Hui hem estat examinant del "Mitjà" de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià a Elda. Aquesta localitat està catalogada com de predomini lingüístic castellà. Es troba al costat de Petrer, formalment, valencianoparlant. Era la primera vegada que s'hi feia la convocatòria i l'èxit ha estat aclaparador. Més de huit-centes persones s'hi havien apuntat. No, m'he equivocat en la xifra. Ha estat curiós comprovar la quantitat de persones diferents i les destreses diverses que demostraven a l'hora de l'examen.
Quan arribava l'hora de l'examen oral, hi hem vist de tot: des de la gent que, tot i ser castellanoparlant s'hi desimbolia prou bé i d'altres que, tot i llegir bé el text sobre el qual havien de parlar després, eren incapaços d'amollar ni una paraula. Recorde un xicot jove que havia llegit perfectament el text, es notava que era castellanoparlant, però sonoritzava les que calia i feia quasi bé les obertes i les tancades. Estava tan nerviós a l'hora de parlar sobre el mateix que havia acabat de llegir que no ha pogut amollar més que quatre paraules inconnexes. Li tremolaven les mans i tot el cos. Li hem hagut de suspendre l'oral. Curiós.
Ha vingut una xicota de Villena que havia aprés valencià només d'escoltar-lo als companys de feina i d'anar fent-hi provatures i estudiant-lo. Ho ha fet molt bé. Tenia recursos per cobrir les mancances que tenia i no quedar malament. La intel·ligència es nota.
En fi, tota una esperança de futur que, si tinguérem unes autoritats com cal, encara seria més encoratjador. És clar que açò de l'examen del "Mitjà" és només un miratge. Després, aquestes persones poden usar o no el català en la seua vida quotidiana, però, si més no, t'hi encoratja una mica. És allò de veure'n l'ampolla mig plena o mig buida.
.JPG)
.JPG)
9 comentaris:
Segons la impressió que tinc, no el faran servir. Només ho farà aquella gent que vulga quedar bé amb tu. Aquestes persones solen ser agradoses, simpàtiques, obertes, però clar, un exemplar d'entre deu mil.
Josep Vicent: ja sabem que en un examen d'eixa classe, la gent va a aprovar-lo conforme siga. Tanmateix, potser, si ja han adquirit una certa competència lingüística, els serà més fàcil progressar en la nostra llengua. Com a mínim, podem suposar que tindran la ment més oberta (o no) cap a la cultura valenciana. Depén de cadascú.
Francesc,
És dificil creure que el català romandrà. Es pot treballar sense saber parlar-lo, es pot viure sense ell i aquet fet aacompanyat de tanta immigració estrangera, molta d'ella castellano-parlant, fa pensar en el pitjor.
No tinc res en contra de la gent que ve a guanyar-se la vida en so de pau, però ni ells saben el mal que li fan a la nostra llengua en favor de la dels seus conqueridors. Quan es te gana, i ho dic amb tot el respecte que em mereix aquet fet, no hi caben els raonaments i si les autoritats no fan complir la llei, qui ho farà?
Glòria: en això tens tota la raó, però també depén de nosaltres que el català continue viu a casa nostra. Cal que ens esforcem a mantindre'l amb la dignitat que pertoca. És una feina de tots/es. No ens hem d'acovardir ni cansar. Precisament és el que els colonitzadors de la metròpoli pretenen, que ho enviem tot a fer punyetes per esgotament personal i/o col•lectiu. Doncs no. Jo m'hi negue. Que pagarem un preu lingüístic i personal per tot plegat? És clar. Cap guerra lingüística es guanya sense baixes, però hem de perseverar-hi. Recordes aquells versos tan bonics de Salvador Espriu que fan: "Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa".
La majoria d'immigrants, com tu dius, arriben a casa nostra morts de gana i/o en busca d'una vida millor. Ells no en tenen cap culpa. Potser, en són també víctimes, per no haver estat educats en el respecte lingüístic. També podem nosaltres fer-los veure que poden integrar-se lingüísticament i cultural amb el català. No creus? Salutacions
Hola:
Jo també estic convençut que no faran servir el català, si no els fa falta, i això és ben normal.
D'altra banda, ¿a quin verb correspon «desimbolia»? No l'he trobat.
Hola Miquel: potser no serà "estàndard". És una forma pròpia de Beneixama del verb "desimboldre's". Si em trobes la forma correcta, m'ho diràs? Així la canviaré. Gràcies. ;)
Francesc,
Els versos de l'Espriu m'emocionen. L'Enric els recorda sovint de viva veu.
Mentre ens quedi alè per respìrar hem de guardar els mots i salvar-los.
Amb l'efecte de sempre des que et conec!
Glòria: Gràcies. És que l'Espriu, és molt Espriu. Salutacions i molts d'ànims i afecte. ;))))
Doncs, regirant una mica, acabe mirant el Coromines, i du _desvoldre_, que passà a _desenvoldre_ o _desemboldre_, d'on ha aparegut _desembolt_ o _desimbolt_.
A més d'aparéixer _desembolt_ al Tirant, m'han dit que a Càlig diuen _es desembol_, amb la qual cosa podríem afegir el verb (de Beneixama i de més llocs) al cabal lexicogràfic.
Publica un comentari a l'entrada