HAGAKURE. EL LLIBRE DEL SAMURAI.

La meua "sogra postissa", la Teresa, una bona amiga de la meua dona, em va fer un regal inesperat: HAGAKURE. El libro del Samurai (José J. de Olañeta, Editor, Palma de Mallorca, ISBN: 84-9716-357-5).
És un llibre que m'està agradant molt i que pense que té algunes coses ben profitoses per a pensar una estona. De tant en tant, us n'aniré fent tastets per tal que, si voleu, pugueu reflexionar. Com ara, avui:

"Hi ha gent que, per la seua naturalesa, té una comprensió ràpida, mentres que d'altres han d'abstraure's i fer un esforç per a pensar-se les coses. Si ens fixem bé en això, si el nostre pensament és desinteressat en comptes d'egoista i complim els quatre vots dels samurais dels Nabeshimàs (1r Mai no permetre'm quedar-me enrere o deixar d'estar a l'alçada a la Via del samurai; 2n Ser útil al meu senyor; 3r Ser filial amb els meus pares; 4t Manifestar una compassió gran i actuar pel bé de l'Home), independentment que per natura estiguem millor o pitjor dotats, sorgirà en nosaltres un grau insospitat de saviesa".

HOMENATGE A JAUME I A POBLET

Hui s'han reunit els presidents dels antics territoris de la Corona Catalanoaragonesa per commemorar els 800 anys del naixement de Jaume I. Els presidents de Balears, Catalunya i Aragó i han acudit. Del País Valencià hi han enviat la consellera de cultura Trinitat Miró. Ja es veu el respecte que tenen les "nostres" autoritats valencianes a la història comuna. Novament fan el ridícul fent de les seues. Tenen por a tot allò que ens uneix i forma part de la nostra cultura. Se'ls nota massa que la seua cultura, la seua llengua i el seu país no són els nostres.

MÉS COSES DE MALLORCA... NO PAREM!!!

Ahir vam anar a Inca a veure el mercat, a "Can Guixe" a comprar-hi cocarrois, panades, ensaïmada d'albercoc i tot de coses bones. Es van enganyar amb el compte i ens havíen cobrat 121 € per tot plegat. Una clavada del copó! En vam tornar i l'encarregada ja se n'havia adonat i ens en demanava disculpes. Total, que només havíem de pagar 38 € i prou! D'ací cap a Lluc per caminois de cabres, estrets, mil ciclistes i diversos "llocs suïcidables" de Mallorca (tres-centes mil voltetes després). Una vegada allà, vam dinar-hi del que havíem comprat i va ser llavors que ens vam adonar que l'aigua que duíem era amb gas... La vam llançar a un arbret i vam omplir les botelles amb aigua de Lluc. La visita al monestir, una passada. Visitem la Mare de Déu de Lluc i els misteris. El paisatge és molt bonic. Quan acabàrem la visita i vam tornar a l'aparcament: un accident! Un cotxe que havia perdut els frens ens ha colpejat el nostre cotxe de lloguer per darrere i ha destrossat la porta del cotxe del costat. Quin merder! Al poc hi arriben les ames del cotxe assassí. Com que és un cotxe de lloguer el nostre, fem el part amistós i falta el cotxe de la porta feta pols. Són una parella alemanya que han llogat el cotxe i no en fan cap escarafall. Es queden com un ou sense suar. Tenen sang d'orxata!

Quan tot està arreglat, marxem cap a Palma, deixem Joanet a ca uns veïns de Lena i anem al Teatre Principal i hi veiem "Cavalls verds", una obra sobre la bogeria. Me'n reserve l'opinió.

Acompanyem Lena a Bunyola on havíem deixat el cotxe i cap a Estellencs.

Hui hem anat a fer una volteta pel poble i, la veritat, es veu tot en un tres i no-res. Hi ha carrerons i carrerets molt bonics i llocs de vistes precioses que donen a la mar i als camps. La bandera d'Estellencs és a ratlles roges i verdes, com una senyera amb aquests colors. D'ací hem partit cap a Esporles, a un lloc que es diu "La Granja". Es tracta d'una possessió que han condicionat per a la turistada i on pots veure com era una vida de possessió al segle XIX. Hi ha una mica de tot, coses precioses i d'altres no tant. Hem rigut molt i hem vists uns jardins molt bonics. D'ací a ca Lena per a dinar i no ens hem perdut quasi en el viatge de tornada a sa casa.

