Hui, rebostejant per la xarxa, m'he trobat amb dos articles (ambdós del Suplement de Cultura del diari Avui) que parlen de l'educació a Catalunya i a d'altres parts del món i no m'he pogut estar de pensar en com la tenim al País Valencià. L'article de Joan Solà trobe que és ben assumible quant als problemes que hi planteja i, encara més si veiem el poquíssim nivell d'exigència (en general) que l'Administració valenciana té quant a la qualitat del valencià que s'ensenya a les aules. És cert que a les escoles i els instituts hom fa el que pot, però no és prou. De més a més, has de lluitar cada dia contra la mateixa Administració que t'entrebanca tant quant pot la teua feina. En fi, que si no vols pols, no vages a l'era.
Ací us deixe els articles en forma d'imatges.
.JPG)
.JPG)
6 comentaris:
Nosaltres ho tenim difícil, però realment, vosaltres pitjor!! Una forta abraçada
Vull llegir aquest llibre de Gregorio Luri. Ens fa falta una mica d'optimisme però també ens manquen recursos i que els governs ens recolzen. Això de dir que el bon mestre fa la bona educació em sembla una afirmació perillosa, perquè deixa l'educació com una responsabilitat nostra únicament, quan sabem que no és així. Gràcies pels articles!
Sara Maria: això mateix.
Oreto: és clar que no depén únicament de la nostra feina o el que puguem bonament fer. Només faltaria! Tanmateix, si ens autoexigim fer les coses bé, per dignitat, per coherència personal, tot plegat pot contribuir a què tot millore. Ara, l'Administració també s'hi ha de mullar. Però ja sabem que l'Administració valenciana està cada vegada més eixuta. Deu ser l'edat i que no s'hi hidrata. ;D
Francesc, m'has tocat el tema, educació i català! si que al País valencià ho teníu més fotut, però no et pensis que a Catalunya tot són flors i violes! En poblacions con Reus, que tenim més de un 20% d'immigrants, però que a més tenim una massa social molt elevada provinent de la primera onada migratòria dels anys 60-70 que venien del sud de la península el tema d'ensenyar el català es fa difícil...
PTNTS
Dolça
En moltíssimes coses estic d'acord amb Solà.
I pel que fa al que diu l'Emili Teixidor, he de dir que estic d'acord que hi ha moltíssims professors acomodats (o que simplement no els agrada ser-ho i han triat aquest ofici per la seguretat laboral i pel nivell de vida que dóna) que no fan les coses com toca. És de veres que des de les aules es pot fer més del que pensem, però també és de veres que hi ha qui s'ho curra i troba entrebancs en la seua feina que tenen molt poc a veure amb l'educació en sí mateixa i que no formen part del seu treball.
I que em diga l'Emili que vol dir això de triar la gent que té les notes més altes per ser mestres. Perquè que tinguen "les notes més altes" no vol dir que siguen els que millor preparats estan i els que millors mestres poden ser. Hi ha gent que, per moltes raons, trau mol bones notes i després no té ni puta idea d'ensenyar (fins i tot en casos en què les bones notes van acompanyades de coneixements reals).
Per poder triar els mestres a partir de les notes, en primer lloc caldria canviar i prou l'ensenyament actual. Perquè si les notes les han de posar els mateixos mestres incompetents de què parla... Què voleu que us diga? A mi això em sona a secta total i a manipulació del sistema educatiu, que roda i volta és el que ja tenim en l'actualitat.
De totes maneres, potser seria convenient de llegir el llibre del senyor Luri abans de jutjar les seues idees i no fer-ho a partir del comentari d'una altra persona (en aquest cas, l'Emili Teixidor).
He dit! :-)
Dolça: ja sé que arreu couen faves. Ara, tens raó en el que dius. Besades
Teresa: si realment a algun mestre no li agrada el que fa i hi treballa només pels diners i la seguretat, no sé si paga la pena. Valdria més que s'ho deixara i buscara una altra feina. Si agradant-te i hi creus(com és el meu cas), el nivell d'estrés és ben alt, imagina-t'ho si només és una feina i ja està!!! Per a mi, seria pur masoquisme.
Publica un comentari a l'entrada