L'ESTIMACIÓ DE MALLORCA ARRIBA PER CORREU

De vegades, quan menys t'ho esperes, t'arriben a casa bons desitjos i amistat en forma de dolços que fan una mengera de por. Això és el que ens va passar a Oreto i a mi quan vam arribar ahir de València. Havia arribat un paquet gros de correu que contenia, meravella de meravelles:
- Torró de cobertura de llet amb ametlles.
- Torró de cobertura blanca amb ametlles.
- Torró fluix (de Xixona).
- Torró de cruu amb codonyat.
- Torró de llet amb praliné d'avellana.
No cal dir que, en veure totes aquestes llepolies tan bones, fetes a l'obrador de Xisco de Capdellà a l'Oreto, a Milú i mi ens van entrar unes ganes boges de ballar un bolero mallorquí. Com que ja eren hores tardanes i no era cosa de destorbar el veïnat, vam fer bondat. Ara, ens hem promés que no els tastarem fins a la Nit de Nadal.
Xisco, ets un 10!!! T'ho agraïm ben sincerament. Amb aquestes coses que fas, estem segurs que fas molt feliços a tota la gent del teu poble. GRÀCIES!!!!!

MALLORCA SEMPRE

Amb tot aquest desficaci lingüístic balear, no deixe de pegar-li voltes a una idea: necessite tornar a Mallorca. No sé quan serà, però només faig que mirar fotos dels viatges a l'illa i em passeja pel cap una cançó dels Ocults que es diu "Mallorca sempre". Inclou un fragment d'un poema de Jaume Vidal Alcover molt bonic i que fa:

"No hi ha amor com l'amor que saps d'on ve i coneixes,
que mira com tu mires i anomena les coses amb els noms que tu saps,
no hi ha amor com aquell que parla,
de paraula i d'esperit, amb tu, una mateixa llengua,
ni redòs tan segur com aquell on plorares la primera vegada
i on primer vares riure..."

En fi, dedicat a tota la gent de Mallorca que conec i estime.

DIADA DE LA LLENGUA A MALLORCA

Hui celebren la diada de la llengua a Mallorca. El nostre català omplirà places i carrers de Palma per reivindicar-hi la seua presència i la seua importància com a element cohesionador de la societat de les Illes Balears.

Actes com aquests, tot i que puguen semblar simbòlics, esdevenen importantíssims de cara a mostrar a tothom el que som i el que no volem deixar de ser. La nostra llengua i la nostra cultura no són cap "caprici molest d'una colla de desenfeinats". Ans al contrari, són la mostra fefaent que el nostre poble encara és viu i ha de poder viure en català com una llengua normal, no com una llengua "tolerada" per la metròpoli forastera.

El cor del català bategarà avui amb força a Ciutat. Ni que siga mentalment, molts hi serem presents!

INAUGURAT L'ESPAI "CAN ALCOVER" A MALLORCA

Hui s'inaugura a Mallorca l'Espai "Can Alcover" (c. Sant Alconso, 24). Es tracta de la nova seu de l'Obra Cultural Balear. Es recupera així la casa on va viure i hi va morir el poeta Joan Alcover. És l'autor del poema "La Balanguera" que, en ser musicat, ha esdevingut l'himne oficial de les Illes Balears.

Sempre és un goig quan la gent que es preocupa de la nostra llengua i el nostre País va guanyant espais nostrats. L'OCB és una entitat que sempre s'ha distingit per la defensa aferrissada de tot el que ens identifica. Ara ja tenen una seu ben digna d'aital associació.
Estem d'enhorabona. Per molts anys! Visca Mallorca! Visca el nostre País insular!

Ací en teniu alguns enllaços:

http://www.ocb.cat/index.php?acte=453

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2855355

I, per si voleu escoltar la Balanguera:

http://es.youtube.com/watch?v=QFF_B1wMtWk

I és que és tan difícil escoltar Maria del Mar Bonet quan la canta sense emocionar-se! Ai, no puc evitar-ho! Ara mateix, m'enyore molt i molt de Mallorca i els amics i amigues d'allà!