Hi hem dinat pasta, amanida i filets de pollastre arrebossats ("menú infantil", segons Lena). Ara el cos ens demana "sofaning", quina son!

Aquesta vesprada anirem, on?

Després de dinar a ca Lena i del “sofaning” corresponent, marxem cap a Ses Salines, per a desar-hi andròmines. Tornem cap a casa i ens perdem una mica per la via de cintura de Palma. Finalment, trobem la drecera correcta via mòbil (Gràcies Lena!).
De matí, toca fer maletes, maletes i maletes... Quantes coses duem de viatge de vegades que no calen. Malgrat tot, aconseguim encabir-ho com cal. Tornem a ca Lena i ens hi estem els darrers moments. Ella ens acompanya a l’aeroport. Deixem a l’aparcament el cotxe de lloguer, embarquem les maletes i ens acomiadem definitivament. Les mesures de seguretat són emprenyadores, però les passem sense problemes. Ens canvien l'avió d'Air Berlin i tornarem a València amb la companyia Niki. Viatgen amb nosaltres els jugadors del Mallorca que s'enfrontaran amb els del València.
Ja a l'aeroport de Manises ens hi esperen els meus sogres i ens duen cap a Alberic amb Milú.

DIA DE VISITES A PALMA

Ahir vam fer un munt de visites per la serra de Tramuntana. Les vistes del camí d'Estellencs fins a Banyalbufar et permeten de veure tots els blaus de la mar. Pins, mar i casetes. Molt idíl·lic. Ara, hi ha un munt de revoltes que et duen directament a "llocs suïcidables" de Mallorca. Hem fet cap a Valldemossa. El lloc és molt i molt bonic. Hem vist la cartoixa i les cel·les de Chopin i Georges Sand. Ben a la vora el palauàs del rei Sanxo de Mallorca. Les vistes des de les balconades són impressionants. Per una de les ames de la cartoixa, hem sabut que la seua àvia va remoure cel i terra perquè no urbanitzaren la vall de manera destructiva. El museu municipal té quadres de Miró, Picasso, Tàpies i d'altres autors molt importants. D'ací vam anar a Fornalutx. I després ja cansadots, cap a Estellencs. A la tornada hem fet unes fotos precioses del capvespre.

Hui hem anat de compres a Palma i hem vist de pura casualitat Biel de Llubí. Hem visitat el centre històric, la catedral (impressionant la capella de Miquel Barceló) i el claustre (que sembla un magatzem d'andròmines i hi ha coses molt antigues que s'haurien de restaurar. La visita a les llibreries Llibres Mallorca i Quart Creixent era quasi obligada. Tanmateix, no hi hem brutejat massa. Hem anat a dinar en un japonès que el dinar et venia a tu en una cinteta. Un riure i una fartada. D'ací hem anat a na Burguesa per veure una vista preciosa de la ciutat. Després hem vist el castell de Bellver i ja hem tornat a ca Lena a descansar. Aquesta nit encara tenim un sopar a ca uns amics de Lena. Total que, de règim, res. Ja veurem demà.

SOM A MALLORCA!!!

Avui hem arribat a Mallorca! Després de passar un vol amb una mica de "clots d'aire", hem arribat a l'aeroport de Son Sant Joan i allà ens hi esperaven Lena, Joanet i Xesca. Hi hem llogat un cotxe i ens n'hem anat a dinar en un restaurant de Palma novíssim que es diu "Tarpas". Tot de cuina mallorquina de disseny. Els frits i els dolços molt i molt bons. Allà hem dinat amb Maties. Després hem anat a ca la mare de Xesca. Com sempre, la bonhomia i la qualitat humana d'aquesta dona. Un encant. Ens ha regalat una safata de fusta i tela brodada a la mallorquina (una "palangana", en mallorquí). També hi hem conegut na Matilda, una cussa grossa i molt tranquil·la. D'ací, a ca Lena i a Estellencs, a l'hotel Nord. Quin goig Mallorca, el nostre país de la mar.

DE L'EUTANÀSIA O EL DRET A NO PATIR QUAN NO HI HA SOLUCIÓ

Sempre que apareixen casos de malalts terminals o que, sense ser terminals, pateixen una cosa de no dir apareix l'etern debat sobre si eutanàsia sí o no. Jo, personalment, si mai estiguera en una situació de patiment horrible on no hi haguera altra solució que la mort, desitjaria que se m'aplicara l'eutanàsia. És clar que no estic d'acord amb l'eutanàsia entesa com fer desaparèixer una persona malalta o gran perquè "ens fa nosa". Això, a banda d'inhumà, ho trobe un assassinat execrable. Però supose que caldria estar a la pell d'aquelles persones que pateixen dia i nit de manera insuportable i només volen descansar per sempre més per entendre que arriben a desitjar amb eixa vehemència deixar de viure. Ningú té dret a perllongar la vida d'aquell qui desitja de manera conscient i necessària la mort. Pobra Chantal Sébire. Descanse en pau.

POST-FALLES...

Enguany no m'he enterat pràcticament de les falles. Entre Beneixama i Alcúdia, i que no veiem Canal 9, aquestes festes han estat una referència molt llunyana. No sóc un gran fan de les falles, però entenc que formen part d'una certa manera d'entendre la valencianitat. Personalment, m'agradaria que foren més reivindicatives, crítiques i innovadores. Per exemple, la falla "Na Jordana", de València. Em fa pena veure com han estat de manipulades les falles pel "poder" de torn, sobretot quan va contra nosaltres. Com ara. Bé, diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys.

D'ací a quatre dies marxarem Oreto i jo a Mallorca. Aires nous i piles carregades!!!

PASTÍS DE FORMATGE I MELMELADA DE GERDS

Demà acabem el trimestre i fem activitats extraescolars a l'institut. Allà compartim departament els de català amb els d'anglès i francès. Ens hem comboiat a fer un desdejuni tots plegats. Oreto i jo vam quedar que hi portaríem un pastís de formatge. La recepta és del meu sogre. L'he feta i no m'ha quedat gens malament. Li n'he fet fotos però ara no tinc manera de traure-les i potser més tard les col·locaré. Mentrestant, ací en deixe la recepta:

PASTÍS DE FORMATGE I GERDS

INGREDIENTS:

1 paquet de galetes “Maria” (llevant-li’n 2 o 3)
2 terrines de formatge “Philadelphia” de 175 g (o 1 de 350 g)
2 ous grossos (o 3 de normals)
1 paquet de nata “La lechera” (o 1 iogurt grec)
6 cullerades rases de sucre
2 o 3 cullerades de margarina
1 pot de melmelada de gerds

PREPARACIÓ:

Posem el forn a escalfar-se a 150º C.
En un bol es piquen les galetes amb el picamà fins que queden reduïdes a una pols gruixada. S’hi afegeixen les cullerades de margarina per tal que es forme una mescla enganxosa però lligada, semblant a la “serradura”.
Separem les clares dels rovells. Batem les clares a punt de neu dur i, en estar, anem afegint-hi el sucre a poc a poc. En un altre llibrell, mesclem els rovells, el formatge i el iogurt (o la nata). En estar, es mescla amb les clares batudes i que es quede tot ben barrejat.
Folrem un motlle de pastís redó i onat amb paper d’alumini. L’untem amb una mica de margarina. Al fons hi posem la barreja de galetes i margarina i fem que en quede una superfície plana més o menys. A sobre hi aboquem la barreja d’ous, rovells, etc.
Enfornem el motlle i el posem a coure a 150º durant 45 minuts.
En estar cuit, traiem el pastís i el posem en una plata redona. Per damunt, li posem una capa generosa de melmelada de gerds i el desem al frigorífic. En estar reposat, ja el podem servir.

1 ANY DE BLOC... SEMBLA QUE FÓRA AHIR!!!

Ara fa un any que vaig començar aquest camí creant un bloc, una mica instigat per la meua dona, que domina millor que jo aquestes coses de la informàtica. Sembla mentida el que pot donar de si un any. A primeries és de veres que no podia escriure-hi massa perquè això de la "xarxa" ens quedava una mica lluny. No hi havia manera que puguérem tindre internet a Beneixama. Va ser digne d'una novel·la l'aconseguir que ens posaren telèfon i connexió a internet a casa. Potser algun dia ho contaré.

Espere que ningú s'haja sentit ofés pels comentaris més o menys maliciosos, de vegades fruit de la situació del moment. Espere continuar-hi. He triat la imatge de la Mafalda perquè és un personatge que m'agrada molt.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA... OH YEAH!

