dilluns, 24 de maig del 2010

LA RATLLA DE SANT MARTÍ A BENEIXAMA

Ara deu fer quasi dues setmanes, es va produir un fenomen atmosfèric a Beneixama molt bonic: enmig d'una tempesta sobtada, entre llums i pluja, va aparèixer-hi un preciós arc de Sant Martí. La forma "ratlla de Sant Martí" és una denominació ben valenciana, com demostra l'Eugeni S. Reig. Amb aquesta denominació l'he sentida a Tavernes de la Valldigna i menys a Beneixama. Va ser qüestió de minuts anar a casa, agafar la màquina i posar-me a fer fotos mentre continuava plovent. Les imatges del natural eren molt més boniques que a les fotos, però crec que poden valdre com a testimoni. En un moment donat, fins i tot, n'hi van aparèixer dues, de ratlles de Sant Martí.

Els dos arcs des del meu carrer.

Els dos arcs des del camp.

Una altra visió dels dos arcs de sant Martí

11 comentaris:

Gemma ha dit...

Aquests fenòmens són ben curiosos, oi? És per quedar bocabadat mirant-lo fins que s'evapora...

La cuina vermella ha dit...

Ostres, quines imatges més boniques, son oníriques!! Quin fenomen tant bonic el de l'arc de Sant Martí. Un petó i gràcies per compartir-ho.

Q ha dit...

Un plaer... que no engreixa! Gràcies per les imatges i tot el que ens transmeten.
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Una amanida molt acolorida i bona per animar-te quan la tens al teu davant.
Petons

Teresa ha dit...

Oooooooooooooh!

Sara Maria ha dit...

Que bonic!!!!! O com diuen que diem els de Barcelona Kamaco!!!

josep ha dit...

Francesc,
Les imatges, magnífiques!, però com molt be dius, l'original és insuperable.
Una abraçada

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Preciós!! no ho havia escoltat mai això d´haver-hi dos arcs de sant martí...une fotos xulíssimes!!!

Francesc ha dit...

Gemma: a mi sempre em sorprén i m'agrada. ;D

Amics Vermells: gràcies a vosaltres per saber-ho apreciar. Besades

Queti: gràcies, guapa!!

Fem un mos: a més, aquesta "amanida" no engreixa gens ni mica!! ;D

Teresa: Oooooooooooooh! (too). ;D

Sara Maria: ja m'agradaria poder fer fotos ni que fóra la centèsima part de boniques i ben fetes com les teues. Però, és clar, tu ets MOLT artista. :D

Josep: m'hauria agradat poder traure la vivesa dels colors i tota la seua bellesa. Però la càmera i la meua poca traça no donen per a més. Gràcies pel teu comentari. ;D

Ma José: no sé jo si és molt corrent que n'apareguen dos, d'arcs de sant Martí. Potser els especialistes en meteorologia ens ho podrien dir. A mi em va cridar molt l'atenció. Estic content que t'hagen agradat les meues fotos. ;D

Assur ha dit...

Si nosaltres, que ja sabem que es tracta de fenòmens naturals, continuem quedant-nos bocabadats quan es produeixen, penso que es tan normal que, antigament i davant el desconeixement, incitessin la fantasia!

Uns mesos enrere, se'n va produir un que es veia des de la finestra d'on treballo. S'estenia sobre tot Montjuïc i em vaig quedar embadalit mirant-lo estona i estona.

Francesc ha dit...

Enric: això dels arcs de sant Martí té el seu què. A mi de menut m'explicaven allò que al final de l'arc hi havia una olla plena de monedes d'or que guardava un follet... coses de la infantesa i la innocència que tots tenim a eixa edat.