I què té a veure tot plegat amb l'Edith Piaf? Doncs, realment, no massa. Simplement era una manera una mica "neuròtica" d'explicar, d'introduir que, de sempre, m'ha agradat com aquesta dona interpretava les cançons. Amb eixa veu tan particular que semblava destil·lar un cert dolor amagat sota les paraules més belles. Va tindre una vida, certament interessant, que no explicaré perquè tenim a l'abast mitjans suficients per a buscar-ne dades, com ara, la sempre adient "wikipèdia".
Bé, a la que anàvem. L'Edith Piaf té cançons molt boniques, des de les mítiques "La vie en rose", "Padam...Padam" o "Non, je ne regrette rien..." a d'altres de menys conegudes com potser "Sous le ciel de Paris", "Bravo pour le clown", "C'est à hambourg" o "Les amants de Paris".
Hauria pogut escollir-ne qualsevol, però he triat aquesta perquè em recorda París i un viatge amb imatges precioses que tinc gravades a la memòria. Estic segur que, si algun dia hi anem plegats Oreto i jo, encara el trobaré més bonic. És el que té veure el món a través dels ulls de la persona que estimes.
Ací us deixe amb la cançó:
Les amants de Paris
Lletra: Léo Ferré. Música: Léo Ferré, E. Marnay 1948
A Paris, les amants s'aiment à leur façon.
Les refrains que je leur dis,
C'est plus beau que les beaux jours.
Ça fait des tas d'printemps et l'printemps fait l'amour.
Mon couplet s'est perdu
Sur les bords d'un jardin.
On ne me l'a jamais rendu
Et pourtant, je sais bien
Que les amants de Paris m'ont volé mes chansons.
A Paris, les amants ont de drôles de façons...
Les amants de Paris se font à Robinson
Quand on marque des points à coups d'accordéon.
Les amants de Paris vont changer de saison
En traînant par la main mon p'tit brin de chanson.
'y a plein d'or, plein de lilas
Et des yeux pour les voir.
D'habitude c'est comme ça
Que commencement les histoires.
Les amants de Paris se font à Robinson.
A Paris, les amants ont de drôles de façons.
J'ai la chaîne d'amour au bout de mes deux mains.
'y a des millions d'amants et je n'ai qu'un refrain.
On y voit tout autour les gars du monde entier
Qui donneraient bien l'printemps pour venir s'aligner.
Pour eux c'est pas beaucoup
Car des beaux mois de mai,
J'en ai collé partout
Dans leurs calendriers...
Les amants de Paris ont usé mes chansons.
A Paris, les amants s'aiment à leur façon.
...
Donnez-moi des chansons
Pour qu'on s'aime à Paris...
M'hauria agradat penjar algun enllaç del Youtube d'aquesta cançó, però, com que no l'he trobada, us deixe aquest altre de "Sous le ciel de Paris" que també m'agrada molt:
http://es.youtube.com/watch?v=FhXQHCr-ciA&feature=related
6 comentaris:
Ah! Quel beau poste cher Francesc!
A mi també m'entusiasma la Piaf i la seva veu única.
Les cançons que esmentes són totes molt belles però afegim-hi també La foule i Milord, aquesta última d'en Moustaki que a mi m'agrada però, al meu spcoi de blog, a l'Enric li encanta.
Per adquirir pel·lícules i llibres en francés ja saps que tens Amazon France. Jo me'n serveixo molt i els preus són raonables.
Au revoir Milord.
Glòria: completament d'acord amb tu. "La foule" o "Milord" i moltes altres d'ella són bones d'escoltar. Tenen eixa "charme" (que diuen els francesos) que et fa evocar ambients i moments molt parisencs, si em permets dir-ho així. No sabia això d'Amazon France. Ho tindré en compte. Gràcies pel teu comentari i per les informacions. "À bientôt!"
Edit Piaf!!! Edit Pardal, com ho traduïríem aquí dalt, però a València, com que utilitzeu per a aquest ocell el preciós mot de "teuladí", traduïríem Edit Teuladina.
M'encanta la Piaf, sobretot "La foule", així com tota la "chanson" i, com molt bé diu la Glòria, Moustaki és per a mi tot un referent, com també ho és Jacques Brel.
Preciós el "post", Francesc.
"Merçi beaucoup"!
Enric: no sabia aquesta traducció del cognom tan divertida. A mi també m'agraden el Moustaki o el Jacques Brel i, ara que ho esmentes, ja fa temps que no me'ls escolte. A veure si un dia d'aquests que aconsegisca entrar a l'estudi de casa (que sembla l'any deu) i posar-hi ordre, em trobe els seus cd's per algun racó. Salutacions i "Merci" a tu. ;))
Francesc,
Magnífic el post dedicat amb total justícia a la Piaf, i per extensió a la cançó francesa. Em passa com a tu, fa temps que no escolto cap disc del Moustaki (el meu preferit) ni dels altres, però haig de treure la pols a alguns discs que fa temps que no escolto. El teu post m'ha ajudat a decidir-me.
Gràcies i fins una altra.
Josep: Moltes gràcies pels teus elogis. La Piaf és molta Piaf, ara i sempre. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada