ARRÒS AL FORN AMB BLEDES, BACALLÀ I ANOUS

Aquest arròs feia molts i molts anys que no el preparava; potser més de vint. L'altre dia em van regalar un pot de bledes en conserva i vaig pensar a fer-lo perquè en tenia tots els ingredients. Val a dir que l'original duu bledes fresques bullides a casa prèviament. Però bé, aquestes eren bones, també.

ARRÒS AL FORN AMB BLEDES, BACALLÀ I ANOUS

INGREDIENTS:
(per a 2 persones)
2 tassetes i mitja (de les de cafè) d'arròs
9 tassetes (de les de cafè) de brou de verdures
400g de bledes (el pes és bullides i ja escorregudes)
50g de bacallà anglès
5 anous partides per la meitat
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama
2 tomates mitjanes
6 alls
1 cullerada de pebre vermell dolç
Sal (si en cal)

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a baix i amb l'aire a 250º C. Trossegem el bacallà anglès amb unes tisores i el deixem a remull durant uns vint minuts per tal que perda un poc la salabror. Ratllem les tomates i les fregim en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama. quan ja estiga quasi fet, hi aboquem els alls tallats a rodanxes fines, el bacallà escorregut i la cullerada de pebreroig. Li peguem unes voltetes. Hi aboquem les bledes tallades a trossos i continuem sofregint a foc baix durant uns minuts sense parar de remoure.

Posem el contingut en una cassola de fang. Mesclem l'arròs amb el sofregit i reservem tot. Repartim per damunt les mitges anous.

Escalfem el brou de verdures i, quan arrenque el bull, l'aboquem a la cassola. L'enfornem a la meitat de l'altura del forn. El posem només amb l'aire i a sota. Coem a eixa temperatura durant vint minuts.

Passat aquest temps, el continuem coent, però a 220º C durant vint-i-cinc minuts més.

En passar els quaranta-cinc minuts que l'haurem estat coent, apaguem el foc i el deixem reposar en el forn semiobert durant uns altres ser o huit minuts més. I ja està.

Resulta un arròs molt bo i ben barat de fer. Una altra versió duu castanyes, en comptes d'anous. Trobe que potser una mescla d'ambdós elements (anous i castanyes), tampoc no li aniria gens malament; o canviar-hi les bledes pels espinacs...

PALMERETES DE PASTA FULLOSA AMB XOCOLATE

L'altre dia ens assabentàvem per la Dolors, al seu blog de cuina, que l'Àstrid Gabilondo, que portava el blog "Mi blog de pintxos", havia faltat. Ràpidament es va estendre per la colla gastroblogaire un sentiment de tristor i un pensament: fer-li un petit homenatge de record. La proposta era triar una de les múltiples receptes que manté al seu blog i publicar-la avui. Com que no vaig massa bé de temps, vaig triar-ne una que no havia fet mai i que era molt senzilla. Justament la que ella va anomenar "Palmeritas de hojaldre con chocolate". L'he feta seguint fil per randa les seues instruccions i, a banda de molt fàcil, n'ha resultat unes palmeretes poc dolces, suaus, amb el saboret del xocolate.

PALMERETES DE PASTA FULLOSA 

AMB XOCOLATE

INGREDIENTS:

1 placa de pasta de full fresca "Hacendado"

125 g de xocolate negre sense sucre "Valor" (l'Astrid n'hi usava de cobertura)
Una nou de mantega

Quantitat suficient de sucre blanc (aproximadament, 3/4 d'un got dels d'aigua)

PREPARACIÓ:

Estenem el rotllo de pasta de full en una superfície en la qual haurem empolvorat sucre generosament. A la superfície del full hi escampem també bastant sucre. Passem un aprimador per damunt amb suavitat perquè el sucre hi quede ben impregnat. Com més força hi farem, més sucre s'hi enganxarà i, consegüentment, serà més dolç
Dobleguem ara cada vora cap a l'eix central de la placa de pasta fullosa de manera que les dues vores s'ajunten. Tornem a doblegar cada costat cap a dins dues vegades (l'ideal, tres més, però no ha pogut ser). Si volíem palmeretes més grans, ho faríem una sola vegada més, però així aconseguirem un resultat de palmeretes de dos o tres mossets.

Amb un ganivet anirem fent-ne "talls" d'entre 0,5 i 1 cm. Anem col·locant les palmeretes en una safata de forn coberta de paper de forn. Hem de deixar un bon espai entre les unes i les altres perquè augmenten bastant de volum.

Introduïm la safata en el forn preescalfat a 200 º amb calor amunt i avall uns 15-20 minuts, encara que als 10 minuts els donarem la volta perquè es dauren pels dos costats. Això és una mica relatiu, perquè cada forn és un món. Hem de col·locar la safata a la part mitjana del forn i vigilar que no se'ns cremen, les palmeretes.

Mentre estan al forn, fonem el xocolate a colpets curts de microones. Hem de vigilar això perquè, si ens hi despistem, el xocolate se'ns pot cremar fàcilment. Hi afegirem una nou de mantega al final per a aportar-hi brillantor. El reservarem en un bol amb aigua calenta perquè no se'ns solidifique. Això és important perquè aquesta mena de xocolate, en no ser de cobertura, tendeix a solidificar-se molt ràpidament.

Traiem les palmeretes del forn i les col·loquem en una reixeta perquè s'hi refreden. 

Una vegada estan fredes, les mullem per un dels costats en el xocolate i les deixem refredar sobre un paper vegetal. I ja està.

Estan boníssimes i no te'n pots menjar només una. Acompanyen molt bé el cafenet de la vesprada o del desdejuni despertador.

En fi, aquest ha estat el meu petit homenatge a l'Astrid Gabilondo, que al cel siga. Sempre ens hi quedarà el seu blog i el seu record.

La foto de l'Àstrid l'he treta del blog de la Dolors.

BACALLÀ GUISAT

L’altre dia vaig trobar que venien bacallà fresc molt bo i en vaig comprar quatre talls. Em van vindre molt bé per fer el plat principal d’un dinar en què havia de vindre la meua cosina Carmen.

BACALLÀ GUISAT

INGREDIENTS:

4 talls de bacallà fresc

6 tomates grans

4 cebes mitjanes de Figueres

4 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama

1 pessic de sal

2 pessics de romaní

1 cullerada de sucre

3 cullerades de panses

2 cullerades de pinyons

½ gotet de mistela

PREPARACIÓ:

Posem en el gotet de mistela les panses a hidratar.

Ratllem les tomates i tallem les cebes a llesques fines. Reservem tot.

En una paella antiadherent, posem una cullerada d’oli d’oliva i hi sofregim la tomata ratllada. Hi posem un pessic de sal i la cullerada de sucre. També hi posem un pessic de romaní. Hem d’anar sofregint la tomata, amb la paella tapada fins que estiga ben feta. La passem un moment per la batedora perquè estiga més fina.

En una altra paella antiadherent, posem una cullerada d’oli d’oliva i hi sofregim la ceba, amb un polsim de sal fins que estiga ben daurada i sense cremar-se.

En una cassola antiadherent, posem la ceba, la tomata i, damunt de tot, els quatre talls de bacallà. Posem una mica de romaní sec per damunt. Coem el bacallà fins que vegem que està cuit, però melós. Hem d’anar alerta de no coure’l massa perquè no quede sec.

En una paella sense oli, posem les panses escorregudes i els pinyons i els daurem plegats. Els reservem.

A l’hora d’emplatar, posem un tall de bacallà, una bona cullerada de tomata i ceba. Per damunt, li posem unes poques panses i pinyons, i ja està.

Queda un plat molt saborós i amb un gust de bacallà riquíssim! M’imagine que també deu quedar bo amb altres peixos com ara el lluç o el salmó. Serà cosa de provar-ho un dia.

XAMPINYONS AMB SALSA D'AMETLA I ESPÈCIES

Els xampinyons són uns bolets que m’agraden molt. Es presten a moltes preparacions diverses. L’altre dia se’m va ocórrer fer-los una mica “a l’oriental”. Bé, d’això només en tenia les espècies... i les ganes d’usar-les.

XAMPINYONS AMB SALSA D’AMETLA I ESPÈCIES

INGREDIENTS:

½ quilo de xampinyons nets

1 cullerada d’oli d’oliva de Beneixama

1 got de vi blanc “De la Vall”

½ got d’aigua mineral o filtrada

1 culleradeta d’orenga seca

1 culleradeta de romaní sec

1 culleradeta de ras-alhanut

4 cullerades soperes d’ametla mòlta

4 alls pelats

Sal

PREPARACIÓ:

En una paella, posem l’oli i quan estiga ben calent, hi aboquem els xampinyons i els hi fregim a foc viu durant uns minuts. Potser amollaran un líquid marró que haurem de llançar i seguir fregint. Han de quedar daurats, però no cremats.

