diumenge, 14 de desembre de 2008

INTERCANVI


INTERCANVI. Josep Martínez Sanchis. Ed. Bromera. Premi Blai Bellver de Narrativa. Ciutat de Xàtiva.


Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la de l’amic Josep he de confessar que em va enganxar de seguida. La història d’un personatge protagonista que, mogut per uns caràcters xinesos en un vestit d’una xicota exuberant i una dona oriental que sembla que hi ha descobert un missatge encriptat per a ulls occidentals, es veurà immers en tot un seguit de situacions ben originals. Quin paper hi juga la paraula i la imaginació personal en cadascú de nosaltres? De quina manera el personatge observador construeix històries versemblants a partir de fragments desconeguts de la realitat? Quina és la nostra identitat? La que diu el nostre passaport o la que ens anem inventant a cada moment de la nostra existència segons ens convé? Com pot influir el nostre desig de diluir-nos en la massa social d’una ciutat com París per a transformar la nostra personalitat fins a fer coses absurdes, aparentment? Fins a quin punt ens pot menar un desig irrefrenable de no ser els qui som per uns moments per tal d’assolir espais confidencials de la realitat aliena? Poden records amagats del passat retornar en forma d’un conegut de l’escola i redefinir la nostra percepció d’eixe passat? És la realitat més increïble que l’abast de la imaginació més esbojarrada a l’hora de cloure una història inventada per nosaltres? Tots aquests interrogants, i molts d’altres, tenen cabuda en la novel·la “Intercanvi”. Les respostes se les anirà fent cada lector.

Es nota que l’autor té un coneixement profund de molts corrents filosòfics. No de bades és professor de filosofia i això fa que aprofite eixe cabal culte per a reblar algunes de les reflexions que el personatge protagonista es fa al llarg de la història. La novel·la, també, ens ofereix un recorregut ben interessant per París, no sabem si real o imaginat. L’amic Josep és capaç d’inventar tot un nou París o, si més no, de recrear-lo al seu gust. No és, però, un recorregut turístic a l’ús. La ciutat és l’escenari que fa creïble la possibilitat que tot el que conta la història s’hi poguera haver esdevingut realment. També Berlín, en un moment donat, esdevé un dels escenaris de la peripècia vital del protagonista.

Tant amb París com amb Berlín, l’autor introdueix elements històrics, cinematogràfics i de tota mena que enriqueixen molt i molt la novel·la. I ja hi tornem a ser amb les paraules i la incomprensibilitat de determinats idiomes que ens són, per circumstàncies ben diverses, molt llunyans, com ara l’alemany o el xinés: una de les claus de la novel·la. Tot això junt amb la imaginació desbordant del personatge protagonista.

He de confessar que m’han agradat molt les descripcions de les dones. Una mirada ben intel·ligent, alhora que amb un punt de sensualitat molt cinematogràfica. Quasi com les miraria una càmera.

Per acabar, una novel·la que recomane vivament. I no només perquè conega personalment l’autor a qui ja li dic que espere la seua pròxima novel·la amb candeletes.

9 comentaris:

Belen ha dit...

Jo ara tame tinc ganes de llegir elllibre...aveure si li dic als meus pares que m'el porten ara per nadal...

glòria ha dit...

Francesc,
Tindré en compte aquest llibre que tan inspiradament ressenyes. Avui tu també has fet literatura parlant, un cop més, de les nostres lletres.
Una abraçada.

Gemma ha dit...

Jo també tindré en compte aquesta recomanació. Ara vénen dies de regals i tenir llibres amb bones crítiques va molt bé ;)

Francesc ha dit...

Belen: potser t'agradarà. És molt sorprenent. Salutacions. ;D

Glòria: com sempre, veig que em mires amb bons ulls. Gràcies, guapa!

Gemma: ai els regals! A veure si ens toca la grossa i ens en refem una mica. Gràcies pel teu comentari, mestra!

josep ha dit...

Francesc,

Bona recomanació, i més ara que s'acosten festes, és època de regals i per tant sempre va bé tenir aquestes referències.
Una abraçada

Josep M. Sanchis ha dit...

Gràcies, Francesc, pel teu comentari de la novel·la. M'alegre que l'hages trobat interessant i que t'hagen sorgit tantes preguntes en llegir-la. En veritat és una història d'identitats tèrboles plena de cinefília i altres afectes europeus. Quan ens vegem a Beneixama ja la comentarem millor, si vols, amb una cervesa a La Rata Cellarda.
Per cert, si voleu més opinions podeu consultar la del bloc de l'escriptor Manel Alonso:

http://manelalonso.blogspot.com/2008/11/intercanvi.html

Si le llegiu i us fa profit, com a Francesc, ja li ho contereu a ell. Una abraçada a tots, a totes!

Francesc ha dit...

M'apunte a això de la cervesa a ca la Rata! Salutacions. ;D

enric ha dit...

Moltes gràcies per la magnífica i detallada ressenya. Les grans editorials són les que sempre s'enduen el peix al cove, la qual cosa no vol dir, ni molt menys, que publiquin els millors llibres, ni tampoc, està clar, que hagi de ser forçosament dolent tot el que publiquen.

Aquest “post” teu m’ha servit per a dues coses: per conèixer l’existència d’aquest llibre, i pel descobriment d’un nou bloc (Els papers de can Perla), que ja ha fet que, un cop més, trenqui la prometença de no visitar-ne de nous, perquè no dono l’abast, però en aquest cas la temptació és massa gran.

Una abraçada, amics!

Francesc ha dit...

Enric: gràcies pels teus elogis. Tens raó en això que dius que les grans editorials sempre aconsegueixen col·locar-nos les seues novetats i influir-nos en allò que volem llegir. Tenen tots els mitjans per a fer-ho. Quant a això que dius dels blocs, t'entenc perfectament. Jo també hi caic. I és que és tan temptador! ;D