He vist, molt entristit, que el preciós palau dels marquesos d'Albaida ha patit un nou incendi. Quina llàstima i quina ràbia! Podria ser paradigmàtic de l'estat lamentable en què es troba una bona part del patrimoni valencià a comarques. Aquest palau s'ha salvat in extremis de la destrucció total des que va ser comprat per la Generalitat als seus antics propietaris.
Quant de patrimoni valencià importantíssim continua desapareixent a cada dia per la manca de sensibilitat dels seus amos o de la pròpia administració que sembla que no se n'ocupa com caldria?
Ens canvien el paisatge, el patrimoni, la llengua, i callem... Quin fàstic! Jo no em resigne a un País Valencià despersonalitzat.
Quan estiga restaurat novament (i com cal) el palau dels Milà i Aragó, respiraré amb una mica més d'alegria. És una part del patrimoni albaidí (i valencià) que forma part de les meues pròpies imatges de la memòria, i no m'agradaria gens que desapareguera.
.JPG)
.JPG)
2 comentaris:
Lamentablement jo conec molt bé "l'individu" si se'l pot considerar aixi, de l'acte. M'he enterat als periòdics, és una autèntica tragèdia.
Doncs, de vegades, és millor no conèixer segons qui. Pense igual que tu: una grandíssima tragèdia per a tots els valencians. Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada