HAMBURGUESES DE LLUÇ I TONYINA AMB ESPÈCIES

El peix m'agrada molt i, alhora, no m'agrada gens el que té massa espines o són difícils de llevar. Com que és bo menjar-ne vàries vegades a la setmana, has de buscar noves maneres de fer-ho sense que siga rutinari. L'altre dia se'm va ocórrer fer-ne hamburgueses i d'ací en va eixir la recepta. La base principal són les cues de lluç congelades, sanes i, sobretot, barates. 

HAMBURGUESES DE LLUÇ I TONYINA AMB ESPÈCIES

 
INGREDIENTS:
(Per a 4 hamburgueses)
8 cuetes de lluç congelades
2 potets de tonyina al natural "Hacendado"
1 pessic d'orenga
1 puntada de pebre blanc
1 puntada de curri
1 puntada de ras-alhanut
1 puntada de romaní
1 puntada de sal
2 clares pasteuritzades (o naturals) 
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Primer de res, deixarem descongelar-se les coetes de lluç a la nevera perquè durant el procés no perden qualitat. Una vegada descongelades, els en llevarem totes les espines i deixarem només la carn del peix. Com que costa una miqueta, haurem de ser pacienciüts. En estar, posem tot el peix net de pells i espines en un llibrellet.

Obrim ara les llandes de tonyina, els en traiem el suc i dipositem el peix al bol.

Ara és el moment d'afegir-hi totes les salses (el pebre blanc, el curri, el ras-alhanut, el romaní i l'orenga), la sal i pastar el conjunt bé.

Quan tot tinga l'aspecte d'una massa homogènia, li afegirem les clares i ho tornarem a pastar de nou.

Amb un estri adequat, dividirem la massa en quatre parts i emmotllarem les hamburgueses.

Posem ara a escalfar una paella antiadherent amb la cullerada d'oli. En estar calent, posem les hamburgueses i les fregim a foc mitjà pels dos costats. Hem d'anar amb compte de no passar-nos-en perquè poden quedar eixutes.

En estar, les posem en una safata i les podem acompanyar amb una amanida i alguna salsa que ens agrade. Jo li'n vaig posar de iogurt feta a casa.

Bo, sa i barat, tot i que una mica laboriós.

CLAFOTÍS DE CIRERES I MADUIXOTS

De clafotís n'he publicat ja tres en aquest blog, però barrejant aquestes dues fruites alhora no. Fa uns dies havíem d'anar a ca uns amics a passar un dia de muntanya i vaig pensar a fer-lo perquè és molt fàcilet i sempre ix bo. La veritat és que va ser un èxit i se'l van menjar ben a gust.

CLAFOTÍS DE CIRERES I MADUIXOTS

INGREDIENTS:

Cireres

Maduixots

2 ous sencers

3 clares pasteuritzades

2 iogurts de macedònia 0% de greix

200g de sucre

100g de farina

1 culleradeta d'essència de vainilla (o 2 beines ratllades)

Mantega per a untar el motlle

Sucre glacé per a empolvorar

PREPARACIÓ: 

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Rentem les cireres i les maduixes. No n'he posat la quantitat perquè dependrà de la grandària del motle. Jo dec haver-hi gastat sobre 700g de cireres i uns 200g de maduixots. Així, a ull... Amb un lleva-pinyols els els llevem a les cireres. Tallem la part verda dels maduixots.

Untem un motlle redó amb mantega. Col·loquem un redolí de paper de forn al cul del motle i el tornem a untar de mantega. 

Disposem un redolí de maduixots. Omplim la resta del motlle amb les cireres despinyolades.

En un bol alt posem els ous sencers, les clares, el sucre i l'essència de vainilla Batem amb la batedora amb el disc triturador. En estar tot ben barrejat, hi afegim la farina amb un colador perquè s'airege. Mesclem, ara, amb un batedor de varetes. Ara li afegim els iogurts i tornem a barrejar-ho tot. 

Aquesta mescla la distribuïm sobre les cireres i els maduixots. Convé que li peguem un parell de colpets suaus al motle perquè les petites bombolles d'aire que puguen quedar-hi isquen a la superfície.

Enfornem ara el motle a una tercera part de l'altura total del forn. Abaixem la temperatura a 150º C i el posem amb l'escalfor a sota i amb l'aire. El deixem coure durant uns quaranta minuts (alerta, que cada forn és un món!!). Quan vejam que ja està cuit, apaguem el forn i el deixem dins encara durant 10 minuts més. Passat aquest temps, el traiem del forn i el deixem que es refrede.