Mentrestant, podem anar tallant els alls a trossets. Els posem en un morter i els piquem amb una mica de sal. En estar ben picats, hi afegim l’orenga, el romaní i el ras-elhanut. Piquem novament fins que estiga tot mesclat. Ara l’ametlla a cullerades mentre piquem. Després, anem abocant el vi i l’aigua a poc a poc mentre ho mesclem tot.

En una cassola antiadherent, aboquem els xampinyons i el contingut del morter i l’anem coent durant uns deu o quinze minuts sense deixar de remenar amb una cullera de fusta.

En estar, el servim i ja ens el podem menjar. Queden uns xampinyons molt gustosos i amb un sabor molt diferent de l’habitual.

ESTOFAT DE TITOT

El titot (anomenat també "indiot" o "gall dindi") té una carn molt saborosa i poc o gens greixosa. Això fa que en mengem a casa de moltes maneres. Avui us en propose una recepta ben gustosa. És una miqueta laboriosa, però paga la pena.

ESTOFAT DE TITOT

INGREDIENTS:

450 g de carn de titot

1 got de tomata triturada

2 cebes

3 cullerades d'oli de Beneixama

Sal

5 xiitaques secs

12 làmines de BXNI (bolet xinés no identificat)

1 gotet de vi blanc "De la Vall"

2 gots d'aigua mineral o filtrada

Per a la picada:

12 ametlles crues amb pell

1/2 torrada de pa integral

3 alls

Sal

1 puntada de sucre

1 puntada de canella

1 puntada de pebre i clavell

1 puntada de romaní

1 puntada de timó (=farigola)

1 puntada de pebre vermell dolç

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar un got d'aigua mineral o filtrada durant un minut al microones. Posem en un llibrellet els bolets xinesos i els hi aboquem l'aigua per damunt perquè s'hi hidraten.

En una paella, posem una culleradeta d'oli d'oliva de Beneixama, una mica de sal i la tomata triturada. Tapem i la deixem que s'hi vaja sofregint durant ben bé mitja hora a foc molt lent.

Tallem les cebes a rodanxes fines i les traiem a rodelles. Les sofregim en una altra paella amb una cullerada d'oli d'oliva fins que s'hi enrossisquen. Quan ja estiguen rosses i sense cremar-se, els hi afegirem els bolets xinesos escorreguts i tallats (n'hem de guardar el líquid de la hidratació) i els sofregirem durant uns minuts.

En una olla de ferro, posem, a sota, el sofregit de ceba i bolets. Damunt li aboquem la tomata sofregida.

Ara posem a la paella buida on teníem la ceba i els bolets, una altra cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim lleugerament els trossos de titot. En estar, els aboquem a l'olla de ferro.

Preparem ara la picada. En una paella sense oli, torrem lleugerament les ametlles. Quan estiguen torradetes, les aboquem en un morter amb la sal i les piquem bé. Hi afegim la mitja torrada i piquem novament. Ara hi afegim els alls laminats i tornem a picar. Continuarem tot afegint la resta d'herbes i espècies alhora que les anem picant i incorporant a la resta de la picada.

Quan tot estiga ben picat i mesclat, li anirem afegint a poc a poc mig gotet de vi blanc.

Posem a calfar l'olla de ferro i li afegim el got d'aigua mineral, el mig gotet de vi blanc, el suc d'hidratar els bolets i la meitat de la picada. L'altra meitat la reservem per a la segona part de la preparació.

En bullir l'olla, abaixarem el foc al mínim i seguirem coent durant almenys dues hores o dues hores i mitja. Hem d'anar vigilant durant aquest temps que no se'ns agafe la cuita. Per a això és interessant anar sacsejant l'olla a cada cert temps i controlar que no se'ns quede sense líquid. Si  veiem que passa això, podem afegir-hi una mica més d'aigua mineral calenta.

Quan falten uns deu minuts per acabar la cuita, li afegirem la resta de la picada que havíem reservat i continuarem coent el titot.
En estar, apaguem el foc i emplatem.

Queda un plat molt i molt saborós i no massa car.

Si no tenim bolets xinesos, li podem posar rovellons, ceps o xampinyons, i també queda molt gustós. Sobretot amb els ceps.  

També es pot fer amb pollastre, però llavors el temps de cuita ha de ser menor. Una mica més de la meitat. 

Si no tenim olla de ferro o no tenim ganes de fer tanta feina, podem fer-lo en l'olla de pressió, fent igual amb el tema de la picada (partint-la en dues parts) i coent durant  tres quarts d'hora amb l'olla tapada; i quan li afegirem la resta de la picada, deu minuts més amb l'olla destapada i a foc lent.