ARRÒS AL FORN AMB BLEDES, BACALLÀ I ANOUS

Aquest arròs feia molts i molts anys que no el preparava; potser més de vint. L'altre dia em van regalar un pot de bledes en conserva i vaig pensar a fer-lo perquè en tenia tots els ingredients. Val a dir que l'original duu bledes fresques bullides a casa prèviament. Però bé, aquestes eren bones, també.

ARRÒS AL FORN AMB BLEDES, BACALLÀ I ANOUS

INGREDIENTS:
(per a 2 persones)
2 tassetes i mitja (de les de cafè) d'arròs
9 tassetes (de les de cafè) de brou de verdures
400g de bledes (el pes és bullides i ja escorregudes)
50g de bacallà anglès
5 anous partides per la meitat
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama
2 tomates mitjanes
6 alls
1 cullerada de pebre vermell dolç
Sal (si en cal)

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a baix i amb l'aire a 250º C. Trossegem el bacallà anglès amb unes tisores i el deixem a remull durant uns vint minuts per tal que perda un poc la salabror. Ratllem les tomates i les fregim en una paella amb una cullerada d'oli de Beneixama. quan ja estiga quasi fet, hi aboquem els alls tallats a rodanxes fines, el bacallà escorregut i la cullerada de pebreroig. Li peguem unes voltetes. Hi aboquem les bledes tallades a trossos i continuem sofregint a foc baix durant uns minuts sense parar de remoure.

Posem el contingut en una cassola de fang. Mesclem l'arròs amb el sofregit i reservem tot. Repartim per damunt les mitges anous.

Escalfem el brou de verdures i, quan arrenque el bull, l'aboquem a la cassola. L'enfornem a la meitat de l'altura del forn. El posem només amb l'aire i a sota. Coem a eixa temperatura durant vint minuts.

Passat aquest temps, el continuem coent, però a 220º C durant vint-i-cinc minuts més.

En passar els quaranta-cinc minuts que l'haurem estat coent, apaguem el foc i el deixem reposar en el forn semiobert durant uns altres ser o huit minuts més. I ja està.

Resulta un arròs molt bo i ben barat de fer. Una altra versió duu castanyes, en comptes d'anous. Trobe que potser una mescla d'ambdós elements (anous i castanyes), tampoc no li aniria gens malament; o canviar-hi les bledes pels espinacs...