Es tracta d'una novel·la de l'escriptora nordamericana, d'ascendència xinesa, Lisa See. Feia temps que em volia llegir aquest llibre, però només el trobava en castellà. No vaig parar fins que en vaig aconseguir la versió catalana.
Es tracta d'una nove·l·la que m'ha agradat molt i molt. Ens conta la història de dues xiquetes xineses, l'Assutzena i la Flor de Neu. No són de la mateixa condició social, però arribaran a ser laotongs o "ànimes bessones". Les dones d'aquesta època, les acaballes del segle XIX, en una regió remota i aïllada de la Xina d'aleshores no tenen cap més dret que obeir i actuar com s'espera d'elles, per no deshonorar la família. La unió amb una altra laotong és tan important com un bon matrimoni, que s'estableix per voluntat pròpia i s'hi busca una camaraderia emocional i una fidelitat eterna. El matrimoni és quelcom que no es tria. S'hi arriba, i ja està.
En aquesta època estranya, la bellesa de les dones es mesura per la petitesa dels seus peus. Això implica patir des de menudes la trencadura dels ossos dels peus i arriscar la pròpia vida per tal d'aconseguir uns peus el més petis possibles. Per poder comunicar-se entre elles, en un món dominat pels hòmens i les tradicions, les dones han inventat un llenguatge secret, el nushu. Es pot usar per escriure cartes,cançons, autobiografies, lliçons d'obligacions femenines, oracions a la deessa i, per suposat, contes populars. Es pot escriure, brodar o pintar sobre una tela o un ventall. Però la regla més important del nushu és que no arribe a ser descobert pels hòmens.
La Flor de Neu i l'Assutzena viuran unides per un lligam més fort que un matrimoni, però les seues vides discorreran per camins ben diferents i oposats al que un podria suposar pels seus orígens.
Com és natural, no contaré el seu final, però sí que és una novel·la que enganxa. i que ens endinsa en un munt de tradicions i d'imatges que et fan que quasi no pugues parar de llegir.
.JPG)
.JPG)
