dimarts, 6 de juliol de 2010

TITAINA

La titaina és un plat típic de la comarca de l’Horta de València, sobretot de la ciutat, que es prepara de molt diverses maneres i amb ingredients variats. Bàsicament els que us presente ací. La recepta és “original” de la meua cosina Carmen Laborda. Ella mateixa me la va enviar i és la que jo he seguit, si fa no fa, amb algunes variacions que esmentaré després:

TITAINA


INGREDIENTS:
½ Kg de tomaca triturada o ratllada
¼ de pimentó verd (= pebrot verd)
Tonyina de sorra (també es pot fer amb tonyina de pot)
Pinyons
Julivert
All
Oli
Sal

PREPARACIÓ:
Se sofregeix l’all tallat menut sense que es creme. Hi afegim la tomaca i l’anem coent fins que quede “solsideta”.
Fregim a banda el pimentó verd. No massa, perquè no quede bla.
Hi afegim la tomata, junt amb la tonyina trossejada prèviament i deixada a remulla una bona estona perquè no estiga molt salada, els pinyons i el julivert.
Ho deixem tot al foc durant un temps perquè s’ajunten els sabors.
El meu truc, que us deixe com a herència, és afegir-hi una bona cullerada de sucre. Li dóna un toc especial.

I aquesta és la recepta tal i com me la va donar la meua cosina. Ara us explicaré com l’he feta jo i les variacions que hi he afegit. Sobretot a l’hora de les quantitats (n'he preparat molta perquè amb la titaina es poden preparar molts altres plats).

INGREDIENTS:
2’6 kg de tomates de ramellet
1’34 kg de pebres verds (=pebrots verds)
1’75 kg de pebres vermells (=pebrots vermells)
200 g de tonyina de sorra
100 g de pinyons
1 cullerada sopera de sucre
Oli d’oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Primer de res, rentem tota la verdura. Posem un perol d’aigua a bullir. Mentrestant, fem un tall en forma de creu a la part de sota de totes les tomates. En bullir l’aigua, les escaldem durant uns segons, solament. El temps just perquè es puguen pelar bé. Llavors, les pelem i les tallem a quarts. Col·loquem un colador sobre un llibrell. Agafem les tomates i els anem llevant les vinces i les anem dipositant sobre el colador perquè n’amollen el suc.
En estar totes les tomates pelades i sense les vinces, les tallem a trossets i les reservem. Amb l’ajuda d’un cullerot de fusta, premem sobre les vinces i n’extraiem tot el suc.
Traiem la tonyina de sorra de l’oli i la posem a remulla en aigua en un llibrell tapat al frigorífic perquè vaja dessalant-se.
Posem en una paella gran, un bon raig d’oli d’oliva de Beneixama. En estar calent, hi aboquem les tomates i les anem sofregint. A meitat del sofregit, hi aboquem el suc de les tomates que havíem reservat i continuem fregint una bona estona. Com que hi havia tanta quantitat de tomates, les he estat fregint durant aproximadament 50 minuts.
Mentrestant, amb l’ajuda d’un pelaverdures, pelem els pebrots i els llevem totes les vinces i les pells blanques. Els tallem a trossos no massa grans.
Posem en una altra paella gran, un bon raig d’oli d’oliva de Beneixama. En estar calent, hi aboquem els pebrots i els anem sofregint.
En estar sofregits (uns 30 minuts a foc suau), els mesclem amb les tomates. Hi aboquem la tonyina capolada, els pinyons i ho coem tot durant uns altres vint minuts. De tant en tant, anem remenant.
En acabar, apaguem el foc i hi afegim una cullerada sopera de sucre. Remenem bé. Tastem de sal i n’hi posem, si cal.
Pot menjar-se tant freda com calenta. Vigileu, que us podeu menjar una barca de pa tot sucant!!!

9 comentaris:

starbase ha dit...

Boníssima la titaina, tant la original de la teva cosina com la teva variació.

I tens molta raó, és una estupenda base per a molts d'altres plats!!

MaryLou ha dit...

No coneixia aquest plat i m'ha agradat molt!!!
Petonets

Els fogons del pare ha dit...

Francesc,
El nom del plat "Titaina" no el coneixia, la recepta però, veig que té una retirada a la tonyinya amb samfaina.
El toc dels pinyons em sembla molt interessant.
Ja tens raó que aquí pots començar a sucar-hi pa i no parar.
En prenc nota.
Salut.

xisca ha dit...

Aquesta si que ens agrada i molt , m'ha agradat molt el plat i també la paraula . És una paraula amb música .

Una abraçada

Gemma ha dit...

Si, si ja m'imagino la cassola i la barra de pà i a sucar! I amb un arroset blanc.... bueno fer una gran quantitat pot ser un problema.

Muas!

Sara Maria ha dit...

M'agraden les dues... M'encanta la tonyina!

Glòria ha dit...

Es podria comparar al marmitako però sense patates?. No coneixia aquest plat. Uff!, quina manera de sucar-hi pa!. Ja hauràs acabat amb la dieta, suposo, ja, ja.

Dolça ha dit...

És l aprimera vegada que el sento dir, aquest plat!
té una semblança amb la samfaina... realment és un perill fer-lo i tenir una barra de pa a la vora!

PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Starbase: és una recepta molt saborosa i bona de fer.

MaryLou: la bona amiga Queti m'ha confirmat el que la meua cosina deia: a València també li diuen "Tomaca amb tonyina i pimentó".

Els fogons del pare: ara que ho dius, sí que recorda una mica la samfaina. Això del pa és una mica "perillós".

Xisca: quin comentari més guapet!!! ;D

Gemma: sí, un problema "gros" i de "quilets". Salutacions.

Sara Maria: la tonyina és un dels peixos que més m'agraden.

Glòria: no conec el marmitako, però, si ho dius tu, així deu ser. No, encara no he acabat el règim... però faig bondat, malgrat la cuina. ;D

Dolça: subscric totalment les teues paraules. ;D