A LA TAULA I AL LLIT...: 2013

Per a la Nit de Nadal sempre ens agrada menjar alguna cosa que tinga "foie", i enguany no havia de ser-ne una excepció. Aquest entrant que us presente ara hi va tindre molt d'èxit!!

VOL-AU-VENT DE FOIE, DÀTILS, CEBA, POMA I VINAGRE DE MÒDENA

INGREDIENTS:
12 Vol-au-vents grans
2 pots de foie
2 cebes de Figueres mitjanes
2 pomes xicotetes
8 dàtils
3 cullerades soperes de vinagre de Mòdena
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 puntada de canella de Ca Manolo
1 puntada de pebre negre
Sal

PREPARACIÓ:

Tallem les cebes a trossets menuts. En una paella antiadherent posem les tres cullerades d'oli d'oliva i hi sofregim la ceba, amb una mica de sal, fins que estiga daurada.

Mentrestant, ratllem les pomes pelades amb un rall. Les afegim a la paella i continuem sofregint tot plegant durant uns minuts.

Quan ja estiga quasi fet i la poma i la ceba s'hagen confitat, hi afegirem la canella, el pebre negre i el vinagre. Sofregirem ara, tot plegat, a foc viu durant uns tres minuts sense parar de remenar. En estar, ho deixem que es refrede.

Una vegada la mescla de ceba i poma està ben freda, és el moment de farcir els vol-au-vents. Els omplirem de ceba i poma unes tres quartes parts.

Encenem el forn a dalt, a sota i amb l'aire a 200º C.

Obrim els pots de foie i el tallem a rodanxes d'un centímetre de gruix. Fem a cada rodanxa a daus i els reservem.

Agafem els dàtils, els en llevem el pinyol i tallem el fruit a làmines primes.

Posem dauets de foie damunt de cada vol-au-vent. Estaquem laminetes de dàtil a cada un.

Posem els vol-au-vents en una safata de forn. L'apaguem (quan haja assolit la temperatura desitjada) i els enfornem fins que vejam que el foie comença a suar i és cuit. Hem d'anar alerta que no se'ns creme.

Convé traure'ls a taula calents perquè són més bons així. Freds, perden una mica, però també són gustosos... I molt calòrics!!! Però Nadal també és això, no?

divendres, 20 de desembre del 2013

FLAM DE ROVELL D'OU, PANSES I FORMATGE A L'AROMA DE VAINILLA I LLIMÓ

L'altre dia tenia uns quants rovells d'ou guardats d'unes altres postres que havia preparat. Vaig pensar, de seguida que havia d'usar-los en algun dolç. Fer-ne una truita era preparar una bomba de colesterol, i no precisament del bo.

Cercant per la xarxa em vaig decantar per aquest dolç, una mica modificat, això sí.

FLAM DE ROVELL D'OU, PANSES I FORMATGE A L'AROMA DE

VAINILLA I LLIMÓ

INGREDIENTS:

9 rovells d'ou

2 sobres de flam "Potax"

125 g de sucre

3/4 de litre de llet semidescremada
6 cullerades soperes de formatge d'untar light "Hacendado"

1/2 gotet de mistela

1/2 gotet d'aigua mineral (o filtrada)

La ratlladura d'un llimó

1 beina de vainilla

100 g de panses

Mantega per a untar el motlle

Sucre glacé per a empolsinar

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 200º C a dalt, a baix i amb l'aire.

En un bol alt, hi posem una mica de la llet (1/2 got aproximadament) desfarem els dos sobrets del flam fins que s'hi dissolguen bé. Costa una mica però, finalment, es dissol bé.

Rentem les panses i les deixem estovar en un bol amb mig gotet de mistela i mig gotet d'aigua mineral.

Posem ara a escafar la llet amb la beina de vainilla oberta, raspada i deixem que faça un bull. Apaguem el foc i la colem. Hi afegim la ratlladura de llimó, el sucre, les panses (colades!!) i els sobres desfets en la llet freda. Mesclem tot bé amb les varetes i posem novament la mescla en una cassola i fem que arrenque el bull durant uns minuts sense deixar de batre mai perquè no se'ns enganxe. Deixem que es faça tèbia. Hi afegim el formatge i tornem a batre amb el batedor manual de varetes.

Greixem un motlle redó de silicona amb la mantega. El dipositem sobre una safata de forn. Hi aboquem la mescla anterior.

Fiquem el motlle al forn. L'abaixem a 180º C i el coem durant aproximadament 30-40 minuts (depén del forn).

En estar, l'en traiem i deixem que es refrede completament dins del motlle al frigo durant almenys un parell o tres d'hores.

Una vegada fred, el desemmotllem sobre una plata redona. L'empolvorem una mica per damunt amb sucre glacé i a gaudir-ne.

Convçe no empolsinar-lo amb massa antelació perquè si no, el sucre fi tendeix a humidificar-se i desaparèixer.

Està més bo d'un dia per a l'altre (si en queda).

divendres, 13 de desembre del 2013

POLLASTRE AMB ROVELLONS

El pollastre i els rovellons són dos ingredients que m'agraden molt i, units, encara més. La d'avui és una recepta que barreja la de la salsa de magre i una picada per alegrar-la una mica més. L'època en què podem consumir rovellons s'ha d'aprofitar per a passar-hi un gust.

POLLASTRE AMB ROVELLONS

INGREDIENTS:
2 cuixes
2 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de Ca Nàcher
400g de rovellons (=esclata-sangs = pebrassos) nets i a trossos
3 cebes mitjanes
1 polsim de pebre i clavell de Ca Manolo
6 claus d'olor
Sal
1 gotet (dels de vi) de mistela
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 got d'aigua mineral (o filtrada)

Per a la picada:
12 ametlles torrades (o les torrem nosaltres)
1 galeta tipus "Maria"
1 all
1 bon pessic de fulles de julivert
Sal
1/2 gotet del brou de la cuita

PREPARACIÓ:

En una cassola antiadherent, posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i un polsimet de sal. Hi sofregim la carn fins que quede daurada per totes bandes i sense cremar-se. La podem punxar amb un ganivet punxegut per tal que amolle líquids i es coga millor per dins.

Pelem les cebes i les tallem a rodanxes que, a la vegada, tallarem per la meitat. En una paella antiadherent, posarem una cullerada d'oli d'oliva i, en estar ben calent, hi abocarem la ceba i un altre polsimet de sal. L'anirem sofregint fins que comence a fer-se rosseta. Ara és el moment d'afegir-hi els rovellons a trossets i de continuar sofregint els dos elements fins que estiguen ben units ambdós sabors.

En una olla de pressió ràpida posem la ceba i els rovellons, al damunt el pollastre i la sal, el pebre i el clavell i els claus d'olor. Li aboquem per damunt l'aigua i la mistela i encenem el foc. Quan agafe la pressió adient, coem la carn durant 20 minuts. Apaguem el foc i deixem que perda la pressió durant uns minuts fins que puguem obrir l'olla.
Posem tot el d'abans en una cassola ampla normal (o podem deixar-ho dins l'olla per no haver d'escurar tant). La mantenim a foc lent mentre preparem la picada.
Ara és el moment de preparar-la. En una paella sense oli, torrem una mica les ametlles sense que s'arriben a cremar, que queden rossetes. En un morter, posem un polsimet de sal, les ametlles, la galeta, l'all a trossets i el julivert i anem picant-ho tot fins que esdevinga una pasta homogènia. En estar, li anem afegint a poc a poc el mig gotet de brou de la cuita perquè la picada s'hi vaja deixatant. Quan haja adquirit una consistència líquida, però lligada, l'afegim a la cassola on teníem el pollastre amb els rovellons i deixem que faça xup-xup durant deu minutets més, i ja està.
Queda un plat boníssim!!! T'hi pots sucar una barca de pa sencera!!

divendres, 6 de desembre del 2013

PASTA ITALIANA AMB ROVELLONS, CUIXOT I ALLS TENDRES

La pasta italiana és boníssima. En tenim per casa algunes bosses que vam comprar a la botiga "Castroni" de la Via Cola di Renzo, 185, a Roma. Una botiga fantàstica on pots trobar de tot, des de centenars de classes diferents de pasta a aparells de cuina, porcellanes, ingredients de qualsevol banda de món... En fi, que en aquesta botiga m'ho vaig passar pipa triant i remenant una mica de tot. Hi ha diversos establiments d'aquesta cadena de botigues per tota la ciutat i paga molt la pena visitar-ne ni que siga una d'elles.

PASTA ITALIANA AMB ROVELLONS, CUIXOT I ALLS TENDRES

INGREDIENTS:

250 g de pasta arrissada a l'ou

5 cullerades d'oli de Beneixama

150 g de cuixot curat

150 g de rovellons

1 manoll d'alls tendres

1 pessic de pinyons

Sal

PREPARACIÓ:

Posem a bullir la pasta amb aigua i una mica de sal.

Mentrestant, posem en una paella una cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim els alls tendres nets i tallats a trossos de tres dits sense que se'ns cremen. En estar, els en traiem i els reservem. A la mateixa paella, aboquem dues cullerades d'oli d'oliva i hi sofregim els rovellons tallats a trossets menudets junt amb els pinyons a foc lent fins que estiguen cuits.

Ara hi aboquem el cuixot tallat a trossos regulars i els alls tendres i ho sofregim tot fins que els sabors de tots els ingredients s'hi hagen integrat.

Colem la pasta i la tornem a col·locar a l'olla. Li aboquem el sofregit i mesclem tots dos ingredients amb un cullerot de fusta. Ara és el moment d'afegir-hi les altres tres cullerades d'oli d'oliva per tal que la pasta quede més sucosa.

Escudellem les racions que corresponga i a gaudir d'un plat ben saborós i nutritiu.

divendres, 29 de novembre del 2013

TRUITA DE ROVELLONS, PARMESÀ I PINYONS

Els rovellons són boníssims. Ja he dit alguna vegada que m'agraden molt. Passa, però, que els peus dels rovellons solen ser més durs que el seu capell i sempre queda el dubte de com els usarem. L'altre dia en tenia una bona quantitat d'aquest element i vaig pensar a gastar-los en una truita, perquè, malgrat ser una part no tan vistosa, són molt gustosos, també.

TRUITA DE ROVELLONS, PARMESÀ I PINYONS

INGREDIENTS:

2 ous grans (o 3 de més menuts)

80g de peus de rovelló

50g de formatge parmesà ratllat

1 cullerada sopera de pinyons

1 puntadeta de pebre blanc

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:

Fem ben nets els peus dels rovellons i els tallem a bocinets ben petits. Els reservem. Ara, en una paella antiadherent hi aboquem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim els rovellons, amb una mica de sal, fins que estiguen quasi cuits. Els deixem reposar, llavors, una estona amb la paella tapada perquè s'hi estoven una mica.

En un llibrellet, batem els ous amb un polsimet de sal. Ratllem per damunt el parmesà amb un rall fi i el mesclem amb cura amb l'ou batut amb l'ajut d'una forqueta. Hi afegim la puntadeta de pebre blanc i els pinyons i els mesclem igualment. Finalmen, hi incorporem els rovellons que havíem reservat.

A la paella anterior, posem l'altra cullerada d'oli d'oliva i hi preparem la truita.

Convé que l'anem quallant a foc lent perquè tots els sabors s'hi amalgamen. L'hem de fer dauradeta per les dues bandes però que quede sucosa.

En estar, la servim i ja està. Queda molt saborosa perquè el sabor dels rovellons i el parmesà queda molt accentuat amb el contrast del dels pinyons i la seua aroma de pi.

divendres, 22 de novembre del 2013

MANDONGUILLES DE VEDELLA I ROVELLONS AMB SALSA DE TOMATA

Els rovellons em perden i no puc estar-me d'usar-los en moltes receptes quan n'és la temporada. Avui en forma de mandonguilles. Els donen una textura i un saboret que les fan molt i molt abellidores. Si, de més a més, els hi afegim una salsa de tomata, encara millor.

