PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

I tornem amb el dinar de la Carme Miquel. Ja teníem el plat principal, el pollastre del post anterior. Però, i les postres? Doncs, ben fàcil: Oreto tenia ganes de tastar una recepta que havíem llegit al fantàstic blog de l'amiga Maragda: "La quinta de Lúculus". Un blog molt recomanable perquè hi pots trobar receptes boníssimes. Es tractava d'un "Pastís de formatge al microones" que explicava que era facilíssim. L'aspecte era molt bo i ens va engrescar eixa facilitat que publicitava. Com sempre solc fer, si no hi tinc més remei, en vaig canviar una mica els ingredients i les quantitats.

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

INGREDIENTS:

8 galetes "Fontaneda Digestive Go" d'avena
62'5 g de mantega "Arias" (1 de les dues barretes del paquet)
2 iogurts naturals "Danone original" (270 g)
200 g de formatge "Philadelphia Light"
8 cullerades soperes de sucre
2 cullerades soperes de "Maizena"
300 g de melmelada de gerds "Hero"

PREPARACIÓ:

Primer, prepararem la base del pastís. Piquem les galetes en el morter fins a reduir-les a un polsim. Tallem la barreta de mantega a trossets i la fonem al microones. Mesclem en un plat la pols de galetes amb la mantega fins a fer-ne una pasta.

Folrem un motlle redó de silicona de 20 cm de diàmetre amb plàstic de cuina. Escampem per damunt la pasta de galeta i mantega de manera que quede uniforme. Amb una cullera sopera ens anirà bé per aplanar-ne la superfície. Tal i com diu la Maragda, ara cal deixar el motlle amb la galeta a la nevera per tal que no ens done problemes en abocar-hi la segona part del pastís. Diu ella que, si no ho posem a la nevera, podem trobar-nos fragments de galeta dins del formatge. Jo, per si de cas, ho vaig fer i va anar bé. Jo no vaig greixar, però, el motlle amb més mantega i no va passar res.Prepararem ara la resta del pastís: en un bol posem el formatge, els iogurts, el sucre i la maizena. Ho mesclem amb un batedor manual de varetes fins que quede homogeni i ja està.

Traiem el motlle de la nevera. Hi aboquem la mescla anterior i ho posem a coure tot al microones a màxima potència durant un quart d'hora.

La Maragda ens explica que el pastís anirà pujant en cercles concèntrics des de fora cap a dins i, en haver pujat del tot, ja estarà llest.

En estar cuit, traiem amb compte el pastís del motlle i el col·loquem en el plat de servir. Ara li posem la melmelada que hàgem triat. En el meu cas, la de gerds, perquè, a més d'agradar-me molt, li dóna un contrast de color molt abellidor al pastís.

El posem a la nevera unes hores i ja està. A la Carme Miquel i a nosaltres ens va agradar molt. Ara, molt "de règim" no ho és...

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

Aquesta setmana hem tingut a casa una convidada de luxe: l'escriptora valenciana Carme Miquel. Oreto l'havia convidada a parlar al seu institut sobre el llibre "La mel i la fel". Es tracta d'una novel·la sensacional que recomane vivament. Bé, doncs, el cas és que feia uns dies que anava pensant què li prepararia a una persona que admire tant.

Temps enrere em vaig comprar un llibre molt interessant que es diu "Al gusto persa", de Nazanin Amirian. Tot i que no hi ha una recepta específica com aquesta al llibre, sí que hi trobarem una sèrie d'ingredients que són comuns en aquella cuina. Per això, d'ací i d'allà, tot llegint-hi algunes receptes de plats diversos, em vaig idear aquesta que presente ací. Espere que si alguna persona d'eixe país llig la recepta no s'ho agafe malament. Ho faig com un petit homenatge a una cuina boníssima i que m'agradaria molt poder tastar "in situ".

En vaig fer una de semblant ara fa uns mesos, però, quant al sabor final de la recepta, no té massa a veure amb la d'ara. En ser una mescla d'espècies diferents, aquesta ha resultat tota una altra cosa. Molt bona també, però.

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

INGREDIENTS:

4 besanques de pollastre desossades (= entrecuixes = recuixes = contracuixes)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 alls secs
2 cebes dolces grosses
6 figues turques blanques
8 orellanes
2 cullerades de panses de Corint
1 puntada de canella
1 puntada de curri
1 puntada de cúrcuma
1 puntada de gingebre
3 cullerades soperes de pinyons
1 culleradeta de sal
1 dit de mistela de la Marina Alta
1 got d'aigua mineral (menys un dit)

PREPARACIÓ:
Començarem per les besanques. Si no ho hem fet abans, les desossarem i les llevarem el greix i la peix que puguen tindre.
En una paella, posarem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. Quan estiga ben calent, punxarem els dos alls en un furgadents i els anirem enrossint sense que es cremen. Només per a aromatitzar l'oli. En estar, llevarem els alls i abocarem les besanques i les anirem fregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se. Per a això, haurem de vigilar d'anar remenant amb un cullerot de fusta la carn perquè s'hi vaja fent.

Mentrestant, tallarem les figues i les orellanes a trossos de mig dit d'ample i les posarem en un llibrellet junt amb les panses de Corint. Ara agafem un got d'aigua i hi aboquem un dit de mistela de la Marina Alta i l'acabem d'omplir d'aigua mineral. Amb això, posarem en remull les figues i les orellanes tallades i les panses.
Ara tallem les cebes a rodanxes primes i les reservem.
Quan el pollastre estiga ben daurat, el traiem de la paella i el reservem. En aquesta mateixa paella, aboquem la ceba que havíem tallat a rodanxes primes i la culleradeta de sal. L'anem enrossint sense que se'ns creme!!!
En estar la ceba quasi feta, agafem les fruites que havíem deixat en remull i les colem (aneu alerta de reservar-ne el líquid de remullar-les!!). Les afegim (amb els pinyons) a la paella de la ceba i les continuem fregint durant uns minuts.
Quan està tot, agafem una cassola de fons gruixat i hi aboquem la ceba, les orellanes, les figues i les panses. Ara és el moment de posar les espècies: la canella, la cúrcuma, el curri i el gingebre.
Seguidament, hi afegirem el líquid mescla de mistela i aigua que havíem reservat. També els dos alls que havíem usat per a aromatitzar l'oli i la carn. Quan bull, s'abaixa el foc i es deixa coure durant mitja hora, tot vigilant que no es quede sense brou. I ja està.
A l'hora de servir el plat, traiem els alls i posem a cada plat una besanca i unes cullerades de la salsa.
És molt bona i convida a sucar-hi pa. El nostre era del forn de Cal Moliner, del costat de casa.

A la Carme Miquel li ha agradat el dinar i jo m'he sentit molt i molt pagat.

Per a un altre post, les postres.

SENSE SENYAL

SENSE SENYAL

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant vint-i-quatre hores aquest blog estarà tancat com a mostra de repulsa per la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

S'HA MORT EL CUINER SANTI SANTAMARIA

Avui s'ha mort el gran cuiner Santi Santamaria,

Tant li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou fregit, no importa... us anime igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraïment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -família a part-: la cuina.

Va per tu, Santi

A partir de la proposta de l'Starbase

PIT DE POLIT AMB CEBA

De Nadal encara ens queden molts talls de pit de titot (el "juancarlos" d'enguany pesava 21 kg i no ens el vam poder menjar tot d'una). Un dia d'aquesta setmana ens tocava pit de titot amb ceba tendra, sense cap més indicació. Amb aquests dos ingredients em vaig empescar una recepta que no fóra massa calòrica, això sí, tot variant-ne algun dels elements, com ara, les cebes. De tot plegat en va eixir aquesta recepta.