MÉS COSES DE MALLORCA... NO PAREM!!!

Ahir vam anar a Inca a veure el mercat, a "Can Guixe" a comprar-hi cocarrois, panades, ensaïmada d'albercoc i tot de coses bones. Es van enganyar amb el compte i ens havíen cobrat 121 € per tot plegat. Una clavada del copó! En vam tornar i l'encarregada ja se n'havia adonat i ens en demanava disculpes. Total, que només havíem de pagar 38 € i prou! D'ací cap a Lluc per caminois de cabres, estrets, mil ciclistes i diversos "llocs suïcidables" de Mallorca (tres-centes mil voltetes després). Una vegada allà, vam dinar-hi del que havíem comprat i va ser llavors que ens vam adonar que l'aigua que duíem era amb gas... La vam llançar a un arbret i vam omplir les botelles amb aigua de Lluc. La visita al monestir, una passada. Visitem la Mare de Déu de Lluc i els misteris. El paisatge és molt bonic. Quan acabàrem la visita i vam tornar a l'aparcament: un accident! Un cotxe que havia perdut els frens ens ha colpejat el nostre cotxe de lloguer per darrere i ha destrossat la porta del cotxe del costat. Quin merder! Al poc hi arriben les ames del cotxe assassí. Com que és un cotxe de lloguer el nostre, fem el part amistós i falta el cotxe de la porta feta pols. Són una parella alemanya que han llogat el cotxe i no en fan cap escarafall. Es queden com un ou sense suar. Tenen sang d'orxata!

Quan tot està arreglat, marxem cap a Palma, deixem Joanet a ca uns veïns de Lena i anem al Teatre Principal i hi veiem "Cavalls verds", una obra sobre la bogeria. Me'n reserve l'opinió.

Acompanyem Lena a Bunyola on havíem deixat el cotxe i cap a Estellencs.

Hui hem anat a fer una volteta pel poble i, la veritat, es veu tot en un tres i no-res. Hi ha carrerons i carrerets molt bonics i llocs de vistes precioses que donen a la mar i als camps. La bandera d'Estellencs és a ratlles roges i verdes, com una senyera amb aquests colors. D'ací hem partit cap a Esporles, a un lloc que es diu "La Granja". Es tracta d'una possessió que han condicionat per a la turistada i on pots veure com era una vida de possessió al segle XIX. Hi ha una mica de tot, coses precioses i d'altres no tant. Hem rigut molt i hem vists uns jardins molt bonics. D'ací a ca Lena per a dinar i no ens hem perdut quasi en el viatge de tornada a sa casa.

Hi hem dinat pasta, amanida i filets de pollastre arrebossats ("menú infantil", segons Lena). Ara el cos ens demana "sofaning", quina son!

Aquesta vesprada anirem, on?

Després de dinar a ca Lena i del “sofaning” corresponent, marxem cap a Ses Salines, per a desar-hi andròmines. Tornem cap a casa i ens perdem una mica per la via de cintura de Palma. Finalment, trobem la drecera correcta via mòbil (Gràcies Lena!).
De matí, toca fer maletes, maletes i maletes... Quantes coses duem de viatge de vegades que no calen. Malgrat tot, aconseguim encabir-ho com cal. Tornem a ca Lena i ens hi estem els darrers moments. Ella ens acompanya a l’aeroport. Deixem a l’aparcament el cotxe de lloguer, embarquem les maletes i ens acomiadem definitivament. Les mesures de seguretat són emprenyadores, però les passem sense problemes. Ens canvien l'avió d'Air Berlin i tornarem a València amb la companyia Niki. Viatgen amb nosaltres els jugadors del Mallorca que s'enfrontaran amb els del València.
Ja a l'aeroport de Manises ens hi esperen els meus sogres i ens duen cap a Alberic amb Milú.

