divendres, 26 d’agost de 2011

POLLASTRE AMB CEPS, TOMATA I CEBES TENDRES

Des que vaig descobrir els ceps, a casa ens n'hem fet fans. Tant secs com naturals són boníssims!!! Normalment en trobe de secs i són més fàcils de guardar. Fa bastant temps, gràcies a la bona amiga Queti (de "Bloc al forn") en vaig poder comprar en una parada. Ella em va fer de "cicerone" pel Mercat Central de València, eixa catedral laica dels sabors, els colors i les olors. Què no deu saber de llocs de cuina a València i al món sencer la nostra Queti!! Feia temps que en volia usar i m'hi vaig decidir. De tot plegat n'ha eixit aquesta recepta.

POLLASTRE AMB CEPS, TOMATA I CEBES TENDRES



INGREDIENTS:
6 cuixetes de pollastre (o 4 de més grosses)
30 g de ceps secs
300 g de tomata de la pruna o de la pera (en conserva al natural o natural a trossets)
300 g de cebes tendres
sal
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 got d'aigua mineral
1 pessiguet de romaní
1 puntadeta de nou moscada
1 puntadeta de julivert sec

PREPARACIÓ:
Tallem els ceps a trossets i els posem en un llibrellet. Hi aboquem el got d'aigua mineral i deixem que es rehidraten durant mitja hora o tres quarts.
Mentrestant, rentem les cuixetes de pollastre, els llevem la pell i els tendrums i les torquem amb un paper de cuina fins que estiguen ben eixutes. Posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i deixem que s'hi escalfe una mica i hi sofregim les cuixetes amb cura fins que estiguen daurades i sense cremar-se. Les reservem en un plat.
Rentem les cebes tendres, les pelem i les capolem ben menudes. Trossegem les tomates ben escorregudes. Posem l'altra cullerada d'oli a la paella que havíem usat abans i hi sofregim la ceba i la tomata alhora a foc viu. Salem.
Quan faça uns cinc minuts que bull el contingut de la paella, hi afegim les herbes aromàtiques (compte a passar-nos-en amb les quantitats!!)
Colem es ceps i reservem l'aigua en què havien estat remullant-se (queda com un líquid marró fosc molt aromàtic).
Posem una cassola de ferro al foc i hi aboquem el contingut de la paella (tomata, ceba, brou...) i l'aigua d'hidratar els ceps. Ho deixem bullir durant cinc minuts i hi afegim els ceps.
Quant torne a bullir, continuem coent tot a foc lent durant quinze minuts amb la cassola destapada i d'altres quinze més amb l'olla tapada. En total, trenta minuts a la cassola de ferro.
I ja tenim un plat boníssim, saborós, amb un gust de ceps per a llepar-se'n els dits i no massa calòric (si aconseguim no menjar-nos una barra de pa sencera sucant el brouet tan bo que deixa!!).

10 comentaris:

Queti B. ha dit...

Ai, Francesc, quin desdejuni m'has regalat! Després del café, el teu post, amb les aromes de la cassola... Mmmmmm! estic amb tu, que deu ser difícil no sucar-hi pa, ;-)
Moltes gràcies, també, pels mots que em dediques. I, quan vulgues (setembre ja el tenim a tocar) fem una volteta per botigues i restaurants del cap-i-casal "faller". Estic tan pagada de ser amiga teua, que avui no em cal ni dinar!!
Una abraçadota plena d'estima!

starbase ha dit...

Jo també soc molt i molt fan dels ceps. No puc dir que siguin els meus preferits perque es clar ningú es vol deixar perdre tots els altres. Però n'estic profundament enamorat. I amb pollastre també, es clar :)

La lectora ha dit...

Una delícia! En done fe que vaig gaudir-ne! Gràcies, Francesc.

http://cocinaconmuchoamor.wordpress.com ha dit...

Estoy seguera de que su aspecto coincidirá con su sabor. Un plato precioso que me recuerda muchísimo la cocina de casa. Hace ya muchos años que no disfruto de ella. Tu me has dado la idea y pienso hacer el plato lo antes posible.Ya te diré. Saludos.

margot ha dit...

Hola Francesc, sento la oloreta del pollastre.
Jo any enrera el feia en prunes, gambas,o al ajillo, ara no en faig gaire, bueno si demá, per en Mikel. ja ja.
Una abraçada.

Dolça ha dit...

Aquí tens una altra fan dels ceps, encara que no menyspreo els altres bolets... davant dels ceps cal treure's el barret i guisadets amb aquest pollastre... ja ho dius bé, no massa calòric si no tenim en compte el pa que hi sucarem!!

PTNTS
Dolça

Marta ha dit...

He estat una mica apartada del mon dels blocs de cuina i he tingut el meu una mica abandonat :( la feina m'ha absorbit molt! però ara m'hi torno a posar!
Els ceps m'encanten! que bé retrobar-te!

Francesc ha dit...

Demane disculpes a tots els qui em feu comentaris per haver tardat tant a respondre-vos.

QuetiB: jo també estic molt content de ser amic teu. Transmets molt bon rotllo i alegria natural. Ja tinc ganes que coincidim per València i anar de coses de cuina... Perill!!!

Starbase: a mi els ceps em tenen robat el cor, però també pense com tu, no ens hem de deixar perdre els altres bolets saborosos que coneixem. El que passa és que ací, al País Valencià, costen molt de trobar.

La Lectora: encantats d'haver compartit taula i vivències amb tu. T'estimem. Però ja ho saps, no?

Cocina con mucho amor: estic content que aquest plat tan senzill t'haja dut bons records. Si el prepares ja em diràs com t'ha eixit. Salutacions i gràcies per la teua visita.

Margot: em fa molt content que visites el meu blog. Ja saps que sóc fan total del teu!!! Besades

Dolça: coincidisc plenament amb tu. Això del règim m'obliga a cercar plats nous que no em facen perdre el gust per la cuina i que, alhora, siguen poc calòrics. El pa és un problema, però... ;D

Marta: gràcies pel teu comentari!!! A mi em passa darrerament com a tu. Besades

bojosperlacuina ha dit...

Quina gana que fa aquest pollastre!

Francesc ha dit...

Bojos: era bo de veritat i fàcil de fer. Salutacions