MARIA DEL MAR BONET A CATARROJA

El divendres passat, dia vint-i-sis, vam poder gaudir l'Oreto i jo (amb la bona amiga Teresa) d'un magnífic concert de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Feia més d'un mes i mig que en teníem les entrades i, la veritat, tenia moltes ganes d'escoltar-la. I també d'aconseguir que Oreto la puguera escoltar en directe (sempre es queixava que no l'havia mai sentit així).

Es tractava d'un dels concerts que està fent Maria del Mar Bonet per tal de cantar les cançons del seu disc "Terra secreta". El Teatre Auditori de Catarroja (TAC) era ple de gom a gom. Nosaltres estàvem a primera fila (realment, a la segona, però és que la primera estava sense ocupar), al centre. Es veia tot molt i molt bé.
A l'hora en punt va començar el concert. Una Maria del Mar molt sòbria, vestida de negre i acompanyada de quatre músics magnífics (el percussionista i el pianista eren increïbles!). La primera de totes, "País Secret", un poema de Robert Graves dedicat a les dones. Després, "La dansa de l'amor", "Per una cançó", "Mai donis per finit", "La rosa de l'adéu", "Merhaba", i totes les altres cançons que composen aquest disc magnífic.
I tot era un goig: la música, la veu. I és que escoltar Maria del Mar Bonet en directe és tocar el cel. Dir que m'ho vaig passar molt bé és quedar-m'hi curt. La seua veu, els seus gestos, la música dels instruments, creava un ambient màgic. Vam poder oblidar la grisor analfabeta que ens amenaça i em va arribar el pensament que, mentres tinguem persones com ella que eleven la nostra llengua i la nostra cultura a eixe nivell, encara tenim una esperança de sobreviure com a poble. De retruc, vaig pensar, també, en tot el que es perden aquells que ens negarien fins el dret a viure, si podien, només perquè ens estimem la nostra cultura i el nostre país. Aquest País que, on en dir "Bon dia" et responen amb un "Bon dia".
Per acabar, els bisos. El TAC s'omplia d'aplaudiments que eren desigs de més cançons. I ella ens va cantar, llavors, "La jota marinera", "Des de Mallorca a l'Alguer" (aquesta cançó va arrencar aplaudiments en aquelles estrofes que fan "Els mots que canta la gent: vives paraules que entenc, que tots parlam el mateix", la ciència feta música i bellesa). I encara en volíem més: aplaudiments, aplaudiments, i el TAC s'enfonsava!!! I va arribar l'última cançó, a capella, i ací Maria del Mar Bonet ens va dir que ens estimava d'una manera ben elegant, amb la lletra i la música de "So de pastera".
I així es va acabar aquest concert fabulós. De tornada, cap a casa, Oreto i jo seguíem com en un núvol, bressolats per la veu de Maria del Mar Bonet. Aquesta vegada, però, des del seu disc. I és que no ens cansem d'escoltar-la.

Heus ací el poema de Robert Graves:

PAÍS SECRET:

Tota dona de natura reial
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern:
-A mitjanit quan el silenci l'envolta
deixa de banda agulla o llibre
i el visita d'amagat
-Aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió.
-Llavors corre, vola o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol;
-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita,
i els peixos mengen de la seva mà.
-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren
frescs a una badia tancada.
-Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme,
sobre la seva geografia.
Ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.
-M'ha promès, però, quan morí,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes
on de vegades ens trobàrem.

BARCELONA-BENEIXAMA (I)

Aquest "pont" de sant Josep, l'Oreto i jo l'hem passat a Barcelona. Havíem de veure-hi un munt d'amics i hi coneixeríem "en viu i en directe" d'altres que només coneixíem "de blog". És curiós això del món blogaire. De vegades estàs més en contacte amb persones "a l'altra banda de la pantalla" que amb alguns dels teus veïns per falta de temps o de coincidència.

Aquesta vegada teníem molta il·lusió. Entre la Gemma i el Josep i la Glòria, ens havien preparat un munt de sorpreses: UNA CLASSE DE CUINA AMB LA MIREIA CARBÓ!!!!

Semblava impossible que puguérem arribar a participar en una classe d'aquestes de cuina que, fins a eixe moment, només havia pogut veure a través de les cròniques dels amics blogaires als seus blogs respectius.
A la parad de metro d'Universitat ens vam trobar amb la Glòria i el Josep i d'allà vam fer cap fins al Club Social Caprabo on es faria la classe de cuina. He de confessar que estava molt nerviós i emocionat per poder participar en aquell esdeveniment.

En arribar-hi, ens vam trobar amb alguns blogaires coneguts: la Gemma, la Sara Maria i hi vam conèixer d'altres (com la Gemma, de Canet de Mar) que, fins ara no els coneixíem. I, finalment, hi vam conèixer el Josep Bayé!!!

I en això que veiem la Mireia Carbó. Quin encant de persona!! A banda d'una cuinera excel·lent (us en recomanem els tres llibres de cuina que té publicats), té una vis còmica que fa que les seues classes resulten divertidíssimes. És molt i molt simpàtica i bonhomiosa. Ens va ensenyar a preparar "galets amb anxoves i espinacs" (la salsa és facileta del tot), "graten esponjós de bacallà al perfum d’all confitat " (sols l'oloreta ja deia "menja'm") i "carquinyolis" (senzillíssims de fer!!). A mesura que anava cuinant els plats, s'omplia tot d'una flaire que feia vindre una gana de por... El millor era que podíem tastar els plats acabats de fer. MMM!!!
Quan vam acabar la classe, ens van obsequiar a tots amb una bosseta de tela que tenia arròs del Delta de l'Ebre, una manyopla de tela, un receptari de l'arròs i una bossa amb minigaletes de règim.

Després de la classe ens vam repartir en cotxes i vam anar cap a la zona del restaurant on soparíem: Piazze d’Italia, al carrer de Casanova, número 94. A la porta ens hi esperaven altres dos blocaires amb els quals tenim una relació d'amistat molt intensa: Massitet i Quisumenja. Com que era una mica d'hora, vam fer un pica pica lleugeret en un bar proper.

Quan en va ser l'hora, hi vam entrar. El sopar va ser una passada de bo!!! Quin bon ull el de la Glòria i el Josep a l'hora triar el restaurant!!! D'entrants ens van traure porchetta, mortadel·la, amanida d'espàrrecs a la brasa i unes amanides amb mozzarella, tomata i carabasseta boníssimes. De plat principal, la majoria vam demanar Bis, que consistia en un risotto amb parmesà i un ravioli de carabassa. L'amic Massitet va preferir una pizza que feia molt bona cara. Les postres van ser ben diverses: panna cotta amb salsa de caramel, pastís de formatge, pastís de Nutella, tiramisú... Al final ens van traure uns licorets i tots tan contents, cap a casa.
El millor de tot: la companyia, l'amistat, la bona entesa i el gust de menjar plegats coses bones. Coses del món blogaire.
I encara em queda una altra crònica per fer.

Teniu cròniques molt millors que la meua ací:
Delícies del rebost
El café de nit
La cuina de casa
Olleta de verdures

POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS

De l'altre dia em quedaven uns xampinyons que començaven a perdre la frescor de la compra. Per això vaig pensar que, abans que es tudaren, els usaria en algun plat. Com que la carn que més m'agrada és la de pollastre, posant d'ací i d'allà (més que res, per tal que no es facen malbé coses) va eixir aquesta recepta.

POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS

INGREDIENTS:

Per a 4 persones
8 cuixes de pollastre
3 cebes mitjanes blanques
1 ceba mitjana de Figueres
1/ kg de xampinyons frescos
9 alls
16 orellanes
16 ametlles fregides
1 culleradeta (de les de cafè) de mostassa vermella en gra
1 cullerada sopera d'orenga seca
1 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
2 clavells d'olor
Sal
Oli d'oliva de Beneixama
1/2 got (dels d'aigua) de cava
1/2 got d'aigua

PREPARACIÓ:
És una mica laboriós. Posem un raig d'oli a la paella i hi sofregim un all xafat amb el tall del ganivet. Es tracta de perfumar l'oli, per tant, no s'hauria de cremar. En estar daurat, le'n traiem. Col·loquem el pollastre i abaixem el foc. L'hem d'anar fregint de manera que amolle el seu greixet i es vaja enrossint a poc a poc, per això s'ha de posar al foguer més petit, al mínim, i deixar-lo-hi uns tres quarts d'hora fent-s'hi. De tant en tant, li hem d'anar pegant la volteta perquè no es creme. L'hem de traure quan estiga ben rosset.

Mentrestant, poder anar tallant les cebes i els xampinyons ben menuts. En la paella de fregir el pollastre, sofregim la ceba fins que quede daurada sense cremar-se. En estar, la traiem i hi sofregim els xampinyons (si cal, s'hi pot posar més oli d'oliva). Quan ja s'hagen begut el líquid que amollen, tornem a abocar-hi la ceba reservada i sofregim ambdós ingredients durant una estona.
En una olla de pressió, aboquem la mescla de ceba i xampinyons. Aboquem les ametlles i les orellanes tallades a trossets i els dos clavells d'olor. Col·loquem per damunt els trossos de pollastre. Aixafem els altres 8 alls amb l'ajuda d'un ganivet de fulla ampla i els anem col·locant entre les cuixes de pollastre. Repartim per damunt l'orenga i el pebre vermell sobre cada cuixa. Ara fem el mateix amb la mostassa en gra.
Aboquem el cava i l'aigua i salem. Ha de quedar que es veja com a mig dit de pollastre sense cobrir. La ceba amolla molta aigua i no cal posar-n'hi més.

Tapem l'olla de pressió i, en assolir-la, comptem 30 minuts de cuita. Llavors, apaguem el foc i deixem que perda pressió tot el temps que li calga sense obrir l'olla ,i ja es pot servir.

TRUITA DE XAMPINYONS I JULIVERT

L'altre dimecres vaig anar a plaça a comprar i vaig veure uns xampinyons d'aquells acabats de collir que feien molt bona cara. Feien tant de goig que vaig pensar a fer-ne una truita.

TRUITA DE XAMPINYONS I JULIVERT

INGREDIENTS:
Xampinyons
Julivert
3 ous frescs
1 all
Sal
Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Rentem els xampinyons i els tallem a quarts. En una paella fonda, posem un raig d'oli de Beneixama i, quan estiga ben calent, hi sofregim un all sec perquè hi deixe el seu aroma.
Traiem l'all de la paella. Aboquem els xampinyons i els hi anem sofregint amb un polsimet de sal fins que estiguen ben daurats. Mentrestant, trinxem el julivert. Batem els ous amb una mica de sal. Hi afegim el julivert i els xampinyons.

Posem més oli a la paella, si no n'hi haguera prou. El fem ben calent i hi aboquem els batuts i els xampinyons amb el julivert. Anem fregint a poc a poc, fins que quede quallada però no seca. Si queda una mica oliosa, sempre li'n podem llevar amb paper de cuina.

BESCUIT D'ARGENT

En preparar les postres de l'aniversari d'Oreto em sobraven quatre clares d'ou. Feia uns pocs dies que la Ma José del boníssim blog "Dit i fet" havia publicat una recepta que es deia "Torta de plata" que es feia amb clares d'ou. Vaig pensar que era una bona idea preparar-lo per tal d'aprofitar-les. Hi vaig introduir alguns canvis i el vaig rebatejar amb aquest nom.

BESCUIT D'ARGENT

INGREDIENTS:
125 g de mantega
220 g de sucre
250 g de farina
1 sobre de llevat
4 clares d'ou
1 beina de vainilla (a la recepta original, hi deia 1/2 culleradeta d'essència de vainilla)
1/2 tassa de llet de soja (de normal, a l'original)
Sucre glaç per a decorar

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 180 graus a dalt, a sota i amb l'aire. Deixem la mantega a temperatura ambient fins que tinga una textura blana. La batem amb el sucre fins que queden ben barrejats. Tamisem la farina i el llevat i l'afegim a la barreja anterior batent bé perquè s'hi mesclen adequadament. Costa una mica, però. Ara hi afegim les clares d'una en una i veurem que la massa esdevé més manejable i homogènia.
Posem la llet de soja a calfar. Obrim la beina de vainilla i la raspem amb l'ajuda d'un ganivet i n'aboquem els granets a la llet i la fem bullir una estoneta. La deixem resposar perquè el sabor de la vainilla la impregne bé, com en una infusió. En estar tèbia, la colem i l'afegim a la mescla anterior. Ho barregem tot bé.