DIA DE VISITES A PALMA

Ahir vam fer un munt de visites per la serra de Tramuntana. Les vistes del camí d'Estellencs fins a Banyalbufar et permeten de veure tots els blaus de la mar. Pins, mar i casetes. Molt idíl·lic. Ara, hi ha un munt de revoltes que et duen directament a "llocs suïcidables" de Mallorca. Hem fet cap a Valldemossa. El lloc és molt i molt bonic. Hem vist la cartoixa i les cel·les de Chopin i Georges Sand. Ben a la vora el palauàs del rei Sanxo de Mallorca. Les vistes des de les balconades són impressionants. Per una de les ames de la cartoixa, hem sabut que la seua àvia va remoure cel i terra perquè no urbanitzaren la vall de manera destructiva. El museu municipal té quadres de Miró, Picasso, Tàpies i d'altres autors molt importants. D'ací vam anar a Fornalutx. I després ja cansadots, cap a Estellencs. A la tornada hem fet unes fotos precioses del capvespre.

Hui hem anat de compres a Palma i hem vist de pura casualitat Biel de Llubí. Hem visitat el centre històric, la catedral (impressionant la capella de Miquel Barceló) i el claustre (que sembla un magatzem d'andròmines i hi ha coses molt antigues que s'haurien de restaurar. La visita a les llibreries Llibres Mallorca i Quart Creixent era quasi obligada. Tanmateix, no hi hem brutejat massa. Hem anat a dinar en un japonès que el dinar et venia a tu en una cinteta. Un riure i una fartada. D'ací hem anat a na Burguesa per veure una vista preciosa de la ciutat. Després hem vist el castell de Bellver i ja hem tornat a ca Lena a descansar. Aquesta nit encara tenim un sopar a ca uns amics de Lena. Total que, de règim, res. Ja veurem demà.

SOM A MALLORCA!!!

Avui hem arribat a Mallorca! Després de passar un vol amb una mica de "clots d'aire", hem arribat a l'aeroport de Son Sant Joan i allà ens hi esperaven Lena, Joanet i Xesca. Hi hem llogat un cotxe i ens n'hem anat a dinar en un restaurant de Palma novíssim que es diu "Tarpas". Tot de cuina mallorquina de disseny. Els frits i els dolços molt i molt bons. Allà hem dinat amb Maties. Després hem anat a ca la mare de Xesca. Com sempre, la bonhomia i la qualitat humana d'aquesta dona. Un encant. Ens ha regalat una safata de fusta i tela brodada a la mallorquina (una "palangana", en mallorquí). També hi hem conegut na Matilda, una cussa grossa i molt tranquil·la. D'ací, a ca Lena i a Estellencs, a l'hotel Nord. Quin goig Mallorca, el nostre país de la mar.

MALLORCA, EL LLOC PERSISTENT DE LA MEMÒRIA.

La ment té eixes coses. De vegades necessite allunyar-me de la realitat poc afalagadora del present i, quasi sempre, em ve aquesta imatge al cap: Mallorca, Es Colomer. Ja fa quasi vint anys que vaig conèixer Mallorca i els seus paisatges i, d'ençà d'aleshores, que hi he tornat sempre que he pogut.

No negaré que estic enamorat de Mallorca. Llevat de Beneixama, enlloc no m'he sentit tant com a casa. Allà tinc amics i amigues que em van acollir (sempre que hi vaig m'hi acullen) molt i molt bé. M'encisen la seua gastronomia, els seus paisatges, el nostre català de Mallorca, la gent... sobretot la gent. Hi viuen persones que ja formen part de la meua vida i a la qual no hi puc renunciar. M'han donat tantes coses intangibles que no es paguen amb diners!

És clar que no tot Mallorca m'agrada. No m'agraden les destrosses urbanístiques que s'hi han fet, encara que, sembla que a València encara els "guanyarem" a fer l'haca en aquest aspecte.

A Mallorca hi ha llocs bellíssims, molts. Però si n'haguera de triar un, per a mi seria aquesta vista: Es Colomer i tota la badia. Sempre que vaig a Mallorca demane als meus amics d'allà que m'hi porten. Elles i ells, amb cara de circumstàncies i més paciència que un sant, m'hi duen i jo tan feliç!

Ara mateix m'enyore de Mallorca. tinc ganes de tornar-hi amb la meua dona i fer una besada a algunes aigües clares de la mar.