TRUCA UN INSPECTOR

TRUCA UN INSPECTOR. Autor: J.B. Priestley. Títol original: An Inspector Calls. Direcció: Josep Maria Pou. Actors i actrius: Josep Maria Pou (Inspector Goole), Carles Canut (Arthur Birling), Victòria Pagès (Sybil Birling), Ruben Ametllé (Gerald Croft), Paula Blanco (Sheila Birling), David Marcé (Eric Birling).Teatre Goya. Barcelona.

Els Birling, família de l'alta burgesia fabril de la ciutat, celebra la festa de prometatge de la filla, la Sheila Birling, amb Gerald Croft. Es tracta de l'hereu dels Croft, una altra família de la bona societat del moment, propietaris, també, d'altres indústries. Quan tot va com s'esperava i tothom es troba contentíssim per l'enllaç de la Sheila i l'Arthur (unió que comportarà un refermament de la posició de poder d'ambdues famílies en la societat del moment) truquen a la porta. És l'inspector Goole. Arriba per investigar la mort d'una xica a l'hospital que s'ha suïcidat bevent un líquid corrosiu. Al principi, tot sembla ser un malentès. La relació dels diferents membres de la família amb la xica morta és, aparentment, superficial i poc important. Però, com en tota obra de suspens, res no és el que sembla. A poc a poc, totes les peces del trencaclosques van situant-se al seu lloc mentre les misèries més íntimes de cadascú es posen al descobert. Qui ha estat el culpable últim del suïcidi de la xica? Ens trobem amb un final inesperat.

Aquesta obra és un exercici magnífic de qüestionament dels principis més rancis de la societat del moment, la de la societat prèvia a la primera guerra mundial. Tot de convencions socials (els diners, la posició social, l'educació o bones maneres...) que, com en una teranyina, atrapen els seus membres, com una cotilla de la qual és difícil desprendre's. L'edifici social, hipòcrita i, en bona mesura, menyspreable, és posat en solfa a través de la dubtosa moralitat (o fidelitat als propis principis) que suposa la consideració de l'ésser humà en funció de la seua posició a la societat.

Aquesta obra s'esdevé ràpidament i entreté en tot moment. La feina dels actors és magnífica, des del Josep Maria Pou al Carles Canut. I no ens hi podem deixar la Victòria Pagès i els altres. Una obra molt recomanable, amb una escenografia i un vestuari molt cuidats. La llàstima és que no puguem veure, amb tota la normalitat del món que caldria, teatre en català a València fet des de qualsevol indret on es parla català; que, si en vols veure, hages de desplaçar-te ben lluny o t'hi trobes amb totes les dificultats del món (poques funcions, entrades mínimes, publicitat escassa o deficient...). D'això també se'n diu genocidi cultural i lingüístic.
Si voleu llegir una altra crònica de l'obra, amb marca de qualitat, ací teniu la dels amics de "El cafè de nit".

Imatges extretes d'Internet i de la pàgina del Teatre Goya.

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

Els acabaments del trimestre solem fer sempre un "esmorzar interdepartamental". Els vaig preguntar a dos dels companys (Juan i Eva) que s'estimaven més si dolç o salat i em van dir que salat. Així doncs, vaig estar pensant-me què podria fer-hi que fóra fàcil i bo. Llavors, de tot d'una, vaig pensar a recórrer a la focaccia. Aquesta vegada m'abellia fer-la amb dos ingredients que trobe que no poden ser més "italians" o, si més no, que els associem amb Itàlia: la salsa pesto i el formatge mozzarella. Així, d'unir tots dos ingredients bàsics, va eixir aquesta recepta. Per cert, que, si haguera tingut temps, hauria fet la recepta de la salsa pesto que van proposar els amics de "La Cuina Vermella". La millor que he tastat fins ara.

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

INGREDIENTS:

Per a la massa:
500 g de farina
25 g de rent de forner (del que es compra als supermercats)
1 i 1/2 gots d'aigua mineral
2 culleradetes de sucre
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 culleradeta de sal

Per al recapte:
1 pot de 200g de salsa pesto "knorr"
3 cullerades d'aigua mineral
325 g de formatge mozzarella "Zanetti"
3 cullerades d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara hi afegim les cullerades d'oli de Beneixama a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant almenys cinc hores. Jo l'he tinguda durant dotze hores a la nevera.

Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 240ºC. Traiem la massa de la nevera i la deixem fora durant 1/2 hora perquè acabe de llevar del tot.

Untem una safata de forn amb una mica d'oli. Damunt col·loquem un full de paper de forn. El tornem a untar amb una mica més d'oli d'oliva de Beneixama.Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme.