Untem el motle amb mantega, l'enfarinem i colpegem el motle sobre una superfície dura per tal que amolle la farina que li sobra. Aboquem a dins la mescla del bescuit, sacesegem una miqueta el motle perquè s'hi repartesca bé la barreja i l'enfornem. El coem durant aproximadament 45 o 50 minuts. Hem d'anar-lo mirant per tal que no se'ns creme.

Quan ja està cuit, le'n traiem i el bolquem sobre el plat on el servirem. Esperem que es gele una mica. En estar fred del tot, l'empolvorem amb sucre glaç i ja es pot menjar.
Resulta, com bé deia la Ma José, un bescuit molt i molt lleuger i saborós. És ben difícil menjar-ne només un trosset...

BESCUIT GLACÉ DE CREMA CATALANA AMB BRULL I SALSA DE CACAU

Les postres de l'aniversari d'Oreto van ser aquestes. Estan inspirades en la que es diu "Bescuit glacé de crema catalana amb recuit de drap i cacau", que apareix al número 104 de la revista "Cuina", obra del cuiner Pep Nogué. La vaig fer tal qual però canviant el "recuit de drap" per brull i i ampliant la quantitat de cacau pur en pols amb què vaig fer la salsa. Tot i que posa que la recepta és per a 4 persones, com que és molt calòrica i alimentosa, es podria fer per a 6 o fins i tot 8 persones i no passaria res.

BESCUIT GLACÉ DE CREMA CATALANA AMB BRULL I SALSA DE CACAU

INGREDIENTS:
330 ml de nata líquida 33%
100 g de sucre
4 rovells d'ou
330 g de brull
1 fulla de 2 g de gelatina
PER A LA SALSA DE CACAU:
80 ml d'aigua
60 g de sucre
25 ml de nata líquida 33%
50 g de cacau pur "Valor".

PREPARACIÓ:

Posem a bullir la nata amb el sucre. Quan arranque el bull, ho retirem del foc i hi afegim els quatre rovells d'ou i ho batem tot enèrgicament amb l'espàtula. Ara hi afegirem la fulla de gelatina (prèviament hidratada amb aigua freda) i, quan s'haja fos, hi incorporarem el brull.
Ho triturarem tot amb l'ajuda de la batedora perquè quede ben fina la barreja. Ho deixarem reposar unes hores a la nevera. A la recepta original diu que 24 hores, jo ho vaig tindre 4 hores i va anar bé.
Passat aquest temps, vaig posar la mescla anterior en un motlle redó, tipus cércol, amb una làmina de plàstic al voltant perquè, una vegada congelat, es puga desemmotllar amb facilitat. Vaig posar el cércol sobre un plat i vaig congelar la mescla durant un dia.

A l'hora de desemmotllar-ho, vaig passar un moment el cércol sota el raig d'aigua calenta de l'aixeta i no vaig tenir cap problema a desemmotllar-ho. Vaig col·locar el glacé congelat sobre el plat de servir una hora abans perquè assolira una textura adient.
Moments abans de servir vaig preparar la salsa de cacau tot posant a calfar la nata, l'aigua, el sucre i el cacau. Com que no acabava de quedar fina, la vaig batre amb un minibatedor i, llavors, va quedar bé amb una tetura adient.
Ara tocava acabar de muntar el plat. Només calia afegir-hi la salsa al plat i gaudir-ne un munt.

CIGALES, FAVETES I GALERES

El plat principal de l'aniversari d'Oreto va ser-ne aquesta recepta. És feta a partir de original "Escamarlans, favetes i alls tendres" del núm. 104 , pàg. 28, de la revista "CUINA". El procediment que he seguit és el que s'hi explica. L'únic és que jo n'he variat els temps de cuita i alguns ingredients, bàsicament el marisc (no hi havia més cigales a la peixateria i vaig afegir-hi galeres, cosa que no en duia la recepta original).
Ací cal dir que molts valencians anomenem "cigales" als "escamarlans" (possiblement perquè en castellà es diuen d'eixa manera) i en català correcte s'hauria de dir: "escamarlans". Els escamarlans són de l'espècie "Nephrops norvegicus", mentre que les cigales són de la "Scyllarides latus". És a dir, es tracta de dues espècies diferents.
Tornant als canvis, també hi he canviat les faves. A l'original són tendres i jo n'he usades de pot. Quant al cava, a la recepta de la revista usaven vermut blanc sec, i jo no en tenia. Els alls tendres havien de ser "molt tendres i fins" i jo n'he comprats de més gruixadets i no tan tendres i, al final, se m'ha oblidat posar-los a la recepta. Bé, de vegades no trobes tot el que voldries i fas el que pots perquè s'hi assemble, no?

CIGALES, GALERES I FAVETES

INGREDIENTS:
2 pots de favetes "baby" conservades en oli (marca "Casagrande", de 160 g net cadascun)
2 nyores
6 cigales (= escamarlans) (Nephrops norvegicus)
200 g de galeres
1/2 litre d'aigua mineral
20 fulles de julivert
4 alls
Oli d'oliva de Beneixama
Sal
Pebre blanc
1 gotet (dels de vi) de cava


PREPARACIÓ:
És una mica laboriosa. Posem a remull (dues hores abans) les dues nyores perquè s'hidraten. Aboquem les favetes en un colador i les deixem escorrent-se de l'oli fins que l'hagen amollat quasi tot. Malauradament, aquest oli no ens aprofita per a guisar i l'hem de llençar al punt de recollida d'olis usats.
Pelem les cigales i les galeres i en reservem els caps i les closques, per una banda, i les molles per l'altra.
Posem les closques i els caps, tot tallat a trossos (amb l'ajut d'unes tisores de cuina) en una olla de pressió i hi aboquem l'aigua mineral, l'aigua del remull de les nyores i el cava.
En una paella amb oli d'oliva de Beneixama hi sofregim les nyores, els alls i el julivert, sense que es cremen. En estar, ho aboquem a l'olla. Salpebrem i ho triturem tot amb la batedora. Quedarà un brou molt vermellós. Posem a escalfar tot i, quan assolisca la pressió adient, ho posem a coure durant uns 20 o 25 minuts. En estar, obrim l'olla
Preparem un colador fi. Agafem una tovallola de paper, l'obrim i la col·loquem damunt. La mullem amb aigua perquè s'apegue a les vores del colador. Ara colem el brou d'abans, anant amb compte que quede tot ben net. La tovallola farà que el filtrat siga més fi. El brou colat el reservem. Queda com un fumet saborosíssim.

En una cassoleta posem les faves i les cobrim amb dos gots (dels d'aigua) del brou. Posem a bullir durant uns minutets perquè les favetes n'agafen el gust. Quasi al final, hi posem les molles de les galeres i les cigales. En uns dos o tres minuts ja està. Només queda servir-ho i gaudir-ne.
Està boníssim!!! No de bades l'autora de la recepta original és la Carme Ruscalleda.

ENTRANTS SENZILLETS

Ahir era l'aniversari d'Oreto i em va demanar com a "regal" que li fera un sopar una mica especial (del qual aniré penjant-ne les receptes). Bé, doncs, el primer van ser-ne uns entrants senzillets (perquè les postres serien molt calòriques), però no per això menys gustosos.

ENTRANTS SENZILLETS

INGREDIENTS:
Pa prim del dia
Formatge brie
Cuixot d'ànec
Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Tallem el pa a rodanxes d'un centímetre de gruix i el reservem en un plat destapat perquè es seque una mica (però no massa). Jo l'he tingut unes tres o quatre hores tallat damunt del banc de la cuina. Supose que si es fa amb el pa acabat de tallar tampoc no deu diferir massa el sabor.
Posem el forn a gratinar i amb l'aire a una temperatura de 180 graus.
Mentrestant, posem una mica d'oli de Beneixama sobre les rosquetes. Les cobrim amb un trosset o dos de formatge brie. Col·loquem les rosquetes en una safata de forn i les enfornem cosa de cinc o huit minuts. Hem de veure que el formatge es fon sense cremar-se.

En estar, apaguem el forn i les en traiem. Posem sobre cada rosqueta dues llesques del cuixot d'ànec. Tornem a enfornar durant dos o tres minuts, el just perquè el greixet de l'ànec es fonga. I el servim immediatament. S'ha de menjar de seguida, calentet i bo.

I tant de pressa ens ho vam menjar que no vaig pensar a fer-ne la foto.

TRUITA DE CREÏLLA DIFERENT

L'altre dia em van sobrar dues creïlles torrades al microones (1) i vaig pensar en aprofitar-les en una truita. D'ací va eixir aquest plat, una truita de creïlla diferent perquè aquesta no va fregida (per tant, té menys oli i menys calories) sinó torrada.

