Fa temps que em vaig comprar la cassola de ferro d'una coneguda empresa de mobles sueca i, tot i que no és la que vull (d'una conegudíssima i caríssima marca francesa), he de reconèixer que funciona bastant bé. Els aliments s'hi couen d'una altra manera i trobe que ixen més gustosos i tot. Bé, potser això és més qüestió de gustos i de paciència a l'hora de coure els aliments.
POLLASTRE CUIT
INGREDIENTS:
4 cuixes de pollastre
1 ceba blanca mitjana
400g de xampinyons nets i tallats en quarts
1 pessic de panses
1 pessic de pinyons
1 puntadeta de canella mòlta (de Ca Manolo)
1 got (dels de vi) de mistela
1 got (dels de vi) de vi blanc
1 got (dels de vi) d'aigua mineral
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal (poca)
PREPARACIÓ:
Posem la cassola de ferro al foc i, quan comence a escalfar-se, li aboquem dues cullerades d'oli de Beneixama. Hi sofregim a foc viu les cuixes de pollastre fins que estiguen daurades per totes bandes. En estar, les en traiem i les reservem. Capolem la ceba en trossos petits i la sofregim en l'oli de la cassola fins que quede ben daurada i la reservem.
Posem la darrera cullerada d'oli a la cassola i hi aboquem els xampinyons per tal que s'hi vagen fregint. Amollaran molta aigua, però no passa res, a poc a poc va evaporant-se alhora que els xampinyons es couen. Quan siguen cuits, els reservem
Ara hi aboquem la ceba, les panses i els pinyons i els continuem passant per la cassola una estona sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. No se'ns han de cremar per res del món.
Passats dos o tres minuts, hi aboquem novament els xampinyons i ho mesclem tot. Posem el pollastre per damunt, salem i aboquem el vi, la mistela i la canella. Pugem el foc fins que bulla.Tapem la cassola i deixem que coga a foc viu cinc minuts.
Ara li aboquem l'altre got d'aigua i pugem el foc fins que torne a bullir. En bullir, l'abaixem i el deixem fent xup xup fins que en quede molt poc, de brou. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe ni se'ns creme. I ja està. Boníssim i amb una carn tendra i gustosa. El problema és poder arribar a menjar-se una barra de pa sencera sucant el brouet...