dijous, 28 de febrer del 2008

LA IGNORÀNCIA REVESTIDA DE POLÍTICA DRETANA

Avui, llegint el diari "Levante-emv", m'he trobat amb aquest titular dins del mateix:

El PP rechaza un reconocimiento a Andrés Estellés porque "insultó a los valencianos"

Ràpidament se m'ha acudit posar un altre títol per a aquest missatge, però no m'he volgut embrutar la llengua amb aquesta gentola. Se'ls veu el llautó sempre que es tracta de reconèixer els mèrits de valencians/es il·lustres que no són de la seua corda, la de la coentor i la renúncia a la valencianitat, la de l'espanyolisme carrincló i coent.
Malgrat ells, que són del mateix poble que el nostre poeta, Estellés perviu entre tots aquells que estimem la nostra llengua, el nostre País i la nostra història. Ell ho tenia clar:

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Si voleu veure'n la notícia, ací en teniu l'enllaç:

dimecres, 27 de febrer del 2008

ESTRÉS




Vaig de bòlit des de fa setmanes. Aquest trimestre sembla que no s'acabarà mai. Estic una mica tip de classes, exàmens, reunions, cursets, paperassa, conduir... tot plegat, massa per a la carabassa. Necessite que s'acabe el trimestre i poder descansar una mica. A més, si no passa res, en acabar-lo ens espera Mallorca. I què puc fer, mentrestant, per no caure a l'estrés que em té agafat pel coll? Si hi haguera la possibilitat de clonar-me, en necessitaria cinc o sis de clons alhora. Buuf!!!

dimarts, 26 de febrer del 2008

LLIÇÓ D'HISTÒRIA

Navegar per la xarxa de vegades et dona petites sorpreses. Quan jo era molt petit i anava a escola als "cagonets" (el que avui dia en diríem "educació infantil"), a Tavernes, hi havia un mapa "d'Espanya" (és clar) en un armari del qual ja ni em recordava. Fa un temps el vaig tornar a veure i de tot d'una em va vindre a la ment el mapa en qüestió. Després de tants anys és increïble comprovar com hi queden de clars determinats conceptes que hi ha gent que ni en vol sentir a parlar. Allà s'expliquen les diverses "Espanyes" que hi ha. Ahir me'l vaig trobar a internet i no m'he pogut estar de fer-ne un comentari. Pel que fa a la part que ens toca el voraviu, trobe ben interessant de reproduir el que hi diu textualment:

ESPAÑA INCORPORADA Ó ASIMILADA
Comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado.

Més clar? L'aigua.

dilluns, 25 de febrer del 2008

SOLET A BENEIXAMA...


Avui, després de molts dies, comença a fer bo a Beneixama. M'agrada mirar-me el sol, de casa estant, mentre es reflecteix a les parets del pati de ca ma tia Leonor. Les pedres de la paret prenen nous colors i vistes insospitades. S'acosta la primavera, sí. Ja ve el bon temps i Beneixama canvia d'aspecte. Ben aviat podrem tornar a passejar cap al Salze, parar al Minat, i veure totes eixes coses petites que omplin la quotidianitat i l'enriqueixen.

dissabte, 23 de febrer del 2008

NOVAMENT, LA VIOLÈNCIA A LES AULES

No m'acostume a la violència a les aules ni enlloc. La notícia de la xica d'Ermua apallissada amb una barra de ferro, pixada i atropellada per una moto trobe que passa totes les alarmes de prevenció. Què mou uns adolescents a actuar d'una manera tan bèstia, tan inhumana? Si la violència sempre és dolenta, quan se li afegeixen totes les vexacions que va patir la pobra xica... fa angúnia. Em fa plantejar-me moltes coses tot plegat. Quina mena de societat estem creant entre tots/es? Quins valors d'humanitat i respecte no estem transmetent com cal? Per la meua feina em trobe sovint amb alumnes que demostren poca, per no dir-ne no-gens, d'empatia (la capacitat de posar-se a la pell de l'altre) amb el subjecte amb qui han entrat en conflicte. De vegades, parles amb pares i mares que, en comptes d'apaivagar el desacord encara hi afegeixen més llenya al foc. Alguna cosa falla en aquesta societat. Falten valors socials i l'escola no ho pot fer tot.

