UN "HIMNE" QUE NO TÉ PER ON AGAFAR-LO

Des de fa un munt d'anys, els valencians i valencianes que no ens sentim gens vinculats amb eixe "país veí" que ens tracta com a una colònia més un dia si i l'altre també, gaudim d'un "himne" que fa... pena? Bé, es tracta del famosíssim "Himno de la Exposición" de València de l'any 1909. La lletra d'aquesta composició dóna poc joc a un nacionalisme valencià seriós. Vegeu-ne sinó, la lletra (traduïda de l'original castellà, lletra de Maximilià Thous:

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió
que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envia
la riquesa que atresora,
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
al compàs i al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofreren
ses victòries gegantines;
i als teus peus, sultana, tons jardins extenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
penjen les arracades
baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada
i en potentíssim, vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valencia!
¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!

Convindreu amb mi que la lletra és ben poc engrescadora. I és que hi ha tanta gent a València que està encantada "d'ofrenar" tot el que pot... que així ens va. És ben difícil poder encabir tants tòpics en tan poques lletres. I el cas és que d'aquest "himne", la dreta més cavernícola i el blaveram més reaccionari i coent n'han fet causa de batalla i element identificador (és un dir) de la terra dels valencians. L'altre dia, sense anar-ne més lluny, li van encomanar al tenor Plácido Domingo que en fera la versió en valencià i en castellà. Quin honor! Quant d'"abolengo"! Però ara resulta que la família de Maximilià Thous ha esclatat, farta com està de l'ús partidista que el PP i el dretam valencià fa de la figura del seu parent, l'autor de la lletra de l'himne i en una carta al diari els hi diuen tot el que en pensen. Pel seu interès, pense que paga la pena reproduir-la. Per cert, la música és del conegut compositor Josep Serrano. Ací va la carta:

Abel Thous Bayarri

Arran de les nombroses notícies i opinions aparegudes els últims dies referents al Himno a la Exposición, els besnéts de Maximilià Thous Orts ens sentim obligats a esclarir algunes imprecicions i a desmentir algunes falsedats.
Segons notícia d'Europa Press publicada a Levante EMV el 05 / 12 / 2008 i titolada: Plácido Domingo: "Los valencianos deben estar muy orgullosos de su región", a l'acte de gravació "estuvieron presentes familiares de Maximiliano [Tous]". Doncs no!, cap familiar de Thous no va assistir a l'acte, vàrem declinar les invitacions com sempre ho hem fet, com sempre ho varen fer el nostre pare Albert Thous i el nostre iaio Maximilià Thous Llorens.
Per respecte a la seua memòria, els descendents de M.Thous Orts ens neguem a la utilització parcial de la seua imatge en benefici d'interessos polítics que Thous Orts mai no hauria compartit. La nostra no és una actitud ni ideològica ni radical, no volem negar allò innegable, Maximilià Thous Orts va escriure, en castellà, la lletra de l'Himno de la Exposición però això sí, cal esclarir-ne les circumstàncies especials que hi varen concórrer, o pel contrari ningú no entendria res i continuaríem assistint a l'actual desgavell de teories, afirmacions gratuïtes i falsedats.
Maximilià Thous Orts va rebre l'encàrrec de l'aleshores Alcalde de València, D. Tomás Trénor de facilitar-li al Mestre Serrano un monstre, és a dir una lletra sense cura del contingut sobre la qual, el compositor puguera anar enllestint la música, del que hauria de ser un himne ofert al rei Alfonso XII en la seua visita a l'exposició. L'encàrreg de la lletra ja havia estat encomanat a Teodoro Llorente Olivares, indiscutible (i indiscutit) patriarca de la Renaixença valenciana. El fet que Llorente es trobara a València i Serrano i Thous a Madrid, va determinar que aquesta solució fóra operativa per qüestió de temps i també perquè Serrano i Thous ja havien treballat junts en altres composicions i s'entenien prou bé. Tot i que allò que Thous havia de fer, no era ni definitiu ni trascendent en el contingut, ell, que sempre s'havia declarat admirador i deixeble de Llorente va voler beure en les fonts del seu mestre i es va basar en el famós Discurso de Llorente en el banquete de Elche(Las Provincias, nº 15.402, 18 /11/1908), per tal que el seu monstre facilitara encara més la lletra definitiva de Llorente.
Fou el mateix Teodoro Llorente Olivares qui, en sentir la música de Serrano amb el monstre de Thous va manifestar que estava molt bé com estava i que ell no hi canviaria res. És així com Thous es va convertir en autor accidental, tant pel que fa a la intenció com pel que fa al resultat, d'allò que més endavant (durant la Dictadura de Primo de Rivera) es convertiria en Himno Regional. I és per això també, pel que els descendents de Maximilià Thous Orts ens resistim que aquesta xicoteta col·laboració, involuntària en la seua posterior dimensió, siga considerada com la seua obra més important , ell que va ser un autor prolífic i multidisciplinar de gran èxit en totes les seues vessants, (periodista, autor teatral, cineasta, poeta i etnògraf ).
Aquesta és la informació que ens ha estat trasmesa de pares a fills a tots els Thous i està documentada i a l'abast de qui la vulga consultar.
Pel que fa a la nostra incompareixença als actes commemoratius del Centenari de l'Himno, l'explicació és ben senzilla, com a únics hereus seus, ens assisteix el compromís i el dret a no admetre cap censura en referència a la seua imatge i si en el seu currículum, no s'inclou la tasca convençuda de Maximilià Thous Orts en defensa del valencià, de la seua normalització (ell fou promotor i signant de les Normes ortogràfiques de 1932) i de la unitat de la llengua, s´estarà deformant i falsetjant aquesta imatge. No podem evitar aquesta censura sistemàtica de l'Ajuntament i ara també de la Generalitat i dels mitjans de comunicació que li són afectes o d'aquells públics que utilitza com a propis, però sí que podem denuanciar-los i negar-nos a donar-los cobertura amb la nostra presència.
No entenem tampoc la intenció de Rafael Roca amb el seu article L'Himne de l'Exposició de Teodoro Llorente (Levante EMV, 07 / 12 / 2008). Potser intenta negar l´espanyolisme convençut i proclamat de Teodoro Llorente Olivares? Si és així, ningú li nega el dret a intentar-ho però si en l'intent pretén enfrontar Llorente i Thous, atribuint-li a Thous el paper de "submís" estarà "fent figa" perquè Thous mai no s´hauria enfrontat a Llorente i perquè , tot i no ser l'únic, Thous fou un dels pocs intel·lectuals de principis del segle XX que no encaixen en aquest paper. Per respecte a Llorente, no entrarem a valorar políticament la seua composició ni per suposat en qüestionarem la qualitat però bastaria un senzill comentari de text de qualsevol estudiant de batxillerat per extrau-re'n conclusions. Deixem-ho córrer.
No podem acabar aquest aclariment sense un reconeixement al Mestre Serrano tot i puntualitzant que si Thous hagués escrit la lletra de l'Himno conscientment i voluntàriament, no hauria acceptat cap imposició en la lletra ni de Serrano ni de ningú i de ben segur, la lletra hauria estat una altra o l'hauria escrita un altre.

*Besnét de Maximilià Thous

Ací teniu l'enllaç a la notícia:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121000_19_529814__Aclariments-sobre-Himno