dissabte, 22 de setembre de 2012

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES

L'altre dia vam tindre l'ocasió de sopar convidats per una bona amiga nostra, la Laura Santacruz, que viu a Alacant per motius de treball. Era una "excusa" perfecta per tal de portar-hi alguna cosa i no dur-hi només "les barres" per a menjar. Ara és temps de figues i en tenia un basquet comprat del mercat de Beneixama. Unes figues madures, dolces, que deien "menja'm!!" a cada moment. En una revista vaig trobar una recepta d'un pastís de figues que va resultar boníssim!! El vaig canviar una mica per tal de llevar-li algun ingredient excessivament calòric i greixós.

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES



INGREDIENTS:
1 placa de pasta fullada
Figues (pelades), les que càpien al motlle.
2 ous
4 cullerades de formatge 0%
4 cullerades de sucre
75 g d'ametlla mòlta
1 puntadeta de sal
1 puntada de canella
1 trosset de mantega per a greixar el motlle
1 mica de farina per a enfarinar la superfície de treball

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt, a sota i amb l'aire.
Greixem el motlle (el meu feia 18 cm de diàmetre) i retallem un cercle de paper de forn de la mida del fons. El col·loquem a dins i el tornem a greixar.
Agafem la massa de pasta fullada i la fem ben fina amb l'ajuda del corró. Anirà millor si enfarinem a superfície de la taula per a estirar bé la massa. En retallem un cercle una mica més gran que el motlle i l'acoblem al mateix de manera que quede uniforme.
Separem les clares dels rovells. Alcem les clares a punt de neu amb una puntadeta de sal i les reservem.
Batem els rovells amb el sucre fins que esblanquesca. Hi afegim les quatre cullerades de formatge 0% i la canella i continuem batent. Ara hi aboquem l'ametlla mòlta i, en estar ben integrada, hi incorporarem les clares a punt de neu fins que quede tot ben homogeni.
Aboquem la mescla al motlle.
Agafem cada figa i la tallem en forma de creu per la part més prima sense arribar a baix del tot. Les anem col·locant ben atapeïdes per damunt fins a cobrir tota la superfície del pastís.
Llevem la funció d'aire del forn.
Enfornem el pastis a la part baixa del forn (aproximadament a un terç de l'altura total) i l'anem coent fins que estiga ben daurat per damunt. Dependrà del forn. Jo el vaig tindre coent-s'hi durant més de mitja hora.

 
En estar fet i ja fred, es desemmotlla amb molta cura sobre una safata o un plat bonic i ja està.
Queda boníssim!!!


  Però el millor de tot no van ser les postres, el millor va ser la companyia de Laura i el soparet tan bo que ens va preparar:
- Meló amb pernil d'ànec


 - Amanida alacantina (tonyina de sorra, bacallà, ametlles fregides i tomata a trossets)


 - Dàtils farcits de crema de formatge amb cogombrets envinagrats, ametlles i salmó


 - Amanida de créixens amb poma i ceba confitada
 - Coca amb tonyina


- Vi: Marina espumante, de Bodegues Bocopa, D.O. Alacant 


 Per cert, curiositats lingüístiques: a Alacant, als barris més despersonalitzats i acastellanats, la tradicional "coca amb tonyina" (pronunciada "/cocantonyina/") ha passat a dir-se i escriure's en algun forn com a "Coca Antoñina", com si fóra un diminutiu d'Antònia. En fi, coses de l'idioma.


Després de sopar, vam fer una passejada pel port d'Alacant. La ciutat no dormia encara quan ens en vam tornar cap a Beneixama.


Per als qui vulgueu fer la recepta original de la revista, ací us en deixe els ingredients i la preparació:
Pasta brisa, 10 figues fresques, 2 ous, 10 cl de nata líquida, 50 g de sucre en pols, 50 g d'ametlles mòltes.
Folrem un motlle de pastís amb la massa i l'enfornem a la part baixa del forn a 180 graus durant 10 minuts. Batem els ous amb el sucre fins que esdevinguen quasi blancs. Hi afegim la nata i les ametlles. Vessem la mescla sobre la massa cuita i la decorem amb les figues llavades i tallades en quatre i les estaquem amb la part del tall per amunt. Fiquem el pastís al forn a 210 graus durant mitja hora i el servim acabat de traure del forn.

10 comentaris:

Gemma ha dit...

Una combinació de pastís de formatge i pastís de figues sensacional. Amb les amtelles ha de combinar molt bé.
M'encanten les figues, llàstima que la temporada sigui tan curta...
I quin soparàs us va fer! ;)

Quina Bona Pinta ha dit...

Quin menú més bo!

Queti B. ha dit...

Un sopar de luxe(per la companyia i els plats- l'amanida amb salaó, mmmm!-), i amb aquest pastís de figues (que ara mateix em copie), d'excel·lent cum laude. Això de la coca Antoñina ja és per fer-s'ho mirar, ja! Quan jo hi vivia, hi havia "tollina de zorra", que també és fort. On ens duu la desconeixença i el menyspreu per la llengua del poble...!
Besos

Dolça ha dit...

Quin sopar més bo!
I que bé el vas arrodonir amb unes postres com aquestes.
PTNTS
Dolça

La lectora ha dit...

Oh! Si voleu més sobre aquesta trista qüestió, diguem-ne dels noms, llegiu El Gran Duc: http://blogs.ua.es/davonet/2012/06/20/el-forn-del-carrer-quintana/

Si voleu compartir el meu immens agraïment i els meus vots d'amistat amb els estimadíssims F. i O., ací els trobareu: http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2012/09/inshaallah.html Gràcies!

mercè ha dit...

Renoi quin pastisset més bonic!, buscava alguna recepta dolça amb figues i m'he trobat aquesta meravella...crec que aquest cap de setmana cau!!!. A reveure!

bojosperlacuina ha dit...

Quina combinació més bona!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Frances, quant temps sense passar per la teva cuina, imperdonable!! però veig que les teves receptes continuen essent igual de bones i abellidores. Aquest pastís m´ha semblat deliciós!! Una abraçada

margot ha dit...

Fransec, no me puedo creer que en todo este tiempo yo no sea fan tuya, mil disculpas, ya lo soy desde hoy.

Vengo para decirte que no puse el enlace del Hongo Maitake,para que te puedas informar mas...

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=1420

Que delicia de menú os preparó vuestra amiga. Me dejas maravillada con la tarta de higos,los adoro.

No se si conoces la zona que se llama Isla Marina en Alicante?
Un lugar precioso para tomar una copa, estuve con una amiga hace un tiempo y me enamoró, el agua casi la tenia a mis pies.

Mil besos


Francesc ha dit...

Gemma: la temporada és curtíssima, però també les poden congelar, les figures. ;D

Quina bona pinta: era boníssim, de veritat.

Queti: les barbaritats lingüístiques sempre donen per a molt, eh? Hi ha gent molt creativa. :D

Dolça: les postres eren el de menys, el millor, la Laura Santacruz. És única.

La Lectora: MUUUUAAAAASSSS!!! T'ESTIMEM!!!!

Mercè: si el fas tu, segur que t'eixirà boníssim.

Bojos per la cuina: era una combinació molt encertada, sí. Bona de veritat.

Maria José: moltes gràcies per les teues paraules. Puc dir el mateix del teu blog magnífic.

Margot: que una persona tan artista com tu i amb aqueix blog tan preciós es faça seguidora meua em fa molta il·lusió. Ja saps com gaudesc de les teues fotografies. Moltes gràcies per les informacions sobre els fongs i la zona de marxa. Besets.