divendres, 22 de febrer del 2008

COMENÇA LA CAMPANYA ELECTORAL

Ja fa unes quantes hores que estem en temps de "campanya electoral". Es veu que tota la llanda que ens han estat donant els darrers anys era la "precampanya". Personalment, ja n'estic més que fart. No me'ls crec gens, ni els uns ni els altres. Propose fer "objecció de campanya" i no escoltar-los cap "discurs". Resulta molt cansat trobar-te una vegada i una altra amb les cares dels mateixos tirant-se pedres al cap. Sembla que ara només hi ha dos partits als quals poder votar. La resta no existeixen per a res. Pel que fa al País Valencià, la cosa pinta lletja, amb totes les manipulacions de Canal 9 i tota la resta. Crec que, a partir d'ara, passejaré més i veure menys la tele.

dimecres, 20 de febrer del 2008

PER A SALUDAR EL PRESIDENT DE KOSOVA

Ací tenim una adreça interessant per tal de poder enviar compliments al president del parlament de Kosova (o Kosovë). Que puguen veure que els valencians i valencianes no som com els espanyols, que no els hi volen reconèixer el seu país.


dimarts, 19 de febrer del 2008

ELS ESPANYOLS, COM SEMPRE, TAN DEMÒCRATES...


Ja m'imaginava que passaria, i ha passat. L'Espanya imperial torna a arrufar el morro quan una nova nació, sotmesa fins el moment, aixeca el vol i escapa de les urpes de l'opressor. No poden suportar els paral·lelismes. Kosovë independent, ai mare quina por! Deuen pensar-se. Se'ls cau la carasseta de demòcrates i posen totes les diferències que calguen perquè els Països Catalans o Euskadi no són Kosovë... Espanya és una des de l'època del Neardenthal. Més encara, quan es va crear Pangea, ja estava delimitat el territori nacional espanyol. I quina ruqueria més grossa! Espanya és un invent de fa quatre dies com qui diu. No poden suportar que la gent que no som, ni ens sentim, ni volem ser espanyols tinguem ganes de dir-los adéu d'una vegada. Europa es mou i l'hora dels estats centralistes s'ha acabat. Tard o d'hora ens tocarà a nosaltres l'oportunitat de deixar de ser una colònia de Castella (o d'Espanya, que és el mateix). Molts anys per Kosovë. Ara, nosaltres.

diumenge, 17 de febrer del 2008

KOSOVË INDEPENDENT

Avui ha renascut un nou país: Kosovë. Com era d'esperar, el seu reconeixement no ha estat unànime. Hi ha massa interessos polítics en joc. Els espanyols no l'han reconegut (encara). Hi posen tot d'excuses per amagar la mala consciència que els fa pensar en les nacions que tenen sotmeses sota el seu jou. Entre d'altres, la nostra. Ara ja no hi poden posar excuses: la suposada "eternitat" dels estats vigents fins ara té data de caducitat. Potser l'hora de la independència del nostre País estiga més a prop del que ens pensem i puguem dir d'una vegada: "Adéu Espanya! Benvinguts, Països Catalans!!!!".

