L’estiu és temps de bresquilles i de cireres. Les bresquilles, quan
maduren, omplin d’olor el lloc on les tingues. És el cas de casa meua, a la
cuina. Feia uns dies que tenia unes bresquilles tan madures que corrien el
perill de fer-se malbé. Solució: pensar en fer-ne un pastís. Però el “problema”
era que potser no en tindria prou per a cobrir-ne la superfície. Vaig pensar
que, potser unes cireres no farien una mala combinació. A més, podia usar una
mica d’ametlla congelada que tenia des de Nadal passat. Vaig fer una cerca per
la xarxa i, a partir de la lectura d’unes quantes receptes de pastissos amb
aquests ingredients, en vaig fer jo una de nova.
PASTÍS DE BRESQUILLES, CIRERES I AMETLES
INGREDIENTS:
1 placa de pasta de full “Hacendado” (1)
250g d’ametla mòlta “Hacendado”
1 got (dels d’aigua) de sucre blanc
1 c/s d’essència de vainilla o la raspadura de dues beines de vainilla
1 c/c de farina integral
3 bresquilles
1 got (dels de vi) de sucre moré
Mantega per a untar el motlle
3 cullerades de melmelada de bresquilla
½ got (dels de vi) d’aigua mineral o filtrada
PREPARACIÓ:
Posem a descongelar la placa de pasta de full. Posem a escalfar el forn
a dalt, a baix i amb l’aire a 200° C.
En un llibrell alt o en un bol, posem els ous i els batem amb la
batedora de varetes. Hi aboquem el sucre blanc i també el mesclem molt fins que
esdevinga una mescla homogènia. Ara, a poc a poc, anem afegint-hi l’ametla
mòlta fins que tot es barrege perfectament (cap a la meitat de l’ametla, hi
posarem la cullerada d’essència de vainilla i continuarem afegint-hi l’ametla,
llavors).
Quan estiga tota mesclada, hi afegirem la culleradeta de farina
integral (pot ser farina normal. Jo hi vaig posar la integral perquè no me’n
quedava de l’altra) i continuem mesclant bé una estona amb la batedora
elèctrica o la manual. Queda molt espès.
Untem el motlle de mantega i li posem al fons un redolí de paper de
forn de la mateixa mida que tornarem a untar amb més mantega.
Rentem les bresquilles i, sense pelar-les, les tallem a mitges llunes
primes. Rentem les cireres i els en llevem el pinyol.
Amb el corró, aprimem molt la pasta fullosa i la disposem sobre el
motlle. Punxem tot el centre de la pasta amb una forqueta, però no les vores.
Amb l’ajuda d’una espàtula, aboquem la mescla d’ous, ametlla, vainilla
i farina integral i la distribuïm igualadament per tota la superfície del
pastís. Com que és una barreja espessa, costa una miqueta, però es fa fàcilment.
Col·loquem dues rengleres de mitges llunes de bresquilla. Seguidament,
tot un cercle de cireres espinyolades. Continuem amb més bresquilla fins acabar
amb un centre de cireres. Tallem cireres a quarts i les col·loquem entre les
ones del primer cercle de talls de bresquilla i on calga del centre del pastís
(pel que fa a la decoració, això va a gust de qui fa el pastís).
En estar tot repartit, aboquem el gotet de sucre moré per damunt de tota la superfície del pastís.
Ara enfornem el pastís a la part baixa del forn. Abaixem la temperatura
a 160° C i li llevem la funció de dalt. El mantenim a
eixa temperatura durant 20 minuts. Passat aquest temps, pugem la temperatura a
180° C i el coem durant 10 minuts més. Passat aquest temps, el coem
durant altres 15 minuts però amb la funció grill només.
Mentrestant,
posem ½ got d’aigua mineral o filtrada (escalfada prèviament) i les tres
cullerades de melmelada i triturem tot amb la batedora fins que quede com una
mescla homogènia.
Acabat
això, amb un pinzell, pintem tota la superfície del pastís perquè ens quede
lluent i abellidor. Deixem que s’acabe de refredar i ja ens el podem menjar.
Fresquet del frigorífic està boníssim, i a temperatura ambient, també.
(1) Que conste que a mi aquesta marca de pasta fullosa no m’agrada
gens. La venen congelada i plegada i, quan la descongeles per a poder
desplegar-la, tendeix a fer-se enganxosa i sempre l’he de pastar de nou. L’he
usada perquè en tenia un parell de caixes al congelador i no volia llançar-les
a perdre així com així.
6 comentaris:
Fa molt bona pinta aquest pastís!! acabo de descobrir les "bresquilles" ;).
Jo tampoc sabia què eren les bresquilles fins veure les fotos. Una tarta deliciosa.
Marina A.F.
Quin pastís!! Fa una ptnta fantàstica!!!
Eva Macià i Chus Castro: el català té tantes paraules que l'enriqueixen!!! A cada territori en podem trobar que ens aprofiten per a fer-les encara més nostrades!!!
Marina A.F.: Moltes gràcies!!!
Hola! Acabo de tornar de les vacances i passo a saludar, tinc molta feina atrassada amb els blogs :)
Una combinació ben encertada, segur!
Jo també vaig descobrir què són les bresquilles ja fa temps gràcies a tu ;)
Gemma: besets i moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada