diumenge, 25 de setembre de 2011

PA INTEGRAL CASOLÀ

A Beneixama es poden menjar pans boníssims. De fet, tenim forns i pastisseria que fan uns pans que són un pecat. Jo solc comprar-ne al forn de cal Moliner, vora casa. Des que era menut hi he trobat de tot: pans de pagès, de Viena, integrals, xapates, especials... En fi, tot un món d'olors, sabors i experiències que fan la vida més agradable. No he parlat de les pastes dolces i salades que s'hi poden trobar perquè necessitaria escriure-hi molt i molt més, i no és el cas. Total, que hi ha dies que, entre l'oloreta del pa que es cou al forn, i la de les espècies i l'embotit de la carnisseria de Nàcher, el meu carrer és un plaer per als sentits. Eixes olors formen part de la meua història personal des que era ben petit i em duen sempre bons records.
Malgrat tot, fer pa era un repte que m'havia imposat i no volia que fóra fet en panificadora. Però, i com es fa pa integral? Solució: vaig fer una cerca exhaustiva per la xarxa i vaig visitar un munt de blogs i llocs on s'explicava com fer aquesta mena de pa. Al final, com que totes no em feien el pes, em vaig fer la meua pròpia recepta, agafant mesures i ingredients d'ací i d'allà, una mica inconscientment. Hauria pogut ser un nyap impressionant perquè ja se sap: "bon pilot, bon farinot"... Però no. Ha eixit un pa bo, amb una crosta cruixent i molt dens. Potser, la pròxima vegada que en faça, n'augmentaré una mica la sal. Com a curiositat, esmentar que a Beneixama del "rent", sempre n'hem dit "lleudo", encara que ara, per influència de les marques hi ha qui en diu "royal" o "levadura"... A veure si recuperem "lleudo" i ens acostumem, també, a dir "rent", com fan a molts altres pobles valencians. Millor usar paraules nostrades que no usar-ne de forasteres.

PA INTEGRAL CASOLÀ

INGREDIENTS:
1 quilo de farina integral
400 g de farina de força
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
20g de sal de cuina iodada
2 1/2 pastilles de rent (o lleudo) (72'5g)
2 gots d'aigua mineral
1 culleradeta de sucre

PREPARACIÓ:
En un got d'aigua tèbia (a no més de 34ºC), dissolem la culleradeta de sucre, el rent i li afegim una cullerada sopera de farina integral. Remenem amb una cullera i deixem que repose una estoneta. Veurem que, passats un minuts, començarà a fer una bromera com si fóra una cervesa. Això voldrà dir que el rent o lleudo ha començat a reaccionar amb els altres ingredients i "està viu".
Mentrestant, en un llibrell gran, tamisem la farina integral i, per damunt, la de força. Hi afegim les tres cullerades d'oli de Beneixama i li anem afegint, a poc a poc, el got del rent. Sempre pastant la farina amb les mans, veurem que tot va integrant-se a poc a poc. Quan ja hàgem acabat d'integrar el primer dels gots (el del lleudo), li anirem afegint, lentament, l'altre got d'aigua, si pot ser, tebi. Veurem que de ser una massa molt enganxosa, va deixant-se anar i es pot pastar bé dins del llibrell. Quan ja es puga pastar a gust, l'aboquem sobre la taula empolvorada de farina i la continuem pastant durant uns vint minuts, tot eixamplant-la, plegant-la i tornant a fer aquest procés moltes vegades. Així aconseguirem que l'aire penetre en la massa. Quan ja l'hàgem pastat prou, en fem una bola i la col·loquem novament al llibrell. Li fem un tall en forma de creu per damunt i la tapem amb un drap net de cuina. Deixarem el llibrell en un lloc càlid on no hi haja corrents d'aire. Haurà de reposar, aproximadament, durant una hora.
Passat aquest temps, veurem que la massa ha llevat i s'ha fet quasi el doble de grossa que era. Ara la tornem a abocar sobre la taula (empolvorada de farina prèviament) i tornem a pastar-la com havíem fet a la primera vegada. Ara és el moment, però, d'anar afegint la sal en forma de pluja sobre la massa, a poc a poc, mentre l'anem pastant.
Quan ja estiga ben pastada, en fem dues parts en forma de cilindre. No cal que siga perfecte. I dipositem cadascuna d'elles en un motlle d'alumini d'1'5 l. de capacitat. Fem una creu damunt de cada pa i el tapem novament amb el drap de cuina. Haurà d'estar reposant-hi durant almenys 50 minuts.
Ara posem a escalfar el forn a 250ºC (a dalt, a sota i amb l'aire). Hem de posar la reixeta cap a la meitat del forn i una safata de forn a la part de baix.
Quan el forn ha assolit la temperatura, hem d'anar ràpids: col·loquem els motlles d'alumini amb la massa sobre la reixeta. De seguida aboquem mig litre d'aigua sobre la safata de forn de sota i tanquem el forn. Hem d'anar molt amb compte perquè el baf resultant d'abocar-hi l'aigua ens pot cremar. Si ho fem amb cura, no passa res. L'ambient calent i humit del forn farà que el nostre pa es coga bé i se li faça una crosteta cruixent boníssima.

