Ara deu fer quasi dues setmanes, es va produir un fenomen atmosfèric a Beneixama molt bonic: enmig d'una tempesta sobtada, entre llums i pluja, va aparèixer-hi un preciós arc de Sant Martí. La forma "ratlla de Sant Martí" és una denominació ben valenciana, com demostra l'Eugeni S. Reig. Amb aquesta denominació l'he sentida a Tavernes de la Valldigna i menys a Beneixama. Va ser qüestió de minuts anar a casa, agafar la màquina i posar-me a fer fotos mentre continuava plovent. Les imatges del natural eren molt més boniques que a les fotos, però crec que poden valdre com a testimoni. En un moment donat, fins i tot, n'hi van aparèixer dues, de ratlles de Sant Martí.
Els dos arcs des del meu carrer.
Els dos arcs des del camp.
Una altra visió dels dos arcs de sant Martí
.JPG)
.JPG)
11 comentaris:
Aquests fenòmens són ben curiosos, oi? És per quedar bocabadat mirant-lo fins que s'evapora...
Ostres, quines imatges més boniques, son oníriques!! Quin fenomen tant bonic el de l'arc de Sant Martí. Un petó i gràcies per compartir-ho.
Un plaer... que no engreixa! Gràcies per les imatges i tot el que ens transmeten.
Una abraçada
Una amanida molt acolorida i bona per animar-te quan la tens al teu davant.
Petons
Oooooooooooooh!
Que bonic!!!!! O com diuen que diem els de Barcelona Kamaco!!!
Francesc,
Les imatges, magnífiques!, però com molt be dius, l'original és insuperable.
Una abraçada
Preciós!! no ho havia escoltat mai això d´haver-hi dos arcs de sant martí...une fotos xulíssimes!!!
Gemma: a mi sempre em sorprén i m'agrada. ;D
Amics Vermells: gràcies a vosaltres per saber-ho apreciar. Besades
Queti: gràcies, guapa!!
Fem un mos: a més, aquesta "amanida" no engreixa gens ni mica!! ;D
Teresa: Oooooooooooooh! (too). ;D
Sara Maria: ja m'agradaria poder fer fotos ni que fóra la centèsima part de boniques i ben fetes com les teues. Però, és clar, tu ets MOLT artista. :D
Josep: m'hauria agradat poder traure la vivesa dels colors i tota la seua bellesa. Però la càmera i la meua poca traça no donen per a més. Gràcies pel teu comentari. ;D
Ma José: no sé jo si és molt corrent que n'apareguen dos, d'arcs de sant Martí. Potser els especialistes en meteorologia ens ho podrien dir. A mi em va cridar molt l'atenció. Estic content que t'hagen agradat les meues fotos. ;D
Si nosaltres, que ja sabem que es tracta de fenòmens naturals, continuem quedant-nos bocabadats quan es produeixen, penso que es tan normal que, antigament i davant el desconeixement, incitessin la fantasia!
Uns mesos enrere, se'n va produir un que es veia des de la finestra d'on treballo. S'estenia sobre tot Montjuïc i em vaig quedar embadalit mirant-lo estona i estona.
Enric: això dels arcs de sant Martí té el seu què. A mi de menut m'explicaven allò que al final de l'arc hi havia una olla plena de monedes d'or que guardava un follet... coses de la infantesa i la innocència que tots tenim a eixa edat.
Publica un comentari a l'entrada