LA TARONJA NO FUNCIONA...

I no és que vulga parlar de "Bajoqueta Rock". Parle de la situació de la gent que viu de la taronja. Enguany, a Tavernes, la crisi és greu. Hi ha moltes persones que no podran aguantar molt més temps aquesta situació i hauran de deixar de cultivar els seus camps i buscar-se una altra feina.

Els preus de la taronja fa anys que no fan més que baixar, mentre tota la resta puja sense aturador. Els únics beneficiats: els grans comerços de la taronja. I la cosa pinta encara pitjor per a l'any que ve. Ara no en fa massa, va caure una pedregada a Tavernes que ha fet malbé una bona part de les pròximes collites. I plou sobre banyat.

Jo mateix que, per circumstàncies, m'he hagut de dedicar a aquesta activitat (encara que de rebot, sense agradar-me, i no com a mitjà de vida), estic començant a pensar seriosament deixar les terres ermes. I ja veurem...

Em doldrà, tanmateix, haver de prendre aquesta decisió. Em sent com l'última baula d'una cadena familiar de llauradors que ara desapareixerà. Suors i afanys de molts anys llançats a perdre per l'evolució de l'economia valenciana. I per no haver sabut (o no haver pogut) defensar un mitjà de vida.

Encara recorde haver sentit contar que, fa una pila d'anys, la gent comprava un nou camp amb els beneficis de les collites. I ara això sembla només un miratge impossible.

Molta gent de la Valldigna només veu una eixida a aquesta crisi: els "PAIS". La depredació del territori. Canviar arbres per ciment. Heus ací la qüestió: com es pot pensar que un llaurador ple de deutes i sense cap perspectiva de futur deixarà passar la possibilitat de traure alguns diners que li solucionen momentàniament l'existència?

Ja fa anys que cap govern valencià (ni espanyol) no s'ha preocupat gens dels llauradors valencians, com no siga per aconseguir-ne els vots... Tan fàcil com seria, per exemple, promocionar la beguda de suc natural de taronja als menjadors escolars valencians, o potenciar-ne el consum a gallons amb campanyes de promoció o qualsevol altra idea original i efectiva. Gent que hi pense segur que n'hi ha.

S'acaba el tarongerar, canvia el paisatge i ja veurem què passarà amb Tavernes i la gent que hi viu! Quina llàstima!

LA NIT DE SANT JOAN

Aquesta nit és la nit de sant Joan. Anirem a Tavernes, a ca uns bons amics a festejar la nit més curta i més màgica de l'any. Soparem amb bon menjar i bona companyia a vora mar. I a l'hora adient, ens banyarem a les aigües purificadores de la Mediterrània. Botarem la foguera i pensarem que, si mai és possible la màgia, aquesta és la millor ocasió.

És la festa dels Països Catalans. Arreu de les terres on parlem català, amb tots els accents i matisos que calguen, s'encendran fogueres recordant, de vegades insconscientment, que encara hi ha futur per al nostre poble.

A Beneixama també se'n fan, de fogueres. A més a més, per la nit, hi haurà la tradicional presa de possessió dels nous capitans i capitanes de les festes de moros i cristians de 2007.

I què deuen fer els amics i les amigues de Mallorca i València?

MALLORCA, EL LLOC PERSISTENT DE LA MEMÒRIA.

La ment té eixes coses. De vegades necessite allunyar-me de la realitat poc afalagadora del present i, quasi sempre, em ve aquesta imatge al cap: Mallorca, Es Colomer. Ja fa quasi vint anys que vaig conèixer Mallorca i els seus paisatges i, d'ençà d'aleshores, que hi he tornat sempre que he pogut.

No negaré que estic enamorat de Mallorca. Llevat de Beneixama, enlloc no m'he sentit tant com a casa. Allà tinc amics i amigues que em van acollir (sempre que hi vaig m'hi acullen) molt i molt bé. M'encisen la seua gastronomia, els seus paisatges, el nostre català de Mallorca, la gent... sobretot la gent. Hi viuen persones que ja formen part de la meua vida i a la qual no hi puc renunciar. M'han donat tantes coses intangibles que no es paguen amb diners!

És clar que no tot Mallorca m'agrada. No m'agraden les destrosses urbanístiques que s'hi han fet, encara que, sembla que a València encara els "guanyarem" a fer l'haca en aquest aspecte.

A Mallorca hi ha llocs bellíssims, molts. Però si n'haguera de triar un, per a mi seria aquesta vista: Es Colomer i tota la badia. Sempre que vaig a Mallorca demane als meus amics d'allà que m'hi porten. Elles i ells, amb cara de circumstàncies i més paciència que un sant, m'hi duen i jo tan feliç!

Ara mateix m'enyore de Mallorca. tinc ganes de tornar-hi amb la meua dona i fer una besada a algunes aigües clares de la mar.

BOTIFLERS DE NOVA PLANTA

Segons sembla, la gent del partit guanyador farà hui a Xàtiva la celebració de la seua victòria electoral. Diuen que volen omplir la plaça de bous de la ciutat de gom a gom. L'alcalde, l'inefable Rus, els la deixa volenter. Com no podia ser d'una altra manera amb una persona que té una sensibilitat valencianista d'una finor semblant al paper de vidre.

Xàtiva, havia de ser Xàtiva. No és cap casualitat. Tres-cents anys d'Almansa, tres-cents anys de socarrats i socarrades, però la memòria continua. La nostra i la d'ells. Ho tenen molt clar: provaran d'humiliar-nos sempre que podran.

Xàtiva la cremaren fa tres-cents anys, i ells no volen que ho oblidem, que van guanyar, i ens ho refregaran pels morros sempre que puguen, amb totes les músiques i fanfàrries que calguen. I els venuts espanyolistes panxacontents els obriran les portes i els culs de bat a bat perquè s'hi senten ben còmodes.

Lladres que entreu per Almansa, amb la història us trobareu:

Cançó de Lluita

Valencians, prou de temps s'allunyàrem
oblidant-nos que érem germans.
Ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser lliures i ser valencians.

Ja sobre els camps d'Europa
pertot arreu esclaten
les flors que són els símbols
de pàtria i llibertat,
i mentre altres cullen
els fruits de la victòria
el Poble Valencià
no pot estar parat.

Valencians, defensem nostra terra
contra lladres, botxins i tirans,
ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser dignes i ser valencians.

Junt a la nostra mar
i al cim de la muntanya,
la voluntat del poble ens ha posat un niu;
de front, a l'aire lliure
el nostre pit s'eixampla
i al bes del sol que abraça
el nostre cor reviu.

Valencians, defensem nostra terra
contra lladres, botxins i tirans,
ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora
de ser dignes i ser valencians.

(Versió actualitzada de la Cançó de Lluita o Cant de Redempció de Maximilià Thous)