FOCACCIA

Fa uns dies, rebostejant per la xarxa em vaig trobar una recepta de "focaccia" al bloc de Roger Compte que es diu "Cuina amb compte". Em va agradar i entre ahir i hui l'he preparada. És molt facil i l'he copiada, si fa no fa, del que hi diu el mateix autor.

Comentari addicional: tot consultant el Termcat, m'oferia dues possibiliatats d'adaptació de la focaccia al valencià: coca i pa de coca. A mi, però, em recordava el valencianíssim mot "fogassa" (tot i que les que jo conec són dolces) i quasi li pose "fogassa italiana". Finalment, m'he decidit per mantindre-li el nom a la italiana.

FOCACCIA

INGREDIENTS:
350 g de farina
310 g d’aigua tèbia
1 pessiguet de sucre
25 grams de rent fresc
1 cullerada rasa de sal
Romaní
Oli d’oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Entebiem l'aigua. Dissolem el pessiguet de sucre i el rent dins l’aigua tèbia. L’afegim a un bol gran (cal que hi sobre un bon espai, ja que la massa creixerà bastant després), amb la meitat de la farina i ho remenem una miqueta (no massa) amb una espàtula. Ho deixem reposar un parell de minuts. Hi afegim la sal i la resta de farina i ho mesclem bé amb l’espàtula. Ja tenim la barreja preparada i queda més bé aigualós.
Tapem el bol amb un plàstic i el deixem unes 12 hores a la nevera (jo l'hi he tingut 22). Dues hores abans que vaja al forn la deixem a temperatura ambient. Creix i s’ompli tot de bambolletes, senyal que el rent ha fet bé la seua feina.

Fet aquest creixement de la massa, posem a preescalfar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem una safata de forn i la untem amb oli. Posem un full de paper de forn i l'untem a la vegada amb oli (però no massa). Posem un raget d'oli en un platet (ens servirà per a les mans). Després, aboquem la mescla a la safata i amb les mans (untades d’oli) l’acabem de distribuir una mica més uniformement, però provant que mantinga la forma rectangular. I punxant amb els dits, hi farem uns clotets per tota la massa. Per damunt li tirarem un raig d’oli de Beneixama (jo n'hi he posat tres cullerades soperes) i fulles de romaní (acabat de collir i amb una oloreta!!), que li donaran molt bon gust.
Ho posem al forn cap a la meitat de l'altura i l'hi deixem entre 20 i 25 minuts.
Passat aquest temps ha pujat una mica. Feia un gruix que no arribava als dos centímetres. Ha quedat torradeta per dalt i molt i molt bona.
Després del mos inicial (per tastar-la), l'he oberta per la meitat i l'he farcida amb formatge light (no faig broma) i cuixot desgreixat. Val a dir que la focaccia ens l'hem menjada entre quatre i precedida d'una bona amanida verda. Ai, la mala consciència, el que fa!!!