, vaig menjar de tot i molt... Sort que són amics, que si no. Però qui pot dir "No!" a unes menges tan bones? L'Andreu i l'Aitana, els seus dos fills, anaven enderiats muntant joguets i amb jocs d'aquells de la tele i la PSP (ara no sé si es deia així). Va ser la primera vegada que hi jugava i m'ho vaig passar pipa!!! 

Bé, el cas és que feia dies que havia vist al blog "Dit i fet", de la Ma José, un deliciós "Pastís tebi de xocolata i mascarpone". Com ella mateixa deia "Gairebé m'atreviria a dir que aquest és el meu pastís de xocolata definitiu...però he après que no hi ha res definitiu en aquesta vida...i segurament trobaré una nova i deliciosa recepta amb aquest ingredient que torni a captivar-me...però mentre no arribi aquest moment, em quedo amb aquest bescuit...és difícilment superable!!...ara que per fi pareix que arriba l´hivern...poder gaudir d´un bocí de pur xocolata...a la vora d´un bon foc de xemeneia...una posta de sol màgica...un llibre absorbent...ummmm"... Clar, amb una declaració d'intencions com aquesta, com podia deixar passar l'ocasió de preparar-lo un xocolataddicte com jo? Per si això era poc, les fotos que acompanyen aquesta recepta són precioses i molt abellidores. Es nota que la Ma José té una vena d'artista i una sensibilitat especial.
Vaig pensar que els agradaria, també, als meus amics i als seus fills. I crec que sí que els va agradar. 
La recepta està tan ben explicada que us la copie directament de la seua autora.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

INGREDIENTS:

Ingredients per a la base:

-300 grams de galetes tipus “Digestive”

-80 grams de mantega

-80 grams de xocolate negre (n'hi vaig posar 100)

Ingredients per al farcit:

-2 rovells d'ou

-2 clares d´ou

-85 grams de sucre mòlt

-250 grams de mascarpone

-150 mil·límetres de nata semi muntada

-60 grams de xocolate negre picat fi (n'hi vaig posar 100)

-4 cullerades soperes de cacau en pols (n'hi vaig posar 5)

-45 grams d'ametlles mòltes (n'hi vaig posar 50)

-2 cullerades de conyac (no n'hi vaig posar, pensant en els menuts)

PREPARACIÓ:

Piquem les galetes. Fonem al bany maria la mantega amb la xocolata, sense deixar que l'aigua bullint toqui la base del cassó. L'apartem del foc, removem i l'afegim a les molles de galetes. Barregem bé. Folrem un motlle de cremallera amb paper de forn (ací és on vaig ficar la pota, perquè no en tenia i el vaig fer en un d'alumini d'usar i llançar), aboquem la barreja i, amb el dors d'una cullera, pressionem bé fins a cobrir la base i part de les parets, fins a la meitat de l'altura (perquè quedi un vorell). Guardem en la nevera.

En un bol gran posem els rovells d'ou i el sucre, batem fins que quedi una crema espessa.

En un altre bol batem el mascarpone, hi incorporem la nata semi muntada i barregem amb una espàtula amb moviments integrants.

Afegim la barreja de mascarpone i nata a la barreja dels rovells, i després agreguem la xocolata trossejada, el cacau, les ametlles i el licor.

Posem les clares en un bol net i les muntem a punt de neu. Amb una cullera de metall, anem afegint les clares a la barreja de mascarpone, en tres vegades.

Posem el farciment a la base de galetes i coem a 170º durant una hora aproximadament, o fins que estigui ferma i comenci a agafar color. Treiem del forn i deixem refredar 20 minuts abans de treure'l del motlle. Empolvorem de sucre mòlt i servim immediatament (perquè estigui tebi) amb gelat o nata líquida espessa(jo no n'hi vaig posar)

És ben important que fem cas del que diu la Ma José pel que fa al motlle desmuntable. Em va costar déu i ajuda traure'l del motlle i, a més, alguna de les vores del pastís no va aguantar les sotragades. Ara, de sabor, boníssim... i contundent.

Per cert, la vaixella és de cals meus amics. L'Aitana és molt bona dibuixant i havia fet aquest dibuix tan bonic que no m'he pogut estar de posar-lo al blog. L'Andreu no es queda darrere i ja té un blog on parla de llibres infantils i de tot el que li sembla. Ací en teniu l'enllaç: "SUPER ANDREU". Us el recomane.

QUIX DE CARXOFES, PERNIL DOLÇ I FORMATGE DE CABRA

Aquest mes, els amics de "Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta" han proposat les carxofes com a ingredient de la recepta del 15. Justament són un dels vegetals que més m'agraden. Sobretot bullides o al forn. Però també de moltes altres maneres. M'he estat calfant el cap durant uns quants dies pensant quina recepta faria, que fóra, a més, poc calòrica... No sé si ho he aconseguit, però segur que li n'he llevat moltes de sobreres. De tot plegat m'ha eixit aquesta recepta.

QUIX DE CARXOFES AMB PERNIL DOLÇ I FORMATGE DE CABRA

INGREDIENTS:

6 carxofes grosses
200 g de formatge de cabra
200 g de pernil dolç amb poca sal
2 cullerades soperes (de les de cafè) de llet descremada en pols
5 cullerades de formatge 0% de greix "Hacendado".
9 llesques de pa integral de motle sense corfa
9 clares pasteuritzades "Hacendado"
2 ous sencers
Margarina o mantega per a greixar el motle
1 pessiguet de romaní
1 pessiguet d'orenga
1 colpet de pebre blanc
1 llimó
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got d'aigua
Sal

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a baix i amb l'aire.

En un bol gran, posem aigua i el suc i la pela del llimó. Pelem les carxofes deixant-ne només la part groga. Cada carxofa la fem a llesques fines i les deixem al bol anterior per tal que no s'ennegresquen. Quan tinguem totes les carxofes pelades i llescades, les traiem del bol i les eixuguem ben seques. Jo hi he usat una centrifugadora d'amanides.

En una paella antiadherent, posem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. En estar ben calent, hi aboquem les carxofes llescades i un polsim de sal. Les anem ofegant a poquet foc fins que estiguen ben daurades i sense cremar-se. Llavors, hi aboquem el mig got d'aigua, pugem el foc i deixem que es consumisca. Així les carxofes quedaran cuites del tot.

En un bol gran, posem les clares amb un pessiguet de sal i les batem fins que queden al punt de neu fort. Ara hi afegim els dos ous sencers i els mesclem amb les clares tot batent enèrgicament. Quan afegirem les cinc cullerades de formatge 0% de greix, ho farem una a una, fins que estiguen ben incorporades. Farem el mateix amb les dues culleradetes de llet descremada en pols. Li aboquem ara el romaní, l'orenga i el pebre blanc, una mica més de sal, i els incorporem a la barreja anterior amb moviments suaus. Ara només cal afegir-hi el pernil dolç tallat a trossets.

Greixem un motle desmuntable amb mantega o margarina. Tallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que la base. El col·loquem damunt del fons del motlle greixat i el tornem a greixar amb més margarina o mantega.

Amb l'ajuda del corró, aplanem les llesques de pa integral i les deixem ben fines. Les anem col·locant sobre el motle fins que en cobrim les parets i el fons.

Aboquem dins del motle la barreja de clares, ous i pernil dolç. Damunt, anem repartint els trossos de carxofa, que s'afonaran una mica en la mescla.

Tallem el formatge de cabra a rodanxes i les col·loquem damunt de la carxofa.

Enfornem el motlle a mitja altura i abaixem la temperatura del forn a 170º C. També llevarem la marxa de la part de dalt de forn. Només deixarem l'aire i la part de baix. Continuarem coent la quix durant vint-i-cinc minuts més. Com que cada forn és un món, anirem vigilant per tal que no se'ns creme sinó que quede daurada i abellidora.

Quan apaguem el forn, deixem que es repose una estona més i l'en traiem. La deixem sobre el banc de la cuina perquè es refrede una mica.

A l'hora de servir-la, desmuntem el motlle i col·loquem la quix sobre un plat gran. I ja ens la podem menjar.

Al tall s'aprecien les capes dels ingredients. La carxofa queda per sota del formatge daurat i boníssim. Està millor tèbia que no freda. Però, en tots dos casos, resulta molt bona.

PAÍS DE NEU

PAÍS DE NEU. Títol original: Yukiguni, Yasunari Kawabata. Traducció d'Albert Nolla. Núm. 12. Editorial "El cercle de VIENA".

Shimamura, un home benestant, casat i amb fills, torna de vacances al País de Neu. Viu sense problemes econòmics i, per això, es dedica a publicar estudis i crítiques sobre la dansa japonesa tradicional tot contraposant-la o comparant-la amb la dansa occidental. Una dansa que només coneix a través de llibres i articles de diari. El País de Neu és una regió del Japó on els hiverns suposen el fred més terrible i l'aïllament durant mesos. Allà hi viu la Komako, una jove geisha, culta i virtuosa del shamisen, de vida una mica esbojarrada.

La relació d'en Shimamura amb la Komako es mesclarà, esporàdicament, amb la de la Yoko, una xica que té un lligam amb el passat de la Komako i amb el fet que aquesta es dedicara a fer de geisha.

Tots dos, Shimamura i Komako, viuen una relació ben estranya. S'atrauen, s'estimen? No ho podríem dir del cert. És com si compartiren vides paral·leles que només s'ajunten en moments determinats. Quan sembla que estaran junts sempre, apareix una cosa, s'esdevé un fet, hi ha un canvi de parer que els separa. Com un terbolí que els arrossegara a kilòmetres de distància, tot i estar junts. 

El poble, petit, amb el fred i la neu com a protagonistes (junt amb les xafarderies pròpies d'un lloc així), propicien xicotetes connivències que s'admeten sense discussió. I el paisatge, immens, de cims i valls connectades pel ferrocarril. 

Tot plegat fa de la novel·la un relat que t'enganxa (a mi, si més no) pel desig de traure'n l'entrellat. Són unes situacions personals i unes maneres d'actuar tan diferents de les que acostumes a conèixer que t'atrauen molt per la novetat. Hi ha una fredor (i no només pel clima del llibre) en les relacions personals, uns tempos en les descripcions que resulten molt xocants.

El final del relat, totalment imprevisible, ens pot fer repensar el perquè de les accions de la Komako contra (o a través de) la Yoko.

És la segona novel·la de Yasunari Kawabata que llig. La primera va ser "La casa de les belles adormides". En aquesta segona m'ha tornat a sobtar la manera com descriu les relacions interpersonals i socials i com el paisatge es pot fer tan present a l'acció sense que supose cap destorb. Una novel·la que em va atrapar des del principi i que no m'ha decebut gens.

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS

Avui, primer dia de l'any, "tocava" començar-lo amb una bona recepta. Feia temps que havia vist al blog dels amics de "El cafè de nit" una recepta ben abellidora preparada per la Glòria. Si no el coneixeu, no perdeu l'ocasió de passejar-vos-hi. Hi trobareu de tot!! Tant ella com el Josep són dos artistes en els seus camps. La Glòria a la cuina i el Josep a la fotografia. Ambdós comparteixen una passió: la música, i tenen un munt de fotos amb els millors intèrprets d'òpera. 
Una vegada decidit que la faria, com que era una mica laboriosa, vaig pensar que millor la prepararia el dia d'abans. D'aquesta manera, el dia de menjar-nos-els seria només enfornar-los. La recepta original diu que és per a fer-ne vint, de canelons. Jo vaig comprar els ingredients multiplicats per dos amb la idea de fer-ne el doble i, així, tindre'n per a dues vegades. Tanmateix, els devia fer més grans i, llavors, només me'n van eixir vint-i-huit. N'hem usats díhuit, amb la qual cosa, me n'han quedat altres deu que ja ens els menjarem en una altra ocasió. Ací en va la recepta:

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS

INGREDIENTS PER A 20 CANELONS:

20 plaques de canelons (jo en vaig usar de les de lasanya "el Pavo")
2 cuixes de confit d’ànec
3 cullerades d’oli del confit
1 escalunya (no en tenia i hi vaig posar uns alls per a imitar-ne el sabor)
100 g de ceba
4 prunes tallades a trossos
1 cullerada de pinyons torrats
50 g de xerès dolç
125 cc de nata líquida
25 g de foie
Formatge parmesà ratllat
 

INGREDIENTS PER A LA SALSA DE CEPS I FOIE

1 cullerada d’oli del confit
150 g de ceba
5 g de ceps deshidratats (n'hi vaig posar 15)
2 cullerades de xerès dolç
250 cc d’aigua
250 cc de llet
½ cullerada de Maizena
1 ou
20 g de foie (n'hi vaig posar 45)

 

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Posem les plaques de canelons (o de lasanya, en el meu cas, en remull, tenint cura d'anar-les movent de tant en tant perquè no s'enganxen entre elles). Si són d'altra classe, les haureu de coure primer.
Retirem les pells i els ossos del confit i l'esmicolem. En reservem el greix per a usar-lo després.

Posem en una cassola l’oli del confit i hi confitem la ceba i l’escalunya (com que no en tenia, hi vaig sofregir uns allets tallats molt petits). Hi afegim el confit, els pinyons, les prunes (tallades a trossets) i el foie i ho reguem tot amb el xerès. Deixem que s'evapore i hi afegim la nata fins que quede tot ben lligat.

Traiem les plaques dels canelons (en el meu cas, de lasanya) i les dipositem sobre un drap blanc de cuina. Repartim la preparació anterior per damunt i i els enrotllem.
Per a fer la salsa, confitem la ceba amb el greix de l'ànec reservat, hi agreguem els ceps secs, tallats a bocins, directament sense hidratar, reguem amb el xerès i, una vegada evaporat, hi afegim l’aigua. Condimentem i coem fins que es reduesca a la meitat. Triturem tot, hi afegim la llet, l’ou, el foie i la Maizena i tornem a triturar. Ho colem i posem el resultat en un cassó al bany maria i remenem fins que quede una salsa fina i lleugerament espessa.

Posem un fons de salsa a la safata, disposem els canelons al damunt i els cobrim de salsa. Els empolvorem amb el formatge parmesà i els enfornem (tot abaixant la temperatura a 180º) durant uns minuts, fins que es dauren.

Resulten boníssims. És una mescla de sabors fantàstica que fa que te'n pugues menjar una dotzena!!! El mèrit és de la Glòria, que ha sabut adaptar una recepta, originàriament preparada amb un aparell de cuina, a la tècnica tradicional.