MANDONGUILLES DE VEDELLA I ROVELLONS AMB SALSA DE TOMATA

INGREDIENTS:

600g de carn de vedella picada (de ca Nàcher)

450g de rovellons nets i prefregits

1 ceba mitjana ratllada

2 cullerades de pa ratllat

1 cullerada de llet en pols descremada

Julivert trinxat

1 ou

1 puntadeta complida de pebre i clavell (de ca Manolo)

1 pot de tomata triturada de 800g

1 culleradeta de sucre

6 cullerades d'oli d'oliva de Beneixam

Sal (segons el gust de cadascú. Jo n'hi pose poca)

PREPARACIÓ:

Els rovellons els tindrem ja nets i passats per la paella una miqueta perquè estiguen quasi cuits. Els capolem a trossets molt petits.

En un bol, posem la vedella i li afegim els rovellons. Mesclem bé amb les mans. Ara li afegim el pa ratllat, la llet descremada, el julivert trinxat (un bon grapat), l'ou, la puntadeta de pebre i clavell, la ceba ratllada i sal. Tornem a pastar bé durant una bona estona fins que tot estiga ben mesclat. Deixem reposar la barreja uns minuts perquè els sabors de tots els ingredients es repartesquen.

Ara posem en una paella de vores altes dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar benc calent, hi aboquem la tomata, el sucre i sal i l'anem fregint remenant constantment fins que estiga quasi cuita.

Mentrestant, farem mandonguilles d'una mida d'entre 3 i 4 cm de diàmetre i les reservarem.

Ara, en una altra paella antiadherent, posarem les altres cullerades d'oli d'oliva i, en estar ben calent, hi sofregirem les mandonguilles només perquè queden una mica daurades per totes bandes, però sense coure-les-hi massa.

En estar les mandonguilles , les aboquem (si han amollat suquet, també) a la paella on teníem la tomata i les deixem fer xup-xup durant una estona fins que tots dos elements hagen compartit els seus sabors.

Ja només queda servir-les i menjar-se-les acompanyades d'una bona amanida de fulla verda i un bon tros de pa... Per a llepar-se'n els dits!!

divendres, 15 de novembre del 2013

RENYONS DE MASER

Com cada any, se celebra "El gran recapte del banc dels aliments", una iniciativa solidària per tal de recollir queviures per a totes aquelles persones que en tenen necesssitat. Més encara en una època de crisi tan dolenta com la que estem patint.
De més a més, proposen, també, que els qui tenim blogs de cuina, els "Blogs contra la fam", elaborem receptes gustoses amb elements senzills i barats. I enguany me n'he recordat d'una recepta que és molt de Beneixama (i d'un munt de pobles de les nostres contrades). De receptes d'aquest plat crec que n'hi ha tantes com persones i pobles la fan. Jo ací pose només la que feia ma mare que, també cal dir-ho, no la feia sempre exactament igual (sobretot pel que fa als pinyons, element més car i que no sempre hi usava). Ara, si partim de la base d'unes bones tomates valencianes casolanes, el resultat sempre és molt gustós.

Per a les persones que no coneguen el plat potser pot sobtar-les que es diga així quan es tracta d'un plat totalment vegetarià, on la carn no apareix ni per una espiera (si més no, en la meua versió). No tinc ni la més remota idea d'on puga provenir el nom del plat. Podria ser de la forma o l'aspecte d'una tomata partida per la meitat que podria recordar llunyanament un renyó obert? Ves a saber!! La paraula "maser" o "masero" és la forma col·loquial que tenim per aquestes contrades d'anomenar els amos d'un mas i que en llengua catalana estàndard anomenem "masover".

RENYONS DE MASER

INGREDIENTS:

Tomates ben madures (3 o més per persona)

Alls secs

Julivert fresc

Pinyons (optatiu) o pa ratllat

Sal

Sucre

Canella, pebre i clavell de Ca Manolo

Oli d'oliva de Beneixama

1/2 gotet d'aigua mineral o filtrada

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire

Rentem les tomates, les torquem i les partim per la meitat. Els llevarem també la part verda on la tomata s'unia a la tija. Les reservem.

En una safata de forn posem el mig gotet d'aigua i un raget d'oli d'oliva de Beneixama. Disposem sobre la safata totes les tomates que ens hi càpien o les que tinguem.

Ara comencem per tirar una mica de sal i de sucre per damunt de cada mitja tomata. Fem el mateix amb la canella (alerta a posar-n'hi massa, no siga cosa que el seu gust anul·le la resta de sabors).

Seguidament, posem un pessiguet de julivert fresc trinxat sobre cada tomata.

Agafem els alls secs, els pelem i els fem a làmines molt fines que anirem col·locant per damunt de les tomates. La quantitat va al gust del cuiner (si no ens agrada l'all, podem no posar-n'hi). Finalment, els pinyons (o el pa ratllat).

Quan ja ho tenim tot, repartim un raget d'oli d'oliva per damunt de cada tomata i ja les podem coure.

Col·loquem la safata al forn a un terç de l'altura total del mateix i el deixem en la funció de només per sota i a 150º C durant una mitja hora. Passat aquest temps, les acabem de daurar per damunt durant cinc minuts.

Com sempre, hem d'anar vigilant la cuita perquè cada forn és un món. Sobretot, que no se'ns queden sense aigua per sota.

Quan estiguen fetes, ja ens les podem menjar. És un plat que tant es menjar calent, acabat de fer, com ja fred. També es pot deixar preparat amb antelació i escalfar-lo al microones o al bany maria i també és bo.

Variacions: He vist fins i tot versions on posaven trossets de xampinyons o bocinets de cuixot, però ja no sé si d'això en podríem dir el nom de la recepta...

Si no disposem de forn, podem fer-los en una cassola plana i coure'ls a foc molt lent, però no es quedaran ben bé igual que fets al forn. Ara, tampoc no queden malament.

Com veieu es tracta d'una recepta molt barata i gustosa, que s'adiu beníssim amb la iniciativa solidària.

divendres, 8 de novembre del 2013

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

L'altra setmana buscava per la xarxa receptes de pastís de carlota i em vaig trobar amb un deliciós "Pastís de pastanaga i ametlla" que tot d'una que el vaig veure vaig pensar que l'havia de fer. Feia una pinta deliciosa i, és clar, el resultat final va valdre molt la pena. A més, es tracta d'una recepta laboriosa, però gens difícil. Vaig variar-ne mínimament la proporció de pastanaga. Una vegada més, l'amiga Dolça del blog "No tot són postres a la cuina" me'n donava la solució.

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

250g d'ametla mòlta (= ametló)

300g de carlotes (=pastanagues) ratllades

200g de sucre

El suc d'un llimó

4 ous

80g de farina

1 sobre de lleudo (=rent =llevat) en pols

1 pessiguet de sal

150 de xocolate Fondant per a fer la cobertura

125g de mantega

Mantega i farina per a greixar el motle

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.

Ratllem les carlotes el més fi possible i la reservem.

Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal.

Batem els rovells amb el sucre i els hi afegim, sense deixar de batre, el suc colat del llimó. Ara seguim batent les clares amb cura que no se'ns abaixen i, sense deixar de fer-ho, li afegim la mescla anterior. Tamisem la farina i el lleudo en pols i l'afegim a la barreja sense parar de batre. Fem el mateix amb l'ametla mòlta: la tamisem i l'afegim a la mescla total sense deixar de batre.

Greixem el motle que vulguem amb mantega i l'empolsimem amb farina. N'haurem de llevar-ne l'excés tot colpejant el motle sobre una superfície dura.

Aboquem ara la mescla al motle. Jo en vaig usar un de silicona en forma de corona i per això el vaig col·locar sobre una safata de forn perquè fóra més fàcil de manipular. Hem de colpejar una mica el motle contra la safata per tal d'expulsar les bambolletes d'aire que poguera tindre.

Ara enfornem el pastís a la tercera part de l'altura del forn.

Com que cada forn és un món, jo vaig deixar el pastís a 200º C durant quinze minuts i, llavors, vaig abaixar-ne la temperatura a 180º C i vaig deixar només la funció a sota i amb l'aire. El vaig continuar coent durant trenta minuts més. En total, van ser cinquanta-cinc minuts.

Passat aquest temps, apaguem el forn i en traiem el pastís encara dins del motle. Deixem passar uns minuts i l'aboquem sobre una reixeta perquè es refrede.

Mentrestant, preparem la cobertura: posem la mantega a trossos i el xocolate en un cassó a foc lent i no parem de remenar fins que tot faça una mescla uniforme i lluent. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme el xocolate.

En estar, deixem que s'espesseïsca una mica i l'aboquem per damunt del pastís fins que en quede tot cobert.

Traslladem el pastís de la reixeta a la plata on el servirem, i ja està. Un pastís tou, d'un sabor especial i amb l'afegit boníssim del xocolate.

No perd tovor d'un dia per a l'altre.

Nota: he volgut reivindicar l'ús de la paraula "lleudo" que és com hem anomenat fins ara a Beneixama el "rent" o "llevat". Molta gent del poble li diu ara el nom d'una marca comercial o, fins i tot, hi ha incorporat el castellanisme.
Nota 2: la bona amiga Gemma Clofent, del blog "La cuina de casa" (de referència obligada al món de la rebosteria a Internet), em fa arribar l'apreciació que, en el món de la pastisseria, se li diu "lleudo", "llevat" o "rent" al de forner i al que és en pols o industria, se l'anomena "impulsor".

divendres, 1 de novembre del 2013

ROVELLONS AMB ALLS TENDRES

Aquesta recepta me la va ensenyar la meua sogra. No recorde si abans n'havia menjat així. Com que sóc tan despistat, no ho descarte. El cas és que, quan la vaig tastar, em va agradar moltíssim i és, a més, facilíssima.

ROVELLONS AMB ALLS TENDRES

INGREDIENTS:
1/2 kg de rovellons (=esclata-sangs =pebrassos =pinetells)

3 manolls d'alls tendres

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

Sal

PREPARACIÓ:

Començarem per fer ben nets els rovellons amb un drapet humit fins que els hàgem llevat tota la terreta i altres brutors que hi puguen tindre. Els fem a trossets mitjans i els reservem.

Agafem els manolls d'alls tendres i els pelem i els tallem a trossos de tres o quatre dits de llarg. Els rentem i els reservem.

En una paella gran, hi aboquem la primera de les cullerades d'oli i hi sofregim els alls tendres sense que se'ns cremen. En estar, els en traiem.

En la mateixa paella, hi aboquem la segona cullerada d'oli d'oliva i hi fregim els rovellons. Primer, a foc fort i, després, a foc lent. Els salem i continuem sofregint-los amb la paella tapada.

Quan ja quasi estiguen bons, els hi afegim els alls que havíem reservat abans i continuem sofregint-ho tot plegat sense deixar de remenar fins que els sabors d'ambdós ingredients s'integren. I ja està tot fet!! Només cal servir-los a taula i menjar-nos-els.

És una recepta molt i molt bona de fer i molt gustosa.

divendres, 25 d’octubre del 2013

POLLASTRE AMB VERDURES

De vegades no saps com cuinar exactament un ingredient que has guisat milers de vegades i, tot provant, t'ix una cosa molt saborosa. És el cas de hui: pollastre. És la carn que em menge més a gust. L'altre dia se'm va acudir fer-lo amb verdures diverses i estava per a llepar-se'n els dits!!!