TRUITA DE CREÏLLA DIFERENT

INGREDIENTS:
2 creïlles mitjanes torrades al microones
2 ous
Oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:

Pelem les creïlles (torrades i fredes), les fem a trossets i les salem. Batem els ous en un llibrellet amb un polsiment de sal. Hi afegim les creïlles a trossets.

Posem a calfar l'oli a la paella. Hi aboquem la mescla d'abans. En estar feta per un costat, la girem amb l'ajuda d'una tapadora o d'un plat.Fregim per les dues bandes.

En estar, aboquem la truita en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbesca l'excés d'oli i ja està.

(1) Per a "torrar" al microones les creïlles de manera ben fàcil es fa així: es renten les creïlles i es punxen una mica amb la punta d'un ganivet. Sense torcar-les (és a dir, humides), es posen en un plat i aquest dins d'una bossa de plàstic normal (d'aquelles que donen als supermercats) de manera que queden tancadades per totes bandes. Col·loquem el plat al microones a màxima potència durant uns 6 0 7 minuts (dependrà de la grossària de les creïlles). Durant la cuita, veurem que la bossa de plàstic s'infla, però no passa res. Passat el temps de cuita, en traiem el plat i anirem molt amb compte en obrir la bossa perquè hi pot haver baf a molta temperatura. I ja està.

SÉPIA CUITA

L'altre dia vaig voler aprofitar unes sépies netes que tenia congelades al frigorífic des de feia un temps. Per això, les vaig deixar descongelar a temperatura ambient. Volia preparar sépia torrada amb salsa verda. A l'hora de sopar encara estaven quasi congelades. Què podia fer-hi, doncs? Com que crues no n'he menjades mai, vaig pensar a canviar la recepta que tenia pensada per una cosa més ràpida, més o menys. I d'ací va eixir aquesta recepta. Era això o menjar "gelat de sèpia" per a sopar.

SÉPIA CUITA

INGREDIENTS:
2 sépies netes
6 alls
1 pessic de julivert fresc
sal
1 polsimet de pebreblanc
1/2 gotet (dels de vi) de cava
1 raig d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:

Amb un ganivet de fulla ampla, capolem les sépies a trossos mitjans. Com que encara estaven quasi congelades, no em va costar massa tallar-les. En una olla exprés aboquem un raget d'oli de Beneixama i, en estar calent, hi aboquem la sépia tallada a trossos. Amb un cullerot de fusta l'anem remenant perquè s'hi sofregesca bé. Amollarà bastant líquid.

Mentrestant, tallem el julivert a branquetes. Pelem els alls i els fem a rodanxetes. Afegim el julivert i els alls a l'olla i continuem remenant una estona.

Salem una mica i posem un polset de pebre blanc. Hi afegim el mig gotet de cava.

Tapem l'olla i, en assolir la pressió màxima, abaixem el foc i continuem coent-la durant uns vint minuts. Passat aquest temps, obrim l'olla amb precaució i la servim. Queda molt tendra i bona.
Com que sobrarà una mica de brou, el podem reservar colat i congelat per a una altra recepta.

TRUITA DE CARABASSETA

Fa un temps, el bon amic Manel, al seu fantàstic blog "Cuinar és generós", es planyia que als blogs en català no sovintegen les receptes de truita, com si ens n'avergonyírem. Alhora, ell hi publicava una deliciosa truita. Bé, doncs, com que a mi no em fa cap vergonya reconèixer que, de tant en tant, també faig truites. Ací va la recepta de la darrera que vaig preparar:

TRUITA DE CARABASSETA

INGREDIENTS:
1 carabasseta (= 1 carbassó)
2 ous
Oli de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem la carabasseta a trossets. Posem un raget d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la carabasseta capolada i la salem. L'anem sofregint fins que quede daurada sense cremar-se.
Batem els ous en un llibrellet amb un polsimet de sal. Hi aboquem la carabasseta fregida (sense l'oli) i ho barregem tot.
Posem novament l'oli a escalfar i, en estar ben calent, hi aboquem la barreja dels ous i la carabasseta fregida. Fem primer un costat de la truita, la voltem amb l'ajuda d'un plat o d'una tapadora, i la tornem a fregir fins que estiga quallada, però tendra.

En estar, col·loquem en un plat pla paper de cuina. Hi aboquem la truita. La cobrim amb més paper de cuina i un altre plat. La hi deixem reposar una estona. El paper de cuina n'haurà absorbit l'excés d'oli i ja la podem servir.

PASTA AMB SALSA DE VERDURES, GAMBES I CLÒTXINES

Avui m'abellia pasta, però no tenia cap salsa d'aquelles preparades que es poden comprar. Com que al frigorific tenia verdures que podien demanar auxili un dia o un altre, he pensat d'aprofitar-les. Se m'ha ocorregut preparar una salsa de verdures amb peix per tal de fer alguna cosa diferent. I no ha quedat gens malament, per això gose posar-la.

PASTA AMB SALSA DE VERDURES, GAMBES I CLÒTXINES

INGREDIENTS:

1 porro gran
1 carabasseta (= carbassó)
1 bajoca roja (= pebrot vermell)
4 tomatetes
3 cebes de Figueres
100 g de cues de gambes congelades
1 pot de clòtxines (= musclos) al natural
2 cullerades soperes d'orenga seca
1 puntada de cullereta de cafè de pebre roig dolç
6 cullerades soperes d'oli de Beneixama
1/2 got d'aigua
sal

Espirals de colors (n'hi devia haver uns 400 g)

PREPARACIÓ:
Deixem que les cues de gamba es descongelen a temperatura ambient (o ho fem al microones) i en reservem el líquid que amollaran.
Rentem les verdures. Posem un cassó amb aigua a calfar per a escaldar les tomates.
Capolem el porro molt menut (intentem aprofitar al màxim la part verda i tot). Posem una cullerada d'oli de Beneixama (farem el mateix amb cada ingredient que usarem) en una paella a calfar. En assolir la temperatura adient, hi sofregirem el porro fins que estiga quasi cuit. En estar, le'n retirem i el col·loquem en una olleta i el reservem.
Tallem les cebes de Figueres ben menudes i les fregim a la paella amb una altra cullerada d'oli de Beneixama. En estar, les en traiem i les aboquem a l'olleta on teníem el porro fregit.
Capolem menuda la carabasseta (amb pell i tot) i la bajoca (a la qual li llevarem, primer, el peçó, les vinces i les parts blanques) i les sofregim a la paella amb més oli.
Mentrestant, escaldem les tomatetes (a les quals haurem fet prèfiament un tall en forma de creu a la part oposada al peçó) i els llevem la pell i les llavors. Atenció que reservarem el líquid que amollen tot tirant les vinces en un colador i deixant que degotegen. Les trossegem menudes i les afegim a la paella.
Continuem fregint la carabasseta, la bajoca i la tomata fins que estiguen ben cuites. Ara ho aboquem a l'olleta on teníem la resta de verdures i hi afegim el líquid que han amollat les vinces de la tomata (encara que siga poquet).
Agafem les gambes i aboquem el líquid que han amollat a la cassola on tenim les verdures. Tallem les gambes a trossets i les fregim a la paella amb dos cullerades d'oli. Han de quedar ben sofregides. En estar, les aboquem a la cassola.
A la paella de fregir les gambes, aboquem el mig gotet d'aigua i l'hi fem bullir perquè s'impregne de tots els sabors que hi ha deixat la fregidura. Aquest líquid l'aboquem a l'olleta on tenim les verdures. També hi afegim l'orenga i la sal.
Posem aquesta olleta a bullir, primer a foc viu i, després, a foc lent, de manera que vaja fent xup xup. A la poca estona, hi aboquem les clòtxines de pot (sense el líquid de conservació), la puntada de pebre vermell, i continuem coent a foc lent durant aproximadament tres quarts d'hora amb l'olleta tapada.
De tant en tant, convé fer-hi una ulladeta i remenar perquè no s'enganxe. Si veiem que li falta líquid (tot i que les verdures ja n'amollen prou), li podem afegir una mica més d'aigua. S'ha de quedar tot ben cuit i amb els sabors mesclats.
En estar la salsa, posem a bullir la pasta (en aquests cas, les espirals de colors) i, en estar "al dente", els traiem l'aigua. En la cassola on haurem bullit la pasta, hi aboquem la salsa i remenem perquè tot s'hi mescle bé, i ja es pot servir.
Amb tot el que hi he posat m'ha eixit ració per a quatre persones ben menjadores.