PIT DE POLIT AMB CEBA

INGREDIENTS:
3 talls de pit de titot (=indiot = gall dindi = polit)
2 cebes mitjanes de Figueres
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 culleradeta de sal
1 dit de vi blanc (en aquest cas era "Barbadillo")
1 puntadeta d'espècies


PREPARACIÓ:

Tallem les cebes a rodanxes molt primes. Posem en una paella antiadherent una cullerada d'oli de Beneixama i, en estar ben calent, hi aboquem les rodanxes de ceba i la culleradeta de sal per damunt. Quan la ceba comence a suar i a traure suc, abaixem el foc i continuem coent i remenant amb un cullerot de fusta fins que quede ben daurada. I la reservem.

En la mateixa paella, aboquem una altra cullerada d'oli d'oliva i, en estar ben calent, posem els talls de carn i els tirem per damunt la puntadeta d'espècies.

Quan ja estiga quasi feta per sota, li aboquem per damunt la ceba que havíem reservat i el vi i continuem coent la carn i la ceba durant uns cinc minuts aproximadament a foc viu.

Hem d'anar alerta que no es coga massa la carn perquè no quede estopenca.

En estar, col·loquem els talls de pit de polit en el plat amb la ceba. I ja està. Bo i molt senzill de preparar.

CAVALLA O VERAT A LA MOSTASSA AMB CREÏLLA

De la pàgina de "Menja Sa", un lloc on trobar receptes sanes i consells dietètics valuosos, vaig preparar l'altre dia una recepta que es diu "Verat a la mostassa amb patata al vapor". Això sí, una mica a la meua. El "verat" és el peix que una bona part dels valencians anomenem "cavalla" (o "cavalleta" , si és menuda), però també hi ha pobles valencians que l'anomenen "vísol". Li diguem com li diguem, ja sabem que en català tenim moltes maneres de dir les coses, és un peix que el trobe molt gustós. L'únic desavantatge és que té molta espina i s'han d'anar llevant amb paciència si no vols tindre'n una sorpresa desagradosa. Les espines i jo no fem amistat. Bé, com ja he dit abans, la recepta és, bàsicament, l'original amb alguna variació petita.

CAVALLA O VERAT A LA MOSTASSA AMB CREÏLLA

INGREDIENTS:
(Ingredients per 4 persones):
4 verats petits sense vísceres ni cap
El suc d’un llimó
3 cullerades soperes d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de farina
1 cullerada sopera plena de mostassa tipus Dijon
1 iogurt natural descremat
4 creïlles xicotetes
Sal i pebre blanc

PREPARACIÓ:

Demanem a la peixateria que li lleven el cap, les aletes i l'espina central a les cavalles o verats. A casa, amb l'ajuda d'unes pinces (que destinarem només a aquesta funció!!), acabarem de llevar la resta d'espines que hi hagen quedat. És una feina laboriosa però que val la pena fer-la.

Posem a escalfar el forn a 180º C.

Rentem bé les creïlles i les posem en un plat. Tapem el plat amb una bossa de plàstic (serveix qualsevol de les del supermercat) i el posem al microones a potència màxima durant uns quinze minuts (les que vaig usar eren més grosses que petites).

Tallem el llimó i l'espremem. En colem el suc.

Tallem quatre trossos de paper de forn suficientment grans com perquè hi càpia un verat. Obrim la cavalla com si fóra un llibre. Li tirem per damunt una mica de pebre mòlt, sal i una cullerada de suc de llimó per damunt i tanquem el peix. Fem com uns "caramels" tot retorçant les puntes del paper de forn. Col·loquem els paquets de peix sobre una safata de forn i els hi deixem coent-se a la papillota durant uns vint minuts.

Per a preparar la salsa, posem l’oli de Beneixama en una paella, hi afegim la farina i removem. Quan agafe un color torradet, hi incorporem la mostassa, una cullerada de suc de llimó i baixem el foc al mínim. Remenem perquè tot es mescle bé i no s'apegue a la paella.

Batem ara el iogurt fins que quede ben líquid i l'incorporem a la salsa sense deixar que quede molt espessa. Podem afegir-hi, si volem, un poquet d'aigua mineral o llet desnatada.

