divendres, 16 d’agost de 2013

PASTIS DE POMA DE DOWNTON ABBEY

La sèrie "Downton Abbey" m'agrada molt. Té el bon gust i el saber fer de les sèries angleses fetes per a la televisió que tenen cura fins als últims detalls. Està ambientada en els primers anys del segle XX i mostra la vida d'una família aristocràtica, que viu en un palau magnífic, i tota l'altra vida dels criats, minyones i resta del país. 
La vida al castell-palau Downton Abbey es mou, entre d'altres moments, en els àpats. I ací és on entra en joc un personatge molt simpàtic: la cuinera Mrs. Patmore (interpretat per Lesley Nicol). Tot un caràcter que amaga un cor gran i generós. Precisament el pastís de poma que prepararé és el seu. Bé, supose que més aviat és una interpretació que fa l'autora del blog d'on en vaig traure la recepta: "Biscayenne para glotones irredentos". Ella mateixa ens explica que es tracta d'una carlota de poma extreta d'un llibre de cuina anomenat "The Book of Household Management Comprising information for the Mistress", publicat a Anglaterra el 1861. És considerat el primer receptari modern i va ser, també, com una mena de llibre per ser una perfecta mestressa de casa victoriana. En fi, que m'hi vaig posar tot canviant algun dels ingredients que no vaig poder trobar, com és ara que, en comptes d'un brioix d'anous i panses, hi vaig posar un bon pa de motlle integral, un grapat de panses sense pinyol i anous picades...

PASTÍS DE POMA DE DOWNTON ABBEY


INGREDIENTS:
Per a un motlle de 25 cm de diàmetre desmuntable:
12 llesques de pa de motlle sense corfa
1 tasseta de panses "sultanes" (petites i sense pinyol)
1 tasseta d'anous picades al morter
100 g de mantega (per a untar el motlle i per a pintar les tallades)
5 pomes grans (jo en vaig usar "Golden")
1 llimó grandet
Sucre moré

Per a la salsa de te:
600 ml de llet descremada
4 rovells d'ou
100g de sucre
5 bossetes de te "Earl Grey"
1 beina de vainilla raspada
1/2 culleradeta de Maizena

PREPARACIÓ:
Primer de res, greixem el motlle amb mantega per tots els costats i, sobretot, per la base. Retallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que la base i el col·loquem al fons del motlle i el tornem a greixar amb més mantega.
Posem a fondre mantega en un cassó a foc baix.
Pelem les pomes i reservem les pells per a utilitzar-les després per a cobrir el pastís. Tallem les pomes a llenques fines i les reservem.
Encenem ara el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire
Ratllem la pell del llimó i la guardem. Escorrem el llimó colat i reservem el suc.
Anem col·locant les tallades de pa de motlle fins a cobrir el fons. Les podem arredonir a les vores amb l'ajuda d'unes tisores de cuina.
Amb l'ajuda d'un pinzell, pintem les tallades de pa de motlle generosament. Repartim unes quantes anous i panses per tota la superfície i les premem una mica amb les mans perquè s'hi endinsen un poquet.
Ara col·loquem una primera capa de llenques de poma que cobrisca tot. Ruixem amb una mica el suc de llimó i amb part de la seua ratlladura.
Posem ara la segona capa de pa de motlle i fem com a la primera capa. Farem el mateix amb les anous, les panses, la poma, el suc i la ratlladura.
Al final hem d'acabar amb una capa de poma, que tindrem cura que tinga un aspecte "boniquet" i amb més suc i ratlladura de llimó, i més sucre moré.
Ara posem damunt del pastís les corfes de poma que havíem reservat. Faran de "cobertura" perquè el pastís es coga i no se'ns creme.

L'enfornem a la tercera part de l'altura del forn. Jo li vaig abaixar la temperatura a 150º C perquè s'hi anara coent més a poc a poc, atés que era més gran que l'original.
Després de passar 45 minuts de cuita i que la casa s'haja omplit d'olors indescriptiblement bones, el resultat en va ser aquest:

Ara és el moment de passar a fer la salsa de te que acompanya aquest pastís: posem en un cassó antiadherent la llet i la beina de vainilla raspada a bullir. Quan faça un bull, apaguem el foc i posem dins del cassó les bossetes de te perquè s'hi infusionen. Jo les hi vaig deixar durant 8 minuts. Passat aquest temps, colem la llet.
En un llibrellet, posem els rovells d'ou i el sucre i els batem fins que blanquegen. Ara li posem una mica de la llet que havíem bullit i anem batent novament fins que s'hi hagen barrejat bé els ingredients. De la llet que ens quedava, en traiem mig gotet i hi dissolem la mitja culleradeta de Maizena.
Posem en un cassó antiadherent tota la llet amb els ous i la posem a escalfar sense deixar de remenar-la amb un batedor manual de varetes. Quan quasi estiga per arrencar el bull, li afegirem la llet mesclada amb la Maizena i veurem que quasi al moment ja s'espesseeix. Llavors, apaguem el foc i ja la podem usar.
Quan tallem un tros del pastís, li'n tirarem una miqueta per damunt i per les vores. És un complement molt bo i molt "british".
 Bé, doncs el pastís en qüestió va servir per a l'últim esmorzar del departament d'enguany, i va agradar molt. És laboriós de fer, però paga la pena.
La pròxima vegada que el prepare potser li posaré una altra poma més.


  

5 comentaris:

Eva Macià ha dit...

Com t'he dit pel facebook... això és un berenar de luxe!! i ara veient el pas a pas, n'estic convençudíssima total! m'encanten els pastissos de poma i les sèries britàniques ;)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Mrs. Patmore, pot servir el té, acompanyat amb aquest deliciós pastís de poma...? tanqui la porta al sortir, si us plau, que no ens vegin com apreciem aquest pastís de poma que ens ha preperat.
Pot retirar-se, Mrs. Patmore. (Inclinació per part de Mrs. Patmore)
Inclinació i també fabulós aquest pastís de poma.
Salutacions Francesc¡¡ :O) :O)

Chus Castro ha dit...

Acabo de descobrir el teu bloc, aquest pastís és genial. Ja tens una seguidora més. Petons.

bojosperlacuina ha dit...

Ostres, t'ha quedat espectacular! Ja em vénen ganes de provar-lo de fer. Per ca nostra que ens agrada tant la poma...

Francesc ha dit...

Eva Macià: si t'agraden els pastissos de poma, aquest t'agradarà molt i molt. Ja veuràs.

JosepB.Menja de Bacallà: M'ha encantat el teu comentari. MOLTES gràcies!!!

Chus Castro: Moltes gràcies. Em fa molta il·lusió.

Bojos per la cuina: et dic el mateix que a l'Eva: és boníssim!! Gràcies pel vostre comentari.