L'altre dia vaig trobar al bloc de "Deliciosa Martha" un post que parlava d'aquesta pel·lícula (el seu títol original és "The Mistress of Spices"). Tot i que no en feia massa elogis, la vaig trobar a València i me la vaig comprar per veure-la.
La història és molt simple: Tilo (Aishwarya Rai) és una dona que des de menuda ha demostrat tindre una sèrie de capacitats especials que la distingeixen de les altres persones. Això li durà la desgràcia: serà la causa de la mort dels seus pares. Arribarà a una mena de "congregació" dedicada al servei de les espècies. Només haurà (i no és poc!) de complir amb tres preceptes: no usar mai les espècies en benefici propi, no tocar mai ningú i no eixir mai de la seua botiga.
Aquesta botiga s'entén com una mena de "farmàcia" on tothom que entra hi troba la seua solució. Cada persona té associada una espècia o un grup d'elles que la poden ajudar. La Tilo és com la sacerdotessa que s'encarrega d'interpretar les visions que les espècies li van oferint a cada moment. Però, alerta! Faltar a qualsevol de les regles de les espècies implicarà desgràcies terribles per a la Tilo o els seus clients. I tot això que era molt interessant des del punt de vista argumental, esdevé, a poc a poc, una historieta d'amor entre l'Aishwarya Rai i Doug (Dylan McDermott), ambientada a los Àngeles.
En aquesta pel·lícula anglesa, el director, Paul Mayeda Berges, es passa pel folre la tradició culinària de l'Índia i en fa un potipoti una mica escandalós. La típica mirada occidental sobre l'univers oriental: simplista, superficial i plena de tòpics. Sort que l'Aishwarya Rai és una dona que no pots deixar de mirar i ompli la pantalla a cada vegada que t'hi apareix. Dir que és bella és quedar-se curt en descriure-la. No de bades és l'actriu més famosa de Bollywood i una de les dones més boniques de la història.
I ara, un toc una mica "friki":
.JPG)
9 comentaris:
Pel·lícula ideal per un diumenge a la tarda plujós, o sigui per avui mateix. Nosaltres la vam veure ja fa temps, i tot i que no és una gran peli és del tot distreta i ella és guapíssima: quins ulls i quina figura mare meua!!
Us recomanem la boda del Monzón, molt divertida i la música molt xula.
Petons.
Amics Vermells: hi teniu tota la raó. Aquesta de la "Boda del Monzón" ja l'hem vista i sí que és xula. Darrerament em sent molt atret pel cinema "Bollywood" tot i que encara no he vist cap pel·lícula d'aquelles de balls i tot plegat sencera. Ja veurem. Salutacions i bon diumenge.
P.S. Ací també plou
Francesc
Tal i com diuen els amics vermells, senmpre va bé disposar d'un estoc de gravacions pels dies plujosos. Nosaltres sempre tenim una cosa o altra pendent de veure.
Una abraçada
A mi xiquets el Bollywood no m'agrada. Vaig veure una adaptacio d'aquella pel.li basada amb la novela de Jane Austen "Pride and prejudice",que era la mateixa trama (Familia amb filles guapisimes pero molt pobre, jove angles, enamoramets icasaments...puaff, too much) pero en la India, i aquesta actriu tenia un dels papers principals....que voleu que us diga. Em va pareixer molt empalagosa...Ella lo quete so uns ullsmolt bonics i una mira que hipnotice...
Josep: la tele, darrerament, és poc atractiva. Això fa que moltes vegades hages de tirar mà dels DVDs.
Belén: estic descobrint tot just ara aquesta mena de cinema. Com que no sé anglès, només em mire les coreografies i les músiques i,mira, m'entreté. Salutacions
Jo tambè la vaig veure i em va decebre una mica...La veritat es que l'actriu omple la pantalla, però la historia no acaba d'agradar. La d'un toc de canyella, si que m'agrada moltíssim.
Núria
PEtonets
Núria: com ja deia la Belén, l'actriu principal té una mirada que hipnotitza. Eixa que dius tu de la canella sí que està bé. Salutacions
"Edoooola, edoooola, aixumba, que aixumba, ai xec!!!!"... Ui, disculpa! Se m’ha encomanant la música del video que has posat i que acabo d’escoltar.
No, jo del que volia parlar no és de la pel·lícula, perquè no l’he vist i tampoc, la veritat, em crida massa l’atenció, sinó que volia dir que, des de sempre, he trobat que les dones hindús, no totes, està clar, però sí moltíssimes, són bellíssimes, i aquesta noia n’és un exemple, tot i que a vegades, per Barcelona, sobretot per la zona de la Ronda de Sant Antoni, on hi viuen molts hindús, n’he vist a passar de tant o més guapes que aquesta. No hi puc fer més... M’agraden, ves, i ho volia dir. ;)
"Edoooola, edoooola, aixumba, que aixumba, ai xec!!!
Una abraçada!
ENRIC: el teu bon humor sempre és una bona medicina. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada