LA TIETA MAME

LA TIETA MAME. Títol original: Auntie Mame. Patrick Dennis. Traducció: Francesc Parcerisas. Biblioteca Mínima, núm. 183. Ed. Quaderns Crema.

Patrick es queda orfe i, per desig del seu pare, passa a dependre de la seua tieta Mame. A partir d’ací, la seua vida canviarà de manera radical. Es tracta d’un dels llibres més divertits que m’he llegit darrerament. En les quasi quatre-centes pàgines que té, s’hi va desgranant una crítica mordaç, intel·ligent i lúcida de la societat americana des d’abans de la crisi del vint-i-nou fins als anys setantes.
Les situacions més esbojarrades i ridícules serveixen per oferir una imatge descarnada d’alguns mites socials de l’època que han bastit tot un imaginari col·lectiu en eixes dècades. Els diàlegs i les situacions descrites són d’una hilaritat desbordant, tot i que, per sota, traspuen totes les misèries d’unes classes socials que pugen i baixen en l’escalafó social tot dependent dels diners que es tenen (o no) i on la cultura, el saber fer i l’educació poden redimir, o tot el contrari, els seus posseïdors.
Enmig de tot plegat, Patrick i la tieta Mame viuen un munt d’aventures i circumstàncies, de vegades còmiques, de vegades tràgiques, que fan que aquesta novel·la no decaiga en cap moment. El final, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent. I és que hi ha vicis i virtuts que no canvien mai. Es transformen i s’adapten a cada circumstància vital.

CA MASSITA: VINARÒS, PA I DOLÇ

Fa unes setmanes vam fer un curs sobre l'ensenyament de la llengua catalana com a idioma estranger que se celebrava a Vinaròs i a Morella respectivament. Com que ens havíem de quedar a Vinaròs, no podíem deixar de visitar el forn de "Ca Massita" i conèixer per fi eixe obrador on es fan pans i dolços saborosíssims. No de bades aquest forn és un dels qui han aportat receptes per al llibre "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs", del qual ja vaig parlar en un post anterior. Doncs bé. Ja érem a Vinaròs, a una hora ben tardana i, malgrat tot, encara vam poder conèixer eixa nit l'Helena "Massita" i el seu marit Sergi.

Al dia següent, però, amb una mica més de temps, vam poder fer la visita al forn de "Ca Massita", situat a la Plaça dels Tres Reis, número 3, de Vinaròs. Com no podia ser d'una altra manera, en un forn on es fan productes boníssims i de qualitat més que reconeguda, la clientela era un no parar. El forn ple de gent de gom a gom i la pobra Helena patint de no poder-nos fer tot el cas que volia... I allí vam tornar a veure el Sergi, un empleat seu i, el més important, la Salin, la mare de Massita i Massitet. Quin goig de dona!!! Ens va contar mil i una anècdotes d'un forn que té molts anys de vida i ha fet les delícies de generacions i generacions de vinarossencs i vinarossenques. Una de les que recorde és la que explicava que, al forn vell, les dones duien el pa pastat de casa i, de vegades, amb el que tenien a casa feien una coca de recapte; si era època de pebres o d'albergínies, doncs d'això, que tenien sardines, doncs, sardines... i amb això amanien el dinar.
El Sergi, molt amablement, ens va ensenyar tot l'obrador amb unes màquines i aparells que no havia vist mai, com ara un que talla la massa a porcions iguals, o una mena d'habitació que permet que la massa del pa lleve a poc a poc... També ens va explicar que han volgut recuperar tot de receptes tradicionals que s'estaven perdent, com ara la "farina de repassos", que es feia amb la farina abans de refinar-la del tot i que se'ls feia als treballadors per quan anaven al camp i no sé quantes coses més.
Justament eixe dia tenien fets uns pans especials per als caçadors. Tenien una corfa una mica particular. Sergi em va explicar que, com més angles fera la quebrassa del pa, volia dir que era més bo i que havia llevat correctament. Curiós, però cert.
Ells són els inventors d'unes postres noves: els "xocorrocs". Es tracta d'un dolç que van idear per homenatjar els "Nanos i Gegants" de Vinaròs. Té forma de castanyola i un deliciós sabor de xocolate i taronja confitada. No cal dir que vaig passar un gust menjant-me'n un!!! Però és que fan de tot: uns pastissets de cabell d'àngel que són pecat mortal!!!
I encara faltava una altra sorpresa: allà ens vam trobar amb la Marga, una xica de Banyeres que és molt amiga d'Oreto i que, per circumstàncies de feina, viu a Vinaròs.
Vam continuar coneixent el forn de "Ca Massita" i totes les seues històries. Se'n podria fer un llibre de tot el que expliquen. Són història de Vinaròs i estaria bé que es conservara.
De tot plegat ens en vam endur un magnífic paquet amb tot de coses bones del forn i la sensació que havíem conegut unes persones excepcionals, que s'estimen la terra, la llengua, el País i la seua feina i dels qui esperem ser amics sempre.
Gràcies Selin, Helena i Sergi per tota l'estimació que ens vau saber transmetre. No ens va estranyar gens, perquè ja coneixíem el Josep Àngel i la Susanna.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

Ara és època de magranes i aquest plat és una bona excusa per a menjar-ne de manera diferent. Resulta un plat molt bo de fer i poc calòric.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

INGREDIENTS:

1 safata amb tres o quatre endívies
1 magrana grossa (o dues de petites)
6 anous pelades
2 cullerades soperes d'oli de Beneixama
1 cullerada de vinagre de Mòdena

PREPARACIÓ:

Rentem les endívies. Els tallem una mica els tronxos i les partim per la meitat, fent-ne com barquetes. Les col·loquem en una safata.
Partim la magrana per la meitat i la col·loquem cap per avall sobre un bol. Amb l'ajut del picamà, la colpegem fins que isquen tots els grans de la magrana i els puguem recollir amb comoditat.
Amb l'ajuda d'una cullera, repartim els grans de la magrana per damunt de les endívies.
Ara piquem les anous pelades en un morter, però no massa menudes. Les repartim per damunt de la magrana i les endívies.

En un gotet preparem una vinagreta tot mesclant l'oli i el vinagre. L'aboquem per damunt de l'amanida i ja està.És molt bona si els ingredients estan fresquets.