Passats deu minuts, abaixem la temperatura a 200ºC i continuem coent-hi el pa uns altres deu minuts. Passat aquest temps, l'abaixem a 180 i el coem altres cinc minuts i ja està. Com que cada forn funciona d'una manera, millor que l'anem mirant de tant en tant per tal que no se'ns creme.
Una vegada cuit, l'en traiem i el deixem sobre la taula. Amb cura de no cremar-nos, traurem cada pa del seu motlle i el deixarem reposar una estona sobre una reixeta, per tal que perda la humitat residual que li'n puga quedar. I ja està.

Queda un pa dens, amb una crosta cruixent i boníssim. Es pot guardar tapat en una bossa de tela uns dies o, millor encara, congelar-lo tallat a llesques i anar agafant les que necessitem.

Paga la pena fer pa a casa, encara que siga una mica laboriós. I si no, sempre podem anar a buscar el forn o fleca que ens siga de la nostra confiança, no?

12 comentaris:

elsfogonsdelabordeta ha dit...

I tant que val la pena Francesc, fer pa és una gran satisfacció, eh? La molla es veu genial!
Petons
Sandra

manel ha dit...

sí que paga la pena, sí, sobretot si queda tan bonic (i suoposo que tan bo) com aquest teu

La Taula d'en Bernat ha dit...

Sí que és un repte això de fer pa a casa! Jo de moment no m'hi he posat, però vist el resultat en vénen ganes de debò. Sembla tan flonget!

Petons!
Anna

starbase ha dit...

He de comfessar que jo per als pans de casa, integrals o no, faig servir la panificadora.
Es que tot a ma em fa moooolta mandra...

Tot i que per exemple les masses de coc i de pizza sí que m'agrada fer-les a ma :)

Queti B. ha dit...

Nosaltres ja n'hem fet més d'una vegada, i l'experiència paga la pena. Pel procés (i el que representa de valoració d'un aliment bàsic), la festa de fényer uns i altres (amb les mans ben netes!) i, per descomptat, pel producte, ben diferent al que ens podem trobar en més d'un forn.
Aquest pa teu, amb oli i sal ja deu estar boníssim...
Besos

Dolça ha dit...

Les masses enganxen, i de tan en tan fer-ne a casa dona una gran satisfacció, sobretot si surt tan bé com aquest teu!

PTNTS
Dolça

Albert ha dit...

Enhorabona !!!..però penso que t'hauria d'haver pujat una mica més.
Utilitza el forn en mode estufa.
Gran bloc !!!

Albert
http://lacuinadesempre.blogspot.com

Gemma ha dit...

Fer pa a casa és tot un repte i a tu t'ha quedat sensacional!
El pa integral m'encanta, congelat a llesques aguanta molt bé i tens pa bo cada dia!

Teresa ha dit...

Mira, ma mare l'altre dia volia fer una coca i es va enganyar i va comprar farina integral i no hi havia manera que li isquera la massa, perquè li quedava molt més dura i al capdavall va haver d'usar la farina blanca que li quedava a casa per fer la coca.

Em va dir que havia de mirar en què canviaven les mesures en usar farina integral per a la propera vegada provar de fer-la bé amb farina integral.

Ella usa cervesa en lloc de rent, però crec que li va posar menys aigua que tu...

Mercè ha dit...

Francesc, doncs quina sort que teniu de poder gaudir de tan bones fleques!! I crec que tu també et pots dedicar a fer-los-hi la competència. ;) T'ha quedat fantàstic!
Petons!

nancy ha dit...

Hola, jo també sóc de Tavernes i concec molt bé el caramullet...gràcies per compartir-lo..la nostra cuina és molt bona!!
Vaig a fer una ullada per la teva cuina...fins aviat!

Francesc ha dit...

Elsfogonsdelabordeta: Sandra, per a mi va estar una experiència molt satisfactòria.

Manel: Manel, era bo, però encara m'agradaria fer-ne de més tou.

La taula d'en Bernat: Anna, fer pa a casa posa de molt bon humor.

Starbase: a mi la panificadora del Lidl no m'ha anat gaire bé. Tanmateix, reconec que és més còmode fer-lo a màquina que no tot a mà.

Queti: a Beneixama trobem pans boníssims a les fleques, però m'abellia fer-ne jo. Amb oli i sal és boníssim, també amb oli, formatge blanc i una anxoveta...

Albert: jo també crec que m'hauria d'haver quedat més tou i pujat. Què vols dir amb el "mode estufa"? Sense l'aire? Salutacions

Gemma: justament així el vaig guardar, llescat i congelat. Pràctic i boníssim.

Teresa: això de la cervesa és una molt bona mangarrufa!!!

Mercè: gràcies per ser tan generosa amb mi! No podria fer MAI la competència als flequers de Beneixama. Ells fan un pa tan bo!!!

Nancy: hola, salutacions i gràcies per passar pel blog. Espere que t'agrade.