divendres, 15 de febrer del 2008

ELS SOROLLA DE NOVA YORK

Avui, com si es tractara d'un jubileu, hem pogut visitar l'exposició dels Sorolla de la Hispanic Society de Nova York. Com que teníem un passi per a la visita guiada, no ens ha calgut esperar massa estona.
Tenia moltes ganes de veure-la, aquesta esposició. La llàstima és que la guia ens ha fet la visita en estranger, com si fórem espanyols.
Els quadres, ja m'ho pensava, magnífics. Llàstima de la ubicació. Massa grans, massa gent, massa enforfoguit. Els cal molt d'espai per poder apreciar la genialitat de Sorolla. Ja sé que els entesos en art em diran que està més passat que el xarleston. Però, què voleu? A mi m'han agradat d'allò més.
Esperava amb delit poder veure el quadre de "Les gropes". És el que més m'agrada. Encara que la mestria del pintor es veu a cada pinzellada, per grossa que siga. El tòpic de la llum no és cap tòpic. És veure una finestra oberta al paisatge feta per ell.
El del palmerar d'Elx i el de Catalunya també són molt bonics i atraients, per allò que són paisatges nostrats. Llàstima que no en fera cap de Balears. Segur que també haurien quedat molt bé els blaus mediterranis i alguna estampa costumista.
El dedicat a Castella també sorprén molt per les dimensions. És una llonganissa de quadre que sembla que no s'acabarà mai. El de la Jota, la vall del Roncal, el dels Natzarens i les balladores de flamenc del pati andalús també els he trobats molt interessants.
M'ha agradat, particularment, la cara de la xicota del País Basc. Guapa.
La pesca de la tonyina corprén per la composició i la llum.
Al final, m'he comprat el catàleg de l'exposició. Un llibre que pesa una barbaritat i que té unes reproduccions molt boniques.
Paga la pena l'exposició. No crec que mai haguera pogut veure en viu i en directe aquests quadres. Tinc quimera (tot i que puc equivocar-m'hi) que mai no aniré jo per Nova York. O sí?

dijous, 14 de febrer del 2008

EL CATALÀ, LLENGUA ESTRANGERA?


Quan et penses no en poden fer o dir alguna de més grossa, sempre et sorprenen. Ahir es despatxava l'inefable Alejandro Font de Mora tot considerant el català (sí, heu llegit bé) llengua estrangera!! La veritat és que no podem dir que haja estat un "lapsus" ni que se li haja malinterpretat. Ha dit en veu alta el que els dirigents del PP valencià (?) pensen de la nostra llengua. Com ells no ho són, de valencians, sinó que són, sobretot i per damunt de tot, profundament espanyols, doncs,això. Els valencians, els qui parlem català som els altres, els estranys, els estrangers... a casa nostra. Mai ho podrien haver dit més clar: la seua idea és aconseguir que els valencians siguem estrangers a la nostra terra. Ens tenen colonitzats, però no vençuts. Estrangers? Ells, des de fa més de tres-cents anys.

dimecres, 13 de febrer del 2008

JUBILATS POBRES

Aquest matí, mentre desdejunava, he vist a la tele una notícia sobre com viuen (malviuen) amb pensions de misèria pobres jubilats. N'hi havia que cercaven coses per menjar als contenidors dels mercats on els venedors hi aboquen el que no poden vendre (fruites matxucades, carn d'aspecte sospitós). Uns altres que viuen (és un dir) en unes cofurnes infumables, plenes d'humitats, insectes i poquíssim espai. D'altres que dormen en cotxes abandonats. I darrere de cadascu, la mirada trista de la resignació, d'una vida que no els ha estat fàcil. Sols, moltes vegades. O amb l'única companyia d'un gosset, un ocell o un gatet.
Tot seguit, la notícia dels darrers models de mòbils amb tot luxe (i mai millor dit) de detalls...
No he pogut estar-me de pensar en la societat en què vivim. Una societat on sembla que, si no ets productiu, ja no aprofites per a res. I les persones? Ens hem oblidat que, darrere de la pobresa, de la misèria més terrible sempre hi ha l'ésser humà?
He sentit molta, molta tristesa.

dimarts, 12 de febrer del 2008

CARNET DE VALENCIANITAT

Resulta i va que la Generalitat més antivalenciana que hem patit des d'Almansa es proposa la creació de carnets de "valencianitat" per a aquelles persones d'origen valencià que viuen a l'estranger (fora d'Espanya, el nostre "estranger pròxim", s'entén) i que es troben associades a algun organisme valencià per eixes terres. Serà un fitxer informatitzat de valencians i valencianes fora de casa.
Curiós que ells, que són els més coents i absurdes en les seues actituds lingüístiques i culturals nostrades, s'inventen un nom tan "simbòlic" per a eixe carnet. Si aplicàrem un barem estàndard on hi hagueren dues columnes, una per a "carnet d'espanyolitat" i una altra per a "carnet de valencianitat", quina seria la columna objectiva on aquests personatges traurien més punts? Jo ja m'imagine en quina de les dues s'hi trobaríen més representats i còmodes.

dilluns, 11 de febrer del 2008

PÚDING DE MAGDALENES...

Darrerament visite molts blogs/blocs de cuina, sobretot el de "la cuina de casa". Hi teniu una entrada directa des del meu blog. Total, que hi vaig veure una recepta fàcil de dolç i m'hi vaig animar a fer-lo. La veritat és que no em va eixir malament del tot. Ací en teniu la foto i la recepta:


Ingredients:
6 ous
200g de sucre
1l de llet·
1 branca de canyella
300g de magdalenes
Caramel líquid Royal

Preparació:
Poseu la llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc. Quan arranque el bull, tragueu-ho i deixeu-ho temperar. Afegiu les magdalenes esmicolades, els ous batuts i aboqueu-ho dins d'un motlle de corona caramel·litzat.
Coeu-ho al microones a 750w en tres tandes de 5 minuts, deixant 2 minuts de repòs entre cada tanda. Deixeu-ho refredar, desemmotlleu i reserveu a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!

dissabte, 9 de febrer del 2008

LA CULTURA ÉS PERILLOSA

Ahir m'assabentava que les biblioteques valencianes poden arribar a perdre més de 500.000 llibres perquè la Generalitat Valenciana no ha signat encara l'acord amb el Ministeri de Cultura pel qual es comprometia el Consell a ingressar una xifra semblant als 2'2 milions d'euros del ministeri de Madrid. Concretament, n'haurien d'ingressar 810.000.
Ja es veu que aquesta colla que ens desgoverna té por a la cultura. Qui en té una mica es fa més lliure i és capaç de criticar el que no li sembla bé. Pot veure que hi ha alguna cosa més que el "levante feliç" que ens mostra dia rere dia l'oracle fals de Canal 9. Pànic escènic: el nostre (?) president no contesta els periodistes. Ací ens volen com a l'època de l'Imperi Romà: pa i circ (fórmula 1, Copa Amèrica i events diversos...). No hi ha diners per a la cultura (ni la pròpia) ni per als llibres, però sí per a fer macroespectacles que donen vots. Els ciutadans amb neurones pensants són perillosos per als qui volen una societat adormida i gens reivindicativa.

Si en voleu saber més, podeu clicar aquest enllaç: http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3809_39_405229__CULTURA-bibliotecas-perderan-medio-millon-libros-Consell-ignora-plan-estatal

divendres, 8 de febrer del 2008

L'INFERN DE BENET XVI

Segons el Papa Benet XVI, l'infern existeix i no està buit. Vaja, i jo que em pensava que això de l'infern s'havia acabat segons l'anterior Papa Joan Pau II! La veritat és que aquestes contradiccions tan properes en el temps no li fan gens de bé a l'Església. Com diuen pel meu poble: "Igual fan so que arri!" . Em fa tot l'efecte que aquest Papa que tenim està més interessat a fer-nos la vida més culpable que no de transmetre l'alegria de la fe en una vida plena, lluny de cabòries "pecaminoses". Què la vida no es pot viure sense tindre damunt el jou de l'"ai, no, que això és pecat"? Per cert, sabran alguns bisbes i cardenals valencians que potser tenen tots els números per anar de cap i de morros a eixe infern que predica ara el Papa Benet XVI? Si està tan ple, com se suposa, potser s'hi trobaran molt estrets... i calentets. Laus Deo.

dijous, 7 de febrer del 2008

NOVES AGRESSIONS NEONAZIS AL PAÍS VALENCIÀ


La veritat és que no hi ha dia que no ens assabentem que determinats violents de caràcter neonazi o feixista fan de les seues a València o als pobles de la rodalia. Quan no persegueixen nacionalistes o partits valencianistes, persegueixen alternatius o homosexuals i lesbianes, o immigrants. És preocupant que moltes d'eixes accions queden impunes. Si més no, no es publica que tal acció denunciada haja tingut un resultat judicial explícit. No són les accions d'eixos personatges constitutives de delicte? No seria això "terrorisme", també? Tot plegat, em fa pensar que potser no s'investiga prou o no es té tot l'interés que caldria per controlar aquesta mena de persones que atempten contra les llibertats més bàsiques. És com si algú volguera deixar el País Valencià en una etapa d'eterna "transició a la democràcia" amb tot de feixistes campant-hi a la seua. Trist.

dimarts, 5 de febrer del 2008

EL CATALÀ FA UNA PASSA A CATALUNYA NORD


Amb l'aprovació de la "Carta de la Llengua Catalana", el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya nord), fa una tímida, però encoratjadora passa, en favor del català. És sabuda la greu situació de la llengua en aquesta zona del nostre domini lingüístic. Tanmateix, notícies com aquesta fan que encara puguem mantenir-hi l'esperança. Ara, caldrà veure si les paraules de la Carta són només paraules, és a dir, paper mullat o si, realment, té efectes pràctics en la vida diària de tots/es els nordcatalans/es.

dilluns, 4 de febrer del 2008

NOVAMENT LA INTOLERÀNCIA ESPANYOLISTA CATALANÒFOBA


Hui llegia al diari Avui la proposta de Manuel Chaves d'obrir la possibilitat que a les escoles d'idiomes d'Andalusia (Espanya) es puga estudiar, si hom ho vol, català, eusquera o gallec. També hi llegia que això havia aixecat les ires del Mariano Rajoy. Quan ja n'estava assabentat (i ara reconec que és culpa meua per haver mirat un programa televisiu com eixe), en un programa de Tele 5 que es diu Ana Rosa Quintana, hi ha una taula redona amb diversos tertulians/anes i apareix el tema de Chaves. Hi ha una dona rossa periodista (supose) que comença a dir-hi coses de l'estil (en castellà): "Això em sembla una bestiesa. És discriminació que s'haja d'estudiar català per anar a treballar a Catalunya. Està en perill la igualtat de treball per a tots els qui parlen espanyol i la mobilitat dels treballadors. I això és culpa del govern de Zapatero". I moltes altres barbaritats xenòfobes que ja ni vull recordar. De res no han servit els contraarguments de la resta de contertulians que és una opció voluntària, que és per tenir més oportunitats, que a diverses zones de l'Estat hi ha altres realitats que la que ella voldria, etc. Novament, la paraula contra el mur. La veritat és que fa molt mal de pair eixa intolerància i prepotència castellanista i catalanòfoba que s'està congriant dia rere dia. La meua dona comentava que, durant la transició el Llach i el Raimon actuaven en català a Madrid i hi havia una complicitat. Què se n'ha fet de tot plegat? Em sembla que anem arrere, com els carrancs. La intolerància lingüística a l'Estat Espanyol creix a cada dia més cap aquelles llengües que no són el castellà. Vull ser com d'Andorra!!!

diumenge, 3 de febrer del 2008

LA RESSACA POST JAUMINA

Ahir tot van ser records per al nostre rei En Jaume I. Fins i tot, Canal 9 en va fer un bon reportatge, malgrat alguna "patum" castellanera que hi va aparèixer i que van passar de puntelletes per damunt de la catalanitat de la llengua i el repoblament. Malgrat tot, feia goig de veure a la tele el Penó de la Conquesta. Quant als actes institucionals... fluixets i massa tòpics i folclòrics. Ara, hem de reivindicar Jaume I com a referent nostrat (al País Valencià i a les Illes Balears) amb més ganes encara.

dissabte, 2 de febrer del 2008

800 ANYS DEL NAIXEMENT DEL REI JAUME I

Avui celebrem el 800é aniversari del nostre molt alt i senyor Rei En Jaume I, Rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller.
Justament en aquesta ciutat d’Occitània, a Montpeller, al palau dels Tornamira, naixia el 2 de febrer de l’any 1208. Fill Trenta anys després del seu naixement, el 9 d’octubre de 1238, conqueria la ciutat de València i ens feia nàixer com a valencians. Ací va, en homenatge seu, la reproducció dels fets que acabe d’esmentar.


