Avui, llegint el diari "Levante-emv", m'he trobat amb aquest titular dins del mateix:El PP rechaza un reconocimiento a Andrés Estellés porque "insultó a los valencianos"
Ràpidament se m'ha acudit posar un altre títol per a aquest missatge, però no m'he volgut embrutar la llengua amb aquesta gentola. Se'ls veu el llautó sempre que es tracta de reconèixer els mèrits de valencians/es il·lustres que no són de la seua corda, la de la coentor i la renúncia a la valencianitat, la de l'espanyolisme carrincló i coent.
Malgrat ells, que són del mateix poble que el nostre poeta, Estellés perviu entre tots aquells que estimem la nostra llengua, el nostre País i la nostra història. Ell ho tenia clar:
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
Si voleu veure'n la notícia, ací en teniu l'enllaç:
.JPG)
.JPG)
