La Serra de Mariola és un espai "màgic" on hi ha tota classe d'herbes remeieres i que els habitants que vivim ben a prop de les seues muntanyes solem visitar de tant en tant per a collir-ne i fer-ne molts usos, sobretot, culinaris, com és ara el cas.
POLLASTRE AMB CEBA, XAMPINYONS I HERBES DE LA SERRA DE MARIOLA
INGREDIENTS:
4 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre
2 cebes mitjanes
150 g de xampinyons ben frescs
1 gotet de vi blanc "De la Vall"
1 got d'aigua mineral o filtrada
3 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama
Timó (= farigola)
Romaní
Sal
PREPARACIÓ:
En una paella antiadherent, aboquem una cullerada sopera d'oli d'oliva de Beneixama i hi enrossim la carn per totes bandes fins que quede daurada i sense cremar-se. Si veiem que va traient suc, l'anem guardant en un gotet.
Llevem el pollastre i el reservem. En la mateixa paella, hi aboquem una altra cullerada d'oli i hi sofregim la ceba tallada a rodanxes fines i un polsim de sal, fins que estiga quasi daurada i l'en traiem. Com hem fet abans, si veiem que la ceba deixa anar suc, el reservem en companyia del de la carn.
Tallem els xampinyons a quarts i els enrossim amb l'ajuda d'una altra cullerada d'oli. Farem el mateix amb el seu suc, si en solta. Els traurem de la paella quan estiguen daurats.
En una cassola alta, dipositem la ceba i els xampinyons. Tallem les herbes (timó i romaní) per damunt i ara posem la carn. Més herbes com les d'abans. Hi afegim un altre polsimet de sal, el brou que havíem reservat (si no n'han soltat, hi podem posar una mica més de mig gotet de brou de pollastre), el gotet de vi blanc i el got d'aigua mineral.
Tapem la cassola i la fem bullir. En arrencar el bull, abaixem el foc i deixem que faça xup-xup durant aproximadament mitja hora, o una mica més, si cal.
Hem de vigilar el foc que no se'ns quede sense brou. Queda un plat molt gustós i ben barat i senzill de fer.
Com que les herbes que he usat eren fresques, hem d'anar alerta a no posar-n'hi massa, perquè poden fer-s'hi molt evidents i desgraciar-nos el plat.
.JPG)
.JPG)
5 comentaris:
Té molt bona pinta! A casa, que ens agraden els plats de sucar pa... i molt encertat l'ús de les herbes, un fet que poc a poc em sembla que es perd...
Per sucar-hi pa, Francesc! Bon cap de setmana.
Veig que la vostra serra de Mariola és com les nostres muntanyes de Prades!! Nosaltres també pugem a abastir-nos de romaní i farigola quan és temporada :-)
El pollastre fet així queda boníssim.
PTNTS
Dolça
A mi també m'agrada collir la farigola i el romaní per cuinar a casa, són molt més aromàtics que els comprats al mercat.
Un guisadet de diumenge sensacional!
Francesc; El pollastre té aquesta peculiaritat, que té moltes formes de fer-se, aquesta amb el suquet... mmm
Que vagi de gust Francesc¡¡ :O)
Publica un comentari a l'entrada