Quan el pastís ja està fred del tot, el podem desemmotllar i col·locar en una safata bonica i, llavors, l'empolvorem per damunt amb sucre glacé.

Queda més bo si el fem d'un dia per l'altre i el conservem a la nevera dins del motle, tapat amb un plàstic, perquè estiga ben fresquet quan ens el mengem.

Hem d'anar amb compte quan el desemmotllem perquè és un pastís bastant fràgil i se'ns pot trencar si el traiem encara calent o, si una vegada fred, hi actuem amb massa precipitació.

SORBET DE LLET MERENGADA DE RÈGIM

L'estiu demana coses fresquetes, sobretot gelats. Viure a prop d'una gelateria és una cosa molt difícil de compatibilitzar si, a més, hi fan la millor llet merengada que conec. Coses del règim, no en puc menjar tanta com voldria perquè, si no, estaria fet un bidó i redolaria escales avall. Solució: buscar fer-ne de manera que en puga menjar sempre que vulga. D'ací naix aquesta recepta, de buscar la manera "d'enganyar el cos" i passar un gust.

SORBET DE LLET MERENGADA DE RÈGIM

INGREDIENTS:
1 l. d'aigua mineral o filtrada
8 cullerades de llet en pols descremada "RAM"
6 cullerades d'aspartam
2 branquetes de canella
2 peles de llimó (només la part groga)
5 clares pasteuritzades
1 puntadeta de sal
5 cullerades d'aspartamo
Canella en pols de "Ca Manolo"

PREPARACIÓ:

Primer de res, posem l'aigua a escalfar. Quan comence a bullir, posem la llet i amb un batedor de varetes l'anem mesclant bé fins que s'hi faça una mescla homogènia. Ara afegim la pela de llimó i les branquetes de canellla. Abaixem el foc i, quan arrenque el bull, deixem que coga a foc molt baixet durant un quart d'hora. Hem d'anar amb compte d'anar remenant amb el batedor de varetes a cada moment perquè aquesta mena de llet és ben fàcil que se'ns enganxe al cul del cassó. Passat el quart d'hora, apaquem el foc i deixem que tot infusione fins que la llet estiga tèbia. Ara la colarem i la posarem en el recipient hermètic que anirà al congelador. Li afegim les 6 primeres cullerades de l'edulcorant i deixem que es refrede del tot. Llavors, el posem a la nevera perquè comence a fer-se fresquet. Quan considerem, el posem al congelador.
Quan vegem que comencen a formar-se cristallets, batrem la llet per a trencar-los. Això ho haurem de fer unes quantes vegades (a cada mitja hora), fins que el gelat tinga una consistència cremosa.
Arribats en aquest punt, batrem les clares a punt de neu fort amb la puntada de sal. Llavors li anirem afegint les altres 5 cullerades de l'edulcorant.
Quan les clares estiguen ben dures, les mesclarem amb molta cura amb el gelat que teníem reservat a la nevera i el tornarem a ficar al congelador. Haurem de repetir allò de mesclar el gelat amb els cristallets almenys un parell o tres de vegades.
Passat aquest tràmit, ja en podem fer boles de sorbet, posar-les en una copa que ens agrade i empolsimar-lo amb una bona quantitat de canella en pols. Boníssim!!!

No és com la llet merengada "clàssica" ni té la seua textura, però té un saboret molt bo i no massa calories. A més, pot ser, fins i tot, apta per a diabètics i celíacs, sempre que l'edulcorant que utilitzem i la llet no n'indiquen el contrari.
Si tenim una geladora casolana, totes les passes de fer el gelat ben cremós es simplifiquen molt i molt, perquè el gelat quasi es fa sol.

COCA D'ALBERCOCS

Feia molts dies que tenia ganes de preparar una coca mallorquina d'albercocs. Crec que és una de les receptes més tradicionals d'aquesta cuina. I és, també, una bona manera d'aprofitar els albercocs quan en vénen a gavelles i ja no vols fer-ne més confitura. Com no pot ser d'una altra manera, hi posen sagí, que en el català de Mallorca es diu "saïm" i d'ací ja haureu endevinat amb quí té relació la tan coneguda i saborosa ensaïmada.

L'altre dia, encabotat com estava de fer-la, vaig comprar albercocs del mercat de Beneixama i fins que no l'he preparada, no he parat. 

