dissabte, 26 de gener de 2013

BESCUIT DE TARONJA I XOCOLATE

L'altre dia, mentre em passejava per la xarxa, em vaig trobar amb una nova entrada del blog de la bona amiga Queti. Hi parlava d'una exposició dedicada al nostre poeta Vicent Andrés i Estellés. A més a més, hi incloia una recepta d'un bescuit de taronja que, de tot d'una que la vaig veure, vaig pensar que l'havia de fer. A més, m'abellia molt estrenar un motlle que em vaig comprar aquest estiu de ca l'Ikea. Com sempre, hi vaig fer alguna variació de les meues...

BESCUIT DE TARONJA I XOCOLATE



INGREDIENTS:
1 taronja (de les de suc)
La ratlladura d'una altra taronja
250 g de sucre
170 g de farina
70 ml d'oli de girasol
3 ous
1 sobre de rent "Royal"
1/2 got de gotes de xocolate "Hacendado"
1 mica de mantega per a greixar el motlle
1 mica més de farina per al motlle
1 puntadeta de sal

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Rentem la pell de les dues taronges. Ratllem la pell de les taronges sense que toquem, per a res, la part groga o blanca, perquè ens amargaria el bescuit.
Separem les clares del rovells i els reservem per separat.
Pelem una de les taronges i la fem a trossets en un llibrell. Hi afegim la ratlladura de les taronges, l'oli  i els tres rovells. Amb l'ajuda d'una batedora, ho triturem tot plegat fins que en quede una mescla homogènia.
Amb l'ajuda d'un colador fi o d'un cernedor, cernerem la farina i el rent sobre la mescla anterior. Amb un batedor manual de varetes ho mesclarem tot amb moviments embolcallants fins que tot estiga ben mesclat.
Alcarem ara les clares a punt de neu fort amb la puntadeta de sal. Sabrem que estan al punt que volem quan, en voltar el recipient on les hem batudes, aquestes no caiguem. Anem-hi alerta, de tota manera per tal de no fer-hi un desastre!!
En tindre les clares bé, les aboquem sobre la barreja anterior i les anem incorporant suaument perquè no perden aire i tot agafe una consistència ben esponjosa. Llavors, hi incorporarem les gotes de xocolate de la mateixa manera.
Greixem ara el motlle amb la mantega i li aboquem una mica de farina. El voltem per totes bandes fins que n'estiga cobert. Per tal que amolle la que li'n sobra, peguem un colpet amb el motlle sobre la taula o el banc i així només hi quedarà la farina que li calga al motlle.
Omplim el motlle i el col·loquem sobre una safata de forn. L'enfornem i deixem el forn només amb l'escalfor de baix a 145-150ºC (recordeu que l'havíem preescalfat a 180º C!). El mantindrem dins durant uns 45 a 55 minuts. Ara bé, com que cada forn és un món, aneu alerta de vigilar-lo. Sobretot no hem d'obrir el forn durant els primers 35 minuts. Passat aquest temps, podem anar comprovant-ne la cuita amb l'ajuda d'una broqueta de fusta. Quan vejam que ja ens n'ix neta, és el moment de traure el bescuit.
Ara que està cuit, deixem el motlle uns cinc minuts sobre la taula perquè perda una mica de temperatura. Passat aquest temps, bolquem el motlle sobre una reixeta i deixem que el bescuit s'hi vaja refredant i perdent la humitat que li sobra.
Quan estiga fred, el posem sobre una plata i ja està. Jo l'he decorat amb una rodanxa de taronja confitada feta a casa. Segur que també hauria estat molt bo amb una cobertura de xocolate o amb altres idees.

El que és cert és que està boníssim i que ha volat en un tres i no res.

7 comentaris:

Queti ha dit...

Ara que se'ns ha acabat el darrer bescuit, pensava de demanar-te'n una talladeta. Ja veig que, com ací, les cosetes bones duren poquíssim. Besets!

Georgina Cuina del Marroc ha dit...

Hola Francesc!
Amb aquestes propostes, no hi ha qui pugui posar-se a fer règim...
Està molt bé el tema de muntar les clares, jo mai hi penso i veig que ho hauria de fer, em quedarien els bescuits molt més esponjosos, com el teu...
Una abraçada,

Dolça ha dit...

Molt bo, jo avui també n'he fet un de coc de xocolata i taronja... i ha volat :-D
Ptnts
Dolça

Gemma ha dit...

Entre la queti i tu, m'heu fet venir ganes de provar aquesta coca tan vistosa!
La combinació de la taronja i la xocolata queda sensacional. I voslatres que teniu taronges tan bones, val la pena aprofitar-ho!

anirac ha dit...

que bo!! em sembla que me l'apunto!!

bojosperlacuina ha dit...

Sembla tan flonja, tan suau. A mi també em passa que quan tenc un motlle nou fris molt d'estrenar-lo.

Francesc ha dit...

Queti: la vas encertar de ple quan vas dir que era difícil fer-li'n fotos. És tan bo que costa molt no acabar-se'l de tot d'una. Besets

Geogina: això d'alçar les clares se'm va acudir i va resultar bé. Salutacions

Dolça: és normal que ens passe. Crec que tots dos som una miqueta llépols (=llaminers), veritat? :D

Gemma: l'has de fer!!! És pecat mortal de bo!!!

Anirac: ja veuràs que, si el fas, repetiràs. Salutacions

Bojos per la cuina: això dels motlles com s'acaba? A mi sempre em sembla que me'n falta un!! :D Salutacions