LLIBRE DELS FETS
(Rei en Jaume I)

De com fou l'engengrament del rei i de com li posaren Jaume:

5. Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren -13- nos a sent Fermie quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.

De com fou la conquesta de la ciutat de València:

281. E, quan açò fo feyt, he haguem menjat e begut e dormit en I reial qui era prop de la nostra albergada, enviam per l’archabisba de Narbona, que hi fo. E, quan tots foren denant nós, dixem-los com nostre Senyor nos havia feytes moltes gràcies, e entre les altres havia’ns-en feyta ara una que nós e ells li devíem molt grayr, e, cant en aquest bé nostre havien gran part, volíem-los-ho fer saber, per tal que éls se n’alegrassen: que València era nostra. E, quan nós haguem dit aquest mot, Don Nuno e don Examèn d’Orrea e Don Pero Ferràndez d’Açagra e Don Pero Corneyl perderen les colors, així com si hom los hagués ferits endret del cor. E de l’arquebisbe enfora e dels bisbes alguns, qui dixern que graÿen a nostre Senyor aquest bé e aquesta mercè que·ns havia donada, anch negun dels altres no u loaren ni u graÿren a Déu ni u tengren per bo, sinó que·ns dixeren Don Nuno e Don Pero Ferràndez d’Açagra e con era aquest feit ni en qual manera. E nós dixem que havíem guiat lo rey de València e·ls sarraïns tots aquells qui habitaven en la vila, hòmens e fembres, e que hanaven en nostre guiatge tro a Cuylera e tro a Dénia, e que·ns rendien la vila al Vé dia. E dixeren que u tenien per bo, pus feyt ho havíem. E dix l’arquebisbe de Terragona: « Açò és obra de Déu, e jo no creu que ara lo servats, o que·l servirets». E dix en Ramon Berenguer d’Ager: «Molt devem grayr a nostre Senyor la amor que us mostra, car ço que vostre lynatge e vós havets desitjat, e que ara·s cumple per vós, molt ho devem grayr a nostre Senyor.

282. E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era València, e que negun mal no·ls faessen, que metéssem nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E éls dixeren que·ls plaÿa. E nós fom entre la rambla e·l reyal e la torra. E, quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval e endreçam-nos ves horient e ploram de nostres uyls e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feyta.

283. E ab tant los sarraïns cuytaren l’exir, dels V dies que havien emprès ab nós, e al tercer dia foren apparaylats tots d’exir. E nós, ab cavallers e hòmnes armats prop de nós, traguem-los tots defora, en aquels camps que són entre Ruçafa e la vila; e haguem-hi a ferir hòmens per mort, sobr·açò, cant volien tolre els sarraïns robes e emblar algunes sarraïnes e tosets, sí que anch tan gran gent com de València exia, hon havia bé entre hòmens e fembres L mília, anch, la mercè de Déu, no perderen valent de M sous: sí·ls guiar tro sus a Cuylera.

divendres, 1 de febrer del 2008

UNA PETITA VICTÒRIA DE LA LLIBERTAT INFORMATIVA

Fa una estona que m'acabe d'assabentar que el Tribunall Superior de Justícia ha suspès cautelarment la multa de 300.000 € imposada a Acció Cultural del País Valencià arran de la seua tasca de difusió de TV3 al País Valencià. Galtada democràtica a la Generalitat Pepenciana. La llàstima és que tenim pendent encara el futur de les emissions d'aquesta televisió i les d'IB3. Tant de bo aquesta petita victòria siga el principi d'una major. Sí a la llibertat d'expressió i a la llibertat d'informació.