diumenge, 10 de gener de 2010

PASTÍS DE XOCOLATE DELS 6 MINUTS

Ahir feia un fred de mil dimonis a Beneixama. Sols, a casa, ens abellia terriblement menjar-nos algun dolç de xocolate. Rebostejant pels blogs, hi vam trobar una recepta que es deia així al fantàstic blog "No tot són postres a la cuina". La vam fer tal i com hi explica, sols amb unes petites variacions:

PASTÍS DE XOCOLATE DELS 6 MINUTS


INGREDIENTS:
125g de xocolate negre
125g de mantega
125g de sucre
3 cullerades soperes de llet (de soja, perquè no en teníem de l'altra)
80g de farina
3 ous sencers
1/2 sobret de rent químic
mantega per a untar el motlle
"Lacasitos" per a decorar

1 motlle per a microones amb forat al mig

PREPARACIÓ:
Untem bé el motlle de mantega i el reservem. Fonem el xocolate (al microones, a baixa potència) . Aboquem en un pitxer alt el xocolate desfet, hi afegim la mantega tova i a trossos i remenem ben fort fins que es desfaça. Hi aboquem la resta d'ingredients (tamissem, però, la farina amb el rent) i ho passem tot per la batedora. En estar ben mesclat i batut, aboquem la mescla al motlle i el posem al microones durant 6 minuts (si és de 900w) o 6 minuts i mig (si és de 800w).

En estar tebi, desenmotllem el pastís i el col·loquem en un plat. Li posem per damunt un quants "Lacasitos" i a passar un gust!!! Com diu l'autora, té un gustet que recorda els Phoskitos de tota la vida... MMMM!!!

13 comentaris:

Mai ha dit...

Mai he fet un coc no res així al microones, però veient-ne els resultats crec qeu comença a ser hora, 6 minuts dius? això és fantastic i no costa ni un duro de llum!!!!!!!! ( amb veu Nuñez del cracòvia )
El motlle per microones , podría ser un de silicona?

Belen ha dit...

6 Minuts dius? No hi ha manera de resistirse! abrigat a brigat i besets a Oreto. Es que les dones som mes fredolines que li anem a fer!

CocinArte ha dit...

Fa temps que no preparo al microones, però queden molt bé i són molt ràpids de preparar!! Potser m'animo..Aquí no ha nevat però fa molt de fred, i a Castellterçol ni t¡explico!

Núria

josep ha dit...

Francesc,
Gran pastís el que vàreu fer, ara bé, no ens enredis, a tu no et cal que faci fred per a menjar xocolata oi?.
Una abraçada

Francesc ha dit...

Núria: no és que siga massa de fer coses al microones. És molt ràpid, això sí. Tanmateix,preferesc el forn tradicional. Però és que aquest dolç era tan abellidor...

Josep: m'has enxampat!!! És cert, ho confesse, no necessite cap excusa per a menjar xocolate... en sóc addicte!!! He he he!!!

Gemma ha dit...

Tens raó que en dies freds com aquests ve de gust una recepta més contundent, aquesta amb xocolata és ideal. I si a sobre es fa ràpid, molt millor, que així no cal esperar tant per clavar-li queixalada, je je je...

Francesc ha dit...

Gemma: hi tens tota la raó!! I és que la xocolata ja ho té, això. És ideal per als dies de fred (i de calor, de pluja...). ;D

La cuina vermella ha dit...

Sembla mentida que en 6 minuts es pugui cuinar aquesta suculència. Em sembla una idea genial. Ara només ens falta comprar-nos el microones. Molts petons estimats. M'encanten les imatges de Benixama tota nevada. Muuuaaaaaacccc

Assur ha dit...

M'he llegit, un a un i, tal i com m'agrada fer-ho, amb comentaris inclosos, els vostres darrers "posts" plens, com sempre i es parli del que es parli, d'aquesta vitalitat que despreneu, d'aquest amor al paisatge del que en formeu part, i gaudint del preciós i acurat llenguatge amb què us dirigiu a nosaltres.

Les masses amb rent no són, ni de bon tros, la meva especialitat: mai em lleven, però prometo intentar la massa de pizza amb rent de forner que expliqueu.

Sabeu que tinc una panificadora que fa temps em va regalar l'Anna Maria i que encara no he gosat estrenar?... A veure quin dia m'hi poso!

Vaig estar molt content de saber que éreu a Londres per celebrar el final d'any, i jo també espero una crònica una mica més llarga, eh?, que això que dieu que no val la pena perquè qui més qui menys ja ha estat a Londres, si bé és cert en molts casos, no ho és en el meu, ja que només hi vaig ser un dia, i per feina!, “tancat” al Royal National Institut for the Blind (o com s'escriga), i encara vaig tenir la sort d'albirar, però de lluuuuuuny, una de les famoses Torres.

Una forta abraçada, amics!

Dolça ha dit...

Hola Francesc, m'encanta veure com corre el pastís PHOSKITOS, jejej.
És aquell postre d'emergència que sempre surt bé.

PTNTS
Dolça

xaro ha dit...

Fàcil, ràpid i vistós...no es pot demanar res mes!!!!!!

Ptnts

illetapitita ha dit...

No he fet mai una cosa així al microones, però veient el temps que es tarda i el resultat... Cap a la llista!!
Bon any!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: va eixir un pastís sensacional!!! Era TAN bo!! En fi, coses de les addiccions. Les fotos de Beneixama ja són això, història. Ara la neu s'ha fos i només hi plou. Però eren boniques, eh?

Enric: gràcies pels teus elogis!!! Quina mala sort que no pogueres veure res de Londres... A nosaltres ens va agradar moltíssim. Tinc pensar fer algun post addicional més endavant, però ja veurem. Això de la panificadora és com tot: li cal temps. Encara que només siga posar-hi els ingredients. Com que és un embalum considerable, almenys per a la nostra cuina, no la pots tindre sempre per damunt del banc. Ja no podríem posar-hi res més.
Quant a la pizza, aquesta massa no puja tant com les altres, però queda molt i molt bona. Salutacions.

Dolça: no saps com vam gaudir d'aquest pastís tan rebò. Va ser una sort retrobar-lo al teu bloc. Moltes gràcies. Segur que el repetirem més d'una vegada. Ara, potser hi posaré una mica més de xocolate. És que en sóc molt addicte... Besades.

Xaro: sí que se'n pot demanar més: "Vull un altre tros de pastííííííííS!!!" ;D

Illetapitita: Bon any!!! Si el fas, repetiràs. Salutacions