Ja sabíem que els nostres (?) polítics de dreta tenen molta por de la llibertat, de l'educació democràtica. Qui pensa és un perill. Ara han fet palesa la rucada d'ofertar l'assignatura d'educació per a la ciutadania en anglès. Perfecte, cal saber llengües. Ara, com a contrapartida, la religió a les escoles que la facen en xinés mandarí, que és l'altra llengua de futur. I les matemàtiques en àrab i el valencià en alemany... Seguim amb el desficaci? Quina vergonya! A més a més, crearan un registre perquè la gent que vulga puga objectar de l'assignatura. I tot això quan l'assignatura en qüestió encara no s'ha impartit. Bé, jo continuaré objectant de Canal 9, Punt 2 i de tota aquella entrevista i/o notícia patrocinada per aquests "demòcrates" de boqueta.

Per a saber-ne més, ací teniu l'enllaç a la notícia.

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008031500_19_420087__COMUNITAT-VALENCIANA-Consell-facilitara-objecion-Ciudadania-asignatura-alternativa

EL TIBET, NOVAMENT

Cada cert temps trobem a la premsa, a la ràdio o a internet notícies que afecten la vida dels habitants del Tibet. Sembla que la Xina no pot suportar que aquest petit estat mil·lenari continue amb els seus costums. El van envair el segle passat (1950) i des de llavors han provat d'assimilar-la als costums xinesos i a canviar-li la fesomia tot iniciant una política de repoblament amb ciutadans xinesos d'ètnia han de les terres del Tibet, per alterar-ne la composició poblacional fins aconseguir-hi una majoria xinesa. Paral·lelament, n'ha prohibit la llengua i continua amb la "xinificació" forçosa del Tibet. Els xinesos, de més a més, hi ocupen els càrrecs de l'administració. La creació d'una línia de tren d'alta velocitat que enllaça Pequín amb el Tibet és una mostra més de l'ànsia colonitzadora i destructora d'aquesta potència gens democràtica. Ara, avui hem sabut de nous disturbis i matances a Lhasa, capital del Tibet per part de l'exèrcit xinès, que n'ha volgut imposar el "silenci administratiu". És clar que qualsevol semblança amb la nostra realitat és pura coincidència.

TIBET LLIURE!

TIBET FREI!

TIBET FREE!

Si en voleu saber més, ací us deixe l'enllaç amb la notícia.

http://www.avui.cat/article/mon_politica/24740/almenys/dos/manifestants/morts/tibet/trets/la/policia/xinesa.html

JA TENIM NOUS PECATS...

Ahir em vaig enterar que el Vaticà havia establit nous "pecats capitals" o "noves actituds pecadores de l'home modern". Vaja, que no en teníem prou amb els set capitals (la gola, la luxúria, l'avarícia, la supèrbia, la peresa, l'enveja i la ira). Ara, a més a més, s'hi han d'afegir els delictes contra el medi ambient, la manipulació genètica, l'anticoncepció, l'acumulació de riqueses o el consum de drogues.

Bé està. Alguns els puc entendre, d'altres, no. Per cert, com s'ho farà el Vaticà i tota la colla per lluitar contra l'acumulació de riqueses de tota la seua jerarquia... vendran ara els bisbes, arquebisbes i tots els alts càrrecs les seues possessions per acostar-se a la pobresa evangèlica? Jo ja en sé la resposta. Potser caldrà tornar a aplicar-hi la dita valenciana que fa: "Fes el que et dic i no el que faig". Laus Deo.

Si voleu veure'n la notícia completa, podeu clicar ací:

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/24413/vatica/amplia/la/llista/pecats/capitals.html

DESPRÉS DE LA RESSACA ELECTORAL... UNA MICA DE SENY

Bé, ara que ja sabem fins l'últim detall de com han anant les "votaes", s'imposa la serenor de l'anàlisi: tenim el País fet una cataplasma. Hem de continuar perseverant en la defensa del que ens queda: la llengua, la cultura, el territori i la consciència de ser un Poble. Que ara serà encara més difícil? Sí. Que una bona part dels nostres conciutadans i conciutadanes han decidit votar en clau espanyola, satisfets i contents? D'acord. Que ho tenim fotut? Ja ho sabíem. Que què podem fer? Arromangar-nos i continuar traballant, treballant i treballant pel nostre Poble. Per salvar la nostra dignitat. Com diuen per Beneixama "Moltes candeletes fan un ciri pasqual". És a dir, molts esforços petits, en fan un de ben gran. Cal posar-se fites a l'abast per a no cremar-se... i anar fent. El contrari és la nostra desaparició.

AVUI LA MEUA DONA FA ANYS...

