divendres, 24 de maig de 2013

PALMERETES DE PASTA FULLOSA AMB XOCOLATE

L'altre dia ens assabentàvem per la Dolors, al seu blog de cuina, que l'Àstrid Gabilondo, que portava el blog "Mi blog de pintxos", havia faltat. Ràpidament es va estendre per la colla gastroblogaire un sentiment de tristor i un pensament: fer-li un petit homenatge de record. La proposta era triar una de les múltiples receptes que manté al seu blog i publicar-la avui. Com que no vaig massa bé de temps, vaig triar-ne una que no havia fet mai i que era molt senzilla. Justament la que ella va anomenar "Palmeritas de hojaldre con chocolate". L'he feta seguint fil per randa les seues instruccions i, a banda de molt fàcil, n'ha resultat unes palmeretes poc dolces, suaus, amb el saboret del xocolate.

PALMERETES DE PASTA FULLOSA 
AMB XOCOLATE


INGREDIENTS:
1 placa de pasta de full fresca "Hacendado"
125 g de xocolate negre sense sucre "Valor" (l'Astrid n'hi usava de cobertura)
Una nou de mantega
Quantitat suficient de sucre blanc (aproximadament, 3/4 d'un got dels d'aigua)

PREPARACIÓ:
Estenem el rotllo de pasta de full en una superfície en la qual haurem empolvorat sucre generosament. A la superfície del full hi escampem també bastant sucre. Passem un aprimador per damunt amb suavitat perquè el sucre hi quede ben impregnat. Com més força hi farem, més sucre s'hi enganxarà i, consegüentment, serà més dolç
Dobleguem ara cada vora cap a l'eix central de la placa de pasta fullosa de manera que les dues vores s'ajunten. Tornem a doblegar cada costat cap a dins dues vegades (l'ideal, tres més, però no ha pogut ser). Si volíem palmeretes més grans, ho faríem una sola vegada més, però així aconseguirem un resultat de palmeretes de dos o tres mossets.
Amb un ganivet anirem fent-ne "talls" d'entre 0,5 i 1 cm. Anem col·locant les palmeretes en una safata de forn coberta de paper de forn. Hem de deixar un bon espai entre les unes i les altres perquè augmenten bastant de volum.
Introduïm la safata en el forn preescalfat a 200 º amb calor amunt i avall uns 15-20 minuts, encara que als 10 minuts els donarem la volta perquè es dauren pels dos costats. Això és una mica relatiu, perquè cada forn és un món. Hem de col·locar la safata a la part mitjana del forn i vigilar que no se'ns cremen, les palmeretes.


Mentre estan al forn, fonem el xocolate a colpets curts de microones. Hem de vigilar això perquè, si ens hi despistem, el xocolate se'ns pot cremar fàcilment. Hi afegirem una nou de mantega al final per a aportar-hi brillantor. El reservarem en un bol amb aigua calenta perquè no se'ns solidifique. Això és important perquè aquesta mena de xocolate, en no ser de cobertura, tendeix a solidificar-se molt ràpidament.
Traiem les palmeretes del forn i les col·loquem en una reixeta perquè s'hi refreden. 
Una vegada estan fredes, les mullem per un dels costats en el xocolate i les deixem refredar sobre un paper vegetal. I ja està.
Estan boníssimes i no te'n pots menjar només una. Acompanyen molt bé el cafenet de la vesprada o del desdejuni despertador.
En fi, aquest ha estat el meu petit homenatge a l'Astrid Gabilondo, que al cel siga. Sempre ens hi quedarà el seu blog i el seu record.

La foto de l'Àstrid l'he treta del blog de la Dolors.

7 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Un bon homenatge, Francesc. Quina pena, pobra Astrid.

manel ha dit...

un record ben dolç per a una dona que ho mereixia. gràcies, francesc!

Quina Bona Pinta ha dit...

Molt bones i sempre donen molt bon resultat. Felicitats pel blog ;)

Donibaneko Buscando Umami ha dit...

Deliciós Homenatge per a l'Astrid Gabilondo
Senzilles i tan llamineres, a casa ens encanten amb molta xocolata!
una salutació

M Glòria ha dit...

Un dolç comiat.
Ptnts
Dolça

Montse Cartanyà ha dit...

Que bones i que fàcils són, Un esmorzar perfecte per al cap de setmana. M'ha encantat conèixer el teu blog.
Montse
http://estoneslliures.blogspot.com.es/2013/05/pastis-de-moka.html#comment-form

Francesc ha dit...

Primer de res: us demane disculpes a tots/es per haver tardat tant a respondre-vos.

Marina, Manel, Donibaneko, MGlòria: em va fer molta pena en saber que havia faltat aquesta dona. En la glòria que decanse.

Quina Bona Pinta: Gràcies!!1

Montse: ara mateix visitaré el teu blog. Gràcies. :D