En un llibrellet, aboquem la salsa pesto i li afegim les tres cullerades d'aigua. Això farà que siga més bona d'escampar. En estar, distribuïm per damunt de la massa la salsa pesto amb l'ajuda d'una espàtula.
Tallem la mozzarella a rodanxes i la distribuïm per damunt de manera més o menys uniforme. Ara és el moment d'enfornar. Abaixem la temperatura a 220ºC. Col·loquem la safata de forn a mitja altura i la hi deixem coure durant uns vint minuts. Passat aquest temps, connectem també l'aire i la coem durant cinc o sis minuts més, fins que quede daurada. Hem d'anar molt amb compte perquè se'ns pot cremar.

En passar aquests minuts finals, ja la podem traure. Estava per a llepar-se'n els dits!!! No n'ha sobrat ni un mossí!!

OUS FARCITS LIGHT

Els ous farcits admeten tota classe de farciment, de més calòric a menys. Tot depèn, de vegades, del que vulgues posar-hi. En aquest cas es tractava d'aprofitar algunes restes que ballaven per la nevera i que podien fer-se malbé si no s'acabaven d'aprofitar. D'això i d'algunes altres coses ix aquesta recepta tan poc original.

OUS FARCITS LIGHT

INGREDIENTS:

3 ous
6 cullerades de tonyina de pot
4 tomates de ramellet mitjanes
1 manollet de julivert fresc
1 llauna petita d'anxoves
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 puntadeta d'espècies mòltes (coriandre, curri i cardamom)
1 puntadeta de sal fina

PREPARACIÓ:

Tallem dues de les tomates de ramellet a daus petits i les posem en un llibrellet. Hi afegim les cullerades de tonyina de pot ben escorregudes del seu oli. Tallem el julivert ben petit i també l'afegim a les tomates i la tonyina. Mesclem bé. Ho reservem tot.

Posem a bullir els ous fins que es facen durs. En estar, els tallem per la meitat i en traiem els rovells. Agafem un rall i ratllem els rovells alhora que els afegim a la barreja anterior que havíem reservat. Ara hi posem l'oli d'oliva de Beneixama i la puntadeta d'espècies (compte amb posar-n'hi massa, perquè totes elles són molt saboritzants) i la sal (poca, perquè les anxoves ja en tenen bona cosa). Amb l'ajut d'una cullereta, anem farcint els ous i els posem en un plat.

Tallem una de les tomates de ramellet una mica més amunt de la meitat. La buidem i la farcim amb la barreja reservada. Partim l'altra de les tomates en quatre parts i en farcim tres amb la resta de la barreja de rovells, julivert, tonyina i espècies.

Traiem les anxoves i les col·loquem sobre les tomates i els ous i ja es pot servir. Resulta molt bo com a plat únic o com a segon plat d'acompanyament.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

El pollastre és una carn que no costa gens de pair si es fa, a més, ben cuita. De receptes de pollastre n'hi ha per a parar un tren. Aquesta és una mica "poti poti de tot un poc" del que tenia al rebost i era "posable" a la cassola.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

INGREDIENTS:
4 cuixetes de pollastre
2 tomates mitjanes de ramellet
6 xampinyons grossos
5 orellanes
2 cullerades (soperes) de panses sense pinyol
1 cullerada de mel
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 gotet de conyac (en el meu cas era del d'"Alonso", del costat de casa, de tota la vida)
Sal
1 puntadeta de romaní sec (no en tenia de fresc)

PREPARACIÓ:

Posem en una paella dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim les cuixetes. En estar, les reservem.

Tallem les tomates a dauets petits i els sofregim a la paella fins que comencen a amollar suquet. Ara els toca el torn als xampinyons. Rentem els xampinyons i els laminem fins. A la mateixa paella, els anem sofregint per tal que es vagen coent amb el suc de la tomata.

Ara col·loquem els xampinyons i la tomata en una cassola.

Agafem les orellanes i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores i les afegim a cassola. Fem el mateix amb les panses i la mel, i mesclem tot amb un cullerot de fusta.

Posem les cuixetes damunt i hi afegim el polsim de romaní sec.

Hi aboquem ara el conyac i, en estar ben calent, el flamegem, sense cremar-nos, és clar. En acabar-se la "flamentòria", hi afegim la sal i aigua mineral sense que acabe de cobrir el pollastre. Apugem el foc fins que bulla i, llavors, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant una hora, i ja està.

Boníssim i amb un brou perillosament sucador... La carn és dèbil, ja ho sé.

