divendres, 8 de novembre del 2013

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE

L'altra setmana buscava per la xarxa receptes de pastís de carlota i em vaig trobar amb un deliciós "Pastís de pastanaga i ametlla" que tot d'una que el vaig veure vaig pensar que l'havia de fer. Feia una pinta deliciosa i, és clar, el resultat final va valdre molt la pena. A més, es tracta d'una recepta laboriosa, però gens difícil. Vaig variar-ne mínimament la proporció de pastanaga. Una vegada més, l'amiga Dolça del blog "No tot són postres a la cuina" me'n donava la solució.

PASTÍS DE CARLOTA I AMETLA AMB COBERTURA DE XOCOLATE


INGREDIENTS:
250g d'ametla mòlta (= ametló)
300g de carlotes (=pastanagues) ratllades
200g de sucre 
El suc d'un llimó
4 ous 
80g de farina 
1 sobre de lleudo (=rent =llevat) en pols 
1 pessiguet de sal 
150 de xocolate Fondant per a fer la cobertura 
125g  de mantega
Mantega i farina per a greixar el motle

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Ratllem les carlotes el més fi possible i la reservem. 
Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal. 

Batem els rovells amb el sucre i els hi afegim, sense deixar de batre, el suc colat del llimó. Ara seguim batent les clares amb cura que no se'ns abaixen i, sense deixar de fer-ho, li afegim la mescla anterior. Tamisem la farina i el lleudo en pols i l'afegim a la barreja sense parar de batre. Fem el mateix amb l'ametla mòlta: la tamisem i l'afegim a la mescla total sense deixar de batre.
Greixem el motle que vulguem amb mantega i l'empolsimem amb farina. N'haurem de llevar-ne l'excés tot colpejant el motle sobre una superfície dura.
Aboquem ara la mescla al motle. Jo en vaig usar un de silicona en forma de corona i per això el vaig col·locar sobre una safata de forn perquè fóra més fàcil de manipular. Hem de colpejar una mica el motle contra la safata per tal d'expulsar les bambolletes d'aire que poguera tindre.
Ara enfornem el pastís a la tercera part de l'altura del forn. 
Com que cada forn és un món, jo vaig deixar el pastís a 200º C durant quinze minuts i, llavors, vaig abaixar-ne la temperatura a 180º C i vaig deixar només la funció a sota i amb l'aire. El vaig continuar coent durant trenta minuts més. En total, van ser cinquanta-cinc minuts.
Passat aquest temps, apaguem el forn i en traiem el pastís encara dins del motle. Deixem passar uns minuts i l'aboquem sobre una reixeta perquè es refrede.
Mentrestant, preparem la cobertura: posem la mantega a trossos i el xocolate en un cassó a foc lent i no parem de remenar fins que tot faça una mescla uniforme i lluent. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme el xocolate.
En estar, deixem que s'espesseïsca una mica i l'aboquem per damunt del pastís fins que en quede tot cobert.
Traslladem el pastís de la reixeta a la plata on el servirem, i ja està. Un pastís tou, d'un sabor especial i amb l'afegit boníssim del xocolate. 
No perd tovor d'un dia per a l'altre.
Nota: he volgut reivindicar l'ús de la paraula "lleudo" que és com hem anomenat fins ara a Beneixama el "rent" o "llevat". Molta gent del poble li diu ara el nom d'una marca comercial o, fins i tot, hi ha incorporat el castellanisme.
Nota 2: la bona amiga Gemma Clofent, del blog "La cuina de casa" (de referència obligada al món de la rebosteria a Internet), em fa arribar l'apreciació que, en el món de la pastisseria, se li diu "lleudo", "llevat" o "rent" al de forner i al que és en pols o industria, se l'anomena "impulsor".

8 comentaris:

Chus Castro ha dit...

Sí senyor, s'ha de mantenir la paraula lleudo, si no, acabarem tots parlant amb la variant dels llibres de text de català a les escoles! A part d'això, aquest pastís ha de ser molt esponjós i saborós. I la xocolata ja és la cirereta! Petons.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Molt bo! La propera vegada que faci bescuit de pastanaga li posaré també ametlla, ha de ser deliciós. Petons, MJ

Gemma ha dit...

Per ser estrictes, a pastisseria del Royal en diem impulsor. El llevat o lleudo, és el del pa, je je je... :)
La combinació de la pastanaga i la xocolata ha de ser sensacional!
I ja sabem que la Glòria és la reina dels cócs...:)

Francesc ha dit...

Chus: Gràcies. És que al meu poble estem perden paraules catalanes de tota la vida a un ritme que fa feredat i a mi em fa patir molt, la veritat.

MaJosé: l'ametlla hi fa una molt bona combinació.

Gemma: no saps com t'agraesc la teua indicació!! M'acabes de resoldre un problema!!! :D Coses de l'idioma. Des d'ara impulsor quan toque i "lleudo", també. Besets

Núria ha dit...

Quan he llegit Carlota no sabia ben bé que era, fins que he vist que era pastanaga! M'agrada la riquesa de la nostra llengua! I he après una cosa nova!
El pastís té una pinta impressionant, a més mai havia vist un pastís de pastanaga cobert amb xocolata i ha de ser deliciós! El faré seguríssim!! Petons

No tot són postres ha dit...

Celebro que t'hagi agradat Francesc... aquesta Dolça se'n fa un fart de fer cocs ;-)

PTNTS
Dolça

Enric ha dit...

Vaig estudiar amb companys del sud i la paraula carlota m'ha portat molt bons records...et passo una recepta de pastis de pastanaga classica per voleu fer-ne un tastet!!

http://sucrebcn.blogspot.com.es/2013/11/el-millor-carrot-cake-del-mon-mundial.html?m=1

Francesc ha dit...

Núria: el nostre català té tot de varietats i expressions que l'enriqueixen per a tots. També és cert que hi ha bandes del País Valencià que també en diuen "psstanaga". Salutacions

Ma Glòria: La Dolça fa cocs de quasi de tot. Es nota que li agraden molt i que hi té molta traça. Besets

Enric: Moltes gràcies per la teua recepta. Me l'apunte per a la pròxima vegada. Estic content que t'haja portat tants bons records. Una abraçada