divendres, 23 de juliol de 2010

EL GATTOPARDO


EL GATTOPARDO. Tomasi di Lampedusa. Títol original: “Il Gattopardo”. Traducció de Pau Vidal. Ed. Proa. Barcelona.

Ens situem a la segona meitat del segle XIX. Una família de la noblesa siciliana més encarcarada, els Salina, viu el trànsit entre la tradició i la modernitat. El príncep Fabrizio, educat en la tradició, no pot deixar d’entreveure que alguna cosa s’està acabant i alguna altra de nova comença. Una modernitat que ell no assolirà. El seu llinatge s’acaba, i ho sap. Què serà de les velles famílies sicilianes en la nova Itàlia del Risorgimento? Enmig de tot plegat, la història de la transició entre l’un sistema i l’altre simbolitzada en la unió entre el seu nebot Tancredi i la bellíssima (però burgesa) Angelica. Tot un retrat de la vida siciliana entre dues èpoques successives que serveix, alhora, per reflexionar sobre diversos aspectes de tota la política i la història europees del moment.
Es tracta d’una de les novel·les més famoses de la literatura italiana. L’única obra de Tomasi di Lampedusa. Inspirada en diversos personatges de la seua pròpia família, no la va poder veure publicada.
L’edició de Proa recull la darrera versió de la novel·la i, a més, un prefaci i uns annexos molt i molt interessants que ajuden moltíssim a contextualitzar l'obra i entendre’n alguns perquès.
La traducció de Pau Vidal utilitza diversos registres per caracteritzar els personatges. Així, per exemple, per al sicilià que usa el príncep Fabrizio quan parla amb els pagesos, utilitza el mallorquí: “Heu duit qualque cosa?”. Pel contrari, el “napolità” que parla el rei, es veu materialitzat en registre valencià: “Salina, què estàs de broma? Ja saps que a Caserta estàs en casa. En ta casa [...]. I les xiques, què fan?”.
De Tomasi de Lampedusa és una frase que apareix al llibre i que, segur que haurem escoltat més d’una vegada i no en sabíem l’origen: “Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï”. Tota una filosofia política condensada en uns pocs mots.
És un llibre magnífic que no te’l pots deixar fins que te l’acabes i, llavors, encara voldries llegir-ne més.
Hi ha, també, una bona versió cinematogràfica de la novel·la, dirigida per Luchino Visconti.

3 comentaris:

starbase ha dit...

Trobo una grandíssima idea fer servir les varietats del català per als personatges. Un cop ho has explicat sembla evident...però realment jo no ho havia vist mai com a recurs de traducció.

Es clar que jo sóc de ciències i segur que algú ho havia fet abans. En tot cas, una novel.la fascinant la que ens presentes :)

josep ha dit...

Francesc,

Una novel·la super-atractiva i amb una traducció molt interessant. Encara recordo a la Claudia Cardinale ballant el vals a la pel·licula de Visconti.

Una abraçada

Francesc ha dit...

Starbase: usar diferents varietats del català per identificar personatges o situacions ho he vist fer, fins i tot, a sèries de televisió. Dóna una visió diferent del que estem habituats.

Josep: aquesta pel·lícula de Visconti és una de les que més m'agraden. La vaig veure fa un munt d'anys i trobe que estava molt ben feta... com la Cardinale!! ;D