Val a dir que abans me'n vaig estar mirant una pila de receptes de les que hi ha escampades per la xarxa, fotos, receptaris de casa i al final vaig optar per la dels amics del magnífic blog "Bojos per la cuina", que justament en tenien una versió molt ben explicada sota el títol "Coca d'albercoc "tovada" (amb patata)". L'he seguida fil per randa i només hi he afegit una mica més de farina.

COCA D'ALBERCOCS

INGREDIENTS:

• 375 g de farina fluixa (quantitat aproximada). Jo n'hi vaig posar 50g més.
• 3 ous sencers
• 130 g de sagí (i un poc més per untar les llaunes)
• 300 g de patata bullida amb la pell i passada per passapurés
• 20 g de llevat premsat
• 200 g de sucre
• 30 g d’oli d’oliva (i un poc més per untar-vos les mans). Jo en vaig posar, com no podia ser d'una altra manera, del de Beneixama.
• 60 d’aigua tèbia (per fondre-hi el llevat)
• albercocs frescs madurs però sencers, tallats i posats en sucre la nit anterior
• sucre per ensucrar els albercocs la nit anterior i la coca
• Canella

Preparació:

La nit anterior, tallem els albercocs per la meitat, els en llevem el pinyol i els ensucrem generosament. Mesclem el sucre amb el sagí reblanit i remenem bé. Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i l'afegim a la preparació anterior. Ara incorporem els ous d’un en un i després, la creïlla (ha de ser encara tèbia, perquè si ja és freda fa grumolls). Remenem bé amb les mans fins que la mescla siga ben homogènia. Hi afegim l’oli i llavors la farina a poc a poc fins que l’hàgem incorporada tota. Pastem una bona estona (amb moviments com els que es fan per a rentar la roba a mà) fins que vegem que la pasta fa bombolletes. Ens untem les mans d’oli (la pasta és un poc enganxosa i ho haurem de fer unes quantes vegades) i posem la pasta dins un bol. El tapem amb un plàstic i la deixem “tovar” el temps que calga (fins que s’ha estovat i ha duplicat el volum inicial). Jo la vaig posar al sol i en vint minutets estava molt i molt tovada.

Tornem a pastar-la com la primera vegada fins que faça bombolletes. Preparem una llauna gran i fonda de forn. La untem amb saïm. Amb els dits untats d’oli estirem la pasta i igualem la superfície. Deixem fermentar la pasta de bell nou (això és imprescindible).

Quan duplique el volum inicial, encenem el forn a 200º.

Mentre s’escalfa, distribuïm els albercocs per la superfície i, tal i com aconsellen a la seua entrada, si ens agrada (i a mi m'agrada molt) podem empolsimar una mica de canella per damunt de cada albercoc. Ara només hem d'ensucrar la coca generosament.

Quan el forn arribe a la temperatura indicada, l'enfornem (a la part baixa del forn). Immediatament després de tancar el forn, abaixem la temperatura a 180º i la coem fins que siga ben dauradeta (entre 30 i 40 minuts). Jo la hi vaig tindre 40 minuts.

 

Queda una coca boníssima, tova, no massa dolça i amb un puntet d'acidesa albercoquil que li va beníssim. Deliciosa. Ara bé, molt de règim no ho és, vaja... però acompanyada d'un cafetet o una bola de gelat, pecat mortal!!

El català de Mallorca conserva paraules precioses que fa bo de conèixer, per exemple, "xapar" és "partir per la meitat" i no com diem a Beneixama com a sinònim de "xafar", "ensalgar" és "empolvorar amb sal, sucre o qualsevol altra cosa polvoritzada", "saïm" és el nostre "sagí"... I tantes i tantes altres que enriqueixen la nostra llengua. 

Els amcis d'aquest blog han publicat un llibre fantàstic que us el recomane ben de veres:

"Els millors plats de la cuina popular de Mallorca".

Ací trobareu tot de receptes tradicionals mallorquines molt ben explicades i bones de fer. A mi em va sorprendre comprovar el gran ús que fan del sagí en els plats, cosa per una altra banda, normal, atesa la gran quantitat de porcs que s'hi crien i d'on ixen les famoses sobrassades, camaiots i d'altres embotits mallorquins que, només de pensar-hi, ja em ve mengera. Aprendre a cuinar receptes noves amb aquest llibre és també conèixer una mica del tarannà i la manera de fer de la gent de Mallorca: tradició, arrelament i respecte pels productes de la terra, unes qualitats que no hauríem de negligir.