Traiem els verats dels paquetets i el servim cada un en un plat.

Distribuïm la salsa ben calenta per damunt de les cavalles. Guarnim el plat amb la creïlla cuita al microones (tallada a rodanxes o no) i ja està.

JOANOT MARTORELL I LA TARDOR DE LA CAVALLERIA

L'altre dia vaig poder visitar a València una exposició que recomane moltíssim: "Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria".

Es pot visitar fins al 13 de març al Centre del Carme de València. S'hi exposen tot de peces medievals que recorden el passat florent de la ciutat de València a l'edat mitjana i tot l'esplendor del nostre país, quan les quatre barres catalanes s'ensenyorien de tota la Mediterrània sota el comandament d'Alfons el Magnànim. I no de bades hi ha una reproducció de la "Tavola Strozzi" on es veu el port de Nàpols en aquella època.

Hi podem veure de tot: armadures, còdex, llibres, peces d'orfebreria, capitells, arcs, mapes, un torneig, quadres, tapissos... Tot molt ben ordenat i amb un itinerari ben didàctic i espectacular.

Em va agradar, especialment, una sala que han condicionat com si fóra una sala d'un castell anglès, amb banderins i peces d'art fantàstiques.
Hi ha la reproducció d'una coca catalana (un vaixell, no us pensàreu ara una altra cosa!!!), l'espasa del rei d'Hongria, un tapís que reprodueix una part de la guerra de Troia, una impremta de l'època que es va imprimir el Tirant lo Blanc...

Les fotos d'Oreto i la coca catalana són de Teresa Saez.

El més espectacular, però, crec que és que s'hi ha pogut dur una armadura medieval completa que té una quantitat de peces immensa. Totes elles explicades i amb noms ben curiosos. Sembla quasi impossible que es pogueren moure dins d'elles.

En fi, un plaer per als sentits i la cultura. D'eixes exposicions que no ens hauríem de perdre i que ens reconcilien amb el nostre passat i amb l'orgull de ser i saber-nos valencians.

SÉPIA AMB JULIVERT

Ahir no sabia què fer per a segon plat del sopar i se'm va acudir que potser una sèpia aniria bé. Com que no volia que resultara molt calòric, vaig pensar en ingredients que l'assaboriren i no foren pesats. I això n'és el resultat.

SÉPIA AMB JULIVERT

INGREDIENTS:
(Per a quatre o cinc persones)
1 sépia d'un quilo aproximadament
1 bon ramellet de julivert fresc
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 all
1 puntadeta de pebre negre acabat de moldre
3 culleradetes de sal
1/2 gotet de vi blanc
1/2 gotet d'aigua mineral

PREPARACIÓ:

Tallem la sépia neta a tossets ben menuts. Posem l'oli de Beneixama a calfar a la paella. Quan estiga ben calent, hi aboquem la sépia de colp i l'anem remenant amb un cullerot de fusta.

Mentre es fregeix la sépia, posem la sal i el pebre en un morter, l'all pelat i trinxat i el piquem amb el picamà. En estar, hi afegim el julivert (a Beneixama en diem "jolivert") tallat amb les tisores i continuem picant perquè s'hi faça com una pasta verda. Ara li afegim el mig gotet de vi blanc, a poc a poc, tot incorporant-lo a la picada.

No ens hem de descuidar d'anar remenant la sépia de tant en tant. Quan aquesta ja ha perdut quasi tot el suc que havia amollat, li aboquem la picada d'all i julivert per damunt i la repartim ben repartida amb l'ajuda del cullerot. Continuem coent la sépia a la paella durant una estona, fins que s'haja begut el suc de la picada quasi del tot.

Ara és el moment d'afegir-hi el mig gotet d'aigua mineral i de continuar coent la sépia fins que quasi no quede líquid i ja es pot servir. En total, la sépia deu haver estat a la paella uns vint minuts.

Resulta una sépia molt tendra i amb un saboret suau a l'all i al julivert.