POLLASTRE AMB CARXOFES

Les carxofes m'agraden molt i ara estan a la millor època. A més, les que vaig usar en aquest plat eren de collita pròpia, novelles i tendres. Hi ha moltes maneres de menjar-ne, i aquesta n'és una de ben senzilla i poc calòrica.

POLLASTRE AMB CARXOFES

INGREDIENTS:
4 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes) de pollastre sense pell ni greix
5 carxofes mitjanes
2 cebes novelles
3 cullerades d'oli de Beneixama
1/2 got de vi blanc (en aquest cas, "Barbadillo")
Aigua mineral
Sal

PREPARACIÓ:

Posem les tres cullerades d'oli d'oliva de Beneixama en una paella i, en estar, ben calent, hi sofregim les besanques fins que estiguen lleugerament daurades. Les reservem.

Agafem les cebes, les pelem i les tallem a trossos molt petits. En l'oli de sofregir les besanques, anem sofregint-hi la ceba tallada sense que s'hi daure massa.

Posem en un llibrell el suc d'un llimó i l'omplim d'aigua.Agafem les carxofes, les pelem i les tallem a làmines fines. Les anem posant al llibrell perquè no s'ennegresquen.

En el mateix oli que hem sofregit les besanques i la ceba, anem sofregint a foc molt lent les carxofes (ben escorregudes d'aigua) fins que estiguen ben tendres.

En una cassola de fons gruixat, col·loquem les cebes i les carxofes sofregides. Col·loquem damunt les besanques. Hi aboquem el vi blanc i aigua mineral fins que tot just cobrisca les besanques. Salem i apugem el foc fins que bulla el seu contingut. Llavors, l'abaixem i deixem que vaja fent xup-xup durant uns quaranta-cinc minuts. Hem de vigilar que ens quede cuit, però no sense brou.

En estar, se serveix i ja està. Resulta molt gustós i poc calòric. Les carxofes estaven com a cervellets!!!

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

Ara és temps de maduixes, una de les fruites que més m’agraden. Tot rebostejant per la xarxa, vaig trobar aquesta recepta al blog “22 i cuino”. Em va semblar molt senzilla i abellidora de fer, sobretot per la crema pastissera que duu i que m’agrada molt.

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

INGREDIENTS:
1 base de pasta de full (he usat la de la marca “La Cocinera”)
1 ou
Maduixes (he usat uns 600g)

Per a la crema:
3 rovells d’ou
125 g de sucre
60 g de “Maizena”
400 + 100 ml de llet
1 branqueta de canella
1 pela de llimó

Per a enllustrar el pastís:
3 fulls de gelatina neutra
1 tassa de suc de poma (he usat un bric de suc de 200ml marca “Consum”)

PREPARACIÓ:
Comencem per la base. Encenem el forn a 200º C amb la funció d’aire i a dalt i a sota.
Mentre s’escalfa el forn, posem paper de forn sobre la safata i estenem per damunt la massa de pasta fullosa. L’anem punxant amb una forqueta, però deixant un marge d’un centímetre o centímetre i mig.
Batem l’ou i pintem tota la superfície de la massa. La posem al forn i la coem durant aproximadament uns 10 o 15 minuts. Hem d’anar amb compte que no se’ns creme.
En estar, l’en traiem i el deixem refredar.
Preparem ara la crema pastissera. Posem els 400 ml de llet amb el sucre, la pela de llimó i la branqueta de canella a bullir.
Mentrestant, desfem els 60 g de “Maizena” en els altres 100 ml de llet freda. Anem afegint, d’un en un, els rovells, mentre els anem mesclant totalment abans d’afegir-n’hi un altre.
Traiem la llet bullida i la colem per tal que no hi haja cap busqueta de canella. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes, anem afegint-li la barreja de llet, “Maizena” i ous. Quan estiga ben mesclat, posem la mescla en un cassó al foc i, sense deixar de batre-la, anirem veient com s’espesseeix. La traiem del foc i la cobrim amb un paper film que toque la superfície perquè no faça crosta. La deixem refredar en un lloc fresc i, en estar a temperatura ambient, la deixem a la nevera per tal que es refrede del tot.
Posem a hidratar-se la gelatina en un got d’aigua. Escalfem el suc de poma en el microones i hi col·loquem la gelatina hidratada fins que s’hi dissolga del tot.
Rentem les maduixes ben rentades, els llevem el peduncle verd i les partim per la meitat. Les reservem.
Amb l’ajuda d’una espàtula de cuina, repartim la crema pastissera per damunt de la base de pasta fullosa. Anem col·locant per damunt les maduixes partides per la meitat començant des de fora cap a dins. En estar, les pintem amb la mescla de suc de poma i gelatina. Posem el pastís a la nevera i deixem que s’hi vaja refrescant.
Ha resultat un pastís boníssim amb el contrast de la dolçor de la crema i l'acidesa dolcenca de les maduixes. De tota manera, crec que si la torne a fer, hi posaré més "Maizena", trobe que la crema no era prou espessa. A Tavernes de la Valldigna, de les maduixes en deien "fraules", ara en diuen "maduixes".

