PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

L'altra setmana buscava per la xarxa receptes de pastís de carlota i em vaig trobar amb un deliciós "Pastís de pastanaga i ametlla" que tot d'una que el vaig veure vaig pensar que l'havia de fer. Feia una pinta deliciosa i, és clar, el resultat final va valdre molt la pena. A més, es tracta d'una recepta laboriosa, però gens difícil. Vaig variar-ne mínimament la proporció de pastanaga. Una vegada més, l'amiga Dolça del blog "No tot són postres a la cuina" me'n donava la solució.

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

250g d'ametla mòlta (= ametló)

300g de carlotes (=pastanagues) ratllades

200g de sucre 

El suc d'un llimó

4 ous 

80g de farina 

1 sobre de lleudo (=rent =llevat) en pols 

1 pessiguet de sal 

150 de xocolate Fondant per a fer la cobertura 

125g  de mantega

Mantega i farina per a greixar el motle

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.

Ratllem les carlotes el més fi possible i la reservem. 

Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal. 

Batem els rovells amb el sucre i els hi afegim, sense deixar de batre, el suc colat del llimó. Ara seguim batent les clares amb cura que no se'ns abaixen i, sense deixar de fer-ho, li afegim la mescla anterior. Tamisem la farina i el lleudo en pols i l'afegim a la barreja sense parar de batre. Fem el mateix amb l'ametla mòlta: la tamisem i l'afegim a la mescla total sense deixar de batre.

Greixem el motle que vulguem amb mantega i l'empolsimem amb farina. N'haurem de llevar-ne l'excés tot colpejant el motle sobre una superfície dura.

Aboquem ara la mescla al motle. Jo en vaig usar un de silicona en forma de corona i per això el vaig col·locar sobre una safata de forn perquè fóra més fàcil de manipular. Hem de colpejar una mica el motle contra la safata per tal d'expulsar les bambolletes d'aire que poguera tindre.

Ara enfornem el pastís a la tercera part de l'altura del forn. 

Com que cada forn és un món, jo vaig deixar el pastís a 200º C durant quinze minuts i, llavors, vaig abaixar-ne la temperatura a 180º C i vaig deixar només la funció a sota i amb l'aire. El vaig continuar coent durant trenta minuts més. En total, van ser cinquanta-cinc minuts.

Passat aquest temps, apaguem el forn i en traiem el pastís encara dins del motle. Deixem passar uns minuts i l'aboquem sobre una reixeta perquè es refrede.

Mentrestant, preparem la cobertura: posem la mantega a trossos i el xocolate en un cassó a foc lent i no parem de remenar fins que tot faça una mescla uniforme i lluent. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme el xocolate.

En estar, deixem que s'espesseïsca una mica i l'aboquem per damunt del pastís fins que en quede tot cobert.

Traslladem el pastís de la reixeta a la plata on el servirem, i ja està. Un pastís tou, d'un sabor especial i amb l'afegit boníssim del xocolate. 

No perd tovor d'un dia per a l'altre.

Nota: he volgut reivindicar l'ús de la paraula "lleudo" que és com hem anomenat fins ara a Beneixama el "rent" o "llevat". Molta gent del poble li diu ara el nom d'una marca comercial o, fins i tot, hi ha incorporat el castellanisme.
Nota 2: la bona amiga Gemma Clofent, del blog "La cuina de casa" (de referència obligada al món de la rebosteria a Internet), em fa arribar l'apreciació que, en el món de la pastisseria, se li diu "lleudo", "llevat" o "rent" al de forner i al que és en pols o industria, se l'anomena "impulsor".