Avui la meua dona celebra el seu aniversari. És un dia especial i aquest escrit és per felicitar-la. No en diré quants en fa, tot i que és molt jove. Aquesta és una cançó de l'antic "A la babalà" que sempre li fa gràcia quan l'escolta:

"Que sigues molt feliç pel teu aniversari,

que sigues molt feliç i tots ho celebrem,

que no ens falte salut ni força ni alegria,

que faces molts més anys,

que en faces més de cent".

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Avui és un dia important de reivindicació de la igualtat entre hòmens i dones. Malauradament, encara és necessari, quan hi ha tantes injustícies en el món laboral i en la lluita pels drets de les persones, especialment amb les dones. Els assassinats de dones pels seus exmarits o exparelles són d'una continuïtat i violència esfereïdores. Avui em trobe particularment trist i dolgut. Pensava en la pobra xiqueta, la Mari Luz, el cadàver de la qual van trobar ahir surant a les aigües de la mar. No l'han deixada ser dona, ni treballadora, ni persona. Li han furtat la vida qui sap de quina manera. Pense i pense en qui pot tindre eixa mala sang per assassinar una personeta que ve ara com qui diu al món. I els seus pares? I la seua família? Com es sentiran ara tots els qui l'han coneguda? Alguna cosa falla a la nostra societat quan hi ha persones tant bèsties capaces de fer aquestes barbaritats.

JA TENIM EL NOU "TORQUEMADA"

Ja hem sabut pels mitjans de comunicació que l'actual cardenal de València, l'Agustín Garcia Gasco serà el nou "President de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe", l'antiga "Inquisició". Ja m'estranyava que això del Rouco Varela fóra l'única mala notícia eclesiàstica de la setmana. Ara només falta que al Cañizares li donen algun càrrec. A aquest pas, l'Església es quedarà sense ningú. Llàstima.

TOT CORREGINT EXÀMENS...

Porte una pila d'hores corregint exàmens, treballs, llibretes, comentaris... i ja no en puc més!!! Dec haver corregit tres-centes aa accentuades així "á", cinquanta b per v. I un munt d'altres que es repeteixen moltes voltes. Sempre (o quasi sempre) cauen en el mateix. Malgrat tot, sembla que aprenen. Anem avançant.

ROUCO VARELA CONTRAATACA...

Avui hem sabut que Rouco Varela ha estat elegit nou president de la Conferencia Episcopal Española. Malament anem. Es tracta d'un dels representants (junt amb Cañizares i Garcia-Gasco) de l'ala més dura i reaccionària de l'Església Espanyola. A cada dia ens posen més difícils ser creients. Ja veurem quina en fa d'ací a poc.

LES TEMPTACIONS DEL XOCOLATE...

La gent que em coneix sap que m'agrada moltíssim el xocolate ("xicolate", en deien a Tavernes abans). Aquest Nadal passat em vaig autoregalar un llibre fantàstic: "El libro de oro del chocolate", de l'editorial Bon Vivant. Hi ha una pila de receptes amb graus de dificultat diversos i que suposen un repte per a qualsevol persona que vulga posar-se a règim. Les fotos que l'acompanyen són una passada. Només de veure-les ja fas salivera. N'hi ha de tota classe: galetes, pastissos, brownies, plats salats... En fi, que recomane vivament aquest llibre. I si algú té ganes de convidar-me a fer-ne un tast, perfecte. Dia i hora.

ELS "OBRINT PAS" A BENEIXAMA!!!

Ahir van actuar a Beneixama els "Obrint Pas". Bé, no tots, perquè el lloc no donava per a massa. Ho van fer al bar "La rata cellarda". Hi vam anar a sopar Oreto, la meua cosina Carmen i jo. El sopar, boníssim: croquetes de carn d'olla, figatells, clòtxines al vapor, amanida de salmó amb fonent de formatge, llesques de pa torrat amb formatge, mel i nous; formatge i anxova; de formatge amb salmó. De postres: bomba de xocolate (de la pastisseria "Totel", d'Elda. Sí, la del Torreblanca). Vi, cervesa xeca i aigua. Abans de començar el concert, els vaig demanar que ens signaren el disc i, ben amablement ens el van dedicar. Quan va començar el concert (ben passades les dotze), el local estava ple de gom a gom. I fum, molt de fum, jovenalla, ritme i disbauxa. En fi, que feia temps que no eixíem l'Oreto i jo i ens ho vam passar pipa!