dijous, 25 de desembre de 2008

SUQUET DE RAP



Ahir era dia de sopar cosa bona, i la meua sogra va fer una de les seues especialitats:

SUQUET DE RAP



INGREDIENTS:

Rap

Gambes fresques

Gambes pelades congelades

Clòtxines (=musclos)

cloïsses

2 llesques de pa

3 tomaques

1 ceba

1 gra d’all gran

1 fulla de llorer

20 ametlles blanques

2 llesques de pa

Julivert

Pebre roig

Sal

Oli d’oliva de Beneixama

Vi blanc

Aigua


PREPARACIÓ:

Ratllem les tres tomaques i la ceba i les posem a sofregir en una paella en oli calent, ben a poc a poc. Un moment després, hi afegim l’all pelat i continuem sofregint molt lentament fins que tot quede confitat.

Netegem les clòtxines (=musclos) i les posem a bullir amb molt poca aigua , una fulla de llorer i un raget de vi blanc en una cassola tapada. Només s’òbriguen, les traiem. Els llevem les closques i deixem les clòtxines en un plat. El suc que han després, els colem i el reservem.

Posem les cloïsses en un bol amb aigua perquè s’òbriguen i amollen l’arena que puguen tindre.

En una cassola ampla, aboquem el sofregit d’abans i, per damunt, li posem les gambes congelades i deixem que vaja fent xup-xup. Quan ja estan una mica fetes, hi col·loquem el rap tallat a rodanxes de dos dits de gruix i deixem que es faça una mica.

Mentrestant, fregim les ametlles en oli ben calent fins que es facen ben daurades sense cremar-se. En estar, les aboquem en un morter. En l’oli d’abans, fregim les dues llesques de pa amb molta cura que no es cremen. Les col·loquem al morter. Agafem un bon pessic de julivert (només les fulletes) i el piquem al morter amb el pa i les ametlles. Ha de quedar fi. Per a fer-ho més líquid, li vam posar el suc de les clòtxines. Aquesta picada la vam afegir damunt del rap.

Agafem les gambes i els llevem els caps. Els posem en un cassó amb una mica d’aigua. Quan estan cuits, els en traiem i els piquem en un morter i els tornem a posar a bullir perquè acaben d’amollar el sabor. En estar, colem el brou i el reservem.

A la cassola del rap, posem les cloïsses, les clòtxines i les gambes sense cap. Salem tot. Hi aboquem el brou de les gambes, el líquid de cocció de les clòtxines que ens quede i una bona xorrada de vi blanc. Ho tapem tot i ho deixem fer xup-xup durant uns vint minuts i ja està.

És un plat una miqueta laboriós, però gens difícil de fer.

Curiositat lingüística: a l’Alcúdia de les ametlles en diuen “armeles” i al pebre roig, “pemintaroig”.

11 comentaris:

Belen ha dit...

Que bo el suquet...es la cuina de casa de tota la vida...la meva familia te una manera pareguda de fer qaquest menjar i li diem "nogá" de rap. A castello tambe diem armeles i peberoig.

Kuss

manel ha dit...

francesc, aquests dies la tradició mana cuinar molt, com veig que heu estat fent en els darrers apunts del bloc, i menjar bé a casa els pares o els sogres, de manera que aprofita que tens una sogra tan bona cuinera i passeu les festes el millor que pugueu.
celebro que aquest 2008 ens hagi portat a conèixer-nos i espero que seguirem en contacte durant l'any vinent.
una abraçada i els millots desitjos per a tots :))

La cuina vermella ha dit...

Estimadíssims amics, gràcies pels vostres desitjos. Us estimem!

CocinArte ha dit...

Frances i Oreto, us desitjo que hagueu passat un bon Nadal!! Aquest plat ha d'estar deliciós...m'encanta aquest tipus de plat. Nosaltres varem fer zarzuela...i estava rebona..

Petonets
Núria

Glòria ha dit...

Bones festes i felicitats a la cuinera. Amb plats així, no hi ha dubte que haureu estat feliços assaborint-lo. He après una paraula nova, les clòtxines, i un truc, fregir les armeles per fer la picada. Ho tindrem en compte.

glòria ha dit...

Els últims sis o set posts son un receptari a tenir prsent. No cal esperar fstes. Només cal fer festa pel fet de ser vius.
Oreto i Francfesc, espero que les menges se us hagin posat bé i entreu cap al Nou Any amb la vitalitat de swempre.
Una abraçada!

Francesc ha dit...

Belen:quin nom més curiós! Bé, l'important no és el nom, és que siga bo. No? Besades.

Manel: Moltes gràcies! Estarem en contacte, segur.

Amics Vermells: Petonarro!!!!

Núria: gràcies guapa!!

Glòria (CDN): la meua sogra és una cuinera molt bona amb trucs amagats. Besades.

Glòria (Sd'A): després d'aquests excessos alimentaris, no sé si haurem de fer-nos roba nova. Besades.

enric ha dit...

Hahahahahaha! Fixeu-vos, Oreto i Francesc, que fins i tot la Glòria "samfainera" treu el nas a les vostres cuines, i és que la flaire d'un suquet de peix ben fet no té comparació amb cap altra menja!

Francesc ha dit...

Enric: el mèrit és tot de la meua sogra que, tot i que no és de les que es passen hores a la cuina, aquests dies sempre en fa una excepció.
Sempre em fa molta il·lusió quan la Glòria o tu em feu cap comentari.

dospoals ha dit...

Este... bon any 2009 (i no feliç any nou).

Besets

Francesc ha dit...

Josep Vicent: Bon Any Nou, mestre!