PERES AMB VI NEGRE

L'altre dia va vindre a dinar a casa la bona amiga Laura Santacruz. Havíem de fer un "dinar saludable i poc calòric". Però què és un bon dinar sense unes bones postres? Doncs això, millor amb dolcets. En un tres i no res se'm va acudir recuperar una recepta que feia un munt d'anys que no preparava i va eixir molt bona:

PERES AMB VI NEGRE

INGREDIENTS:
4 peres "Conference".
1/2 litre de vi negre (en el meu cas, "Yllera")
150 g de sucre
2 cullerades de suc de llimó (= llimona)
2 branquetes de canella
1 pela de llimó
1 pela de taronja
2 clavells d'espècia
1 puntadeta de gingebre (abans no n'hi posava)

PREPARACIÓ:

En una cassola de fons gruixat, aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que comence a prendre un color com de coure. En aquest moment, li afegim el suc de llimó i remenem ràpidament per tal que quede com un almívar rossadet suau.

Ara, hi aboquem el vi; posem les branquetes de canella, les peles de llimó i taronja i la puntadeta de gingebre (compte a no posar-n'hi molt que és molt potent).

Pelem les peres amb el pelacreïlles però deixant-los la cueta. En estar, les posem a la cassola, la tapem i apugem el foc fins que bulla. En bullir, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant ben bé 40 o 45 minuts.

Passat aquest temps, apaguem el foc i deixem que les peres es refreden dins. En estar a temperatura ambient, emplatem, tot afegint-li un parell de tassetes del suc de cocció.
És una recepta ben fàcil de fer i que queda molt bé. També se li pot afegir algun tipus de gelat suau, com ara de iogurt o del que ens agrade.

Si ens sobra suc, no el tirem. El podem guardar congelat i per a usar en alguna altra recepta dolça.

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

El mes passat va ser l'aniversari d'Oreto i li havia promés que li faria un pastís de xocolate de la Gemma Clofent. Per què de la Gemma? Perquè el seu blog "La cuina de casa" és un referent de la rebosteria a la gastrosfera en català. A més, feia temps que li tenia posat l'ull a un dolç boníssim i, alhora molt senzill de fer. Com sempre passa, xocolater irredempt com sóc, encara vaig augmentar la dosi de xocolate de la recepta original. Segur que la Gemma m'ho sabrà perdonar i la bona amiga Glòria m'entendrà perfectament... El resultat va ser un pecat mortal de calories. Però què és pot fer si un no es permet alguns "pecadets" hipercalòrics de tant en tant?

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

INGREDIENTS:
14 bombons "Ferrero Rocher"
500 ml de nata per a cuinar (35% matèria greixosa)
3 cullerades soperes ben plenes de cacau en pols "Valor"
1 sobre per a fer 4 flams de "Flam Royal"
1 base de bescuit feta
2 bombons "Ferrero Rocher" per a decorar

PREPARACIÓ:
Triturem els bombons fins a fer-ne una pasta. Posem en un pitxer alt la nata, el cacau en pols, els bombons triturats i el contingut del sobre de flam. Mesclem tot amb la batedora fins que quede una massa homogènia. En estar tot ben mesclat, ho posem en una cassola al foc i ho anem mesclant amb un cullerot de fusta. Al principi està molt espès, però, en anar agafant temperatura, es torna ben líquid. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe al cul de la cassola.

En un motlle desmuntable d'uns 20 cm, col·loquem la planxa de bescuit. De seguida li aboquem per damunt la barreja calenta. Deixem damunt del banc de la cuina que es refrede i, llavors, posem el pastís a la nevera durant unes hores (el vaig fer per la vesprada i l'en vaig traure pel matí).

En traure'l, el col·loquem en una safata redona ampla. Agafem els dos bombons que havíem reservat i els tallem en parts desiguals i els col·loquem damunt del pastís. El guardem a la nevera fins el moment de servir. És un dolç boníssim, però molt calòric. Podem fer porcions no massa grans per tal que, qui vulga, puga repetir-ne, però que no s'embafe.
Nosaltres el vam utilitzar per a celebrar l'aniversari d'Oreto amb uns amics i amigues de València que en van quedar, crec, ben satisfets. I és que hi ha poca gent a qui no agrada el xocolate.