POLLASTRE AMB VERDURES

INGREDIENTS:
6 besanques de pollastre (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques)
1 ceba tendra
2 manolls d'alls tendres
1 pebrot vermell (=bajoca roja)
1 pebrot verd (=bajoca verda)
1 tomata valenciana mitjana
1/4 de xampinyons
3 cullerades soperes de pinyons
2 cullerades d'oli de Beneixama
1 cullerada de pebre vermell
1 puntadeta de canella de Ca Manolo
1 got i mig d'aigua mineral o filtrada
Sal al gust

PREPARACIÓ:

Pelem els alls i els tallem a trossets. Fem el mateix amb la ceba i la tomata. Tallem a trossos menuts els dos pebrots. Rentem els xampinyons i els fem a trossets.

En una paella, aboquem una cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim les besanques fins que estiguen ben daurades per totes bandes. Llavors, les en traiem i les reservem. Guardem l'oli i torquem la paella. Aboquem novament una altra cullerada d'oli i hi sofregim els xampinyons a foc viu fins que estiguen daurats. Els en traiem.

A la mateixa paella hi sofregim la ceba fins que estiga transparent. Aleshores li afegim la tomata i continuem sofregint fins que estiga integrat. Finalment, els pebrots i els alls tendres i, si cal, la resta de l'oli de fregir el pollastre. Continuem fregint tot, sense parar de remenar, fins que quede ben cuit.

Passem les verdures sofregides a una cassola mitjana. Damunt col·locarem el pollastre.

Aboquem ara les cullerades de pebre vermell i de canella, i la sal.

Afegim l'aigua mineral i, quan bulla a foc viu, l'abaixem i deixem fent xup-xup l'olla tapada fins que el brou s'haja reduït a menys de la meitat.

De tant en tant va be sacsejar la cassola perquè tot es mescle millor.

En estar, se serveix... I a passar un gust!!! Amb el suquet s'hi pot mullar una barca de pa sencera!!

divendres, 18 d’octubre del 2013

PASTÍS DE FIGUES

Aquest estiu ha estat un bé de Déu de figues!! Gràcies a les amistats n'hem menjades a pleret. Entre les meues veïnes Irene i Fina i una companya de feina ens hem passat una bona part del mes d'agost menjant-ne. Un dia em vaig trobar que en tenia tantes que se'm podien fer malbé. Per això em vaig posar a fer un pastís de figues una mica especial, perquè el vaig fer a burro barra i va eixir boníssim!! I és superfàcil de fer, tot i que una miqueta laboriós.

PASTÍS DE FIGUES

INGREDIENTS:

Per a un motlle rectangular de 20x26 cm:

1 placa de pasta de full

31 figues mitjanes pelades

1/2 got (dels d'aigua) de sucre

1/2 got (dels d'aigua) d'ametlla mòlta "Hacendado"

2 cullerades de farina integral (pot ser de la normal)

1 bric de nata per a cuinar del 33% de greix

2 ous

1 beina de vainilla

1 cullerada de sucre per al fons del pastís

Mantega per untar el motlle

PREPARACIÓ:

Primer de res, untem el motlle amb mantega i li posem al cul un rectangle de paper de forn de la mateixa mida de la base. El greixarem també.

Amb un corró, estirem la massa de pasta fullosa fins que estiga ben prima i la col·loquem sobre el motlle tallant-ne el sobrant. Punxem amb una forqueta tota la base del pastís i repartim per la superfície la cullerada sopera de sucre que teníem reservada. Això farà que les figues pelades no rellisquen en col·locar-les-hi.

Si no hem pelat prèviament les figues, ara és el moment. Les partim per la meitat a la llarga i les anem col·locant arreglerades al motlle.

En un pitxer alt posem el bric de nata per a cuinar, el contingut d'una beina de vainilla ratllada, els ous, el sucre, la farina i l'ametlla mòlta. Ho batem tot amb la trituradora fins que quede una mescla homogènia.

Vessem aquesta mescla sobre el pastís tot repartint-la bé. Hem de preveure que quede mig dit per arribar al final perquè la massa tendeix a pujar i podria sobreeixir.

Escalfem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

En assolir la temperatura idònia, col·loquem el motlle del pastís dins d'una safata de forn una mica més gran però que permeta que circule l'aire per tot el forn. L'enfornem a una tercera part de l'altura total del forn i li llevem la part de dalt i el deixem només amb la part de sota i l'aire a una temperatura de 180º C durant vint minuts.

Veurem que la massa de dins comença a pujar i a daurar-se una mica. Passat aquest temps, abaixem la temperatura a 160º C i continuem coent-lo durant vint minuts més. Llavors, apaguem el forn i deixem que el pastís agafe temperatura normal a dins del forn a poc a poc.

De tota manera, com que cada forn és un món, convé anar mirant el pastís no siga cosa que se'ns creme. Podem usar una broqueta de fusta i estacar-la en una vora. Si n'ix neta, vol dir que ja és cuit del tot.

Costa una mica de desemmotllar, hem de passar una espàtula de plàstic per les vores si se'ns hi ha enganxat i traure'l amb molta cura a l'hora d'emplatar-lo. Convé guardar-lo al frigo.

Va resultar boníssim!! I el poc que en va quedar al dia següent encara era més bo, per això he pensat que, a la pròxima vegada que el faça, intentaré menjar-me'l al dia següent.

divendres, 11 d’octubre del 2013

GUISAT DE PEIX

El peix m'agrada molt i ara tinc l'oportunitat de comprar-ne trossos diversos a la pescateria. Per això, l'altre dia en vaig comprar uns quants trossos i em vaig idear aquest plat que va resultar molt saborós. Ideal per a un dinar d'aquells que no volen pressa

GUISAT DE PEIX

INGREDIENTS:

(Per a 4 persones)
1/2 kg de peixos diversos sense espines (tonyina, emperador, anells de calamar i gambes pelades, en el meu cas)
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

3 cebes mitjanes

250g de tomata tamisada de pot
1 culleradeta de sucre

125g de rovellons de pot (millor frescos)
Sal

Per a la picada:

12 ametlles amb pell

2 alls

3 trossos de ceps secs

1 puntadeta de pebre i clavell de Ca Manolo

1 culleradeta rasa (de les de café) de sal
1 culleradeta d'orenga seca

Julivert (un bon pessic de fulles)

1 galeta tipus "Digestive"

1/2 gotet d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les capolem ben menudes. En una paella, aboquem una cullerada d'oli d'oliva i hi sofregim les cebes amb un polsim de sal. Hem d'intentar que queden daurades sense cremar-se. Per això podem anar afegint-hi, de tant en tant, unes cullerades d'aigua mineral i no parar de remenar. Quan ja tinga un aspecte sucós i daurat, apaguem el foc.
En una altra paella, posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i hi sofregim la tomata tamisada amb el sucre. Convé tapar la paella perqué la tomata esguita molt. En estar, apaguem el foc i la reservem.
Tallem els rovellons a llenques primes i els passem un moment per la paella.
En una paella de vores altes, posem la tercera cullerada d'oli i hi sofregim el peix a foc fort durant tres o quatre minuts sense parar de remenar. Passat aquest temps, abaixem el foc i afegim a la cassola la ceba, la tomata i els rovellons i deixem que coga durant aproximadament vint minuts.
Mentrestant, prepararem la picada. Torrem les ametlles una mica en una paella sense oli i, quan estiguen torradetes i sense cremar-se, les aboquem en un morter. Hi afegim la sal i els alls i els piquem. Ara l'orenga, el pebre i el clavell i els trossos de ceps secs. Piquem durant una bona estona. Ara la galeta i continuem fent el mateix fins que tot tinga un aspecte més o menys homogeni. Finalment, hi afegim a poc a poc l'aigua mineral i lliguem tot.
Aquesta picada l'aboquem a la paella on teníem el peix i tota la resta. Mesclem tot i continuem sofregint durant uns minuts sense deixar de remenar perquè tendeix a espesseir-se el suquet.