dimecres, 26 de maig de 2010

SALMOREJO CASASSÚS

El "salmorejo" és un plat fresquet, adequat per a l'època de les calors, propi d'Andalusia, de la zona de Còrdova. La recepta bàsica duu: tomata, pa, all, oli i sal. Pot dur our dur, encenalls de cuixot o de bacallà. La recepta que us propose no és exactament la mateixa, sinó la que em va proporcionar Enric Casassús. L'Enric és el magnífic cuiner que té l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Fa uns arrossos, uns dolços i de tot boníssim. Temps enrere vam dinar allà i hi havia "salmorejo" a la carta del dia. Mai no l'havia tastat i m'hi vaig decidir. El vaig trobar boníssim i li'n vaig demanar la recepta. Per això, com que la recepta és la seua, he rebatejat aquest "salmorejo" així.

SALMOREJO CASASSÚS


INGREDIENTS:
(Per a 4 persones o 3 ben menjadores)
4 tomates de ramellet mitjanes ben madures
La meitat del pes de les tomates de pa dur
1/2 pebrot verd (jo n'hi vaig posar 1 de vermell)
1 all cru
4 maduixots grossos (pot ser, també, meló d'Alger o de tot l'any)
Oli d'oliva de Beneixama
1 raig de vinagre
Sal
Aigua (n'hi vaig posar 1 got ple)
2 ous durs

PREPARACIÓ:
Posem al fons d'un bol alt el pà fet miques perquè vaja amerant-se dels diferents líquids. Després hi aboquem les tomates fetes a trossos, el pebrot llescat (sense les llavors!!), l'all, els maduixots, oli d'oliva de Beneixama (3 cullerades soperes rases), el vinagre, la sal i l'aigua. Ho passem per la batedora fins que tinga la consistència d'una crema (més espessa que el gaspatxo andalús).
Mentrestant, podem posar a bullir els ous si no els havíem bullits abans. En estar, els pelem i els ratllem amb l'ajut d'un rall de forats grans.
Deixem el salmorejo un temps al frigorífic perquè estiga més fresquet (segons el gust de cadascú).
Col·loquem el salmorejo en uns bols i per damunt unes quantes cullerades d'ou dur ratllat.
Si volem, podem passar el salmorejo pel colador xinés perquè quede més fi, però a mi m'agrada més així, espesset. Segons que em va explicar Enric Casassús, la dolçor de la fruita contraresta l'acidesa dels altres elements. A més, també ens va dir que MAI s'hi ha de posar ni ceba ni cogombre.
Se m'havia oblidat explicar que, si fem aquesta recepta per a 4 persones vénen a ser unes 200 Kcal per ració. És un plat que assacia bona cosa.

17 comentaris:

Marta ha dit...

Que bo aquest salmorejo! Fresquet ha de passar moooolt bé!!! M'encanta el gazpatxo, però un dia probaré de fer aquest salmorrejo...amb bacallà!!
Ptnts

Gemma ha dit...

El toc dels maduixots ha de ser el secret de la versió de salmorejo d'aquest cuiner... Ha de quedar molt bo.
I pel que veig, tampoc hi posa all, oi? Per mi millor, que no m'agrada gens l'all cru ;)

La cuina vermella ha dit...

Aquestes sopes i cremes fresques ens encanten. El teu salmorejo llueix de meravella, només falta donar-te les gràcies a tu per fer-lo i a l'Enric per passar-nos la seva recepta. Molts petons a tothom!!

Els fogons del pare ha dit...

Francesc,
Quantes variants que pot tenir un mateix plat base!
De pebrot no n'hi he posat mai i segur que no l'hi va gens malament.
Amb la calor aquesta mena de plats s'agraeixen.
Salut.

Teresa ha dit...

Amb el toc de les maduixes, o les fruites que ens dius, ha d'estar molt bo, original! i ben fresquet en un dia colorós, ideal!

Fem un mos ha dit...

Las cremes i sopes fredes son las ideals per aquet temps, aquesta sense all ni ceba es mes del meu gust, la provarem.
Una abraçada

MaryLou ha dit...

Aquesta recepta segur que la faig!!! el salmorejo normal ja ens agrada, fixat si a sobre li posem maduixots!!!!
Petonets

Queti B. ha dit...

Ara que ens hem deslliurat de la penyora de la feina,i que les tomates cada dia tenen millor aspecte (i preu) potser és ja el moment de fer-ne un. Gràcies, artista!

josep ha dit...

Francesc,
A l'Octubre CCCV hi vam dinar, però com era hivern no hi havia aquests plats refrescants. Ara bé, els arrossos boníssims. Una abraçada

Gemma ha dit...

M'encanta que arribi la caloreta podem gaudir de plats com aquests que estic aviam si puc ficar cullera però la pantalla és una mica dura.
Muas!

xisca ha dit...

Que bo , Francesc i a més t'ha quedat molt molt polit. Fa una bona mengera i gràcies per aquest plat fresquet i baix de caloríes.

Una aferrada

Francesc ha dit...

Marta: efectivament, passa molt bé, com tu dius. ;D

Gemma: ho sent, bonica. En llegir el teu comentari, em vaig adonar que en posar els ingredients no hi havia inclòs l'all. N'hi vaig posar un de ben petit, però si no li'n poses tampoc no passa res.

Amics Vermells: gràcies, amics!!

Els fogons del pare: no sé jo si els cordovesos estarien gaire d'acord amb la recepta, però vaja, era bona, també.

MaryLou: ja me'n diràs el què!!

Queti: ui, la feina!! Això és un no parar!! ;D

Josep: crec que l'Enric adapta el seu menú a les menges de temporada. Segur que també hi devíeu dinar ben de gust. Salutacions

Gemma: haurien d'inventar, ja, la possibilitat de tastar els plats via "on line". ;D

Xisca: gràcies a tu!! Besades, guapa!!

Dolça ha dit...

Ni ceba ni cogombre ja que aquests són del gaspatxo, salmorejo té una pinta estupenda!!
Jo avui he fet el primer gaspatxo de la temporada. El proxim dia salmorejo, no et sembla?

PTNTS
Dolça

CocinArte ha dit...

Tinc moltes ganes de preparar-lo i no tinc excusa perque amb la my cook es ben fàcil..jeje. El prepararé aquesta setmana que convidaré uns amics que son fans del salmorejo..

Núria

Francesc ha dit...

Dolça: a mi el gaspatxo m'encanta, però el salmorejo no es queda darrere. Em sembla beníssim. ;D

Núria: quina sort, això de la "my cook". Si en són fans, i fet per tu, segur que els agradarà molt. Besades, guapa!!

Assur ha dit...

A casa ens agraden més aviat espessetes, aquestes cremes variants del gaspatxo, pel que, quan en faig, el faig més o menys aixina. De tota manera, però, M'PUNTO EL TOC DELS MADUIXOTS per quan ben aviat en faci.

Ah!, i una altra cosa que faig perquè ho vaig llegir no sé on i ho vaig voler provar és que, un cop ben triturat i passat pel passapurès (així m'evito de pelar els tomàquets, que em provoquen al·lèrgia a la pell de les mans i amb guants no sé fer res), al cap d'un parell d'hores d'haver estat a la nevera ho passo per la batedora americana i ja el torno a deixar a la nevera fins al moment de servir-lo. Queda sedòs, sedòs.

Francesc ha dit...

Enric: el Casassús em va explicar que el toc dels maduixots era perquè li matara una mica l'acidesa del vinagre. La veritat és que li dóna un toc especial. M'apunte això del passapurès. A Oreto no li agrada gens trobar-se les pelletes dels tomàquets pel mig. Salutacions