divendres, 6 de gener del 2012

PAÍS DE NEU

PAÍS DE NEU. Títol original: Yukiguni, Yasunari Kawabata. Traducció d'Albert Nolla. Núm. 12. Editorial "El cercle de VIENA".
Shimamura, un home benestant, casat i amb fills, torna de vacances al País de Neu. Viu sense problemes econòmics i, per això, es dedica a publicar estudis i crítiques sobre la dansa japonesa tradicional tot contraposant-la o comparant-la amb la dansa occidental. Una dansa que només coneix a través de llibres i articles de diari. El País de Neu és una regió del Japó on els hiverns suposen el fred més terrible i l'aïllament durant mesos. Allà hi viu la Komako, una jove geisha, culta i virtuosa del shamisen, de vida una mica esbojarrada.
La relació d'en Shimamura amb la Komako es mesclarà, esporàdicament, amb la de la Yoko, una xica que té un lligam amb el passat de la Komako i amb el fet que aquesta es dedicara a fer de geisha.
Tots dos, Shimamura i Komako, viuen una relació ben estranya. S'atrauen, s'estimen? No ho podríem dir del cert. És com si compartiren vides paral·leles que només s'ajunten en moments determinats. Quan sembla que estaran junts sempre, apareix una cosa, s'esdevé un fet, hi ha un canvi de parer que els separa. Com un terbolí que els arrossegara a kilòmetres de distància, tot i estar junts. 
El poble, petit, amb el fred i la neu com a protagonistes (junt amb les xafarderies pròpies d'un lloc així), propicien xicotetes connivències que s'admeten sense discussió. I el paisatge, immens, de cims i valls connectades pel ferrocarril. 
Tot plegat fa de la novel·la un relat que t'enganxa (a mi, si més no) pel desig de traure'n l'entrellat. Són unes situacions personals i unes maneres d'actuar tan diferents de les que acostumes a conèixer que t'atrauen molt per la novetat. Hi ha una fredor (i no només pel clima del llibre) en les relacions personals, uns tempos en les descripcions que resulten molt xocants.
El final del relat, totalment imprevisible, ens pot fer repensar el perquè de les accions de la Komako contra (o a través de) la Yoko.
És la segona novel·la de Yasunari Kawabata que llig. La primera va ser "La casa de les belles adormides". En aquesta segona m'ha tornat a sobtar la manera com descriu les relacions interpersonals i socials i com el paisatge es pot fer tan present a l'acció sense que supose cap destorb. Una novel·la que em va atrapar des del principi i que no m'ha decebut gens.
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 1 de gener del 2012

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS

Avui, primer dia de l'any, "tocava" començar-lo amb una bona recepta. Feia temps que havia vist al blog dels amics de "El cafè de nit" una recepta ben abellidora preparada per la Glòria. Si no el coneixeu, no perdeu l'ocasió de passejar-vos-hi. Hi trobareu de tot!! Tant ella com el Josep són dos artistes en els seus camps. La Glòria a la cuina i el Josep a la fotografia. Ambdós comparteixen una passió: la música, i tenen un munt de fotos amb els millors intèrprets d'òpera. 
Una vegada decidit que la faria, com que era una mica laboriosa, vaig pensar que millor la prepararia el dia d'abans. D'aquesta manera, el dia de menjar-nos-els seria només enfornar-los. La recepta original diu que és per a fer-ne vint, de canelons. Jo vaig comprar els ingredients multiplicats per dos amb la idea de fer-ne el doble i, així, tindre'n per a dues vegades. Tanmateix, els devia fer més grans i, llavors, només me'n van eixir vint-i-huit. N'hem usats díhuit, amb la qual cosa, me n'han quedat altres deu que ja ens els menjarem en una altra ocasió. Ací en va la recepta:

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS



INGREDIENTS PER A 20 CANELONS:
20 plaques de canelons (jo en vaig usar de les de lasanya "el Pavo")
2 cuixes de confit d’ànec
3 cullerades d’oli del confit
1 escalunya (no en tenia i hi vaig posar uns alls per a imitar-ne el sabor)
100 g de ceba
4 prunes tallades a trossos
1 cullerada de pinyons torrats
50 g de xerès dolç
125 cc de nata líquida
25 g de foie
Formatge parmesà ratllat
 

INGREDIENTS PER A LA SALSA DE CEPS I FOIE
1 cullerada d’oli del confit
150 g de ceba
5 g de ceps deshidratats (n'hi vaig posar 15)
2 cullerades de xerès dolç
250 cc d’aigua
250 cc de llet
½ cullerada de Maizena
1 ou
20 g de foie (n'hi vaig posar 45)
 
