dilluns, 22 d’octubre de 2012

CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA

La Giovanna Di Rosario és una bona amiga d'Oreto i meua que viu a Barcelona, tot i que ella és italiana, d'Arezzo. És especialista en literatura digital i membre del grup Hermeneia de recerca, que pertany a la Universitat de Barcelona. L'altre dia va preparar una deliciosa recepta dolça, un "ciambellone" i em va faltar temps per a demanar-li'n la recepta. El vaig preparar seguint les seues indicacions i va eixir boníssim!!

CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA



INGREDIENTS: 
3 ous 
150 g de sucre 
150 grams de farina 
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua 
Llevat 
Canella 
Mantega per al motlle 
Sucre glacé per a decorar 
Fruita (la que es vulga, jo faig fer servir  plàtans, nabius secs i ametlles (les ametlles són picades a daus)).

PREPARACIÓ: 
Separem els rovells de les clares. Batem les clares a punt de neu fort. En estar, hi afegim el sucre. Hi incorporem els rovells i continuem batent la barreja. 
Ara hi afegim la farina tamisada. Quan estiga llest, hi afegirem la cullerada d'oli i la d’aigua i, després, mesclem de nou; a continuació, hi afegim el llevat i un polsimet de canella (poca). Al final, hi posem la fruita tallada a trossos petits (quan es posa la fruita cal recórrer a un cullerot de fusta). Jo vaig tallar un plàtan a daus molt petits i també hi vaig afegir dos grapadets d'ametlles tallades a daus i un pessiguet de nabius secs. Ho vaig incorporar a la massa amb cura perquè no s'abaixara.
Untem el motle amb mantega i després s'hi aboca la mescla. Ho posem al forn a 180 graus (però es cobreix amb paper de forn, així queda més suau). S'hi va coure per espai de 25/30 minuts. Hem de tractar de no obrir el forn si podem i veure si està cuit amb un escuradents. Quan ix sec, ja està.
En estar, el vaig traure i el vaig abocar en una plata redona. Quan es va gelar, el vaig cobrir amb sucre glacé.
És molt important seguir l'ordre d'incorporació dels elements perquè el dolç quede com cal: suau, amb una textura entre el flam i el bescuit i amb un saboret per a llepar-se'n els dits!!
Tot, gràcies a la Giovanna. Bacione, cara!!

2 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Carai Francesc! Poder elaborar un pastís així amb la mateixa Giovanna al costat no té preu, per força te devia sortir súper bo! Sembla ideal per sucar-lo amb llet. Petons

Francesc ha dit...

Marina: la veritat és que m'hauria agradat molt que la Giovanna haguera estat al meu costat explicant-me les coses, però no podia ser. El vaig fer seguint fil per randa les seues explicacions ben detallades. I, per sort, la vaig encertar... Sucat amb llet o amb xocolate: pecatòrum total!!! Salutacions