divendres, 7 de setembre de 2012

QUIX POTI-POTI

Bé, com sempre, arriba un moment o un altre que tens coses al frigorífic que estan en bones condicions però que si no les consumeixes en poc temps, es faran malbé. No m'agrada tirar el menjar i menys encara que es tude. Per això, com que tenia una mica de tot, doncs, allà que m'hi vaig posar i em va eixir aquesta

QUIX POTI-POTI


INGREDIENTS:
3 tallades de pernil dolç amb poca sal
8 talladetes de llom curat
6 cullerades soperes de cuixot tallat a daus molt petits (ja en venen així)
1 tomata valenciana mitjana
4 cullerades de formatge d'untar light
1 ou
2 clares
1 cullerada d'herbes provençals
1 cullerada d'orenga
2 cullerades de formatge parmesà ratllat
Restes d'una placa de pasta fullosa
1 mica de mantega per a greixar el motlle

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt i a sota, amb l'aire també.
Deixem que es descongele la pasta fullosa. Enfarinem la superfície de treball i estenem la pasta de full amb el corró fins a fer-ne un rectangle d'un gruix d'un mil·límetre o dos com a molt.
Agafem un motlle quadrat de 20 x 20 cm i el greixem. Retallem un quadrat de paper de forn de la mateixa mida que la base, el col·loquem al fons del motlle i tornem a greixar-lo.
De la pasta fullada en tallem un quadrat de la mida del motlle i el col·loquem a dins de manera que en quede folrat fins a una certa altura.
Tallem el pernil dolç i el llom adobat amb les tisores fins a fer-ne bocins ben petits. Els mesclem amb el cuixot tallat a dauets i ho aboquem tot damunt de la pasta fullosa i ho repartim de manera que en cobrisca tota la superfície.
Pelem la tomata i li llevem, també, totes les vinces. La tallem a trossets i el repartim per damunt de la quix.


En un bol posem l'ou sencer, les clares i el formatge d'untar light i ho batem amb un batedor manual de varetes fins que estiga tot ben lligat. Ara és el moment d'afegir-hi les herbes. Tornem a batre i a mesclar. En estar això, ho aboquem amb cura sobre el motlle de pasta de manera que ho cobrisca tot.


Empolvorem la superfície de la quix amb el formatge parmesà ratllat i l'enfornem a la part baixa del forn, que haurem deixat ara només amb la funció d'aire i amb la part de sota. Aproximadament a un 25 per cent de l'altura total. Així la pasta de full es courà bé i no se'ns quedarà crua.


Quan vejam que la superfície es queda dauradeta, quallada i sense cremar-se, ja el podem traure i servir.
Queda molt bo i és una manera de "reciclar" restes de menjar.

6 comentaris:

Queti B. ha dit...

Francesc,
menjar a ta casa deu ser un festival, amb tanta inventiva i bones idees com tens. La quix, me l'apunte perquè el meu adolescent (que s'estima cuinar de tant en tant) faça alguna provatura i ens deslliure un dia.
Pel que dius del menjar, estic totalment d'acord amb tu; al fem, només les deixalles, que no estan els temps (ni els sous) per malbaratar res. Si, a més, t'ix un plat suculent, doble premi!
Besets

ELS FRUITS SABOROSOS ha dit...

Perfecte,jo en dic una recepta resum! i quina bona pinta!!

Georgina Cuina del Marroc ha dit...

com dius, una molt bona idea per aprofitar el que ens va quedant endarrerit, me l'apunto!
una salutació,

Gemma ha dit...

Una idea d'aprofitament sensacional. Les quiches són com les truites: sempre queden bé i permeten fer net de nevera. A casa ens encanten!

El pare ha dit...

Una excel·lent solució per a aprofitar el que tinguem a mà.
Salut!

Núria ha dit...

He vist un pastís de xocolata, i he vingut correns a veure'l peró em trobo amb aixó que tambè deu ser boníssim.

Et deu haver passat com a mmi, que es va publicar sense voler una altre entrada.

Petons pels dos