LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES. Yasunari Kawabata. Ed. El cercle de Viena. Traducció de Sandra Ruiz i Albert Mas-Griera.
El vell Eguchi visita un vell hostal de províncies ben especial. Allà, altres vellards com ell poden dormir amb joves verges nues narcotitzades. L'únic compromís és no tocar-les ni fer-los res de dolent. Quin sentit té tot plegat? L'esperança de poder recordar fets i vivències de la seua joventut i de l'amor. El secretisme embolcalla tota aquesta activitat "il·lícita", pròxima a la prostitució. A través de la lectura del llibre descobrirem les característiques de les diferents joves que dormen amb l'Eguchi, així com totes les vivències del passat que li retornen com un malson o un esclat a la ment. El final? Certament sorprenent.
Aquesta novel·la no deixa indiferent: o t'agrada o no t'agrada. He de dir que a mi m'ha agradat bona cosa malgrat algunes coses de l'argument que no desvetllaré.
Yasunari Kawabata és un dels grans escriptors japonesos. Justament, aquesta novel·la incorpora un fragment d'un comentari de Yukio Mishima.
El vell Eguchi visita un vell hostal de províncies ben especial. Allà, altres vellards com ell poden dormir amb joves verges nues narcotitzades. L'únic compromís és no tocar-les ni fer-los res de dolent. Quin sentit té tot plegat? L'esperança de poder recordar fets i vivències de la seua joventut i de l'amor. El secretisme embolcalla tota aquesta activitat "il·lícita", pròxima a la prostitució. A través de la lectura del llibre descobrirem les característiques de les diferents joves que dormen amb l'Eguchi, així com totes les vivències del passat que li retornen com un malson o un esclat a la ment. El final? Certament sorprenent.
Aquesta novel·la no deixa indiferent: o t'agrada o no t'agrada. He de dir que a mi m'ha agradat bona cosa malgrat algunes coses de l'argument que no desvetllaré.
Yasunari Kawabata és un dels grans escriptors japonesos. Justament, aquesta novel·la incorpora un fragment d'un comentari de Yukio Mishima.
.JPG)
.JPG)
14 comentaris:
La vaig acabar de llegir fa unes 3 setmanes i me va enamorar. De fet, tot el que he llegit de Kawabata m'ha enamorat. És un llibre deliciós, amb algun cop amagat, com les coses que m'agraden.
Ei, potser pecaré d'orgullosa, però crec recordar que no fa gaire parlàvem justament d'aquest llibre. Celebro el teu post, delicat i sòlid, com la bona literatura nipona.
Sayonara!!
Tinc aquest autor a la llista d'aquells que sempre he de llegir i mai arriba l'hora.
La teva crònica m'ha agradat molt i això de, saviament, no desvetllis segons què, t'hagi agradat o no, sempre és d'agrair.
Francesc, besades per tu i Oreto!
Mai he llegit un llibre d'un escriptor japonés. potser arribe l'hora de llegir el primer.
Gràcies per la recomanació.
Salut.
Molt i molt interessant recomanació! m'apunto el títol i la llegiré aquests dies a l'hospital.
mil, milions de besets als dos!
chis: estic conten que hàgim coincidit en els gustos. Pense igual que tu del Kawabata i els seus "tocs amagats", tot i que no li n'he llegit cap més llibre. Besades guapa.
Dèlfica: d'orgullosa gens ni mica! Gràcies a tu vaig descobrir aquest llibre tan interessant que m'acabe de llegir. Al Cèsar el que és del Cèsar. Besades
Glòria: la literatura oriental sempre m'ha atret. La nipona i la xinesa són bastant diferents quant a la manera de reflectir determinats gustos i sensibilitats. ;D
Miquelet: aquest pot ser un bon moment per començar. :))
Kike i Txell: us estimem. Esperem que aquesta estada forçosa a l'hospital us siga lleu. Mooooooots petons! I un petonarro especial per a la TXell.
yo la lei hace unos años y me gusto mucho . Hay un libro de la correspondencia entre Mishima y Kawabata .
http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/9263/Kawabata-Mishima-_Correspondencia
Puede estar bien si interesa mucho el escritor .
Francis Black: gràcies per la teua indicació. Ja veuré si el puc aconseguir. Salutacions
Ei!!! El vaig llegir fa 1 any i realment no et deixa gens indiferent, realment sensacional, digne de llegir-lo per sentir com retornen a la ment del senyor Eguchi tota la seva juventut ja oblidada.
Francament admirable.
Vane.
Uuuuueeeee!!!: Veig que coincidim. Salutacions
En nom de Viena Edicions, moltes gràcies pel teu comentari!
L'hem afegit al nostre web on, tot i que de moment els enllaços no tenen molta visibilitat, tenim previst canviar-lo i millorar-ho.
Gràcies de nou i una salutació ben cordial.
Viena Edicions: gràcies a vosaltres per enllaçar-m'hi. Salutacions
Que puc dir de "La casa de les belles...", m'ha semblat un llibre amb moltes vessants.
Primer - la relació d'un vell amb una noia adormida, vellesa i bellesa, que pot buscar?, sentir-se jove al seu costat encara que només sigui per una nit.
Segon - la soledat, tot i estar acompanyat, continua trobant-se sol, enyorant la seva vida anterior.
Tercer - Que fàcil que ens resulta parlar de les nostres vivències en front d'una persona adormida o, a vegades, d'una mascota, perquè saps que no et jutjarà i, a més, et sentiràs escoltat.
En resum, un llibre on es parla principalment de la soledat en el qual estem abocat la majoria de les persones d'aquest mon. En resum, un llibre fantàstic, intemporal, universal, per tot tipus de cultures, dels que es recorden tota la vida,
Rosa: estic totalment d'acord amb tu. La soledat pot ser un dels temes principals de la novel·la. La soledat, quina cosa, veritat? És un llibre que no deixa indiferent.Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada