TIMBAL DE TRUITA D'ESPINACS AMB PERNIL DOLÇ I FORMATGES

Els espinacs són una verdura molt bona de preparar, tant en cru com en cuita. Aquesta vegada ha estat, com sempre, per aprofitar uns espinacs molt gustosos i que no volia que es feren malbé. Per no menjar-los com quasi sempre en truita o amb panses i pinyons, doncs, em vaig idear una recepta per a presentar-los una miqueta diferents.

TIMBAL DE TRUITA D'ESPINACS AMB PERNIL DOLÇ I FORMATGES

INGREDIENTS:

1 paquet d'espinacs

4 tallades de formatge Emmental

2 tallades de pernil dolç

Formatge Parmesà ratllat

3 ous

Sal

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

1 tomata valenciana ben grossa

Pebre i clavell en pols

PREPARACIÓ:

En una paella antiadherent, aboquem una cullerada d'oli d'oliva i quan estiga ben calent, hi aboquem els espinacs rentats i un polsimet de sal. Els tapem amb una tapadora i deixem que s'hi vagen fent a foc molt lent. No cal posar-hi aigua. La mateixa humitat dels espinacs farà que s'hi coguen. Reduiran molt i molt el volum, però hem d'intentar que ens queden cuits, no secs.

En un llibrell batem els ous i en estar ben batuts, hi aboquem els espinacs i ho mesclem tot bé.

En la paella d'abans, posem l'altra cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i quan estiga ben calent li aboquem els ous batuts i els espinacs. Quallem la truita per les dues bandes i deixem que es refrede durant una estona.

Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 200º C.

Aboquem la truita sobre un plat ben pla i amb l'ajuda d'un got i un ganivet tallem quatre rodanxes de truita d'espinacs i les reservem. Els trossets que ens sobren de truita els guardem per tal de fer-ne una altra cosa.

Amb el mateix got, tallem quatre redolins de formatge Emmental i dos de pernil dolç.

Rentem la tomata i en tallem dues rodanxes de mig dit de gruix i de ben bé la mesura del got que hem usat abans.

Ara comencem a muntar el plat: en una safata de forn antiadherent col·loquem la rodanxa de tomata, empolvorem amb una mica de formatge Parmesà. Damunt, una rodanxa de truita d'espinacs. Ara, formatge Emmental, pernil dolç, formatge Emmental i, finalment, la segona rodanxa de truita. Tornem a posar més formatge Parmesà ratllat i una mica de pebre i clavell en pols. Fem el mateix amb la resta d'ingredients, de manera que ens hi queden dos timbals.

Quan el forn ha assolit la temperatura desitjada, enfornem la safata fins que vejam que el Parmesà s'ha enrossit.

 

Traiem amb cura la safata del forn procurant no cremar-nos. Amb més cura encara, emplatem els timbals d'espinacs i els servim.

Queda molt bo i és una altra manera, ben vistosa, de menjar-se els espinacs, no trobeu?

POLLASTRE AMB CEBA, XAMPINYONS I HERBES DE LA SERRA DE MARIOLA

La Serra de Mariola és un espai "màgic" on hi ha tota classe d'herbes remeieres i que els habitants que vivim ben a prop de les seues muntanyes solem visitar de tant en tant per a collir-ne i fer-ne molts usos, sobretot, culinaris, com és ara el cas.

POLLASTRE AMB CEBA, XAMPINYONS I HERBES DE LA SERRA DE MARIOLA

INGREDIENTS:

4 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre

2 cebes mitjanes

150 g de xampinyons ben frescs 

1 gotet de vi blanc "De la Vall"

1 got d'aigua mineral o filtrada

3 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama

Timó (= farigola)

Romaní

Sal

PREPARACIÓ:

En una paella antiadherent, aboquem una cullerada sopera d'oli d'oliva de Beneixama i hi enrossim la carn per totes bandes fins que quede daurada i sense cremar-se. Si veiem que va traient suc, l'anem guardant en un gotet.

Llevem el pollastre i el reservem. En la mateixa paella, hi aboquem una altra cullerada d'oli i hi sofregim la ceba tallada a rodanxes fines i un polsim de sal, fins que estiga quasi daurada i l'en traiem. Com hem fet abans, si veiem que la ceba deixa anar suc, el reservem en companyia del de la carn.

Tallem els xampinyons a quarts i els enrossim amb l'ajuda d'una altra cullerada d'oli. Farem el mateix amb el seu suc, si en solta. Els traurem de la paella quan estiguen daurats.

En una cassola alta, dipositem la ceba i els xampinyons. Tallem les herbes (timó i romaní) per damunt i ara posem la carn. Més herbes com les d'abans. Hi afegim un altre polsimet de sal, el brou que havíem reservat (si no n'han soltat, hi podem posar una mica més de mig gotet de brou de pollastre), el gotet de vi blanc i el got d'aigua mineral.

Tapem la cassola i la fem bullir. En arrencar el bull, abaixem el foc i deixem que faça xup-xup durant aproximadament mitja hora, o una mica més, si cal.

Hem de vigilar el foc que no se'ns quede sense brou. Queda un plat molt gustós i ben barat i senzill de fer.

Com que les herbes que he usat eren fresques, hem d'anar alerta a no posar-n'hi massa, perquè poden fer-s'hi molt evidents i desgraciar-nos el plat.

   

VERATS AMB CEBA I BOLETS XINESOS

El verat o cavalla és un peix que m'agrada molt, però té un gran "però" per a mi: les espines. El peix molt espinós i jo no fem massa lliga. Per això, sempre que l'he de preparar m'he de passar una bona estona llevant-li totes les espines que té, sobretot als lloms. Em vaig comprar fa temps unes pincetes de depilar d'acer inoxidable que faig servir només per a això i, la veritat, em simplifica molt la feina. Bé, una vegada desespinat a consciència, resulta més mengívol...

VERATS AMB CEBA I BOLETS XINESOS

INGREDIENTS:

1 verat gran (o dos de mitjans) per persona.

2 cebes

8 xiitaques secs

12 làmines seques de BXNI (bolet xinès no identificat)

1 got d'aigua mineral o filtrada

1/2 de vi blanc "De la Vall"

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

Timó

Romaní

Ras-alhanut (pebre negre, coriandre, fenoll, gingebre i cúrcuma)

PREPARACIÓ:

Primer de res, i encara que semble reiteratiu, hem de desespinar el peix primmiradament. Fet això, el reservem.

Posem els bolets xinesos a hidratar en un llibrellet amb un got d'aigua calenta. Només que els cobrisca. El BXNI tenia, en sec, un aspecte semblant als ceps, però sense la seua aroma ni el sabor d'aquestos. No me'n recorde del seu nom.

Tallem les cebes a rodanxes primes. En una cassola ampla, posem una de les cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba fins que quede rossa sense cremar-se.

Colem els bolets i en reservem el suc d'hidratació. Els tallem a trossos mitjans. Els aboquem a la paella de la ceba, hi afegim un polsimet de romaní, timó i ras-alhanut i continuem sofregint fins que estiguen quasi fets i n'haja desaparegut la humitat.  Posem damunt els trossos de verat amb la part de la pell a sota. Empolvorem novament els verats amb les herbes i espècies anteriors. Ruixem els verats amb l'altra cullerada d'oli d'oliva. Aboquem ara a la cassola el mig gotet de vi blanc i el líquid d'hidratar els bolets.

Tapem la cassola i apugem el foc fins que bulla. Llavors, el posem al mínim i deixem que faça xup-xup durant deu minuts i ja està. Es tracta que el peix quede cuit, però sucós.

Emplatem i servim immediatament.

Els bolets xinesos els vaig comprar a València en una botiga del carrer Convent de Jerusalem. N'hi ha moltes per aquesta zona i s'hi poden trobar aliments realment curiosos.

COCA DE LLANDA O BOVA

La coca de llanda (també anomenada segons els llocs com a "coca morena" (a Tavernes de la Valldigna), "coca bova", o "cóc ràpid" (a Vinaròs)) és una d'eixes coques senzilles de fer i tradicionals que s'han anat fent al llarg dels anys i ha format part de molts berenars i altres celebracions diverses. Com que és molt tradicional, també és una coca que té moltes versions. Aquesta que us propose no és una que jo haja fet mai. És d'un reboster fantàstic que la va posar un dia a la xarxa. Es diu Carlos Valencia. Ara ja no s'hi pot trobar, però vaig tenir la sort de trobar-la reproduïda en un altre blog. És boníssima i sempre ix bé.

COCA DE LLANDA O BOVA

INGREDIENTS:

3 ous

2 gots de sucre

1 got de llet sencera o semidesnadata

1 got i mig d'oli d'oliva de Beneixama

1 llimó ratllat

1 iogurt de llimó

500 g de farina

3 paperets dobles de gasosa "El Vesubio"

Canella (de Ca Manolo)

Sucre per empolvorar

Mantega per a untar el motlle

Més farina per a empolsimar

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire.

En un llibrell, batem els ous. Hi afegim el sucre i tornem a mesclar bé. Afegim ara la llet i barregem bé. Continuem amb l'oli i també. Ratllem el llimó i l'afegim a la barreja anterior junt amb el iogurt del mateix sabor. Ara mesclem els paperets dobles de gasosa amb la farina i els cernem sobre els ingredients anteriors i mesclem tot bé.

Dipositem el llibrell una estona a la nevera (això farà que la coca puge més encara, però, si volem, podem saltar-nos aquest pas).

Untem la safata amb mantega i la folrem amb paper de forn, tant a la base com a les vores. Convé que el paper isca una mica per damunt dels límits del motlle. Untem novament el paper amb més mantega i l'enfarinem. Peguem uns colpets suaus al motlle col·locat capgirat perquè amolle la farina que sobre.

Aboquem dins de la safata de forn el contingut del llibrell. Empolvorem per damunt amb més sucre i canella. A una altura mitjana-baixa, enfornem el dolç.

Deixem coure la coca durant uns quaranta minuts. De tota manera, cada forn és un món, i convé que l'anem mirant de tant en tant. A poc a poc, la coca anirà adquirint una saborosa crosteta daurada i l'olor que s'escamparà per la cuina serà tota una temptació. És molt important no obrir el forn per a res mentre s'hi està coent la coca. Això faria que se'ns abaixara del tot i que no tinguera tan bon aspecte.

Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem la coca dins, amb el forn mig obert, durant uns deu minuts. Això farà que la coca es mantinga ben amunt. Ara ja només ens cal deixar-la que es pose a temperatura ambient i passar un gust menjant-nos-la.

El dia que la vam fer no la vam tastar, era ja quasi hora de sopar. Al dia següent, però, ens en vam menjar uns bons talls sucada en xocolate desfet. BRUTAL!!!

Pel que fa a la canella, va a gustos. A mi m'agrada molt i solc posar-n'hi bona cosa. Per a mi, la millor, és la de Ca Manolo. Acabada de moldre, olorosa i seductora. Res a veure amb la que venen ja mòlta en potets de vidre.