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

Sovint mengem sépia perquè ens agrada molt i no és massa calòrica. Feia temps que tenia uns ceps secs que podien caducar en pocs mesos. Els ceps són molt gustosos i no volia que es llançaren a perdre. També tenia unes tomates seques boníssimes i vaig pensar que podien fer bon joc. I així va ser, ben combinat tot plegat amb unes cebes tendres que feien molt bona cara.

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

INGREDIENTS:

1 sépia grossa
20 g de ceps secs
8 mitges tomates seques
3 cebes tendres mitjanes
2 gots d'aigua mineral
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Agafem els ceps, els tallem a trossos mitjans, els posem en un llibrellet i els cobrim amb mig got d'aigua mineral. Ara és el torn de les tomates. Les tallem a trossos ben petits amb l'ajuda d'unes tisores de cuina, les posem en un altre llibrellet i les cobrim amb altre mig got d'aigua mineral.

Deixarem a remull els dos ingredients durant almenys una hora perquè s'hi hidraten bé.Passat aquest temps, els fem ben escorreguts i en reservem els líquids. Barrejarem tots dos líquids en un got.

Ara capolem les cebes tendres ben menudes, tenint en compte de tallar una bona part del tronxo verd, també, que és molt gustós.

En una paella antiadherent, posem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi aboquem la ceba i l'anirem sofregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.

Quan ja estiga quasi cuita, hi afegirem els ceps i les tomates i els continuarem fregint durant una bona estona tot vigilant de no deixar de remenar perquè no se'ns apegue a la paella.

Tallem la sépia a trossos mitjans i la reservem.

En una cassola alta, aboquem el sofregit de tomates, ceps i cebes. Damunt hi col·loquem a sépia tallada a trossos i anem remenant mentre es va coent durant uns cinc minuts. Passat aquest temps, li afegirem mig got dels líquids mesclats de les tomates i els ceps i pujarem el foc perquè bulla. En arrencar el bull, abaixem el foc i continuem coent durant mitja hora tot fent xup-xup.

Passat aquest temps, hi afegirem un got d'aigua mineral i continuarem la cuita a foc baix durant una hora més. En total, una hora i mitja. I ja es pot servir.

Ha resultat un plat molt i molt saborós. El brou era boníssim i el pa sucat, un perill!!

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

M'agrada molt el sabor àcid del vinagre a les amanides, però, darrerament l'estic substituint per suc de llimó natural i trobe que li dóna un altre sabor a les vinagretes. Per tal d'alegrar una mica unes bajoquetes bullides, la bona amiga Queti em va suggerir que li afegira algun ingredient "exòtic" o poc corrent. Perquè menjar sa no ha de ser sinònim de cuina avorrida. De tot plegat va eixir aquest plat.

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

INGREDIENTS:

Bajoqueta redona (=mongetes tendres)
Lloms de tonyina blanca del Cantàbric (de conserva en pot de vidre)
2 ous durs
2 cullerades d'oli de Beneixama
1 cullerada de suc de llimó (=llimona)
1 puntadeta de gingebre mòlt
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem les puntes a les bajoquetes, les posem en una cassola amb aigua i sal i les bullim "al dente".
Mentre es bullen, preparem la vinagreta. Mesclem el suc de llimó amb una puntadeta de sal. Posem l'oli d'oliva de Beneixama i el suc de llimó (amb la puntadeta de sal dissolta dins) en un got i batem enèrgicament fins que ambdós ingredients es lliguen. En estar ben lligats, hi afegim el gingebre i tornem a batre perquè es mescle tot bé.

Quan estiguen les bajoquetes, les en traiem ràpidament i les reservem.

Posem en un plat les bajoquetes cuites. Ratllem per damunt de cada plat un ou dur. Per sobre li posem els trossets de lloms de tonyina. Amb l'ajuda d'una cullera, repartim per damunt la vinagreta i ja es pot menjar.

És sa i com a plat únic per a un sopar o un dinar no resulta massa calòric. Ara, gustós ho és un munt!!

Com a curiositat: les "bajoquetes redones" reben denominacions diverses arreu del domini lingüístic català. A Tavernes de la Valldigna en diuen "bajoqueta" o "bajoqueta redona", per diferenciar-la de la del tipus "ferradura" que també s'usa per al bullit, i és més plana. No sé a Mallorca com en diuen, si algú m'ho pot dir, li ho agrairé. El diccionari dóna com a "estàndard" la denominació "mongetes tendres".