PREPARACIÓ:
Encenem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Posem les plaques de canelons (o de lasanya, en el meu cas, en remull, tenint cura d'anar-les movent de tant en tant perquè no s'enganxen entre elles). Si són d'altra classe, les haureu de coure primer.
Retirem les pells i els ossos del confit i l'esmicolem. En reservem el greix per a usar-lo després.
Posem en una cassola l’oli del confit i hi confitem la ceba i l’escalunya (com que no en tenia, hi vaig sofregir uns allets tallats molt petits). Hi afegim el confit, els pinyons, les prunes (tallades a trossets) i el foie i ho reguem tot amb el xerès. Deixem que s'evapore i hi afegim la nata fins que quede tot ben lligat.
Traiem les plaques dels canelons (en el meu cas, de lasanya) i les dipositem sobre un drap blanc de cuina. Repartim la preparació anterior per damunt i i els enrotllem.
Per a fer la salsa, confitem la ceba amb el greix de l'ànec reservat, hi agreguem els ceps secs, tallats a bocins, directament sense hidratar, reguem amb el xerès i, una vegada evaporat, hi afegim l’aigua. Condimentem i coem fins que es reduesca a la meitat. Triturem tot, hi afegim la llet, l’ou, el foie i la Maizena i tornem a triturar. Ho colem i posem el resultat en un cassó al bany maria i remenem fins que quede una salsa fina i lleugerament espessa.
Posem un fons de salsa a la safata, disposem els canelons al damunt i els cobrim de salsa. Els empolvorem amb el formatge parmesà i els enfornem (tot abaixant la temperatura a 180º) durant uns minuts, fins que es dauren.
Resulten boníssims. És una mescla de sabors fantàstica que fa que te'n pugues menjar una dotzena!!! El mèrit és de la Glòria, que ha sabut adaptar una recepta, originàriament preparada amb un aparell de cuina, a la tècnica tradicional.
Publicat per a 11 comentaris:
Etiquetes de comentaris:

dissabte, 31 de desembre del 2011

ÍNDEX 2011



A






B




C






F



G




L



M



O


P










 






S




T



Publicat per a 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 25 de desembre del 2011

RONDALLES DE BENEIXAMA

Feia molt de temps que esperava el moment que el llibre arribara a Beneixama i, finalment, ha pogut ser. El passat dia 22, vaig poder presentar el llibre "Rondalles de Beneixama" al poble. A l'Auditori de Beneixama ens vam aplegar una bona colla de gent vinguda de moltes bandes. A l'escenari: Manel Alonso, Francesc Sarrió, Antonio Valdés (batle de Beneixama), jo mateix i Ma Ángeles Rivas (regidora de cultura). Tots quatre van dir coses molt boniques del llibre i de mi. Va iniciar els parlaments la regidora, que va parlar de la meua vinculació amb el poble. Seguidament, Manel Alonso va parlar de les rondalles, del seu registre i de les propostes didàctiques. Francesc Sarrió va explicar moltes coses de mi, es nota que em coneix bé. Jo vaig parlar de com i perquè havia fet aquest recull i vaig agrair a totes les persones que m'havien contat les rondalles. Especialment, la meua tieta Leonor Navarro. Moltes emocions contingudes.  El parlament final va ser a càrrec de l'alcalde, que va lloar el llibre. Després, a signar llibres. Molta gent que havia vingut a veure'n la presentació, també va comprar-lo i va voler que li'l signara. He de reconèixer que van ser unes hores molt emocionants. A la sala hi havia família molt pròxima, i això em feia més palesa encara l'absència de persones que ja no estan. Em va fer vergonya escoltar tantes lloances, no n'estic acostumat. Encara no ho he acabat de pair. Ja aniré fent-me'n a la idea a poc a poc.
Quaranta rondalles!! Han estat molts anys d'anar recollint rondalles entre la gent de Beneixama, de llegir-les i rellegir-les, d'anar polint-les, fins que, finalment, ja estan fetes llibre. He tingut la sort que l'Editorial Germania s'interessara pel projecte. La veritat és que vaig comptar amb l'ajuda inestimable de Francesc Mompó i de Manel Alonso. Entre tots dos i Toni, Paula i les precioses il·lustracions d'Empar Piera, trobe que ha quedat un llibre molt bonic.
El cap de setmana anterior, havíem fet una presentació prèvia només per a professors i professores al restaurant "El Solet", de Biar. Allà ens hi vam aplegar una bona colla de gent de l'ensenyament, al voltant d'una bona taula i un dinar suculent. Literatura i gastronomia unides. Dos plaers alhora. 
Per a mi han estat uns dies molt intensos. Emocions, treballs i hores d'escriure i reescriure coses. També la possibilitat de tornar a veure persones que no veus habitualment... Ara a esperar que li agraden a la gent. 
El llibre ja es pot comprar a Beneixama i a la pàgina web de l'Editorial Germania.
També han parlat del llibre al blog de JPB i al blog de l'Editorial Germania.
Publicat per a 5 comentaris:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 4 de desembre del 2011

BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE

Bé, supose que el nom no fa la cosa, o sí? Li he posat, per això, mig en broma, mig seriosament, el nom de "cubista" perquè el cas és que aquest bescuit, cada vegada que el faig, no hi ha manera que isca uniforme. Sempre cou a la seua i s'infla més o menys segons li ve de gust. Per unes bandes ix molt alt i per altres es queda a la meitat. Misteris de la rebosteria o que sóc més maldestre encara del que em pense. A més, com que també l'he fet pensant en la meua neboda Leonor Sanchis (xocolatera fidel com jo), i ella és molt artista, doncs, supose que li farà gràcia quan en llegirà la recepta.
Per cert, que ara que hi parle, aprofite l'avinentesa que el riu Vinalopó passa per Beneixama, per a fer propaganda que li han donat un premi (a ella i a altres quatre amigues) per un curtmetratge sobre els contes de dones: "Aquest conte no s'ha acabat". Es tracta del "Festival Internacional de Cine Invisible "Filme Sozialak" ". Com diuen les bases del mateix festival, "es tracta d'oferir-hi un espai alternatiu en el qual difondre totes aquelles creacions en format digital i cinema amb temàtica social que tracten qüestions de gènere, dona, drets humans, justícia social, medi ambient, interculturalitat... i que per eixe motiu han estat invisibilitzades, marginades o censurades als seus països d'origen o a nivell internacional". Leonor sempre s'ha distingit pel seu compromís social i unes idees molt clares sobre com hauria de ser la nostra societat. A mi em fa sentir molt orgullós que pense i actue així. Viu a Catalunya i no para quieta, tothora ideant art en el que fa.
Total, que parlant de la meua neboda (coses de tiet pagadot), una mica més i no pose la recepta d'avui.

BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE
INGREDIENTS:
Per al bescuit:
1 iogurt 0% (el meu era de sabor maduixa)
2'5 potets (de la mesura del iogurt) de farina
1/2 potet de cacau en pols sense sucre "Valor"
1 potet de formatge 0% "Hacendado"
2 potets d'edulcorant en pols apte per a coure's al foc
1 sobre de rent en pols "Royal"
6 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
2 ous sencers
Per a greixar el motlle:
1 trosset de mantega
1 cullerada de farina
Per a la cobertura:
4 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
1 cullerada sopera de formatge 0% "Hacendado"
1 cullerada sopera d'aspartam

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i en funció aire a 200ºC.
En un bol gran, aboquem el iogurt. El potet el rentem i el fem ben net perquè ens servirà de mesura per a la resta. Trenquem els ous i els afegim al iogurt. Ara aboquem la mesura de formatge 0%. Mesclem bé amb un batedor de varetes.
Haurem de tornar a rentar i eixugar bé el potet de iogurt per al que ve ara. En el cernedor, aboquem les dues mesures i mitja de farina, la mitja mesura del cacau en pols i el sobre de rent. Ara el cernem sobre el bol gran. Hi afegim les dues mesures d'edulcorant en pols i mesclem tot bé. Queda una mica enganxoset, però no passa res.
En una bossa de plàstic hermètic, posem les quatre porcions de xocolate sense pur sense sucre i les colpegem amb una massa fins a fer-les a trossets menuts. No cal que estiguen molt reduïts, és perquè queden com a trossets més bons dins el bescuit. Ens estar, els afegim a la mescla anterior.
Agafem un motlle dels de forat enmig i el greixem amb la mantega. L'empolvorem amb farina i, en estar ben repartida per totes bandes, el colpegem sobre la taula perquè amolle la farina que sobre.
Amb molta cura, repartim la barreja en el motlle. Amb una espàtula, provarem de repartir-la de manera uniforme.

Ara és el moment d'enfornar el bescuit. Només ficar-lo-hi, abaixem la temperatura a 180ºC. Passats 10 minuts, tornem a abaixar-la a 160ºC i continuem coent-lo durant 30 minuts més. Com veieu, el temps total de cuita és de 40 minuts.
Una vegada cuit, el traiem del motlle i el col·loquem damunt d'una reixeta perquè s'acabe d'airejar i perda humitat.
Ara preparem la cobertura. En un recipient de vidre, col·loquem les quatre porcions de xocolate pur i la cullerada sopera de formatge 0% damunt. Escalfem al microones durant 15 segons. El traiem del forn i el mesclem bé. Si veiem que no s'ha desfet prou, el tornem a ficar dins durant 5 segons més. Hem d'anar molt amb compte amb el microones perquè podem cremar fàcilment el xocolate. Quan ja el tenim en una textura "untable", li afegim la cullerada sopera d'aspartam i tornem a mesclar-ho tot. Ara és el moment d'untar tota la superfície del bescuit, amb l'ajuda d'una espàtula, amb la cobertura de xocolate.


 Col·loquem el bescuit en un plat pla que ens agrade i ja és a punt per a menjar-nos-el!! Com que no té gens de sucre, supose que deu ser adequat per a persones diabètiques i, també, per a aquelles que volen passar un gust i no engreixar-se més del compte.
Publicat per a 7 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)